El mes d'octubre del 2023, una notícia del diari Regió7 parlava d'uns bessons de nou anys que van arribar a urgències amb els símptomes següents: pell rosada i descamació, molta picor a tot el cos i conjuntivitis. Aquesta situació va tenir lloc després que es mengessin un entrepà de tonyina. La llauna que contenia la tonyina feia dies que estava oberta a la nevera, que no refrigerava prou bé. [Figura 1: fórmula desenvolupada de la molècula d'histidina (un aminoàcid amb un grup carboxil, un grup amino i una cadena lateral amb un anell imidazole)]
L'any 2015, quan l'Alessandra tenia quaranta-tres anys, li van diagnosticar esclerodèrmia, coneguda també com a esclerosi sistèmica progressiva. El terme esclerodèrmia fa referència a una condició en què la pell i altres òrgans experimenten un enduriment i engruiximent semblant al que es produeix en la cicatrització, causat per dipòsits de col·lagen.
A la classe de biologia esteu estudiant la germinació de les llavors i heu llegit un article en què es diu el següent:
«Una de les condicions externes perquè es doni la germinació és la temperatura. Cada espècie té una temperatura màxima, per sobre de la qual les seves llavors no poden germinar; una temperatura òptima a la qual el percentatge de llavors que germinen és el més alt, i una temperatura mínima, per sota de la qual les llavors no poden germinar.»
(Traducció i adaptació fetes a partir d'un text publicat a Hojas Divulgadoras, 3.)
La canya de sucre (Saccharum officinarum) és la planta més conreada al món. Generalment, aquesta planta es conrea per a obtenir el sucre que s'extreu de les seves canyes. La canya de sucre conté d'un 11 % a un 15 % de sacarosa respecte del pes total. Fins a principis del segle xix, va ser l'única font important de sucre. [Fotografia de la canya de sucre.]
Les olives, els fruits de l'olivera (Olea europaea), tenen un contingut alt en aigua i greixos i baix en sucres, proteïnes i sals minerals. El seu gust amarg és degut a l'oleuropeïna, una substància abundant a la polpa d'aquest fruit. Per això no es consumeixen directament de l'arbre, sinó que es processen de diferents maneres per a obtenir aliments amb un gust agradable: les olives de taula i l'oli d'oliva. [Fotografia d'una oliva i de la seva polpa.]
Hi ha persones que per endolcir el cafè o les infusions hi afegeixen sucre morè, al·legant que és més sa que el sucre blanc, que aporta menys calories i que és més «natural» i ecològic.
