Ètica: exercicis de selectivitat d'Història de la filosofia (Catalunya)

Seria absurd que, mentre que en la valoració de totes les altres coses es té en compte tant la quantitat com la qualitat, se suposés que en la valoració dels plaers només cal tenir en compte la quantitat. […] Poques criatures humanes consentirien que se les convertís en animals inferiors a canvi de la promesa que obtindrien tots els plaers que pot tenir una bèstia; cap ésser humà intel·ligent no acceptaria ser un ximple, ni una persona instruïda ser un ignorant, ni cap persona sensible i recta ser egoista i infame, per més que els puguin persuadir que un ximple, un babau o un brètol està més satisfet amb el que li ha tocat que no pas ho estan ells amb el que els ha tocat a ells. No renunciarien a allò que posseeixen de més que ell, per saciar de la forma més completa possible els desitjos que tenen en comú amb ell. […] És millor ser una persona insatisfeta que no un porc satisfet; millor ser Sòcrates insatisfet que no un ximple satisfet. I si el ximple o el porc opinen de forma diferent, és perquè només coneixen el seu propi costat de la qüestió. L'altra part, en aquesta comparació, coneix tots dos costats. — John Stuart Mill. L'utilitarisme, capítol ii Trieu UNA de les dues opcions, A o B, i responeu a les tres preguntes de l'opció que heu triat. [6 punts en total] Pregunta II: a) «qualitat»; b) «persuadir».

Tot i que no hi ha dades oficials, es calcula que a Catalunya hi ha més de trenta mil persones, majoritàriament dones, exercint la prostitució. El nombre de «clients» o «usuaris» de la prostitució és, és clar, molt superior. A partir de la teoria que Immanuel Kant defensa a la Fonamentació de la metafísica dels costums, creieu que la prostitució seria moralment acceptable segons Kant? Per què? [2 punts]

Considereu la reflexió següent: «Si, tot caminant per la vora d'un estany, veig un nen petit que s'està ofegant i jo sé nedar, hauria, és clar, d'entrar immediatament a l'estany per a salvar-lo (encara que això em comporti, per exemple, que se'm faci malbé la roba que porto o arribar tard a la feina i perdre diners). D'altra banda, sé que en el món hi ha moltíssims nens que moren per malalties propiciades per dèficits greus de vitamina A o per malalties causades per picades de mosquits. Totes aquestes morts es podrien evitar fàcilment si se'ls proporcionessin dosis regulars de vitamina A o si es distribuïssin mosquiteres. Tant una cosa com l'altra és molt barata i molt eficaç. Les donacions a determinades organitzacions que fan tasques humanitàries serveixen per a fer arribar pastilles de vitamina A o mosquiteres als llocs del món i a les comunitats on fan falta. Aquesta nit tenia previst sortir i gastar-me quaranta euros sopant en un bon restaurant. Si, en lloc de gastar-me els quaranta euros en el sopar, fes un donatiu a alguna de les organitzacions esmentades a dalt, és força probable que salvés la vida d'un o més nens. Així doncs, de la mateixa manera que en el cas d'un nen que s'estigués ofegant en un estany jo no podria passar de llarg i deixar que s'ofegués (tot i que em suposés un petit sacrifici ajudar-lo), tampoc no puc “passar de llarg” en aquest cas: per tant, no hauria d'anar a sopar al restaurant i, en canvi, hauria de dedicar els quaranta euros que m'hi hauria gastat a fer un donatiu per evitar morts prematures de nens per falta de vitamina A o per malalties causades per les picades de mosquits.» Indiqueu si esteu d'acord o en desacord amb la conclusió d'aquesta reflexió. Justifiqueu la resposta tot aportant raons que donin suport al punt de vista que decidiu defensar. [2 punts]

