Observeu la taula següent: Producció d'energia elèctrica a Catalunya (2024)
Tipus d'energia — Producció (en GW h) — Percentatge sobre el total
Nuclear — 22.972,3 — 56,7
Renovables — 8.728,8 — 21,6
Cicle combinat — 5.060,6 — 12,5
Cogeneració — 2.917,0 — 7,2
Altres no renovables — 802,8 — 2,0
Total — 40.481,5 — 100,0
GW h: gigawatt hora.
Font: Institut Català d'Energia (ICAEN) [en línia].
2.1. A partir de les dades de la taula, responeu a les qüestions següents:
a) Raoneu quines són les principals fonts de producció d'energia elèctrica actualment a Catalunya i el pes que tenen les energies renovables en el total de producció. [0,7 punts]
b) En quin àmbit territorial es concentra la producció d'energia nuclear a Catalunya? Digueu el nom d'almenys una de les centrals nuclears existents. [0,3 punts]
2.2. Enumereu dos problemes i dos reptes del sistema energètic català. [1 punt]
2.3. Redacteu un text d'unes cent paraules on raoneu què us suggereix l'afirmació següent: «La producció d'energia renovable a Catalunya ha augmentat en els darrers anys, amb un pes destacat de l'energia eòlica i la solar.» [0,5 punts]
[2,5 punts en total: la manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,25 punts]
Observeu el mapa següent: Distribució per comarques de les indústries de begudes a Catalunya (2025).
[Mapa de Catalunya amb els límits comarcals (sense noms) i un punt per cada indústria de begudes. La gran majoria de punts formen una franja densa al sud del país, del Penedès cap al Camp de Tarragona i el Priorat, i fins al sud-oest; hi ha un altre nucli dens a l'Alt Empordà i alguns a l'Empordà i a la plana de Lleida. El Pirineu, les comarques centrals i l'àrea metropolitana tenen pocs punts.]
Font: Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya [en línia].
3.1. Sou membre d'una empresa del sector de les begudes que vol ampliar la seva producció a Catalunya. Abans de decidir on voleu instal·lar la nova planta, el vostre equip analitza el mapa de distribució de les indústries de begudes per identificar-ne la concentració, els factors que l'expliquen i els reptes de futur.
a) Indiqueu cinc comarques catalanes on, segons el mapa, es concentra la indústria de les begudes. (Al paper, també s'han de marcar al mapa amb la mateixa xifra; aquí només s'escriuen.) [0,5 punts]
b) Analitzeu breument el patró territorial general que es pot observar en el conjunt de Catalunya pel que fa a aquesta distribució. [0,25 punts]
3.2. L'empresa vol entendre per què la indústria de les begudes s'ha desenvolupat més en determinades zones i com pot evolucionar en el futur.
a) Assenyaleu dos factors físics que han afavorit aquesta localització. [0,3 punts]
b) Assenyaleu dos factors humans que han afavorit aquesta localització. [0,3 punts]
c) Expliqueu breument dues transformacions per les quals ha passat el model productiu d'aquesta indústria. [0,4 punts]
3.3. Per a garantir que la nova planta sigui competitiva i respectuosa amb el medi ambient, el vostre equip estudia diverses opcions. Indiqueu dos reptes ambientals associats a la producció de begudes i proposeu una mesura de sostenibilitat vinculada amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). [0,75 punts]
Observeu els dos mapes següents: Potència instal·lada en plantes solars (mapa 1) i Potència instal·lada en plaques solars d'autoconsum (mapa 2).
[Dos mapes municipals de Catalunya en escala de grisos. Mapa 1, plantes solars (de 0,1 a 350 MW): gairebé tot el territori és clar; destaquen alguns municipis foscos a la plana de Lleida (el més fosc, a l'oest, prop de Lleida), al Pallars Jussà, a les Terres de l'Ebre i algunes taques al centre (Anoia, Bages). Mapa 2, plaques d'autoconsum (de 0 a 30 MW): els tons foscos es concentren a l'àrea metropolitana de Barcelona (el màxim), a tot el litoral i prelitoral, a l'entorn de Lleida i al delta de l'Ebre; el Pirineu i l'interior són clars.]
Font: Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i Observatori de l'Autoconsum a Catalunya [en línia] (2023).
