Examen selectivitat Geografia 2022 Juny (Sèrie 5) — Catalunya · PAU Mentor
Examen selectivitat Geografia 2022 Juny (Sèrie 5) — Catalunya
1 h 30 min · 5 exercicis, en respons 4 · 10 puntsEnunciat oficial de l'examen de Geografia de la PAU de Catalunya, 2022 · Juny (Sèrie 5). Respon-lo per escrit amb el rellotge en marxa i autoavalua't amb els criteris de correcció.Aquest examen es fa en mode escrit: responeu cada qüestió per separat. Els mapes, gràfics i fotografies es mostren com a imatge i se'n dona una descripció breu. El descompte per errors d'expressió i presentació de la prova oficial no es calcula aquí.
Respon aquest examen per escrit
Escrius cada resposta amb el rellotge en marxa i, en lliurar, te l'autoavalues amb els criteris de correcció.
Enunciat oficial
Exercici 1
Població2,5 punts
Observeu el gràfic següent: Evolució de la població espanyola (1999-2015).
[Gràfic de dues corbes (1999-2015): població total i població estrangera. Total: 40.202.160 hab. el 1999, màxim de 47.265.321 hab. el 2012 i 46.624.382 hab. el 2015. Estrangers: 748.953 hab. el 1999, màxim de 5.751.487 hab. el 2011 i 4.729.644 hab. el 2015. Totes dues corbes pugen fins als anys 2011-2012 i després davallen lleugerament.]
Font: Instituto Nacional de Estadística (INE), 2016.
1. A partir de l'evolució de la població a Espanya que mostra el gràfic, expliqueu la influència que hi tenen els fluxos migratoris. [1 punt]
2. Segons l'informe presentat el gener del 2020 per les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), el 54 % dels immigrants no comunitaris estan en risc de pobresa, i aquest percentatge augmenta fins al 57 % en el cas de ser dona. Quines són les causes d'aquest risc? [1,5 punts]
Exercici 2
Organització territorial, Espanya i la Unió Europea2,5 punts
Observeu el gràfic següent: Evolució del PIB per capita d'Espanya en relació amb la mitjana de la Unió Europea (1996-2018).
[Gràfic de dues línies (PIB per capita, 1996-2018): Espanya (línia contínua) i UE (línia discontínua). Valors llegits a ull, aproximats. El 1996 la UE parteix d'uns 15.200 i Espanya d'uns 13.700; la UE se situa per sobre fins a uns 2005; Espanya la supera del 2006 al 2008 (màxim d'uns 26.800 el 2007), i totes dues coincideixen el 2009 (uns 24.500). Després Espanya baixa fins a uns 24.000 (2013) i es recupera lentament fins a uns 28.400 el 2018, mentre que la UE creix de manera sostinguda fins a uns 30.800.]
Font: El Confidencial (21 juny 2019).
1. A partir del gràfic sobre l'evolució del PIB per capita, contesteu les qüestions següents [1,5 punts]:
a) Com ha estat l'evolució del PIB d'Espanya respecte al de la Unió Europea (UE)?
b) Quines han estat les causes d'aquesta evolució?
c) Què és l'índex de convergència europea i què mesura?
2. Comenteu la influència que han tingut les polítiques de cohesió de la UE en el desenvolupament econòmic d'Espanya. [1 punt]
Exercici 3
Activitats agràries i pesca2,5 punts
El director general de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura) ha fet els comentaris següents en una roda de premsa: «Hem arribat al límit del paradigma de la revolució verda», i ha afegit: «No podem seguir produint aliments de la mateixa manera que ho hem fet fins ara, basant-nos en tècniques agrícoles intensives, inputs químics i mecanització; necessitem un canvi cap a un enfocament més integrat i que opti per la sostenibilitat».
