Activitats agràries i pesca: exercicis de selectivitat de Geografia (Catalunya)

[2,5 punts en total: la manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,25 punts] Llegiu el text següent: Els pagesos tornen a la carretera: «Ens estan portant a la ruïna» La pagesia catalana ha reprès les mobilitzacions territorials amb l’objectiu de denunciar la greu crisi del sector primari, centrada en aquesta ocasió en els conflictes de convivència amb la fauna salvatge i les amenaces biosanitàries. Centenars de tractors han bloquejat nodes estratègics de la xarxa viària, com l’Eix Transversal (C-25) a Gurb i Cervera, punts on la infraestructura logística convergeix amb les zones de producció agrícola i ramadera de la Catalunya central i la Segarra. Les reivindicacions d’entitats com Unió de Pagesos i Asaja posen el focus en la sobrepoblació de senglars i cabirols. Des de la geografia rural, aquest fet s’analitza com una conseqüència de la pèrdua del mosaic agroforestal, que facilita que aquestes espècies actuïn com a vectors de malalties (grip aviària, pesta porcina o llengua blava) i destrueixin fins al 30 % de les collites. Per als pagesos, la gestió cinegètica actual és insuficient i amenaça la viabilitat econòmica de les explotacions, que reben unes indemnitzacions que consideren minses. Un altre eix del conflicte és la vulnerabilitat de les fronteres sanitàries. El sector reclama la prohibició de l’entrada de boví procedent de França per a evitar brots de dermatosi nodular, i exigeix controls fronterers més estrictes per a garantir la sobirania i la seguretat alimentàries. Tot i que el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha promès celeritat en el pagament dels ajuts pendents, la mobilització subratlla un malestar estructural: la percepció que el sector primari està arribant al límit de la seva resistència davant de riscos ambientals i sanitaris que el territori ja no pot absorbir. Font: Adaptació feta a partir del text d'Arnau Urgell. «Els pagesos tornen a la carretera: "Ens estan portant a la ruïna"». Nació Digital. Impacte [en línia] (29 desembre 2025).

Observeu el gràfic següent: Volum d'aigua de reg emprat al sector agrari a Espanya segons el tipus de tècnica (2000-2018). [Gràfic de línies, en milers de metres cúbics. Gravetat: ≈12,4 milions el 2000 i ≈13 milions el 2002-2003, cau bruscament a ≈9,2 milions el 2004 i ≈7,8 el 2005, oscil·la entre 6,4 i 7,2 milions fins al 2011 i baixa fins a ≈5 milions el 2016-2018. Goteig: ≈1,4 milions el 2000-2002 i 1,8 el 2003, puja a ≈4,8 milions el 2004, ≈5-5,4 milions fins al 2013 i ≈6,2 milions el 2018 (el més alt des del 2014). Aspersió: ≈3 milions el 2000, ≈3,8 milions el 2004 i estable entre 3,4 i 4,1 milions fins al 2018.] Font: EpData.es [en línia].

Observeu el gràfic següent: Aprofitament del sòl en tres comunitats autònomes (2020). [Gràfic de barres amb el percentatge de cada tipus d'aprofitament (herbacis, llenyosos, pastures) a tres comunitats anomenades CA 1, CA 2 i CA 3. CA 1: herbacis ≈5 %, llenyosos ≈2,5 %, pastures ≈94 %. CA 2: herbacis ≈64 %, llenyosos ≈4,5 %, pastures ≈30 %. CA 3: herbacis ≈14 %, llenyosos ≈67 %, pastures ≈12 %.] Font: Elaboració pròpia a partir de les dades publicades per l'Instituto Nacional de Estadística (INE) a Censo agrario 2020. El gràfic mostra el percentatge dels tipus principals d'aprofitament del sòl a tres comunitats autònomes: Castella i Lleó, Comunitat Valenciana i Cantàbria.

