Globalització i desenvolupament: exercicis de selectivitat de Geografia (Catalunya)

Observeu el gràfic següent: Exportacions de mercaderies i serveis als mercats mundials (Unió Europea, Estats Units i Xina), en percentatge (2019 i 2023). [Dos gràfics de barres, quota de les exportacions mundials (%), 2019 / 2023. Mercaderies: UE 15,3 / 14,3; EUA 10,5 / 10,4; Xina 16,0 / 17,5. Serveis: UE 22,6 / 22,2; EUA 17,1 / 15,4; Xina 5,4 / 5,9.] Font: Gràfic traduït de Raymond Torres i Patricia Sánchez Juanino. «El comercio exterior y la inversión internacional de la UE ante la reglobalización». Cuadernos de Información Económica, núm. 300 [en línia] (maig-juny 2024).

Llegiu el text següent: Defectes de la globalització Fa temps que hem entrat en una època de globalització. Les matèries primeres i els productes acabats tenen el món com a mercat i cadascú pot buscar el producte que més l’interessi i a més bon preu. Però aquesta globalització té problemes quan hi ha un enfrontament entre potències en què una disposa de productes que l’altra no té. Ho estem veient a la guerra entre Ucraïna i Rússia. Els qui pateixen són els membres de l’OTAN, on hi ha aliats d’Ucraïna, perquè no tenen prou gas, atès que els el proporciona Rússia. A Espanya, el govern ha decidit construir una fàbrica de microxips per evitar el problema que li ha creat la Xina tallant la seva producció. La globalització, per tant, té defectes. Un altre dèficit és el fet que alguns minerals o matèries primeres són a països pobres i no desenvolupats, i els qui hi viuen no tenen el capital necessari per a explotar-los pel seu compte. Aleshores són les grans companyies estrangeres les que es fan càrrec d’aquesta explotació i deixen les engrunes en forma de salaris baixos als treballadors i els propietaris dels terrenys. És una de tantes coses que s’haurien d’evitar, i, segurament, l’ONU hauria de controlar-ho. Els problemes que comporta la globalització es poden resoldre, però tenen l’inconvenient que el preu dels productes s’encareix per als compradors. Els Estats Units vendran ara gas liquat a Europa i segurament els compradors es trobaran amb un gas igual de bo però més car que el que compraven als russos. Font: Adaptació feta a partir del text de Francesc Cabana. «Defectes de la globalització». El Punt Avui [en línia] (12 abril 2022).

Llegiu el text següent: La cara més crua de la moda barata Les autoritats de Bangladesh havien localitzat fins ahir cinc-cents quaranta-tres cadàvers entre la runa del complex tèxtil de Savar, prop de Dhaka, esfondrat el 24 d’abril. Fins aquell dia, més de tres mil persones tallaven i cosien roba per a marques de moda internacionals, com H&M o Zara, en aquell edifici. Aquest fet va posar el país asiàtic en el punt de mira dels occidentals, avesats a comprar roba barata sense fer-se preguntes i, per tant, obviant que per a comprar barat s’ha de produir més barat encara i que, per a produir més barat, els treballadors han de cobrar sous miserables i treballar moltes més hores del que a Occident està permès. A l’Àsia, les condicions abusives, sovint d’esclavitud, persisteixen. Fins als anys setanta la confecció era un sector industrial molt important als països rics, però a partir d’aleshores (i sobretot d’ençà dels vuitanta), amb l’embranzida de les polítiques neoliberals i la febre del lliure comerç, va començar una deslocalització massiva de la producció de roba, que es va traslladar al territori asiàtic amb la finalitat d’abaratir els costos laborals. En concret, Bangladesh té els salaris i els costos laborals industrials més baixos del món. Un treballador cobra vint-i-vuit euros de salari mínim. Adaptació feta a partir d'un text publicat a El Punt Avui (5 maig 2013). El text descriu les característiques de la producció tèxtil deslocalitzada als països del Tercer Món.

Observeu el gràfic següent: Nombre d'usuaris d'Internet al món (2005-2021). [Gràfic de barres del nombre d'usuaris d'Internet al món, en milions, 2005-2021. Valors llegits a ull, aproximats: uns 1.100 el 2005, uns 2.000 el 2010, uns 3.050 el 2015, uns 4.550 el 2020 i uns 4.650 el 2021, amb un creixement continu any rere any.] Font: https://es.statista.com.