Ara enumerarem alguns deures, segons la seva divisió ordinària en deures envers nosaltres mateixos i deures envers els altres homes, en deures perfectes i deures imperfectes. […] 4. Encara un quart individu, al qual tot li va bé, però veu d'altres persones que s'enfronten a grans dificultats. Ell podria fàcilment ajudar-les, però pensa: «Què m'importa? Que cadascú sigui tan feliç com vulgui el cel o com ell pugui; jo no li prendré res, ni mai l'envejaré; es tracta només que no tinc gens de ganes d'aportar res al seu benestar o d'assistir-lo en els seus problemes!» Ara: si aquesta manera de pensar esdevingués una llei universal de la naturalesa, el gènere humà podria certament subsistir i, sens dubte, encara millor que quan tothom parla de compassió i de benevolència o fins i tot s'apressa a practicar ocasionalment accions d'aquesta mena, però també, així que pot, enganya, trafica amb els drets humans o els viola d'altres maneres. Tanmateix, encara que sigui possible que aquella màxima pugui subsistir com a llei universal de la naturalesa, és, però, impossible de voler que un tal principi valgui pertot arreu com a llei de la naturalesa. Una voluntat que decidís això, en efecte, es contradiria ella mateixa, en la mesura que poden produir-se certament molts casos en què aquest individu necessiti l'amor i la compassió dels altres i en què, a causa d'aquesta llei de la naturalesa sorgida de la seva pròpia voluntat, es veuria privat ell mateix de tota esperança d'aconseguir l'assistència que desitja. — Immanuel Kant, Fonamentació de la metafísica dels costums, ii Trieu UNA de les dues opcions, A o B, i responeu a les tres preguntes de l'opció que heu triat. [6 punts en total]

Considereu l'argumentació següent: «L'interès general d'una societat es veu afavorit no sols pel fet que hi hagi persones modestes, compassives i generoses, sinó també pel fet que hi hagi persones egoistes i ambicioses: hi ha tasques que és bo que algú faci o assoliments que és bo que algú aconsegueixi i que difícilment ningú no faria o assoliria si no estigués motivat, almenys en part, per l'ambició i el desig d'obtenir reconeixement i beneficis.» Indiqueu si esteu d'acord o en desacord amb aquesta argumentació, tot justificant el punt de vista que decidiu defensar aportant raons. [2 punts]

Considereu les afirmacions següents: «Hi ha hagut persones molt llestes, racionals i que intentaven ser honestes que consideraven acceptables coses que avui en dia ens semblen del tot immorals; per exemple, en l'època de Plató i Aristòtil la majoria de cases benestants d'Atenes tenien com a mínim un esclau; per tant, què està bé i què està malament no queda determinat només per allò que dicta la racionalitat (els humans d'avui en dia i els del temps de Plató compartim la mateixa capacitat de ser racionals), sinó per altres factors. Potser allò que determina què està bé i què està malament és només allò que la majoria de la gent d'una determinada societat creu.» Indiqueu si esteu d'acord o en desacord amb allò que s'expressa en aquest grup d'afirmacions. Justifiqueu la vostra resposta tot aportant raons que donin suport al punt de vista que decidiu defensar. [2 punts]

La mirada de l'esclau és poc favorable a les virtuts dels poderosos: s'hi mostra escèptic i desconfiat, i sent una malfiança subtil contra tot allò que s'honora com a «bo» en aquelles virtuts […]. I com a contrapunt es destaquen i es fan sortir a la superfície les qualitats que alleugen la condició dels afligits: aquí s'han d'honorar la compassió, la mà sempre amatent a prestar ajuda, la tendresa del cor, la paciència, la diligència, la humilitat, l'afabilitat […]. Vet aquí els fogons on es cou aquella famosa oposició «bo» i «malvat» —a la maldat se li associa el poder i la perillositat, la certesa de quelcom temible, subtil i fort que no tolera ser menyspreat. En la moral de l'esclau, el «malvat», doncs, fa por; en la moral dels senyors és precisament el «bo» qui desperta la por i vol despertar-la, mentre que l'home «dolent» és percebut com el menyspreable. L'oposició arriba a l'extrem quan, segons les conseqüències de la moral de l'esclau, al capdavall també el «bo» de la seva moral és vist amb un punt de menyspreu —que pot ser lleuger i benvolent—, perquè, en la mentalitat de l'esclau, el bo ha de ser en tot cas la persona inofensiva: és bondadós, fàcil d'entabanar, potser una mica ximple, un bonhomme [un bon home]. A tot arreu on la moral de l'esclau ha arribat a dominar, la llengua mostra una tendència a acostar les paraules «bo» i «ximple». — Friedrich Wilhelm Nietzsche, Més enllà del bé i del mal, part ix Trieu UNA de les dues opcions, A o B, i responeu a les tres preguntes de l'opció que heu triat. [6 punts en total]

