L'any 2021 es va completar un estudi sobre la influència del medi urbà en les poblacions d'animals salvatges. Concretament, es van comparar les poblacions de mallerenga carbonera (Parus major) de nou ciutats europees amb poblacions similars de zones rurals del seu entorn.
A les imatges següents [Figura 1: A: la clàssica «escala ascendent de progrés», una filera de sis figures que van d'un primat quadrúpede a un ésser humà dret, caminant cap a la dreta. B: arbre filogenètic (cladograma) amb, de l'esquerra a la dreta, ximpanzé, humans actuals, neandertals, goril·la, orangutan i macaco; humans actuals i neandertals formen la branca més recent, que s'uneix amb el ximpanzé; després s'uneix el goril·la, després l'orangutan i, a la base, el macaco, amb un tronc comú cap avall. Font: https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=73041739] s'observen dues representacions de l'evolució humana. La imatge A es coneix com l'escala ascendent de progrés i és una representació de l'evolució humana que ha esdevingut icònica. Sovint s'utilitza, amb diverses modificacions, per a evocar l'evolució, per exemple en publicitat, samarretes o tires còmiques.
En l'àmbit científic, en canvi, l'evolució humana es representa amb arbres filogenètics com el de la imatge B, que mostra les relacions evolutives entre diferents espècies de primats, inclosos els humans actuals i els neandertals.
L'any 2022 Morera i els seus col·laboradors van publicar un estudi sobre els efectes del canvi climàtic en la productivitat de bolets als boscos de Catalunya (https://doi.org/10.1016/j.agrformet.2022.108918). (Al paper hi ha dues fotografies: sureny fosc, Boletus aereus, i múrgola, Morchella sp.)
El peix globus (Diodon hystrix) conté tetrodotoxina (TTX), un dels verins més mortífers que hi ha a la natura. La hipòtesi més acceptada és que els peixos globus adquireixen aquesta toxina en alimentar-se d'algues que contenen bacteris dels gèneres Pseudomonas o Vibrio. Un cop ingerits, els bacteris sobreviuen dins dels òrgans del peix i fabriquen TTX. Aquestes toxines no produeixen cap efecte negatiu en els peixos globus, mentre que la ingesta d'un sol peix globus podria matar trenta persones.
En les espècies sensibles a la TTX, la toxina s'uneix a una proteïna de membrana i impedeix l'entrada de sodi a l'interior de les seves cèl·lules. Això atura la propagació de l'impuls nerviós i en causa la mort. En els peixos globus, en canvi, aquesta proteïna de membrana té una estructura diferent, i la TTX no s'hi uneix.
Malgrat la seva toxicitat, al Japó el peix globus es consumeix des de fa més de dos mil anys. La seva carn és considerada una delicatessen, tot i que si no es prepara correctament, és mortal.
Maurits Cornelis Escher (1898-1972) va ser un artista neerlandès famós pels seus gravats, litografies i il·lustracions amb tinta. Una de les seves obres més famoses és Aire i aigua I (al paper hi ha una reproducció del gravat: una sèrie de peixos a baix que es transformen gradualment en ocells a dalt).
Des d'abans de l'any 1900 i al llarg del segle XX, en molts estanys dels Pirineus s'hi van introduir peixos deliberadament, amb finalitats comercials i de pesca recreativa [Figura 1: gràfic del nombre d'estanys del vessant sud dels Pirineus on s'han introduït peixos al llarg del segle XX (de 1900 a 2000). Truita comuna: uns 140 estanys des de 1900 fins a 1940 i després puja fins a uns 260 l'any 2000. Truita irisada, truita de rierol i barb roig: 0 fins a 1950-1960; després pugen, el barb roig fins a uns 140 i les altres fins a uns 30. Font: http://www.lifelimnopirineus.eu/sites/default/files/v_plafo_09_peixos.pdf]. En el marc del projecte Life LimnoPirineus, l'any 2015 es van eliminar en vuit estanys les espècies de peixos introduïdes. Entre 2015 i 2019, en el marc d'aquest mateix projecte, es va fer un estudi sobre els canvis que s'anaven produint en les poblacions d'amfibis d'aquests estanys.
Des de l'any 2000 es té constància de la presència d'alguns llops a Catalunya, que provenen de l'expansió natural de la població italiana de llops. Des de la serralada dels Apenins, els llops italians van arribar als Alps francesos i, des d'allà, uns quants van arribar als Pirineus.
Llegiu el text següent, relatiu a la importància dels llops en els ecosistemes nord-americans:
«Cal admetre que pot semblar una mica exagerat fer de la figura del llop un emblema contra el canvi climàtic. El plantejament és molt senzill i evident. Els llops s'alimenten d'altres animals; de fet, principalment de grans herbívors. Els cérvols i cabirols, que constitueixen el 75 % de les seves preses, tenen una dieta totalment vegetariana. Això vol dir que, en digerir la vegetació que ingereixen, aquests mamífers processen i descomponen gran part de la matèria consumida en CO₂ i aigua. La desaparició de grans depredadors com els llops causa canvis significatius en els ecosistemes. El nombre de depredadors de mida més petita, com ara guineus o coiots, augmenta. Aquest fet no és gens sorprenent, ja que en condicions normals serien preses dels llops i, ocasionalment, s'alimenten del mateix que ells.»
(Adaptació feta a partir d'un fragment del llibre de Peter Wohlleben. L'intens respirar dels arbres, 2022, p. 135-138.)
