Examen selectivitat Química 2023 Juny (Sèrie 5) — Catalunya

Als cellers on s'elabora vi, i durant el temps que dura el procés de fermentació del most, se sent un xiuxiueig constant que trenca el silenci, allò que en el món de l'enologia es coneix amb l'expressió «el vi bull». El sucre (glucosa) es converteix en etanol i, alhora, es produeix diòxid de carboni gasós: C₆H₁₂O₆ (glucosa) → 2 CH₃CH₂OH (etanol) + 2 CO₂

El iodur d'hidrogen és un gas incolor, fàcilment soluble en aigua, que s'utilitza en química com a agent reductor. El podem sintetitzar a partir de iode i hidrogen, en fase gasosa, segons la reacció següent: H₂(g) + I₂(g) ⇄ 2 HI(g) Kc (a 703 K) = 54,3 En un reactor d'1,00 L barregem 0,0130 mol de H₂, 0,0080 mol de I₂ i 0,0440 mol de HI; ho escalfem a 703 K de temperatura, i s'inicia la reacció. Dues hores més tard, observem que el reactor conté 0,0480 mol de HI. Dades: Entalpia estàndard de formació a 298 K: ΔH°f (HI) > 0.

Arran de la pandèmia provocada pel coronavirus SARS-CoV-2, a mitjans de març de 2020 l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària va publicar al seu web un conjunt de recomanacions de neteja i desinfecció d'instal·lacions d'empreses alimentàries per a la prevenció d'aquest virus. L'Agència va recomanar l'ús, com a desinfectant, d'una solució d'hipoclorit de sodi (NaClO) al 0,1 % en massa, després de la neteja amb un detergent neutre. Dades: Massa molar de l'hipoclorit de sodi (NaClO) = 74,5 g mol⁻¹. Constant d'acidesa de l'àcid hipoclorós (HClO) a 25 °C: Ka = 3,2 × 10⁻⁸. Constant d'ionització de l'aigua a 25 °C: Kw = 1,0 × 10⁻¹⁴. Constant de Faraday: F = 9,65 × 10⁴ C mol⁻¹.

A la superfície terrestre, l'ozó (O₃) és un dels indicadors de la contaminació de l'aire. Diversos estudis indiquen que, quan l'ozó es troba en estat estacionari, és a dir, quan la velocitat de la reacció de producció i de destrucció de l'ozó és la mateixa, la seva concentració és 2,0 × 10⁻⁸ mol L⁻¹. Suposeu que l'únic procés de destrucció de l'ozó és la formació d'oxigen molecular, segons la reacció química següent: 2 O₃(g) → 3 O₂(g) Dades: Energia de Gibbs estàndard de formació a 298 K: ΔG°f (O₃) = 142,7 kJ mol⁻¹.

La litiasi urinària consisteix en la presència de càlculs al ronyó o a les vies urinàries deguts a concentracions altes de certes substàncies que hauríem d'eliminar per l'orina. En la litiasi càlcica, que és la més freqüent, aquests càlculs es formen a causa d'un augment de la concentració de calci en l'orina, que provoca la precipitació de diverses sals, com ara el fosfat de calci, Ca₃(PO₄)₂. Dades: Masses atòmiques relatives: O = 16,0; P = 31,0; Ca = 40,1. Producte de solubilitat del fosfat de calci a 25 °C: Kps = 2,07 × 10⁻³³.