Examen selectivitat Llengua i cultura llatines 2025 Juny (Sèrie 1) — Catalunya · PAU Mentor
Examen selectivitat Llengua i cultura llatines 2025 Juny (Sèrie 1) — Catalunya
1 h 30 min · 4 exercicis, 1 amb opció A o B · 10 puntsEnunciat oficial de l'examen de Llengua i cultura llatines de la PAU de Catalunya, 2025 · Juny (Sèrie 1). Respon-lo per escrit amb el rellotge en marxa i autoavalua't amb els criteris de correcció.Aquest examen es fa en mode escrit. Podeu fer servir el diccionari i l'apèndix gramatical, com a la prova. Les preguntes tancades (vertader/fals, opció múltiple, mots llatins del text) es corregeixen soles; la traducció, les anàlisis, l'etimologia i l'exposició es corregeixen amb la pauta oficial. El descompte de fins a 1 punt per errors de redacció, gramaticals, ortogràfics o lèxics de l'exercici 4 no es calcula aquí.
Respon aquest examen per escrit
Escrius cada resposta amb el rellotge en marxa i, en lliurar, te l'autoavalues amb els criteris de correcció.
Enunciat oficial
Exercici 1
Traducció4 punts
Exercici de traducció [4 punts]
Feu la versió del text següent:
Els carnuts reprenen les hostilitats a la Gàl·lia amb una matança a Cènabum
Vbi id tempus uenit, Carnutes Cenabum, signo dato, concurrunt ciuesque Romanos, qui negotii causa ibi constiterant, interficiunt bonaque eorum diripiunt; in iis hominibus C. Fufius Cita, honestus eques Romanus, qui rei frumentariae iussu Caesaris praeerat, interfectus est.
— Juli Cèsar. Guerra de les Gàl·lies, VII, 3, 1
Lèxic subratllat (per ordre alfabètic; al paper aquests mots apareixen subratllats al text):
bona, -orum (n. pl.): béns, possessions.
Carnutes, -um (m. pl.): els carnuts (poble de la Gàl·lia).
Cenabum, -i (n.): Cènabum (ciutat de la Gàl·lia; avui, Orleans).
C. Fufius Cita (m.): Gai Fufi Cita (ciutadà romà).
concurro, concurri, concursum (3a, intr.): (mil.) llançar-se a l’atac contra.
consisto, constiti, — (3a, intr.): establir-se, instal·lar-se.
eques, -itis (m.): cavaller.
frumentarius, -a, -um: relatiu al blat; res frumentaria, provisió de blat.
praesum, praefui, — (irr., intr.): (amb dat.) ser al capdavant de, encarregar-se de.
ubi (conj.): quan.
Escriviu la vostra traducció del text llatí al català. [4 punts]
Exercici 2
Morfologia i sintaxi2 punts
Exercici de morfosintaxi i etimologia [2 punts en total]
L'exercici consta de dos apartats. Responeu a les qüestions plantejades en cadascun d'ells.
2.1. Morfosintaxi [1 punt]
2.2. Etimologia [1 punt]
A les preguntes que demanen un o més mots llatins del text, escriviu només aquests mots (tal com surten al text).
Text de referència:
Vbi id tempus uenit, Carnutes Cenabum, signo dato, concurrunt ciuesque Romanos, qui negotii causa ibi constiterant, interficiunt bonaque eorum diripiunt; in iis hominibus C. Fufius Cita, honestus eques Romanus, qui rei frumentariae iussu Caesaris praeerat, interfectus est.
2.1 b).Indiqueu el subjecte del verb diripiunt (escriviu el mot llatí del text).
2.1 b).Indiqueu el complement directe del verb diripiunt.
2.2 b).Indiqueu amb quin mot llatí del text està relacionada etimològicament la paraula «contemporani, -ània».
2.2 b).Indiqueu amb quin mot llatí del text està relacionada etimològicament la paraula «signatura».
Tria'n una
Exercici 3 — OPCIÓ A: llatinismes
Llegat romà2 punts
Exercici de cultura llatina i el seu llegat [2 punts]
Trieu UNA de les dues opcions (A o B) que ofereix l'exercici i resoleu-la.
OPCIÓ A
[Cada resposta correcta val 0,5 punts; les respostes errònies no seran penalitzades]
Escriviu en els espais en blanc el llatinisme que considereu més adient per a completar cadascuna de les frases següents. Tingueu en compte que l'heu de triar de la llista que trobareu a continuació de les frases i que no en podeu repetir cap.
Llatinismes: motu proprio, sui generis, maremàgnum, rictus, coitus interruptus, in albis, placebo, alter ego, súmmum, vox populi, beatus ille, in fraganti, quòrum, lapsus, in extenso, referèndum.
