Aigua, vegetació i medi ambient: exercicis de selectivitat de Geografia (Comunitat Valenciana)

Trieu UN dels dos apartats. Basant-vos en el Document 2, responeu un dels dos apartats: a) Enumereu i expliqueu els factors que determinen la diversitat en la configuració de les conques i el cabal dels rius peninsulars. [Document 2: mapa d’Espanya «Vessants i principals conques hidrogràfiques en Espanya». Una línia gruixuda negra marca la divisòria d’aigües entre els vessants i una línia puntejada el límit administratiu entre conques. Hi apareixen les conques Cantàbric, Galícia Costa, Miño-Sil, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir, Segura, Júcar, Ebro, les conques internes de Catalunya i del País Basc, la conca atlàntica andalusa i la conca mediterrània andalusa, les Balears i les Canàries.] Font: IGN (modificat per www.iesnestoralmendros.es)

Trieu UN dels dos apartats. Basant-vos en el Document 2, responeu un dels dos apartats: b) Descriviu la influència del relleu i el clima en el recorregut, el cabal, el règim i la capacitat erosiva dels rius del vessant atlàntic peninsular. [Document 2: mapa d’Espanya «Vessants i principals conques hidrogràfiques en Espanya». Una línia gruixuda negra marca la divisòria d’aigües entre els vessants i una línia puntejada el límit administratiu entre conques. Hi apareixen les conques Cantàbric, Galícia Costa, Miño-Sil, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir, Segura, Júcar, Ebro, les conques internes de Catalunya i del País Basc, la conca atlàntica andalusa i la conca mediterrània andalusa, les Balears i les Canàries.] Font: IGN (modificat per www.iesnestoralmendros.es)

Trieu UN dels dos apartats. A partir del Document 3, responeu un dels dos apartats: a) Identifiqueu el tipus de paisatge vegetal representat en la fotografia, assenyaleu els seus trets principals i indiqueu la seua localització aproximada en el context peninsular. [Document 3: fotografia d’un paisatge vegetal en època de tardor, amb arbres de colors grocs, taronges i vermells i zones de color verd; al fons, una vessant.] Font: HugoValle88/Istock

Trieu UN dels dos apartats. A partir del Document 3, responeu un dels dos apartats: b) Expliqueu la manera en què la vegetació influeix positivament sobre l’erosió, el clima, l’aigua i els sòls del medi natural.

Trieu UN dels dos apartats. En el Document 2 es mostra el logotip de l’Agenda 2030 que representa els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) aprovats per l’ONU. Respon a un dels dos apartats: a) Les directrius mediambientals de la Unió Europea persegueixen l’objectiu d’aconseguir el desenvolupament sostenible. Explica en què consisteix aquest desenvolupament i les mesures necessàries per a aconseguir-lo. [Document 2: logotip de l’Agenda 2030: un cercle de 17 segments de colors, un per a cada objectiu de desenvolupament sostenible, amb el text «AGENDA 2030» a sota.]

Trieu UN dels dos apartats. Respon a un dels dos apartats: a) Basant-te en el Document 4, enumera i descriu els usos de l’aigua predominants al context peninsular. On s’utilitza més aigua i per què? Cita almenys dues conques hidrogràfiques on es produeix un desequilibri entre els recursos disponibles i la demanda i explica’n les causes. [Document 4: mapa «Usos de l’aigua» (aigua utilitzada el 2015, en hm³) per demarcacions hidrogràfiques. Cada demarcació té un cercle proporcional a l’aigua utilitzada (llegenda de 50 a 5.725 hm³) dividit en sectors de colors: agrícola d’origen superficial (groc) i subterrani (taronja), industrial d’origen superficial (roig) i subterrani (marró), urbà d’origen superficial (lila clar) i subterrani (lila fosc).] Font: Plans hidrològics de les demarcacions hidrogràfiques. Elaborat per: Institut Geogràfic Nacional, Atles Nacional d’Espanya

Trieu UN dels dos apartats. Respon a un dels dos apartats: b) Enumera i explica els factors naturals que determinen la diversitat fluvial a Espanya.