Considereu el punt de vista següent: «Suposem el cas d'una persona de vint anys que disposa de recursos que li permeten no haver de treballar. Si a aquesta persona li ve de gust dedicar tot el dia a dormir, prendre el sol, anar de festa i, sobretot, a mirar vídeos intranscendents de gatets o de persones que s'entrebanquen a TikTok, no hi ha cap impediment moral perquè ho faci.» Analitzeu com s'avaluaria aquest punt de vista des de la perspectiva de dos autors/es destacats de la història de la filosofia occidental (podeu prendre en consideració els dos autors/es que vulgueu). Per fer-ho, expliqueu primer com creieu que caldria avaluar aquest punt de vista a partir de les idees d'un d'aquests autors/es, i després com creieu que caldria avaluar-lo a partir de les idees de l'altre. Per acabar, indiqueu, molt breument, quin us sembla que és el punt principal de semblança o de contrast entre les propostes dels dos autors/es, pel que fa a la qüestió tractada. [2 punts]

Considereu l'afirmació següent: «És millor ser Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet.» Indiqueu si esteu d'acord o en desacord amb aquesta afirmació. Justifiqueu la vostra resposta tot aportant raons que donin suport al punt de vista que decidiu defensar. [2 punts]

Mentrestant, que l’utilitarista no es cansi mai de proclamar que la moral de l’autosacrifici és una possessió que li pertany a ell amb el mateix dret que els pertany a l’estoic o al transcendentalista. La moral utilitarista reconeix en els éssers humans el poder de sacrificar el seu bé més gran pel bé dels altres. Només es nega a admetre que el sacrifici sigui un bé en ell mateix. Un sacrifici que no augmenta, o no tendeix a augmentar, la suma total de felicitat, el considera malaguanyat. L’única autorenúncia que aplaudeix és la que es consagra a la felicitat dels altres, o a algun dels mitjans que la faciliten; sigui la de la humanitat considerada col·lectivament, sigui la d’individus particulars dins dels límits imposats per l’interès col·lectiu de la humanitat. — John Stuart Mill, Utilitarisme, ii Trieu UNA de les dues opcions, A o B, i responeu a les tres preguntes de l'opció que heu triat. [6 punts en total]

Compareu la concepció de Mill sobre si tinc (o no) l’obligació de compartir el meu menjar, quan en tinc més del que necessito, amb algú que té gana i m’ha demanat si li puc donar una part del que tinc jo, amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «És bo evitar que hi hagi persones que pateixin; per tant, si hi ha maneres de manipular els gàmetes (òvuls o espermatozoides) per a assegurar que els nadons que s’engendrin no tindran cap malaltia, s’hauria de fer.» Responeu d’una manera raonada. [2 punts]

En segon lloc, pel que fa al deure necessari o estricte envers els altres, aquell qui té al cap la idea de fer una falsa promesa s’adonarà tot seguit que vol servir-se d’un altre home simplement com a mitjà per a un fi que aquest home no comparteix. De fet, és impossible que aquell que jo vull emprar per al meu propòsit mitjançant una tal promesa estigui d’acord amb la meva manera de captenir-me envers ell i, per tant, no pot ser que ell comparteixi el fi de la meva acció. Aquest conflicte amb el principi de respectar els altres homes es veu encara més clarament quan s’addueixen exemples d’atacs a la llibertat i a la propietat d’altri. Aquí es fa manifest, en efecte, que el transgressor dels drets dels homes té la intenció de servir-se de la persona dels altres simplement com a mitjà, sense prendre en consideració que ells, com a éssers racionals, sempre han de ser valorats al mateix temps com a fins, és a dir, solament com a éssers que han de poder contenir en ells mateixos el fi d’aquesta acció. — Immanuel Kant, Fonamentació de la metafísica dels costums, ii Trieu UNA de les dues opcions, A o B, i responeu a les tres preguntes de l'opció que heu triat. [6 punts en total]

Compareu la concepció de Kant sobre quan tenim l’obligació de fer una determinada acció amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Com que els animals (no humans) no són éssers racionals, no tenim realment cap obligació moral envers ells. En particular, els podem criar simplement amb la finalitat de poder menjar-ne després la carn, i no ens hem de preocupar de si l’objectiu que nosaltres tenim de poder menjar-ne la carn és (o no) un objectiu que ells (si ho poguessin entendre) compartirien amb nosaltres.» Responeu d’una manera raonada. [2 punts]