1.1. A partir de la informació representada als mapes, contesteu les qüestions següents:
a) En quines zones de Catalunya hi ha més potència solar fotovoltaica instal·lada en cada una de les dues modalitats? Heu d'esmentar almenys dues zones o comarques per a cadascuna de les dues modalitats. [0,4 punts]
b) A què creieu que és deguda la diferent distribució geogràfica entre modalitats? Assenyaleu tres de les possibles causes que l'expliquin. [0,6 punts]
1.2. Exposeu un avantatge i un inconvenient de la implantació de plaques solars per a l'ús de l'energia fotovoltaica. [0,5 punts]
1.3. Expliqueu quina és la situació actual en l'ús de l'energia solar fotovoltaica a Catalunya. En el text de resposta, destaqueu almenys tres idees clau sobre aquest tema. [1 punt]
Observeu la taula següent: Distribució del valor afegit brut (VAB) del sector industrial a Catalunya segons les principals branques industrials (2020)
Branca industrial — % sobre el total del VAB industrial
Alimentació, begudes i tabac — 15,2 %
Materials de transport i vehicles de motor — 11,0 %
Química i refinació de petroli — 10,6 %
Metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics (excepte maquinària) — 8,5 %
Energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat — 8,0 %
Productes farmacèutics — 8,0 %
Altres — 38,7 %
Total — 100 %
Font: Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya [en línia].
3.1. Identifiqueu les tres branques amb un pes productiu més gran sobre el total del sector industrial català i calculeu quin percentatge del VAB industrial aporten sobre el total. Esmenteu, també, un exemple d'indústria o empresa que sigui representatiu de cadascuna d'aquestes tres branques. [0,5 punts]
3.2. Esmenteu, com a mínim, quatre de les característiques més destacades del sector industrial català actual. [1 punt]
3.3. Comenteu tres reptes que el sector industrial català ha d'abordar en l'actualitat. [1 punt]
Llegiu el text següent: Les fonts d'energia a la Unió Europea
En els darrers trenta anys la Unió Europea (UE) ha aconseguit reduir d’una manera significativa l’ús del carbó com a font d’energia. Actualment, només el 10 % del subministrament energètic de la UE es genera amb aquest combustible.
En el cas del petroli, el pes relatiu en el subministrament energètic comunitari només s’ha reduït en 4 punts percentuals des de 1990 i segueix sent el combustible amb més presència en l’esquema energètic de la UE (35 %). El gas fins i tot ha augmentat en 7 punts percentuals fins a assolir el 24 %.
D’altra banda, només un terç del subministrament energètic de la UE es genera amb fonts d’energia que no emeten gasos amb efecte hivernacle, és a dir, amb la nuclear (13 %) i les renovables (17 %).
Des de 1990, el pes de les importacions en el consum energètic de la UE ha crescut més de 7 punts percentuals i ha passat de prop del 50 % al 57,5 %. Es tracta d’una dinàmica que sembla complicada de canviar tenint en compte l’ús extensiu que encara tenen el gas i el petroli en una regió que només disposa d’uns pocs jaciments d’hidrocarburs.
Font: Traducció i adaptació fetes a partir del text de José Luis Marín. «El largo camino hasta la revolución verde». El Orden Mundial [en línia] (28 març 2022).
En una de les avaluacions periòdiques sobre les tendències i l'ús d'energia a la Unió Europea, us demanen que valoreu alguns aspectes del text anterior.
1.1. Exposeu quina és la situació de la Unió Europea pel que fa a l'ús de les fonts d'energia. [0,5 punts]
1.2. Raoneu fins a quin punt són vertaderes o falses les afirmacions següents [1 punt]:
— La UE és una de les regions més desenvolupades del món i l'accés a les fonts d'energia no li suposa un problema.
— En els darrers anys la UE ha avançat en la transició energètica i la descarbonització.
1.3. Un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), concretament el número 13, és «Adoptar mesures urgents per a combatre el canvi climàtic i els seus efectes». Redacteu un text, d'entre cent cinquanta i dues-centes paraules, que inclogui dos aspectes favorables i dues limitacions de la implantació del cotxe elèctric. [1 punt]
Observeu el gràfic següent: Evolució del consum d'energia primària a Catalunya (1990-2019).
[Gràfic de barres apilades (ktep) per any i font d'energia: carbó, petroli, gas natural, saldo d'intercanvi elèctric, energies renovables i energia nuclear. El total passa de ≈17.000 ktep el 1990 a un màxim de ≈27.500 el 2007, baixa fins a ≈23.500 el 2013-2014 i es recupera fins a ≈25.800 el 2019. El petroli és sempre la font principal (≈9.000 ktep el 1990, ≈13.500 el 2007, ≈11.600 el 2019). El gas natural creix molt (≈1.800 ktep el 1990, ≈6.000-7.000 des dels anys 2000). La nuclear és la segona font i força estable (≈5.500-6.500 ktep). Les renovables, el saldo elèctric i el carbó són franges molt primes (les renovables, ≈1.500-1.700 ktep al final).]
Font: Institut Català d'Energia (ICAEN) [en línia].