Llegiu el text següent, sobre les relacions interespecífiques de les tortugues carei:
«Les tortugues carei (Eretmochelys imbricata) tenen un bec punxegut i corbat, molt útil per a menjar les esponges que hi ha per damunt i dins dels coralls. Com a conseqüència d'això, els coralls tenen més espai per a establir-se.
Hi ha alguns peixos àngel (gèneres Pomacanthus i Holacanthus) que mengen les esponges que queden en els forats que les tortugues deixen i fins i tot s'alimenten de fragments d'esponges que cauen de la boca de les tortugues.
A més de les interaccions amb coralls, esponges i peixos àngel, les tortugues també tenen epibionts. Els epibionts són organismes que viuen damunt d'un altre ésser viu. Les tortugues carei tenen més de cent epibionts diferents que s'alimenten d'elles, entre els quals hi ha crustacis, mol·luscs i anèl·lids.
També hi ha peixos netejadors, com alguns del gènere Thalassoma, que s'alimenten exclusivament d'alguns d'aquests epibionts i eviten malalties greus a les tortugues.»
(Traducció i adaptació fetes a partir d'un fragment de l'Enciclopedia virtual de los vertebrados españoles, Museo Nacional de Ciencias Naturales, CSIC.)
Actualment, per a reduir l'impacte mediambiental, es fabriquen bosses de midó com a alternativa a les de plàstic. [Fotografia de bosses fetes amb midó.]
Des de la primavera del 2018, diversos alzinars de les comarques de la Selva i del Maresme s'han vist afectats per una plaga d'erugues peludes de l'alzina (Lymantria dispar). Aquestes larves de papallona devoren amb avidesa les fulles d'alzina. [Fotografia d'una eruga peluda de l'alzina.]
L'estiu del 2021 es va detectar per primer cop a Catalunya l'insecte Diabrotica virgifera, causant d'una de les plagues que ocasionen més danys als cultius de panís o blat de moro (Zea mays). Les femelles ponen els ous a prop de les arrels de les plantes. A la primavera neixen les larves, que s'alimenten de les arrels. Com a conseqüència, les plantes afectades tenen un creixement menor i produeixen menys gra. Un mètode que s'investiga per a lluitar contra aquesta plaga consisteix en l'ús de nematodes de l'espècie Heterorhabditis bacteriophora, uns cucs que viuen al sòl. Quan un nematode troba una larva, penetra al seu interior a través de la boca o de l'anus. Un cop dins de la larva, el nematode regurgita els bacteris que porta a l'intestí. Aquests bacteris, de l'espècie Photorhabdus luminiscens, produeixen toxines que maten la larva. La larva morta és l'aliment dels nematodes i els bacteris, i el lloc on es reprodueixen. Quan s'acaba l'aliment, els nematodes busquen una altra larva. Els bacteris que no aconsegueixen instal·lar-se dins d'un nematode no són capaços d'infectar altres larves, i els nematodes, sense aquests bacteris, no poden matar les larves d'insecte.
Els dofins tenen un sistema de comunicació format per uns quatre-cents sons, bàsicament xiscles i clics. Però aquests animals també utilitzen els clics com a sistema d'ecolocalització: emeten ultrasons, en una longitud d'ona superior a 15-20 kHz, que quan reboten i tornen cap a ells, els permeten identificar el contorn, la distància i el moviment de l'objecte contra el qual han rebotat.
L'any 1963 es va estrenar la pel·lícula The birds, dirigida per Alfred Hitchcock. En aquest intrigant film, algunes espècies d'ocells es comporten d'una manera agressiva envers els humans. Es creu que Hitchcock es va inspirar en dos episodis que havien tingut lloc a Califòrnia l'any 1961, en què alguns ocells marins van mostrar comportaments estranys. Anys després, arran d'altres situacions similars, s'ha relacionat aquest comportament dels ocells amb intoxicacions per àcid domoic, una toxina produïda per determinades algues del fitoplàncton. [Cartell de la pel·lícula.]
Llegiu la notícia següent: «Un espectacle de llum inèdit als camps gironins. Aquest estiu una llum inusualment intensa va captar l'atenció dels veïns del Gironès i el Baix Empordà. L'explicació del misteri eren unes cuques de llum que no es comportaven de la manera habitual. La llum que es detectava no era a terra o als arbustos, sinó que es movia a gran velocitat per l'aire. Finalment, s'ha comprovat que procedia d'una espècie de cuques de llum voladores (Photinus pyralis), fins ara inexistent a Catalunya.» (Adaptació d'un text publicat al diari Ara, 6 octubre 2018.)
El 22 d'octubre de 2020, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va publicar una notícia amb el titular següent: «La plaga del bernat marbrejat, una xinxa asiàtica que ja ha arribat a 130 municipis. El bernat marbrejat no pica ni persones ni animals, però malmet fruites i vegetals». La plaga del bernat marbrejat és una plaga nova originada per una espècie invasora (Halyomorpha halys) que es va detectar per primera vegada el 2017 a Girona. Els bernats marbrejats afecten la supervivència de l'espècie autòctona, els bernats pudents (Nezara viridula), atès que ocupen el mateix nínxol ecològic. Totes dues espècies de xinxes s'alimenten de vegetals i desprenen una pudor intensa quan se les molesta o se senten amenaçades. [Fotografies d'un bernat marbrejat i d'un bernat pudent.]
Al llarg del darrer mil·lenni abans de Crist, els fenicis controlaven una extensa xarxa comercial. El producte principal que venien era un tint anomenat porpra de Tir. De fet, el nom d'aquest poble de l'antiguitat deriva del terme grec phoinix, que significa «porpra».
