Literatura llatina: exercicis de selectivitat de Llengua i cultura llatines (Catalunya)

Exercici d'exposició d'un tema de cultura llatina i el seu llegat [2 punts: la manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,2 punts] Nou anys fent-se passar per nen a l’Afganistan: la història de l’activista Nilofar Ayoubi Va fugir a correcuita del país pel retorn dels talibans fa dos anys, però continua treballant per la defensa dels drets de les dones afganeses, ara des de l’exili La seva era una història atípica, marcada per una infantesa en què va passar gairebé una dècada fent-se passar per un nen —dels 5 als 13 anys— per poder «viure en llibertat». Una història que, tot i ser inusual, no és única. La Nilofar va néixer durant el règim talibà —abans que caigués el 2001 i tornés vint anys després—, en una època en què més famílies feien passar les filles per fills perquè tinguessin llibertat i educació. [Fotografia: Una nena i un nen afganesos en un camp de refugiats de l’ONU, a la frontera del Pakistan. Font: Reuters / Fayaz Aziz.] Nou anys fent-se passar per un noi La decisió de vestir-la com un nen va ser del seu pare, i la va prendre quan ella tenia tot just cinc anys i un desconegut la va bufetejar per estar jugant al carrer. Les nenes, llavors, no podien fer-ho. I ara, tampoc. Aquell dia, el seu pare li va tallar els cabells i li va dir a la mare que la vestís com un nen i la tractés com als seus germans. I així, disfressada de xicot, podia tenir amics, jugar al carrer, sortir amb el seu pare sense tapar-se de dalt a baix, anar al futbol i en bicicleta, fer karate i estudiar el que volgués. Durant anys, el pare havia rebutjat tots els pretendents que volien casar-se amb ella perquè preferia que la seva filla estudiés i portés la vida que volgués. Un any després que ell morís, ella es va casar, amb 19 anys, amb un diplomàtic de la minoria hazara que li permetia continuar amb el tipus de vida pel qual tant havia lluitat. Fins que els talibans van tornar. Adaptació feta a partir d’un text de Virgínia Arqué Nueno. 3Cat. Notícies [en línia] (18 novembre 2023) Llegiu detingudament la notícia precedent sobre Nilofar Ayoubi. Identifiqueu amb quin episodi de les Metamorfosis d’Ovidi, una de les lectures obligatòries, es pot relacionar i elaboreu un text de quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules) en què compareu el mite en qüestió amb el cas actual de l’activista afganesa. El text ha de contenir la informació següent: — La identificació de l'episodi mític, amb l'especificació dels noms dels personatges protagonistes. — La sinopsi de l'argument: • La localització de la història. • La trama. • Els personatges humans i divins que hi intervenen. — Els punts de coincidència entre la història fictícia i la real. — Els aspectes divergents de les històries.

Exercici de cultura llatina i el seu llegat [2 punts] Trieu UNA de les dues opcions (A o B) que ofereix l'exercici i resoleu-la. OPCIÓ A [Cada resposta correcta val 0,5 punts; les respostes errònies no seran penalitzades] Escriviu en els espais en blanc el nom de l'autor llatí que correspon a cada descripció. No se'n repeteix cap.

Exercici de cultura llatina i el seu llegat [2 punts] Trieu UNA de les dues opcions (A o B) que ofereix l'exercici i resoleu-la. OPCIÓ B [Cada resposta correcta val 0,5 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte] Encercleu la lletra de l'opció que identifica el personatge que parla en els passatges següents de les Metamorfosis (traducció d'Adela M. Trepat i Anna M. de Saavedra).

Exercici de cultura llatina i el seu llegat [2 punts: cada resposta correcta val 0,5 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte] Trieu UNA de les dues opcions (A o B) que ofereix l'exercici i resoleu-la. OPCIÓ B Encercleu la lletra de l'opció que identifica el personatge que parla en els passatges següents de les Metamorfosis (traducció d'Adela M. Trepat i Anna M. de Saavedra).