1. El consum d'energia és un indicador del grau de desenvolupament econòmic d'un país. A partir del gràfic, responeu a les qüestions següents [1,5 punts]:
a) Expliqueu l'evolució del consum total i del consum de les diverses fonts d'energia primària a Catalunya des de l'any 1990 fins al 2019.
b) Es pot afirmar que Catalunya és energèticament dependent? Justifiqueu la resposta.
c) Catalunya ha avançat en la transició energètica i la descarbonització? Raoneu la resposta.
2. Les energies renovables han experimentat un gran desenvolupament en les darreres dècades. Responeu a les qüestions següents [1 punt en total]:
a) Quines són, per ordre d'importància, les tres fonts principals d'energia renovable a Catalunya? [0,25 punts]
b) Expliqueu per què es van començar a utilitzar les energies renovables i quins avantatges i inconvenients tenen. [0,75 punts]
Observeu la taula següent: Població ocupada en la indústria a Catalunya (3r trimestre de 2023)
Sector — Nombre d'ocupats — Percentatge sobre el total d'ocupats industrials
Maquinària, material elèctric i de transport — 203.200 — 32,04 %
Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques — 201.000 — 31,69 %
Química i cautxú — 122.900 — 19,38 %
Metal·lúrgia — 73.100 — 11,53 %
Indústries extractives, energia, aigua i residus — 34.000 — 5,36 %
Total — 634.200 — 100,00 %
Font: Institut d'Estadística de Catalunya [en línia].
1. El sector tèxtil va ser el primer gran sector industrial de Catalunya fins a la crisi dels anys setanta i començaments dels vuitanta del segle passat. Segons les dades de la taula, el sector tèxtil ja no ocupa la primera posició de la indústria a Catalunya. Quines han estat les causes del declivi del sector tèxtil a Catalunya? [1 punt]
2. Moltes indústries es localitzen en polígons industrials. Què és un polígon industrial? Quins tipus de polígons industrials existeixen? [0,5 punts]
3. Expliqueu tres canvis pels quals ha passat el model industrial a Catalunya a causa de la globalització de l'economia. [1 punt]
Observeu el mapa següent: Parcs eòlics a Catalunya (2021).
[Mapa comarcal de Catalunya (sense noms de comarques) amb cercles proporcionals al nombre d'aerogeneradors en servei per comarca (més de 100, de 40 a 100, menys de 40). Només en tenen comarques de l'interior i del sud: els valors més alts són a l'extrem sud-oest (159 i 148), seguits de 105 i 87 al centre-oest; la resta de comarques amb parcs tenen 78, 61, 44, 44, 26, 21, 18, 10 i 10 aerogeneradors. El Pirineu, les comarques gironines i el litoral metropolità no en tenen.]
Font: Adaptació d'un mapa publicat al diari Ara [en línia] (28 octubre 2021).
1. A partir de la informació representada al mapa, contesteu les preguntes següents [1,5 punts]:
a) En quines comarques hi ha més aerogeneradors en servei? Quines característiques tenen en comú aquestes comarques?
b) Per quins motius hi ha moltes comarques de Catalunya que no tenen parcs eòlics?
c) Expliqueu els problemes que pot causar el desequilibri en la distribució territorial dels parcs eòlics.
2. Justifiqueu si l'afirmació següent és vertadera o falsa: «Els parcs eòlics són una font d'energia renovable, però no és aconsellable instal·lar-ne perquè originen molts problemes ambientals.» [1 punt]
Llegiu el text següent: El debat sobre les centrals nuclears torna a Europa
En les pròximes setmanes, Europa haurà de decidir de quina manera vol afrontar la transició energètica i quin paper vol que hi tinguin les centrals nuclears.
Ara, la Comissió Europea vol considerar aquesta energia —almenys durant un període transitori— com a energia verda, i per assegurar-se el vistiplau de països reticents com Alemanya, ha posat també al mateix sac les centrals de gas. Es tracta d’una proposta que encara ha de ser aprovada pel ple de la Comissió Europea, però que ja ve acompanyada de polèmica.
El Govern espanyol ràpidament va posicionar-se en contra d’aquest esborrany de la Comissió. Considera que els residus de l’energia nuclear la invaliden per a rebre el qualificatiu de «verda» i manté les dates previstes per al tancament de les set centrals nuclears que hi ha ara en funcionament a l’Estat. Actualment, a la Unió Europea hi ha cent quatre reactors operatius. Alemanya en té ara només tres en funcionament i ha anunciat que aquest any 2022 els tancarà definitivament.
A la banda oposada hi ha França, que ha fet una aposta clara per l’energia nuclear. El país compta amb cinquanta-sis reactors en marxa i un més en construcció. El president francès, Emmanuel Macron, ja ha dit que vol construir noves centrals per a garantir la independència energètica del país.