Traducció i adaptació d'una notícia publicada a Fao.org (5 febrer 2019)
1. En el text es fa referència a la «revolució verda». Esmenteu tres dels principals impactes ambientals d'aquesta pràctica agrícola i expliqueu quines són les causes de cadascun i quins efectes provoquen. [1 punt]
2. El director general de la FAO aposta per una agricultura sostenible. Exposeu tres pràctiques agrícoles que suposin una millora pel que fa a la sostenibilitat. [1 punt]
3. Si es generalitzen les pràctiques agrícoles sostenibles, hi haurà prou producció per a alimentar la població mundial i posar fi a la fam al món? Raoneu la resposta. [0,5 punts]
Exercici 4
Ciutat i poblament2,5 punts
Observeu el gràfic següent: Evolució del rànquing de les ciutats més poblades del món (1960-2030).
[Gràfic de línies que uneixen la posició de cada ciutat en el rànquing de les deu més poblades als anys 1960, 1980, 2000, 2015 i 2030 (previsió). El 1960: Tòquio, Nova York, Osaka, Londres, París, Shanghai, Buenos Aires, Los Angeles, Chicago i Moscou. Entre les ciutats que apareixen als anys intermedis hi ha Ciutat de Mèxic, São Paulo, Calcuta, Rio de Janeiro, Bombai, Nova Delhi, Shanghai i el Caire. Previsió per al 2030: Tòquio, Nova Delhi, Shanghai, Bombai, Pequín, Dhaka, Karachi, el Caire, Lagos i Ciutat de Mèxic. Tòquio és la primera en tots els anys.]
Font: M. Rodríguez. «Un món urbà». Ara (13 març 2018).
1. Segons el gràfic, quins són els grans canvis en el rànquing de les principals ciutats del món entre el 1960 i la previsió per al 2030? Comenteu-ho també per continents. [1 punt]
2. Escriviu tres exemples de problemes ocasionats pel creixement de les ciutats: un de relacionat amb el transport, un d'ambiental i un de social. Expliqueu-ne les causes i exposeu possibles solucions en cada cas. [1 punt]
(L'enunciat oficial és una taula Problema / Causa / Possible solució amb una fila d'exemple: «Problema de proveïment: la necessitat d'aigua potable. Causa: les famílies i les activitats industrials i de serveis necessiten quantitats creixents d'aigua potable; normalment l'aigua es troba lluny de la ciutat i el trasllat n'encareix el preu i pot provocar impactes ambientals importants. Possible solució: aplicar polítiques d'estalvi i reutilització de l'aigua.» Seguiu aquest exemple, amb una fila per al problema de transport, una per a l'ambiental i una per al social.)
3. El creixement urbà ha comportat processos com l'expansió de la ciutat difusa. Què s'entén per ciutat difusa? Per què suposa un problema per a la mobilitat? [0,5 punts]
Exercici 5
Activitats agràries i pesca2,5 punts
Observeu el mapa següent: El sistema portuari de Catalunya.
[Mapa de la costa catalana amb 47 ports numerats de nord a sud, de Portbou (1) a les Cases d'Alcanar (47) (entre d'altres, 4 el Port de la Selva, 5 Roses, 12 Port Marina Palamós, 17 Blanes, 24 Port Fòrum, 26 Barcelona, 31 Vilanova i la Geltrú, 36 Tarragona, 43 l'Ampolla, 45 Sant Carles de la Ràpita). La llegenda distingeix cinc tipus: port comercial amb dàrsenes esportiva i pesquera, port esportiu, port mixt (esportiu i pesquer), port industrial i marina interior. Els ports esportius i mixts són els més nombrosos.]
Font: J. Pintó, C. Garcia-Lozano i X. Roig-Munar. «L'espai litoral». A: Natura, ús o abús? (2018-2019) [en línia]. Institució Catalana d'Història Natural (ICHN).
1. Expliqueu l'evolució del sistema portuari català en les darreres dècades: des dels ports comercials i pesquers fins al predomini dels ports esportius. [1 punt]
2. Raoneu fins a quin punt és vertadera o falsa l'afirmació següent: «En el món de la pesca sempre hi ha hagut dones, però no han tingut el mateix reconeixement que els homes.» [1 punt]
3. Expliqueu les afectacions que causen els ports a les platges del voltant. [0,5 punts]
Enunciat de l'examen oficial publicat per la comissió de la PAU. Les solucions i la correcció pas a pas són dins del simulacre.