Exercici d'exposició d'un tema de cultura llatina i el seu llegat [2 punts: la manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,2 punts] Llegiu el passatge de sota, que pertany a una de les lectures obligatòries, i elaboreu un text expositiu de quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules) que contingui les informacions que hi ha detallades a continuació: — El títol de l'obra i el nom de l'autor. — L'argument resumit de l'obra. — Una explicació del passatge, situant-lo en la trama general de l'obra, en la qual especifiqueu: • Qui són els dos personatges que hi parlen (indiqueu-ne el nom). • Quina relació hi ha entre ells. • Què ha passat abans i què passarà tot seguit. — El subgènere literari al qual pertany l'obra i les seves característiques principals. — El títol de dues obres més del mateix autor. Personatge 1 (apartant-se bruscament de Personatge 2): Que Júpiter i tots els déus et confonguin! Puah! Fas pudor d’all, pura immundícia, pagerol, boc, cort de porcs, mescla de llot i fems. Personatge 2: ¿Què vols que hi faci? No tothom pot fer olor de perfums exòtics perquè tu en facis, ni seure a taula en un lloc d’honor ni menjar queviures tan exquisits com menges tu. Tu queda’t les tórtores, els peixos, l’aviram, i deixa que jo compleixi el meu destí amb l’allada. Tu ets afortunat; jo, desgraciat: cal conformar-s’hi. A mi que em duri el que tinc de bo, i a tu, el que tens de dolent. (Traducció d'Esther Artigas)

Exercici de cultura llatina i el seu llegat [2 punts] Trieu UNA de les dues opcions (A o B) que ofereix l'exercici i resoleu-la. OPCIÓ A [Cada resposta correcta val 0,5 punts; les respostes errònies no seran penalitzades] Escriviu en els espais en blanc el nom de l'autor llatí que correspon a cada afirmació. No se'n repeteix cap.

Exercici de cultura llatina i el seu llegat [2 punts] Trieu UNA de les dues opcions (A o B) que ofereix l'exercici i resoleu-la. OPCIÓ B [Cada resposta correcta val 0,5 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte] Encercleu la lletra de l'opció que identifica el personatge que parla en els passatges següents de les Metamorfosis (traducció d'Adela M. Trepat i Anna M. de Saavedra).

Exercici d'exposició d'un tema de cultura llatina i el seu llegat [2 punts: es podrà descomptar fins a 1 punt per errors de redacció, gramaticals, ortogràfics o lèxics] Llegiu el passatge de sota, que pertany a una de les lectures obligatòries, i elaboreu un text expositiu de quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules) que contingui les informacions que hi ha detallades a continuació: — El títol de l'obra i el nom de l'autor. — Una explicació del passatge, situant-lo en la trama general de l'obra, en què especifiqueu: • Qui són els personatges que hi parlen. • Quina relació hi ha entre ells. • Què ha passat abans i què en resultarà després. — La definició i les característiques principals del subgènere literari al qual pertany l'obra (estructura, personatges, arguments). — El títol de dues obres més del mateix autor. Escafa: De debò que em meravella, per Pòl·lux, que una dona tan llesta, tan sàvia com tu i ben educada faci el ximple tan ximplement. Filemàcia: Tu avisa’m, per favor, si m’equivoco. Escafa: Per Càstor que t’equivoques, perquè estàs pendent només d’ell i et dediques a complaure’l a ell en exclusiva, i refuses els altres. És propi d’una dona casada, no pas de les prostitutes, posar-se al servei d’un sol amant. Filòlaques (a part): Per Júpiter! ¿Qui és aquesta mala peça que volta per casa meva? Que tots els déus i les deesses em facin morir de la pitjor manera si no faig morir jo aquesta vella de set, de fam i de fred. Filemàcia: No vull que em malaconsellis, Escafa. Escafa: Ets ben ximpleta si penses que serà sempre el teu amant i el teu protector. Jo t’aviso: quan siguis gran i s’hagi cansat de tu, t’abandonarà. (Traducció d'Esther Artigas)

Exercici de cultura llatina i el seu llegat [2 punts: cada resposta correcta val 0,5 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte] Trieu UNA de les dues opcions (A o B) que ofereix l'exercici i resoleu-la. OPCIÓ B Encercleu la lletra de l'opció que identifica el personatge que parla en els passatges següents de les Metamorfosis (traducció d'Adela M. Trepat i Anna M. de Saavedra).

