Persona, lliure albir i religió: exercicis de selectivitat d'Història de la filosofia (Catalunya)

Considereu la reflexió següent: «Jo tinc lliure albir. En un moment donat, vaig decidir que avui faria l'examen d'història de la filosofia, però, si hagués volgut, podria haver triat fer l'examen d'història. Ara, si vull, puc decidir rascar-me l'orella dreta amb la mà dreta, o fer-ho amb la mà esquerra, o no rascar-me per res l'orella i seguir llegint sense distreure'm. Jo trio. Ara bé, si existís un ésser perfecte, Déu, que ho sabés tot i ho pogués tot, aleshores jo realment no podria ser lliure, no tindria lliure albir: Déu, com que ho sap tot, sabria tot el que ha passat i tot el que passarà. Si Ell ja sap, per exemple, que jo d'aquí a tres minuts em rascaré l'orella dreta, aleshores jo, d'aquí a tres minuts, no tindria realment res a decidir; sols podria fer una cosa: allò que Déu en aquest moment ja sap que jo faré. D'aquí a 2 minuts i 55 segons, per més que a mi em semblés que estic decidint què faig, realment no estaria fent cap elecció (rascar-me l'orella o no rascar-me-la); només hi haurà una cosa que puc fer: allò que, ara mateix, Déu ja sap que faré. Ara bé, si m'observo a mi mateix, i el que jo experimento, en el moment que faig una elecció, m'adono que jo sí que decideixo. És obvi que tinc lliure albir. Això em dona una raó per a creure que no pot existir cap ésser perfecte (un Déu) que ho sap tot (present, passat i futur).» Indiqueu si esteu d'acord o en desacord amb la conclusió que s'extreu d'aquesta reflexió. Justifiqueu la resposta tot aportant raons que donin suport al punt de vista que decidiu defensar. [2 punts]

Considereu les dues afirmacions següents: «Jo soc el mateix que el meu cos. Allò que facis al meu cos, òbviament, m'ho fas a mi.» Expliqueu com creieu que s'avaluarien aquestes dues afirmacions des de la perspectiva de René Descartes. [2 punts]

Compareu la concepció de Descartes sobre la naturalesa humana amb la concepció sobre la naturalesa humana d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb les dues afirmacions següents: «No tenim realment cap bona raó per a pensar que, a més d’un cos, les persones tenen una ànima o esperit, que és diferent del cos. I si no es té una bona raó per a creure que un cert tipus de cosa existeix, no s’hauria de creure que existeix.» Responeu d’una manera raonada. [2 punts]

Compareu la concepció de Hume sobre el jo amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]

Observo que hi ha una gran diferència entre l’esperit i el cos, perquè el cos, per la seva naturalesa, és sempre divisible, i l’esperit és del tot indivisible. En efecte, quan considero el meu esperit, és a dir, a mi mateix en tant que soc només una cosa que pensa, no hi puc distingir cap part, sinó que em concebo com una cosa única i íntegra. I encara que tot l’esperit sembla estar unit a tot el cos, si perdés un peu, un braç o qualsevol altra part del cos, sé que no per això se suprimiria cap part del meu esperit. I de les facultats de voler, de sentir, d’entendre, etc., no se’n pot dir pròpiament parts, perquè és un únic esperit el que vol, sent, entén, etc. En canvi, amb les coses corporals o extenses passa tot el contrari, ja que no n’hi ha cap que no es pugui dividir fàcilment en parts en el pensament, i per tant, no n’hi ha cap que no conegui com a divisible. I amb això n’hi hauria prou per a ensenyar-me que l’esperit o l’ànima de l’home és totalment diferent del cos, si no ho sabés ja d’abans. — René Descartes, Meditacions metafísiques, vi Trieu UNA de les dues opcions, A o B, i responeu a les tres preguntes de l'opció que heu triat. [6 punts en total]

Compareu la concepció de Plató sobre la distinció entre cos i ànima amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]

Compareu la concepció de Hume sobre la ment amb la concepció sobre la ment d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Déu ha mort.» Responeu d’una manera raonada. [2 punts]

Ara bé, tot i que, efectivament, no puc concebre un Déu sense existència, com no puc pensar una muntanya sense vall, tanmateix, igual que del fet que jo pugui pensar una muntanya amb una vall no se’n segueix pas que hi hagi cap muntanya al món, del fet que pugui concebre Déu amb existència, no sembla que se’n segueixi per això sol que Déu existeix: perquè el meu pensament no imposa cap necessitat a les coses; i així com només depèn de mi imaginar-me un cavall alat, encara que no n’hi hagi cap que tingui ales, d’igual manera podria atribuir l’existència a Déu, encara que no hi hagi cap Déu que existeixi. De tota manera, aquí hi ha un sofisma amagat sota l’aparença d’aquesta objecció: perquè del fet que jo no puc concebre una muntanya sense vall, no se’n segueix que hi hagi cap muntanya al món, ni cap vall, sinó solament que la muntanya i la vall, tant si existeixen com si no, no es poden separar l’una de l’altra de cap manera, mentre que del fet que no puc concebre Déu sense existència se’n segueix que l’existència és inseparable de Déu, i per tant que existeix veritablement: i no és que el meu pensament pugui fer que això sigui d’aquesta manera o que imposi necessitat a les coses; sinó, al contrari, que la necessitat de la cosa mateixa, a saber, de l’existència de Déu, em determina a pensar això. Perquè no soc lliure de concebre un Déu sense existència (és a dir, un ésser sobiranament perfecte sense una perfecció sobirana); però en canvi soc lliure d’imaginar-me un cavall amb ales o sense ales. — René Descartes, Meditacions metafísiques, V Trieu UNA de les dues opcions, A o B, i responeu a les tres preguntes de l'opció que heu triat. [6 punts en total]

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’argumentació següent: «És ben evident que tot allò que hi ha en el món té una causa. I aquesta causa, al seu torn, també ha de tenir una causa, i així successivament. Però seria absurd que hi hagués una cadena infinita de causes. Cal que hi hagi, doncs, una primera causa no causada, que no pot ser cap objecte del món (perquè tots els objectes del món necessiten una causa); aquesta primera causa no causada és el que anomenem Déu.» Responeu d’una manera raonada. [2 punts]