Identifica els rius marcats en el mapa del document 1 amb les lletres A i B. Explica els factors d’origen tant natural com humà que determinen les diferències de cabal entre tots dos. [Document 1: mapa físic d’Espanya amb el cabal absolut dels rius (m³/s) en estacions d’aforament, mostrat amb cercles blaus proporcionals al cabal (de 1-10 a >500 m³/s). Dos rius estan ressaltats en traç blau fosc i marcats amb les lletres A i B. Font: mapa base IGN / elaboració pròpia.]

Explica la influència del relleu i del clima en el cabal, el règim i la capacitat erosiva dels rius del vessant cantàbric.

En quines zones d’Espanya resulta més problemàtica l’escassetat d’aigua? Explica’n les causes. Pots basar-te en el document 1. [Document 1: mapa físic d’Espanya amb el cabal absolut dels rius (m³/s) en estacions d’aforament, mostrat amb cercles blaus proporcionals al cabal (de 1-10 a >500 m³/s). Dos rius estan ressaltats en traç blau fosc i marcats amb les lletres A i B. Font: mapa base IGN / elaboració pròpia.]

Quin és el principal risc natural relacionat amb els rius mediterranis, llevat de l’Ebre? Quins factors l’originen? Descriu-ne les conseqüències principals.

En el document 2 es representa el risc de desertificació a Espanya. Identifica les zones amb major risc i explica els factors ambientals i antròpics determinants. [Document 2: mapa «Risc de desertificació» d’Espanya (península, Balears i Canàries), amb cinc categories de risc: molt alt (vermell fosc), alt (vermell), mitjà (taronja), baix (taronja clar) i zones no contemplades en el programa (groc). Font: Ministeri de Medi Ambient (IGN).]

Basant-vos en el mapa del document 1, escriviu en una llista les serralades que delimiten la conca hidrogràfica dels rius: (1) Duero, (2) Guadiana, (3) Xúquer, (4) Ebre i (5) Ter. [Document 1: mapa físic de la península Ibèrica i les Balears, amb el relleu en colors hipsomètrics (verd, groc, marró) i els principals rius en traç blau, sense noms. Un dels rius està dibuixat en negre.]

En el mapa del document 1 apareix dibuixat en negre un riu. Identifiqueu-lo i descriviu els seus trets: vessant hidrogràfic, unitats muntanyenques que emmarquen la seua conca, cabal i règim. [Document 1: mapa físic de la península Ibèrica i les Balears, amb el relleu en colors hipsomètrics (verd, groc, marró) i els principals rius en traç blau, sense noms. Un dels rius està dibuixat en negre.]

Què és un règim fluvial i de què depèn? Descriviu els tres tipus de règims fluvials dels rius peninsulars.

Què és el cabal d’un riu? Expliqueu els principals factors que determinen les variacions del cabal dels rius peninsulars.

Descriviu què són i com es formen els aqüífers. Quin tipus de rocam afavoreix la formació d’aqüífers?

Expliqueu les causes i les conseqüències de la desforestació.

En el mapa del Document 1 apareix marcat amb la lletra A un riu. Identifiqueu-lo i descriviu-ne els trets: vessant hidrogràfic, unitats muntanyenques que n’emmarquen el llit, cabal i règim. [Document 1: mapa físic de la península Ibèrica i les Balears, amb el relleu en colors hipsomètrics (verd, groc, marró) i els rius en traç blau, sense noms. Un riu apareix marcat amb la lletra A, amb el traç més gruixut. Una línia negra recta indica el segment de què és el perfil topogràfic del Document 2.]

Expliqueu la influència del relleu i el clima en el cabal, el règim i la capacitat erosiva dels rius del vessant mediterrani espanyol (sense considerar-hi l’Ebre).

Expliqueu els factors que determinen la diversitat dels rius a la península Ibèrica.

Descriviu les principals causes de la sobreexplotació i contaminació de les aigües a Espanya.

Descriviu l’efecte hivernacle i l’escalfament global: característiques i conseqüències.

Amb el suport del mapa representat en el Document 2, expliqueu la influència de la precipitació mitjana anual en els paisatges naturals d’Espanya. [Document 2: mapa d’Espanya de precipitació mitjana anual (escala de colors de 0 a 2.600 mm: taronja i groc per a poques precipitacions, blaus i violetes per a moltes). Quatre ciutats marcades amb les lletres A, B, C i D.]