Exercici de cultura llatina i el seu llegat [2 punts] Trieu UNA de les dues opcions (A o B) que ofereix l'exercici i resoleu-la. OPCIÓ B [Cada resposta correcta val 0,5 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte] Encercleu la lletra que correspon a l'opció correcta en cada cas.

Exercici de cultura llatina i el seu llegat [2 punts: cada resposta correcta val 0,5 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte] Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i resoleu-la. OPCIÓ B Marqueu amb una creu la casella corresponent segons si les afirmacions següents són vertaderes o falses (si marqueu «vertader», cal que siguin certs TOTS els aspectes que s'hi esmenten).

Exercici d'exposició d'un tema de cultura llatina i el seu llegat [2 punts] Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i resoleu-la. OPCIÓ A Llegiu el passatge de sota, que pertany a una de les lectures obligatòries, i observeu la imatge de la pintura de John William Waterhouse (1903). Elaboreu un text de quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules) en què respongueu a les qüestions següents: — A quina obra i a quin episodi concret d'aquesta obra pertany el passatge. — Qui n'és l'autor, en quin entorn literari va desenvolupar la seva producció i quin càstig se li va imposar per causa d'un dels seus poemes. — Qui protagonitza l'episodi. — Quins esdeveniments confirmen el vaticini de Tirèsias. — Quin trastorn de la personalitat pren la seva denominació del nom del protagonista del mite i en què consisteix. Per les ciutats aònies on s’havia estès la seva anomenada, ell (Tirèsias) donava respostes infal·libles al poble que venia a consultar-lo. La primera que va provar la veritat de la seva paraula fou la blavissa Liríope, que un dia el Cefís va enllaçar en un retomb del seu corrent i, tancada en les seves ones, li va fer violència. Va deslliurar la bellíssima nimfa un infant, que aleshores ja podia ser amat […]. Consultat si veuria llargs anys de madura vellesa, l’endeví dels fats va dir: «Si no es conegués». Molt de temps va semblar vana la veu de l’àugur: el resultat en va donar la prova, i la realitat i la mena de mort i la novetat de la follia. (Traducció d'Adela M. Trepat i Anna M. de Saavedra) [Imatge: pintura de John William Waterhouse (1903). Un jove ajagut a la vora d'una font, al bosc, que es mira fixament el seu reflex a l'aigua.]

Exercici de cultura llatina i el seu llegat [2 punts: cada resposta correcta val 0,5 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte] Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i resoleu-la. OPCIÓ B Encercleu la lletra de l'opció que identifica el personatge que parla en els passatges següents de les Metamorfosis (traducció d'Adela M. Trepat i Anna M. de Saavedra).

Exercici d'exposició d'un tema de cultura llatina i el seu llegat [2 punts] Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i resoleu-la. OPCIÓ A Llegiu el passatge de sota, que pertany a una de les lectures obligatòries, i elaboreu un text expositiu de quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules) que contingui les informacions que hi ha detallades a continuació: — El títol de l'obra i el nom de l'autor. — El lloc on es desenvolupa l'acció dramàtica. — Una explicació del passatge, situant-lo en la trama general de l'obra, en què especifiqueu: • Qui són els personatges que hi parlen. • Quin malentès s'hi produeix. • Qui és el causant de l'embolic i per quin motiu el provoca. • Com es resol el conflicte. • A quins personatges prototípics corresponen Teopròpides, Filòlaques i Tranió. • El subgènere literari al qual pertany l'obra. Teopròpides: Has rebut de Filòlaques, que jo sàpiga, quaranta mines, ¿oi? Simó: Mai, ni una moneda, que jo sàpiga. Teopròpides: ¿I del meu esclau Tranió? Simó: Això encara menys. Teopròpides: ¿I les que et va donar com a fiança? Simó: ¿Estàs somiant o què? Teopròpides: ¿Jo? Això tu, que et creus que, dissimulant d’aquesta manera, pots revocar el tracte. Simó: Però ¿quin tracte? Teopròpides: El negoci que el meu fill va fer aquí amb tu en la meva absència. Simó: ¿Així que, mentre tu no hi eres, ell va fer aquí un negoci amb mi? ¿Quin negoci, quin dia? (Traducció d'Esther Artigas)

Exercici de cultura llatina i el seu llegat [2 punts] Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i resoleu-la. OPCIÓ B [Cada resposta correcta val 0,5 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte] Encercleu la lletra que correspon a l'opció correcta en cada cas.