Compareu la concepció de Plató sobre el bé amb la concepció sobre el bé (o sobre allò que és bo per ell mateix) d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]

S’ha de poder voler que una màxima de la nostra acció esdevingui una llei universal: aquest és el cànon general del judici moral de la nostra acció. Algunes accions són de tal índole que la seva màxima no es pot ni tan sols pensar, sense contradicció, com a llei natural universal, i encara menys no es pot voler que hagi d’esdevenir llei universal. En altres accions no es troba, és cert, aquesta impossibilitat intrínseca, però segueix essent impossible voler que la seva màxima sigui elevada a la universalitat d’una llei de la naturalesa, perquè una voluntat com aquesta es contradiria amb ella mateixa. És fàcil veure que el primer tipus d’accions s’oposen al deure estricte (o rigorós), mentre que el segon tipus d’accions s’oposen al deure ampli (o meritori), i que així, per mitjà d’aquests exemples, tots els deures […] queden plenament considerats en la seva dependència respecte al nostre únic principi. — Immanuel Kant, Fonamentació de la metafísica dels costums, ii Trieu UNA de les dues opcions, A o B, i responeu a les tres preguntes de l'opció que heu triat. [6 punts en total]

Compareu la concepció de Kant sobre què és el que fa que una acció estigui moralment prohibida, amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’argumentació següent: «L’eutanàsia no hauria de ser legal, perquè si ho fos, hi hauria abusos (per exemple, casos en què els familiars que volen obtenir una herència pressionen una persona gran i vulnerable perquè signi els papers per a demanar l’eutanàsia), i l’Estat té, de forma general, l’obligació de protegir les persones vulnerables i d’evitar els abusos.» Responeu d’una manera raonada. [2 punts]

—[…] Governar correspon a la part racional, perquè és sàvia i té previsió sobre tota l’ànima, i a la part fogosa li correspondrà ser súbdita i aliada de la part racional. […] I aquestes dues parts s’imposaran a la part concupiscible, la qual ocupa l’espai més gran de l’ànima i és naturalment insaciable de béns. […] Anomenem, doncs, coratjós un individu en virtut d’aquesta part fogosa de la seva natura quan, malgrat plaers o dolors, es manté ferm en allò que indica la raó sobre què és el que ha de témer i el que no. —Totalment correcte —va dir ell. —I l’anomenarem savi en virtut d’aquella petita part que governa i que dona aquestes indicacions, i que posseeix el coneixement de què convé a cadascuna de les tres parts, i a totes elles en conjunt. —Sens dubte. —I què més? No direm de tal home que és temperat per la unanimitat i harmonia d’aquestes tres parts, quan no hi ha cap conflicte entre l’element que mana i els dos que obeeixen, i tots estan d’acord que la raó ha de ser qui governi? —Sí, la temprança —digué ell— és això i no pas cap altra cosa, tant a la ciutat com en l’individu. —Finalment, un home serà just per allò que hem dit tantes vegades. —És totalment indiscutible. —Doncs què? —vaig dir—. Hi ha algun punt borrós en la nostra visió de la justícia que pugui fer que sembli que és una cosa diferent d’allò que vam trobar que era a la ciutat? —No ho crec —va dir. — Plató, La República, llibre iv Trieu UNA de les dues opcions, A o B, i responeu a les tres preguntes de l'opció que heu triat. [6 punts en total]

La revolta dels esclaus en la moral comença quan el mateix ressentiment esdevé creador i genera valors, el ressentiment d’aquells éssers privats de la veritable reacció, la de l’activitat, que només es consideren indemnitzats mitjançant una venjança imaginària. Mentre que qualsevol moral noble sorgeix d’una afirmació triomfant de la seva pròpia essència, la moral dels esclaus de bon començament diu «no» a tot allò que és «exterior», «altre», «no un mateix», i aquest fet de negar és el seu acte creador. Aquest capgirament de la visió que estableix valors —aquesta projecció necessària cap a l’exterior, en lloc de dirigir-se cap a la pròpia essència— pertany específicament al ressentiment. Per a néixer, la moral dels esclaus requereix sempre en primer lloc un món contrari i extern. Psicològicament parlant, requereix estímuls externs per a actuar en general. Radicalment, la seva acció és una reacció. El cas contrari s’esdevé en la forma noble de la valoració: actua i creix espontàniament, cerca la seva contraposició únicament per afirmar-se ella mateixa d’una manera encara més agraïda, encara més joiosa. La seva concepció negativa referent a allò que és «baix», «vulgar», «dolent» constitueix només una pàŀlida imatge creada més tard en contrast amb la seva positiva concepció fonamental, amarada per complet de vida i de passió: «Nosaltres, els nobles, els bons, els bells, els feliços!». — Friedrich Wilhelm Nietzsche, La genealogia de la moral, part I Trieu UNA de les dues opcions, A o B, i responeu a les tres preguntes de l'opció que heu triat. [6 punts en total]

