Examen selectivitat Història de l'art 2026 Juny (Sèrie 1) — Catalunya

Art: forma i funció [4 punts en total] Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les qüestions corresponents. OPCIÓ A. Caravaggio, La mort de la Mare de Déu (París, Museu del Louvre). [Imatge 1: pintura a l'oli de gran format, vertical. Sobre un fons fosc i buit, una gran cortina vermella penja a la part superior; a sota, el cos estès de la Mare de Déu, amb vestit vermell, envoltat d'apòstols afligits; en primer pla, una dona plora asseguda. Una llum intensa entra per l'esquerra i il·lumina alguns rostres i el cos.] [Imatge 2, per a la qüestió d: Giotto di Bondone, La mort de la Mare de Déu (ca. 1310), taula de fons daurat amb àngels i sants amb aurèoles al voltant del sepulcre, i Crist al centre que sosté una petita figura (l'ànima de la Verge); Hugo van der Goes, La mort de la Mare de Déu (ca. 1480), els apòstols al voltant del llit i, a dalt, Crist dins una aparició lluminosa.] a) Dateu l'obra i situeu-la en el context històric i cultural corresponent. [1 punt] b) Analitzeu breument les característiques formals que defineixen aquesta pintura de Caravaggio i indiqueu-ne l'estil. [1,5 punts] c) Expliqueu el tema, la funció i la recepció que tingué aquesta pintura en l'època. [1 punt] d) A partir d'aquestes dues pintures del gòtic, assenyaleu dos trets diferenciadors en la representació del que és sagrat respecte a l'obra de Caravaggio. [0,5 punts]

Art: forma i funció [4 punts en total] Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les qüestions corresponents. OPCIÓ B. Pavelló Alemany de Barcelona, de Ludwig Mies van der Rohe (font: Fundació Mies van der Rohe). [Imatge 1: dues fotografies i la planta de l'edifici. Exterior: volum baix i horitzontal amb coberta plana i volada, damunt d'una plataforma de pedra clara, amb un estany. Interior: pilars metàl·lics prims, envans de vidre i d'ònix que no tanquen l'espai, que flueix cap a fora. La planta mostra murs lliures dins una retícula, dos estanys i un petit cos d'oficines.] [Imatge 2, per a la qüestió d: el Palau Nacional de Montjuïc (seu del MNAC), edifici monumental i simètric amb una gran cúpula central, torres i cúpules menors, i escalinates i cascades al davant.] a) Dateu l'obra i situeu-la en el context històric i cultural corresponent. [1 punt] b) Exposeu, com a mínim, cinc característiques formals o estructurals de l'obra i indiqueu a quin moviment artístic pertany. [1,5 punts] c) Expliqueu breument la funció i el significat que tenia aquest edifici. [1 punt] d) Esmenteu dues característiques fonamentals de l'edifici del Palau Nacional, seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que el diferencien del Pavelló Alemany de Mies van der Rohe. [0,5 punts]

Art: espai, natura i ciutat [2 punts en total] Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les qüestions corresponents. OPCIÓ A A partir de la lectura d'aquest article, responeu a les preguntes que hi ha a continuació. Egipte s’emporta la seva primera victòria en la batalla per recuperar peces museístiques El debat de la descolonització s’ha revifat després de l’obertura del Gran Museu Egipci: el país àrab reclama la devolució de peces com la pedra de Rosetta o el bust de Nefertiti El patrimoni museístic global ha viscut, en els darrers anys, una onada de repatriacions sense precedents. Si els segles XVIII, XIX i XX es van caracteritzar per la concentració de peces de gran valor procedents del conegut com a Sud global als principals museus d’Europa i de Nord-amèrica, el XXI està sent el segle del seu retorn als països d’origen. Al debat de la descolonització s’hi ha sumat, ara, Egipte, que, després d’haver inaugurat el tan desitjat Gran Museu Egipci (GEM), ha exigit a museus europeus la devolució de diverses de les seves peces originàries. I en aquest sentit, la primera victòria ha arribat des dels Països Baixos. El seu Ministeri de Cultura ha anunciat recentment que un bust de pedra d’època faraònica tornarà al país àrab en els pròxims mesos: «L’escultura té un gran significat per a la identitat d’Egipte.» La comunitat internacional espera, ara, que el Regne Unit, Alemanya i França imitin el moviment: en aquests tres països es troben la pedra de Rosetta, el bust de Nefertiti i el zodíac de Dandara, respectivament. «No es pot continuar ignorant els països que reclamen el seu patrimoni cultural», assenyala Jeannette Plummer Sires, arqueòloga i curadora. «Els arguments que normalment s’utilitzen per a rebutjar aquestes reclamacions tenen a veure amb la infraestructura: es creu que aquests museus no tenen els coneixements per a custodiar el seu propi material. Però la creació del GEM desmunta aquest argument», afegeix. Traducció i adaptació fetes a partir del text de Constanza V. Paura. «Egipto logra su primera victoria en la batalla por recuperar piezas museísticas». National Geographic [en línia] (14 novembre 2025) [Imatge: «Bust d'un alt funcionari de la dinastia de Tutmosis III. El Govern dels Països Baixos s'ha compromès a retornar-lo a Egipte.» Cap de pedra fosca amb perruca llisa que cau a banda i banda de la cara; el nas és malmès.] a) A banda dels retrats citats a l'article, el de l'alt funcionari i el de Nefertiti, esmenteu dues obres més que siguin representatives de l'art egipci de l'època dels faraons. [1 punt] b) Creieu que les obres d'art egipci haurien de retornar al seu país d'origen? O penseu que és millor que continuïn en els museus de grans capitals europees? Justifiqueu la resposta de manera breu. [1 punt]

Art: espai, natura i ciutat [2 punts en total] Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les qüestions corresponents. OPCIÓ B El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) està preparant una exposició temporal sobre el Modernisme a Catalunya per a contextualitzar la celebració del primer centenari de la mort d'Antoni Gaudí (1926-2026). Com a estudiant en pràctiques del Departament de Documentació del museu, heu presentat una proposta que inclou les obres següents. Justifiqueu breument la vostra elecció explicant les principals característiques formals i conceptuals del Modernisme a través de l'anàlisi de les obres escollides i les raons per les quals aquest moviment artístic va tenir un desenvolupament important a Catalunya. [2 punts] [Imatge: quatre obres. Gaspar Homar, mobiliari de la Casa Lleó Morera de Lluís Domènech i Montaner (1905): moble de fusta amb sofà central entapissat, marqueteria amb figures femenines i coronament de formes vegetals. Ramon Casas, L'automòbil (1901): pintura d'un home abrigat amb pells conduint un cotxe vermell en un paisatge. Miquel Blai, Els primers freds (1892): escultura de marbre blanc d'un vell i un nen nus, asseguts i abraçats. Adrià Gual, Llibre d'hores (1899): cartell amb una dona de perfil que sosté un rellotge de sorra, roses i lletres decoratives.]