Exercici d'exposició d'un tema de cultura llatina i el seu llegat [2 punts] Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i resoleu-la. OPCIÓ A Llegiu el passatge de sota, que pertany a una de les lectures obligatòries, i observeu la imatge de la pintura de Giuseppe Cesari (1568-1640). Elaboreu un text expositiu de quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules) en què respongueu a les qüestions següents: — A quina obra i a quin episodi concret d'aquesta obra pertany el passatge. — Qui n'és l'autor, en quin entorn literari va desenvolupar la seva producció i quin càstig se li va imposar per causa d'un dels seus poemes. — Qui són els protagonistes de l'episodi i quines són les circumstàncies en què es troben. — En quin punt del relat cal situar el passatge. — Qui diu «Ara conta que m'has vist sense vels; si pots contar-ho, t'és llegut» i per què ho diu. — Quines seran les conseqüències de la trobada dels protagonistes i com acabarà, finalment, el jove a qui s'adreça la interpel·lació anterior. Tot d’una que va entrar a la cova que les fonts ruixaven, les nimfes, nues com eren, es percudiren el pit en veure l’home i amb xiscles sobtats van omplir tot el bosc […]. Tot i que era espès l’esbart de les companyes, ella es va estar de costat i va girar endarrere la cara; hauria volgut tenir a punt les sagetes, però va prendre les aigües que li eren a mà i va mullar el rostre viril i ruixant-li la cabellera amb les ones venjadores afegí aquestes paraules, que li anunciaven el pròxim malastre: «Ara conta que m’has vist sense vels; si pots contar-ho, t’és llegut.» (Traducció d'Adela M. Trepat i Anna M. de Saavedra) [Imatge: pintura de Giuseppe Cesari. A l'esquerra, un grup de nimfes nues a la vora de l'aigua, en una cova, que es giren i es tapen; a la dreta, un caçador amb llança i un gos, al cap del qual comencen a sortir unes banyes de cérvol.]

Exercici de llengua, literatura o civilització romanes [2 punts: cada resposta correcta val 0,5 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte] Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i resoleu-la. OPCIÓ B Marqueu amb una creu la casella corresponent segons si les afirmacions següents són vertaderes o falses (si marqueu «vertader», cal que siguin certs TOTS els aspectes que s'hi esmenten).

Exercici d'exposició d'un tema de literatura o de civilització romanes [3 punts] Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i resoleu-la. OPCIÓ A Llegiu el passatge de sota, que pertany a una de les lectures obligatòries, i elaboreu un text expositiu de quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules) que contingui les informacions que hi ha detallades a continuació: — El títol de l'obra i el nom de l'autor. — Una explicació del passatge, situant-lo en la trama general de l'obra, en què especifiqueu qui són els personatges que hi parlen, quin malentès s'hi produeix, per quin motiu se sent desgraciat Euclió, quina malifeta ha comès Licònides contra Euclió i com es resol el conflicte. — La definició del subgènere literari al qual pertany l'obra. — El títol de dues obres més del mateix autor. — El títol i l'autor d'una famosa obra teatral de la literatura francesa, el protagonista de la qual està inspirat en el personatge d'Euclió. Euclió: Qui enraona per aquí? Licònides: Soc jo, un desgraciat. Euclió: Jo sí que ho soc, i arruïnat irremissiblement; jo, sobre qui ha vingut tant de mal i de tribulació! Licònides: Anima’t! Euclió: Sí! Com podria animar-me? Licònides: Aquesta malifeta que t’atueix, jo en soc l’autor; ho confesso. Euclió: Què sento? Licònides: El que és veritat. Euclió: Quin mal t’he fet, jove, perquè obressis així i em tiressis a perdre, a mi i als meus? Licònides: Un déu m’hi va empènyer; ell és qui m’arrossegà cap a ella. Euclió: Com? Licònides: Confesso que he obrat malament, i no em passa per alt que soc mereixedor que m’ho tirin en cara; per això vinc a pregar-te que, pacientment, em vulguis perdonar. Euclió: Com has tingut l’atreviment de fer semblant cosa, de tocar el que no era teu? (Traducció de Marçal Olivar)

Exercici de llengua, literatura o civilització romanes [2 punts] Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i resoleu-la. OPCIÓ B [Cada resposta correcta val 0,5 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte] Encercleu la lletra que correspon a l'opció correcta en cada cas.