Adaptació d'una notícia publicada a CCMA.cat [en línia] (9 gener 2022)
1. El text explica la intenció de la Comissió Europea de declarar l'energia nuclear i el gas energies verdes. Exposeu les idees principals del text i els diversos posicionaments dels països implicats. [1,5 punts]
2. Digueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses i justifiqueu la resposta [1 punt]:
— El gas natural té un baix impacte ambiental i per aquest motiu es considera una energia verda.
— La demanda energètica dels països rics va en augment i l'única manera d'abastir-los en un futur serà a través de l'energia nuclear.
Llegiu el text següent: Els parcs fotovoltaics a Catalunya
Hem de partir de la base que, en la Llei del canvi climàtic, Catalunya va establir que volia abastir-se d’energies renovables en un 50 % l’any 2030. Ara només en tenim un 15-20 %. Hem de créixer molt en poc temps. L’Institut Català d’Energia (ICAEN) té un estudi de dades que diu que, implantant energia sobre les teulades útils de Catalunya, podríem arribar a cobrir el 50 % de l’energia elèctrica. Només amb fotovoltaica! Amb aquestes dades, és evident que hem de començar per aquí.
El problema, doncs, és que fer-ho a les teulades no és tan rendible econòmicament? No és tan rendible per a segons qui. Les mateixes promotores admeten que prefereixen fer projectes en sòl rural, i com més lluny de les ciutats millor, perquè el terreny surt més barat. En els sistemes urbans tenen menys marge de benefici. Hem de tenir en compte que la majoria de les empreses del sector fotovoltaic són propietat de fons d’inversió. Només es mouen per allò que dona més diners. Si deixem que liderin la transició energètica optaran pel més barat, i per això aniran a buscar zones perifèriques amb ajuntaments pobres. És un dels riscos del model actual. Si per qualsevol motiu deixa de ser rendible, les empreses desinvertiran i no faran ni els projectes que tenen llum verda. Això ja va passar el 2013. A Catalunya hi havia més de 1.000 MW autoritzats en projectes eòlics i no els van voler fer. Ara ploren perquè la Generalitat, suposadament, hi posa moltes traves. És mentida. Podien fer parcs eòlics i no els van fer perquè els guanys no eren tan alts.
Adaptació feta a partir d'un text de Sergi Saladié. Crític [en línia] (29 abril 2021)
1. L'autor del text fa referència a la necessitat de buscar sòl idoni per a la implantació de nous parcs fotovoltaics. Esmenteu les idees principals que s'hi exposen i expliqueu quin és el problema que es planteja i com afecta la població rural de Catalunya. [1 punt]
2. Esmenteu dos avantatges i dos inconvenients de la implantació de parcs fotovoltaics a les zones rurals. [1 punt]
3. La implantació de parcs fotovoltaics, com passa amb altres grans infraestructures, pot generar l'oposició de determinats sectors socials. Digueu com s'anomena aquest fenomen, expliqueu com funciona i poseu un exemple de construcció d'una infraestructura que hagi provocat contestació social. [0,5 punts]
Observeu el gràfic següent: Evolució anual del preu de l'electricitat en el mercat majorista a Espanya (2014-2021).
[Gràfic de línies del preu de l'electricitat (€/MWh), 2014-2021. Valors llegits a ull, aproximats: 2014 ≈ 43; 2015 ≈ 50; 2016 ≈ 39; 2017 ≈ 53; 2018 ≈ 57; 2019 ≈ 46; 2020 ≈ 34; 2021 ≈ 111, un augment molt marcat.]
Font: Organización de Consumidores y Usuarios (OCU).
Tal com es pot comprovar en el gràfic, l'any 2021 el preu de l'electricitat va experimentar un increment molt alt. Les dues causes principals d'aquest increment van ser:
— El fort augment del preu de l'energia produïda amb gas, que darrerament és l'energia més cara del mercat i la que serveix per a fixar els preus generals en els mercats internacionals.
— L'encariment dels drets d'emissió de CO2 que paguen els països, i que els països fan que recaigui en les centrals que produeixen electricitat amb combustibles fòssils.
1. En els darrers anys la producció d'energia renovable a Espanya ha crescut bastant. [0,75 punts]
a) Indiqueu quines són les fonts principals d'energia primària que es consumeixen a Espanya.
b) Quines són les fonts principals d'energia renovable que es consumeixen a Espanya?
c) Quines són les comunitats autònomes que tenen una producció d'energies renovables més important?
2. Expliqueu quins són els beneficis ambientals que comporta la utilització d'energies renovables i quins són els problemes principals que es deriven de l'explotació d'aquestes energies. [0,75 punts]
3. Raoneu fins a quin punt són vertaderes o falses les afirmacions següents [1 punt]:
— L'augment del preu del gas a Espanya és un problema degut a la gran dependència energètica del país.
— Si el preu de l'energia elèctrica continua pujant, caldrà tornar a generar electricitat amb uns combustibles fòssils més barats.
