Política i societat: exercicis de selectivitat d'Història de la filosofia (Catalunya)

Considereu el punt de vista següent: «Si els països d'Europa volen seguir essent competitius i poder produir productes que els europeus puguem consumir i que les nostres empreses puguin vendre a altres països de fora de la Unió Europea, ens caldria millorar la nostra tecnologia puntera; per a aconseguir això hauria d'augmentar la proporció dels nostres joves que estudien enginyeries o ciències aplicades. És a dir, per a poder mantenir el nostre estil de vida i poder preservar en el futur el nivell de benestar que tenim actualment en la nostra societat, caldria que hi hagués més joves que estudiessin determinades carreres i es dediquessin a certes feines. Per això, és just i legítim que l'Estat pugui requerir a les persones joves que tenen una bona capacitat per a poder seguir estudis d'enginyeria o de ciències aplicades que facin aquests estudis i després treballin en els camps professionals que s'hi relacionen —encara que elles potser haurien preferit estudiar alguna altra cosa o fer alguna activitat professional diferent (com ara muntar un gimnàs o una botiga, estudiar dret i esdevenir fiscal, o dedicar-se a la música).» Analitzeu com s'avaluaria aquest punt de vista des de la perspectiva de dos autors/es destacats de la història de la filosofia occidental (podeu prendre en consideració els dos autors/es que vulgueu). Per fer-ho, expliqueu primer com creieu que caldria avaluar-lo des de la perspectiva d'un d'ells, i després com creieu que caldria avaluar-lo des de la perspectiva de l'altre. Per acabar, indiqueu, molt breument, quin us sembla que és el punt principal de semblança o de contrast entre les propostes dels dos autors/es, pel que fa a la qüestió tractada. [2 punts]

Considereu l'argumentació següent: «Que una persona tingui llibertat és quelcom molt valuós. Per tant, no s'hauria d'obligar els nens i adolescents a anar a l'escola, si no volen. Se'ls hauria de respectar la seva llibertat d'escollir fer una altra cosa. Per exemple, a una adolescent de quinze anys no se l'hauria d'obligar per llei a estudiar. Si ella vol, s'hauria de deixar que fes una altra cosa.» Indiqueu si esteu d'acord o en desacord amb allò que s'expressa en aquest grup d'afirmacions. Justifiqueu la vostra resposta tot aportant raons que donin suport al punt de vista que decidiu defensar. [2 punts]

L'educació és un àmbit en què és legítim que es relaxi l'habitual deferència a la llibertat d'elecció: aquí, els governs faran bé d'exigir que els infants tinguin certs funcionaments, i no només capacitats. Per què és aquest cas diferent de molts altres? És diferent només quan estem pensant en infants, els quals tenen les capacitats de lliure elecció encara immadures i són susceptibles de sucumbir a les pressions dels pares perquè treballin en lloc d'estudiar (atès que depenen econòmicament d'ells i tenen molt poques opcions per a poder evitar aquesta situació). L'educació és un factor tan fonamental a l'hora de donar accés a un ampli espectre de les capacitats que pot tenir un adult que fer que sigui obligatòria durant la infància és una mesura justificada per l'espectacular expansió de capacitats que propicia de cara a moments posteriors de la vida. Pel que fa als infants, doncs, el compromís de l'estat amb les capacitats futures dels seus ciutadans, unit al seu profund interès a comptar amb ciutadans informats i capaços, justifica un enfocament governamental agressiu que converteixi l'educació primària i secundària en obligatòria […]. En el cas de l'educació d'adults a qui caldria obtenir més educació de la que van tenir en el seu dia, l'enfocament correcte seria recórrer a la persuasió. — Martha C. Nussbaum, Crear capacitats, capítol 8 Trieu UNA de les dues opcions, A o B, i responeu a les tres preguntes de l'opció que heu triat. [6 punts en total]

Considereu les afirmacions següents: «Hi ha motoristes a qui els agradaria poder conduir la moto sense dur casc, per a tenir una visió més àmplia, notar de ple el vent als cabells i fruir de la sensació de llibertat. Les conseqüències de portar o no portar casc recauen, bàsicament, en la persona que el porta (o no el porta). Per tant, la societat no hi hauria d'intervenir, i no hi hauria d'haver lleis que obliguin els motoristes (i ciclistes, i conductors/es de patinets) a portar casc.» Indiqueu si esteu d'acord o en desacord amb allò que s'expressa en aquest grup d'afirmacions. Justifiqueu la vostra resposta tot aportant raons que donin suport al punt de vista que decidiu defensar. [2 punts]

