Examen selectivitat Biologia 2025 Juny (Sèrie 1) — Catalunya

Es calcula que aproximadament el 75 % de la població mundial és intolerant a la lactosa, el sucre més abundant de la llet. Aquesta intolerància és deguda a la pèrdua de la capacitat de produir l'enzim lactasa, la funció del qual és hidrolitzar el disacàrid lactosa en glucosa i galactosa. [2,5 punts en total] Figura 1: esquema de les vies metabòliques que permeten obtenir energia a partir dels diferents components de la llet: A (lactosa → galactosa i glucosa; via 1 de la glucosa al piruvat; via 2 del piruvat al lactat), B (triglicèrids → àcids grassos; via 3 fins a l'acetil-CoA), C (proteïnes → aminoàcids), via 4 (l'acetil-CoA, amb els aminoàcids, cap a CO₂ i NADH) i via 5 (NADH + O₂ → NAD⁺ + H₂O i ATP). Les vies estan numerades de l'1 al 5. Figura 2: plasmidi estàndard utilitzat en la clonació del gen de la lactasa, amb promotor, lloc de clonació, origen de replicació i gen de resistència als antibiòtics.

L'estiu de 2024, el gelat d'espirulina va experimentar un augment considerable en el nombre de vendes a diversos països. L'ingredient principal d'aquest tipus de gelat són filaments de cianobacteris de l'espècie Arthrospira platensis. [2,5 punts en total] Figura 1: micrografia de filaments d'aquest cianobacteri colonial, amb una escala gràfica de 10 µm. A la prova en paper, la barra d'escala mesura uns 0,7 cm (com que a la pantalla la mida varia, feu servir aquest valor). Figura 2: fórmules de la valina i de l'àcid glutàmic, aminoàcids abundants a l'espirulina.

Els pops són animals poiquiloterms; és a dir, no poden regular la seva temperatura i depenen de la temperatura de l'entorn. Com a resposta a una baixada de temperatures, el pop de dues taques de Califòrnia (Octopus bimaculoides) desamina algunes adenines de l'mRNA i les transforma en guanines. Aquest procés, anomenat desaminació, es produeix un cop sintetitzat l'mRNA. Aquest canvi en la seqüència de l'mRNA li permet viure a temperatures més fredes. [2,5 punts en total] Figura 1: plegament de la cadena polipeptídica de la sinaptotagmina quan no fa fred, amb dues zones assenyalades (1 i 2). Figura 2: taula del codi genètic (primera, segona i tercera lletra del codó).