Examen selectivitat Geografia 2024 Juny (Sèrie 5) — Catalunya

Observeu el gràfic següent: Aprofitament del sòl en tres comunitats autònomes (2020). [Gràfic de barres amb el percentatge de cada tipus d'aprofitament (herbacis, llenyosos, pastures) a tres comunitats anomenades CA 1, CA 2 i CA 3. CA 1: herbacis ≈5 %, llenyosos ≈2,5 %, pastures ≈94 %. CA 2: herbacis ≈64 %, llenyosos ≈4,5 %, pastures ≈30 %. CA 3: herbacis ≈14 %, llenyosos ≈67 %, pastures ≈12 %.] Font: Elaboració pròpia a partir de les dades publicades per l'Instituto Nacional de Estadística (INE) a Censo agrario 2020. El gràfic mostra el percentatge dels tipus principals d'aprofitament del sòl a tres comunitats autònomes: Castella i Lleó, Comunitat Valenciana i Cantàbria.

Observeu el mapa següent: Grau d'ocupació hotelera per comunitats autònomes (2019). [Mapa d'Espanya per comunitats autònomes amb tres tons. Més del 60 %: Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears, Canàries i Comunitat de Madrid. Del 50 al 60 %: Andalusia, Regió de Múrcia, Cantàbria i País Basc. Menys del 50 %: la resta de comunitats (Galícia, Astúries, Castella i Lleó, Navarra, la Rioja, Aragó, Castella-la Manxa, Extremadura).] Font: Instituto Nacional de Estadística (INE). España en cifras 2020 [en línia]. Espanya és una de les primeres destinacions turístiques del món. El nombre de turistes que la visiten i el volum d'ingressos que aporten fan que el turisme tingui una gran importància econòmica per a Espanya, tot i que presenta una distribució desigual en el territori.

Llegiu el text següent: La cara més crua de la moda barata Les autoritats de Bangladesh havien localitzat fins ahir cinc-cents quaranta-tres cadàvers entre la runa del complex tèxtil de Savar, prop de Dhaka, esfondrat el 24 d’abril. Fins aquell dia, més de tres mil persones tallaven i cosien roba per a marques de moda internacionals, com H&M o Zara, en aquell edifici. Aquest fet va posar el país asiàtic en el punt de mira dels occidentals, avesats a comprar roba barata sense fer-se preguntes i, per tant, obviant que per a comprar barat s’ha de produir més barat encara i que, per a produir més barat, els treballadors han de cobrar sous miserables i treballar moltes més hores del que a Occident està permès. A l’Àsia, les condicions abusives, sovint d’esclavitud, persisteixen. Fins als anys setanta la confecció era un sector industrial molt important als països rics, però a partir d’aleshores (i sobretot d’ençà dels vuitanta), amb l’embranzida de les polítiques neoliberals i la febre del lliure comerç, va començar una deslocalització massiva de la producció de roba, que es va traslladar al territori asiàtic amb la finalitat d’abaratir els costos laborals. En concret, Bangladesh té els salaris i els costos laborals industrials més baixos del món. Un treballador cobra vint-i-vuit euros de salari mínim. Adaptació feta a partir d'un text publicat a El Punt Avui (5 maig 2013). El text descriu les característiques de la producció tèxtil deslocalitzada als països del Tercer Món.