Sempre que els legisladors intentin d’arrabassar i de destruir la propietat del poble, o de reduir els homes a la condició d’esclaus sota un poder arbitrari, es posen en estat de guerra amb el poble, i aquest, a partir d’aleshores, resta eximit de tota obediència i pot acollir-se al refugi comú que Déu ha ofert a tots els homes contra la força i la violència. […] Aquesta doctrina d’un poder en mans del poble per a recuperar la seguretat tot nomenant un nou legislatiu quan els legisladors han actuat contràriament a la missió que els havien encomanat i han envaït les propietats dels seus súbdits, és la millor defensa contra la rebel·lió i el mitjà més eficaç per a evitar-la. La rebel·lió no és pas una oposició a les persones, sinó a l’autoritat, i aquesta es basa únicament en les constitucions i en les lleis del govern: sigui qui sigui aquell qui per la força les infringeixi i per la força en justifiqui la violació, haurà de ser considerat verament i pròpiament com un rebel. Atès que els homes, en unir-se en societat i formar un govern civil, n’han exclòs la força i han introduït unes lleis per a la defensa de la propietat, de la pau i de la unitat entre ells, qui usi de nou la força per a oposar-se a les lleis és evident que es rebel·la, i que fa que torni l’estat de guerra, i cal considerar-lo un veritable rebel. I, a això, els qui hi són més propensos són el que tenen el poder (atesa l’autoritat de què se saben posseïdors, la temptació d’emprar la força que tenen a les mans i els afalacs dels que els envolten). La manera més adient de prevenir el mal és mostrar els perills i la injustícia de tals actituds a aquells qui estiguin més temptats a adoptar-les. — John Locke, Segon tractat sobre el govern civil, capítol xix Trieu UNA de les dues opcions, A o B, i responeu a les tres preguntes de l'opció que heu triat. [6 punts en total]

Compareu la concepció de Locke sobre quan una societat és justa (o sobre quan un govern està legitimat) amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «El fet que hi hagi persones o col·lectius que, quan creuen que s’actua en contra dels seus drets o dels seus interessos, estiguin disposats a dur a terme accions de protesta que creïn alteracions importants en la vida quotidiana dels altres ciutadans contribueix a fer que els governs intentin actuar sense perjudicar greument ningú i, en aquest sentit, i potser paradoxalment, contribueix al bon funcionament de la societat.» Responeu d’una manera raonada. [2 punts]

46. […] Era desassenyat, i alhora deshonest, aplegar més del que un podia fer servir. Però si en donava una part a algú altre per tal que no es deteriorés a les seves mans, això també era fer-ne ús. I si bescanviava prunes, que se li haurien podrit al cap d’una setmana, per nous, que es conservarien per menjar-ne tot un any, no feia cap mal a ningú; sempre que res no se li fes malbé inútilment a les mans, no malversava la provisió comuna ni destruïa cap porció del patrimoni dels altres. Així mateix, si donava ous a canvi d’un tros de metall que l’atreia pel color, o canviava les seves ovelles per petxines, o la llana per una pedra resplendent o per un diamant i ho conservava tota la vida, no violava en absolut els drets dels altres i podia acumular tantes coses durables d’aquesta mena com li vingués de gust; perquè la transgressió dels límits de la seva justa propietat no estava pas determinada per les quantitats que posseïa, sinó pel deteriorament innecessari de qualsevol d’aquestes possessions. 47. I així aparegué l’ús del diner, quelcom durable que els homes podien conservar sense que es deteriorés, i mitjançant el qual, per mutu consentiment, intercanviarien aquelles coses útils —si bé peribles— per a la subsistència. — John Locke, Segon tractat sobre el govern civil, capítol v Trieu UNA de les dues opcions, A o B, i responeu a les tres preguntes de l'opció que heu triat. [6 punts en total]

Compareu la concepció de Locke sobre què és el que fa que un determinat govern o forma d’organització política estigui legitimada amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «No hi ha res d’il·legítim en el fet que una persona tingui molts béns i una altra molt pocs, si qui té molts béns els ha adquirit d’una manera honesta.» Responeu d’una manera raonada. [2 punts]

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «És apropiat que l’Estat restringeixi allò que la gent pot fer i que, per exemple, no els permeti sortir de casa, o els obligui a vacunar-se, si això contribueix al bon funcionament general de la societat.» Responeu d’una manera raonada. [2 punts]