Exercici d'exposició d'un tema de literatura o de civilització romanes [3 punts] Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i resoleu-la. OPCIÓ A Llegiu el passatge de sota, que pertany a una de les lectures obligatòries, i mireu la imatge de la pintura de John William Waterhouse (1909). Elaboreu un text de quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules) que expliqui l'argument de l'episodi responent a les qüestions següents: — A quina obra i a quin episodi concret d'aquesta obra pertany el passatge. — Qui n'és l'autor i en quin entorn literari va desenvolupar la seva producció. — Qui són els joves amants protagonistes de l'episodi i on viuen. — Per quin motiu s'han de comunicar a través d'una esquerda a la paret. Què decideixen fer per poder trobar-se físicament. — Com es desenvolupen els fets i quina transformació es produeix al final de la història. — Quina famosa obra teatral està inspirada en aquest mite. Qui n'és l'autor. La paret comuna a les dues cases estava esberlada amb una esquerda que s’havia produït molt de temps abans, en el moment de la construcció. Aquest defecte, del qual ningú no s’havia adonat al llarg dels segles (¿què no adverteix l’amor?), vosaltres, amants, vàreu ser els primers a descobrir-lo, i en vàreu fer un camí per a la vostra veu; per ell solien passar sense perill, en tènues xiuxiueigs, les vostres paraules d’amor. Sovint, quan a una banda s’havia situat […] i a l’altra […], i s’havien adonat mútuament de l’hàlit de les seves boques, deien: «Paret envejosa, ¿per què t’interposes entre els amants? ¿Què et costaria deixar que s’unissin els nostres cossos, o, si això és demanar massa, que t’obrissis una mica perquè poguéssim besar-nos? Tanmateix, no som desagraïts; hem de confessar que et devem que hagis donat a les nostres paraules un camí de pas fins a les orelles estimades.» (Traducció de Ferran Aguilera) [Imatge: pintura de John William Waterhouse (1909). Una noia dreta, recolzada en una paret, hi acosta l'orella com si escoltés per una escletxa.]

Exercici de llengua, literatura o civilització romanes [2 punts] Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i resoleu-la. OPCIÓ B [Cada resposta correcta val 0,5 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte] Encercleu la lletra que correspon a l'opció correcta en cada cas.

Exercici d'exposició d'un tema de literatura o de civilització romanes [3 punts] Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i resoleu-la. OPCIÓ A Llegiu el passatge de sota, que pertany a una de les lectures obligatòries, i elaboreu un text expositiu de quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules) en què respongueu a les qüestions que hi ha a continuació: — A quina obra i a quin episodi concret d'aquesta obra pertany el passatge. — Qui n'és l'autor, en quin entorn literari va desenvolupar la seva producció i quin càstig se li va imposar per causa d'un dels seus poemes. — Qui són els joves protagonistes, quines són les circumstàncies prèvies respectives i com s'ajunten els seus destins. — En quin punt de l'episodi cal situar el passatge; per què els pares de la donzella saluden l'heroi com a gendre. — Què és «el cap ple de serpents» i quina transformació provocarà en les tiges de les plantes submarines el contacte amb ell. El litoral s’omplí d’ovacions i d’aplaudiments que arribaren fins a les mansions elevades dels déus; Cassiopea i Cefeu, el pare, plens de joia, el saluden com a gendre, proclamant-lo auxiliador i salvador de la seva casa; lliure de cadenes, avança vers ell la donzella, recompensa i causa de la seva proesa. L’heroi agafa aigua i es renta les mans victorioses; perquè la duresa de la sorra no danyi el cap ple de serpents, estén per terra un jaç tou de fulles i de tiges de plantes submarines […]. (Traducció de Ferran Aguilera)