Llegiu el text següent: El relleu generacional al camp espanyol A Espanya, tres de cada cinc agricultors tenen més de cinquanta-cinc anys. D’aquí a deu anys, una bona part s’haurà jubilat. La dada revela un problema seriós de relleu generacional en un sector estratègic de la nostra economia. Els incentius econòmics de la PAC per a animar els joves a continuar amb l’activitat agrària familiar no són suficients. La caiguda dels preus, l’augment dels costos de producció i la dificultat d’accedir a la terra són causes de la desafecció dels joves a l’activitat agrícola. I sense joves no és possible afrontar el repte de la digitalització, el canvi climàtic o la transició ecològica. La major part de les explotacions tenen una dimensió per sota del llindar de rendibilitat. El mercat de terres és difícil i molt car, i qui no hereti les explotacions ho té molt complicat per a entrar al món de l’agricultura, atès que cal disposar d’una elevada quantitat de diners. En el context actual, el camp és clau per a garantir la seguretat alimentària, és el repositori mediambiental i concentra un patrimoni cultural incalculable. Els riscos són elevats i en els propers anys precipitaran el despoblament rural, l’infraconreu i la concentració de l’agricultura en uns pocs propietaris. La sagnia poblacional només es podrà tallar creant condicions favorables per a la vida de les persones, que escurcin les enormes distàncies entre un món urbà que ofereix oportunitats i un món rural escàs en tot. Establir població en el medi rural d’una manera sostenible vol dir fer-ho en un camp preservat de la desforestació, la contaminació, els incendis, els abocaments i la desprotecció del patrimoni mediambiental. Un camp que generi un teixit productiu diversificat, una economia verda potent, que retingui habitants i capti un turisme que aporti noves oportunitats a la població. Les institucions han d’abordar polítiques ambicioses de desenvolupament local i donar resposta a les demandes dels territoris rurals. Font: Traducció i adaptació fetes a partir del text de Reyes Alonso Martín Coleto. «La actual crisis agrava el relevo generacional en el campo español». elDiario.es [en línia] (30 abril 2022).

Observeu la fotografia següent: Conreus a la Figuera (Priorat). [Fotografia d'un vessant amb feixes esglaonades sostingudes per murs de pedra seca, plantades de ceps de vinya.] Font: Fotografia de Rafael López Monné. La fotografia mostra uns conreus de muntanya baixa mediterrània al Priorat. Aquest tipus d'agricultura ha tingut un gran retrocés en els darrers setanta anys.

Observeu les dues fotografies següents: Abandonament de conreus a la muntanya mediterrània. [Dues fotografies del mateix vessant de muntanya baixa. A l'esquerra (anys cinquanta), feixes de conreu esglaonades, netes i treballades; a la dreta (actualitat), les mateixes feixes cobertes de matolls i arbres.] Font: Observatori del Paisatge. Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona [en línia], 2009. La fotografia de l'esquerra mostra unes feixes de conreu esglaonades situades en un vessant de muntanya baixa mediterrània, durant la dècada dels anys cinquanta del segle passat. A la imatge de la dreta, que correspon a l'actualitat, s'observa com la vegetació ha colonitzat els conreus abandonats.

El director general de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura) ha fet els comentaris següents en una roda de premsa: «Hem arribat al límit del paradigma de la revolució verda», i ha afegit: «No podem seguir produint aliments de la mateixa manera que ho hem fet fins ara, basant-nos en tècniques agrícoles intensives, inputs químics i mecanització; necessitem un canvi cap a un enfocament més integrat i que opti per la sostenibilitat». Traducció i adaptació d'una notícia publicada a Fao.org (5 febrer 2019)

Observeu el mapa següent: El sistema portuari de Catalunya. [Mapa de la costa catalana amb 47 ports numerats de nord a sud, de Portbou (1) a les Cases d'Alcanar (47) (entre d'altres, 4 el Port de la Selva, 5 Roses, 12 Port Marina Palamós, 17 Blanes, 24 Port Fòrum, 26 Barcelona, 31 Vilanova i la Geltrú, 36 Tarragona, 43 l'Ampolla, 45 Sant Carles de la Ràpita). La llegenda distingeix cinc tipus: port comercial amb dàrsenes esportiva i pesquera, port esportiu, port mixt (esportiu i pesquer), port industrial i marina interior. Els ports esportius i mixts són els més nombrosos.] Font: J. Pintó, C. Garcia-Lozano i X. Roig-Munar. «L'espai litoral». A: Natura, ús o abús? (2018-2019) [en línia]. Institució Catalana d'Història Natural (ICHN).

Observeu el mapa següent: L'agricultura de regadiu. Superfície regada per comunitat autònoma (2020). [Mapa d'Espanya per comunitats autònomes amb el percentatge d'hectàrees regades respecte de la superfície total, en quatre categories: més de 0,15; 0,10-0,15; 0,05-0,09 i menys de 0,05. Aproximat: la Regió de Múrcia és a la categoria més alta (més de 0,15); Madrid, Galícia i la cornisa cantàbrica occidental són a la més baixa (menys de 0,05); la resta de comunitats són en categories intermèdies.] Font: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Encuesta sobre superficies y rendimientos de cultivos. Informe sobre regadíos en España [en línia], 2020. Una gran part de l'agricultura de les regions de clima mediterrani depèn del regadiu. El total de la superfície regada a Espanya l'any 2020 era de 3.831.181 ha.