Què diries si un dia o una nit un dimoni s’introduís furtivament en la teva solitud més solitària i et digués: «Aquesta vida, tal com la vius ara i tal com l’has viscuda, hauràs de viure-la encara una altra vegada i encara incomptables vegades més. I en ella no hi haurà res de nou, sinó que cada sofrença, cada plaer, cada pensament, cada sospir, tot allò que és indiciblement petit i gran de la teva vida ha de tornar a esdevenir-se per a tu, tot en el mateix ordre i en la mateixa successió —fins i tot, també aquesta aranya i aquest raig de lluna que apareix entre els arbres, també aquest instant i jo mateix. A l’etern rellotge d’arena de l’existència se li donarà la volta una vegada i una altra —com també a tu amb ell, que ets una volva de pols de la pols!»? No et llançaries a terra cruixint de dents i maleiries el dimoni que et parlés d’aquesta manera? O potser has experimentat alguna vegada un moment immens en el qual li respondries: «Ets un déu i mai no havia sentit una cosa tan divina»? Si aquest pensament et dominés, et transformaria i potser t’esclafaria. La pregunta referent a totes les coses i a cada cosa «Vols això encara una altra vegada i encara incomptables vegades?» pesaria sobre les teves accions com la càrrega més pesada! O no hauries de sentir-te bé amb tu mateix i amb la vida, per tal de no desitjar res més que aquesta darrera i eterna confirmació, que aquest darrer i etern segellament? — Friedrich Nietzsche, La gaia ciència, 341 Trieu UNA de les dues opcions, A o B, i responeu a les tres preguntes de l'opció que heu triat. [6 punts en total]

Compareu la concepció de Nietzsche sobre la moral amb la concepció sobre la moral d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]

[…] si hi ha d’haver […] un imperatiu categòric, cal que sigui un principi tal que a partir de la idea d’allò que és necessàriament un fi per a tothom —ja que és un fi en si mateix— constitueixi un principi objectiu de la voluntat, un principi que consegüentment pugui servir de llei pràctica universal. El fonament d’aquest principi és aquest: la naturalesa racional existeix com a fi en si mateix. […] l’imperatiu pràctic serà el següent: Actua de tal manera que tractis la humanitat, tant en la teva persona com en la persona de qualsevol altre, sempre al mateix temps com a fi, mai simplement com a mitjà. Vegem si això pot portar-se a efecte. Considerem els mateixos exemples que havíem tractat anteriorment: En primer lloc, segons el concepte del deure necessari envers un mateix, aquell qui estigui considerant el suïcidi es preguntarà si la seva acció pot concordar amb la idea de la humanitat com a fi en si. Si ell, per tal d’escapar-se d’una situació penosa, es destrueix a si mateix, se serveix d’una persona simplement com un mitjà per a conservar una situació suportable fins a la fi de la vida. Però l’home no és una cosa, no és consegüentment quelcom que pugui ser tractat simplement com un mitjà, sinó que en totes les seves accions ha de ser considerat sempre com un fi en si mateix. Per consegüent, jo no puc disposar pas de l’home en la meva persona, jo no puc mutilar-lo, danyar-lo o matar-lo. — Immanuel Kant, Fonamentació de la metafísica dels costums, II Trieu UNA de les dues opcions, A o B, i responeu a les tres preguntes de l'opció que heu triat. [6 punts en total]

Compareu la concepció de Kant sobre la moral amb la concepció sobre la moral d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «De la mateixa manera que no és moralment acceptable que una persona pugui ser esclava d’una altra (ni ho seria encara que l’esclava s’avingués a ser-ho) perquè seria donar a una persona l’estatus de mer objecte, d’una cosa de la qual simplement es fa ús, tampoc és moralment acceptable la prostitució (encara que la persona prostituïda s’hi avingui).» Responeu d’una manera raonada. [2 punts]