Els que afirmen que dir al poble que resta eximit d’obediència quan s’atempta il·legalment contra les seves llibertats i propietats […] és establir els fonaments de la rebel·lió, i que això pot ocasionar guerres civils o tumults interns, i que per tant és una doctrina que cal rebutjar com a destructiva per a la pau del món, també haurien d’afirmar, seguint el mateix criteri, que els homes honrats no poden plantar cara als lladres ni als pirates perquè això podria ocasionar desordres o vessament de sang. Qualsevol dany ocasionat en aquests casos no és pas imputable a aquell qui defensa els seus propis drets, sinó a aquell qui envaeix els del seu veí. Si l’home honrat i innocent ha de cedir calladament, en bé de la pau, tot el que té a qui l’escomet violentament, m’agradaria saber quina mena de pau hi hauria al món si consistís sols en violència i rapinya, i es mantingués tan sols en benefici dels lladres i dels opressors. Qui em negarà que no hi hauria una pau admirable entre el poderós i el dèbil, si l’ovella, sense cap resistència, oferís el coll a l’imperiós llop perquè l’hi esqueixés? […] La finalitat del govern és el bé de la comunitat; i què és millor per a la comunitat, que el poble estigui sempre exposat a la voluntat incontrolada dels tirans o, més aviat, que hi hagi la possibilitat d’enfrontar-se als governants si fan un ús exorbitant del poder i el posen al servei de la destrucció en comptes d’aplicar-lo a la protecció dels béns dels súbdits? — John Locke, Segon tractat sobre el govern civil, capítol xix Trieu UNA de les dues opcions, A o B, i responeu a les tres preguntes de l'opció que heu triat. [6 punts en total]

Compareu la concepció de Locke sobre allò que donaria lloc a la creació d’un estat i la legitimació d’un govern, amb la concepció sobre aquestes mateixes qüestions d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «La violència sols produeix més violència i, per tant, mai no s’hauria de recórrer a la violència quan es vol intentar resoldre una situació d’injustícia social o política.» Responeu d’una manera raonada. [2 punts]

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «L’acció política dels dirigents i dels ciutadans ha d’estar sempre guiada per l’exercici de la raó d’una manera desapassionada; els sentiments d’indignació o de ràbia no tenen mai cap paper positiu en l’acció política.» Responeu d’una manera raonada. [2 punts]

L’altra objecció que he trobat que es fa contra el principi de les societats polítiques, tal com he esmentat, és aquesta: Tots els homes han nascut sota una mena o altra de govern, i és, doncs, impossible que ningú pugui ser mai lliure ni unir-se amb altres per erigir-ne, legítimament, un de nou. En cas que aquest argument fos vàlid, jo pregunto: Com és que hi ha tantes monarquies legítimes al món? Perquè si algú, en virtut d’aquest supòsit, pot mostrar-me un sol home que, a qualsevol època de la història del món, hagi estat lliure per a iniciar una monarquia legítima, jo em comprometo a mostrar-li’n deu que foren lliures per a unir-se i, alhora, per a iniciar un nou govern, ja fos sota un reialme o amb qualsevol altra forma. I això demostra que si qualsevol, nascut sota el domini d’un altre, pot ser prou lliure per a adquirir el dret a comandar altres homes en un imperi nou i distint, tothom qui hagi nascut sota el domini d’un altre home pot ser igualment lliure i esdevenir dirigent o súbdit d’un govern distint i separat. […] […] Aquesta ha estat la pràctica arreu del món, des dels primers temps fins a l’actualitat, i no hi ha, avui que els homes neixen sota Estats antics i constituïts, amb lleis i formes de govern establertes, cap altre impediment a la seva llibertat que si haguessin nascut entre els lliures i irreprimits habitants de la selva. Aquells, doncs, que ens vulguin convèncer que pel fet d’haver nascut sota un govern determinat ja hi estem sotmesos d’una manera natural i no ens resta cap accés ni pretensió a la llibertat de l’estat de natura, no tenen una altra raó per a esgrimir […] que dir que és perquè els nostres pares o progenitors abandonaren la seva llibertat natural i, d’aquesta manera, s’obligaren i obligaren la seva descendència a una submissió perpètua al govern a què ells s’havien sotmès. És cert que tothom està obligat a complir les promeses que hagi fet i els compromisos que hagi contret ell mateix, però cap mena de pacte no podrà obligar-hi els seus fills o descendents. — John Locke, Segon tractat sobre el govern civil, capítol VIII Trieu UNA de les dues opcions, A o B, i responeu a les tres preguntes de l'opció que heu triat. [6 punts en total]

Compareu la concepció de Locke sobre la relació entre els ciutadans d’un estat i el seu govern amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «La manera en què parlem construeix com és el món i, per això, per a contribuir a fer desaparèixer el masclisme que impregna la nostra societat, és important esforçar-se per usar les anomenades “formes inclusives” del llenguatge i quan, per exemple, parlem de les persones de la classe no dir “Tots estem contents” sinó, posem per cas, “Tots i totes estem contents i contentes”.» Responeu d’una manera raonada. [2 punts]

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «No estic obligat/ada a seguir les lleis fonamentals (Constitució) que ni jo ni els meus pares no hem votat; que les votés una majoria de la gent de la generació dels meus avis no m’obliga a mi o a les persones de la meva generació a seguir-les.» Responeu d’una manera raonada. [2 punts]