3.1.El mossèn ens deia coses en llatí i jo em quedava molt sovint ______.
a)motu proprio
b)sui generis
c)maremàgnum
d)rictus
e)coitus interruptus
f)in albis
g)placebo
h)alter ego
i)súmmum
j)vox populi
k)beatus ille
l)in fraganti
m)quòrum
n)lapsus
o)in extenso
p)referèndum
3.2.La pintura li havia estat tramesa per l'ambaixador de França, el qual ______ havia aprofitat per a afegir-li un petit marc.
a)motu proprio
b)sui generis
c)maremàgnum
d)rictus
e)coitus interruptus
f)in albis
g)placebo
h)alter ego
i)súmmum
j)vox populi
k)beatus ille
l)in fraganti
m)quòrum
n)lapsus
o)in extenso
p)referèndum
3.3.L'excursió s'havia anul·lat per manca de ______.
a)motu proprio
b)sui generis
c)maremàgnum
d)rictus
e)coitus interruptus
f)in albis
g)placebo
h)alter ego
i)súmmum
j)vox populi
k)beatus ille
l)in fraganti
m)quòrum
n)lapsus
o)in extenso
p)referèndum
3.4.Amb la publicació d'aquest llibre, Eduardo Mendoza va iniciar un cicle de novel·les protagonitzades per un ______ seu, Rufo Batalla.
a)motu proprio
b)sui generis
c)maremàgnum
d)rictus
e)coitus interruptus
f)in albis
g)placebo
h)alter ego
i)súmmum
j)vox populi
k)beatus ille
l)in fraganti
m)quòrum
n)lapsus
o)in extenso
p)referèndum
Exercici 3 — OPCIÓ B: literatura llatina
Literatura llatina2 punts
Exercici de cultura llatina i el seu llegat [2 punts]
Trieu UNA de les dues opcions (A o B) que ofereix l'exercici i resoleu-la.
OPCIÓ B
[Cada resposta correcta val 0,5 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte]
Encercleu la lletra que correspon a l'opció correcta en cada cas.
3.1.Ciceró i Livi tenien en comú el fet que
a)eren poetes.
b)no havien sortit mai de Roma.
c)eren molt amics de l'emperador August.
d)no havien nascut a Roma.
3.2.Plaute fou autor d'una obra titulada
a)Agamemnon.
b)Adelphoe.
c)Amphitruo.
d)Alcestis.
3.3.El poeta Horaci va formular un elogi de la moderació com a norma de vida en el tòpic:
a)tempus fugit.
b)carpe diem.
c)in vino veritas.
d)aurea mediocritas.
3.4.La tècnica compositiva de fusionar dos o més models grecs en l'argument d'una comèdia llatina s'anomena
Exercici 4
Cultura i civilització romana2 punts
Exercici d'exposició d'un tema de cultura llatina i el seu llegat [2 punts: es podrà descomptar fins a 1 punt per errors de redacció, gramaticals, ortogràfics o lèxics]
Si els fats em neguen Roma com a pàtria, que pugui, almenys, romandre ací. ¿Què et diré, sinó que l’habitud és una força poderosa? Mira! Amb el tracte continu, la ciutat ja se m’ha fet agradable, perquè, si em creus, a mi que he vist tantes coses, és la més plaent de totes les que hom tria per al descans. Hi veus, oh foraster i amic, una gent honrada, sòbria, tranquil·la, que, si bé no s’apressa a ésser hospitalària, ho és amb reflexió. Un clima peculiarment temperat suavitza el canvi de les estacions, i tot l’any és com una primavera. La terra, fèrtil als plans i sobretot als pujols —car mira d’assemblar-se a les vinyes d’Itàlia i li compara els seus bancals—, no s’avergonyeix d’una llarga tardor. I per si encara això no és prou, la mateixa ciutat fou fundada sota els més nobles auspicis, car a més dels estendards de Cèsar, que ostenta, triomfs als quals deu el seu nom, la seva noblesa té també un origen estranger.
— Florus. Virgili, orador o poeta?, II, 6-8 (Traducció de Joaquim Icart)
Llegiu el text precedent, en què el rètor Florus (ca. 70-140 dC) es refereix de manera elogiosa a la ciutat de la Hispània romana de la imatge adjunta, on, durant uns anys, va exercir de mestre. A partir del testimoni de Florus i del plànol, identifiqueu la ciutat i elaboreu un text expositiu, de quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), que contingui les informacions següents:
— El context i la cronologia de la seva fundació.
— El nom de la població ibera que habitava la zona abans de l'arribada dels romans.
— L'estatus que va obtenir la ciutat i el seu nom oficial complet.
— La rellevància històrica de la ciutat a la Hispània romana.
— La seva estructura urbanística, amb els espais i edificis més importants dins i fora de les muralles (heu d'identificar els elements etiquetats al plànol).
— El conjunt arqueològic.
[Imatge: reconstrucció en perspectiva d'una ciutat romana costanera, vista des del mar. Números: 1, el perímetre que envolta la ciutat (assenyalat en dos punts); 2, un recinte a la part més alta; 3, una gran plaça porticada a la terrassa superior; 4, un gran edifici allargat que travessa la ciutat d'una banda a l'altra; 5, una plaça a la part baixa de la ciutat; 6, un edifici semicircular a la part baixa, a prop de la costa; 7, una dàrsena al mar; 8, un edifici el·líptic fora de la ciutat, vora el mar.]
Escriviu el text expositiu (quinze línies com a mínim, unes cent cinquanta paraules). [2 punts]
Enunciat de l'examen oficial publicat per la comissió de la PAU. Les solucions i la correcció pas a pas són dins del simulacre.