Població: exercicis de selectivitat de Geografia (Catalunya)

Observeu el gràfic següent: Components del creixement demogràfic a Catalunya entre els anys 2002 i 2023. [Gràfic de barres apilades (habitants), amb el component A (gris clar) i el component B (gris fosc) per a cada any. Valors aproximats llegits del gràfic. Component A: positiu i d'entre 10.000 i 30.000 del 2002 al 2011 (màxim ≈30.000 el 2008), en descens del 2012 al 2016 (≈15.000 a ≈5.000), ≈0 el 2017 i negatiu des del 2018 (≈-3.000 el 2018-2019, ≈-21.000 el 2020, ≈-11.000 a -14.000 el 2021-2023). Component B: molt gran el 2004-2008 (≈90.000 a ≈130.000 per any), petit el 2009-2011 (≈10.000-17.000), negatiu el 2012-2014 (fins a ≈-21.000 el 2013), i de nou creixent des del 2015 fins a ≈114.000 el 2019, amb una caiguda el 2020-2021 (≈47.000 i ≈35.000) i un màxim de ≈157.000 el 2022 (≈121.000 el 2023).] Font: Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) [en línia].

Observeu el mapa següent: Població estrangera a Espanya (2021). [Mapa d'Espanya amb cercles proporcionals per municipi: la mida indica el nombre d'habitants estrangers (de 500 a 768.147) i el to, el percentatge de població estrangera (0,1-5 %, 5,1-10 %, 10,1-15 %, 15,1-25 % i més del 25 %; total nacional: 15,4 %). Els cercles grans i foscos es concentren al litoral mediterrani (de Catalunya a Andalusia), a les Illes Balears i Canàries, a Madrid i a la vall de l'Ebre; l'interior peninsular i el nord-oest tenen cercles petits i clars.] Font: Instituto Geográfico Nacional. Atlas Nacional de España [en línia].

Observeu el mapa següent: Províncies amb el percentatge més alt de població de 65 anys o més (2022). [Mapa provincial d'Espanya en grisos. Deu províncies, ombrejades més fosc, porten un número de l'1 al 10: totes són al quadrant nord-oest de la península (Galícia, Astúries i Castella i Lleó), llevat del 10, aïllat més a l'est. Llegenda, població de 65 anys o més (Espanya: 19,9 %): 1 - 31,9 %; 2 - 31,6 %; 3 - 29,9 %; 4 - 28,1 %; 5 - 27,2 %; 6 - 27,1 %; 7 - 26,7 %; 8 - 26,3 %; 9 - 25,5 %; 10 - 25,5 %.] Font: Instituto Nacional de Estadística (INE).

Observeu les dues piràmides de població següents: Piràmides de població de Catalunya (1987 i 2023). [Dues piràmides per edat (0 a 98 anys) i sexe (homes a l'esquerra, dones a la dreta), en percentatge de la població (eix de 0 a 1 %). 1987: base ampla, amb els grups més nombrosos entre els 10 i els 25 anys (màxim cap als 12 anys), i cim estret; forma de piràmide. 2023: base estreta (grups de 0 a 10 anys petits), màxim cap als 45-49 anys, cim més ample i amb més dones que homes a les edats avançades; forma de bulb o rombe.] Font: Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) [en línia]. Catalunya va assolir vuit milions d'habitants a finals de l'any 2023, dos milions més que els que hi havia l'any 1987. Com a persona entesa en dinàmiques demogràfiques, us demanen que respongueu a les qüestions següents relacionades amb l'estructura de les piràmides per sexe i edat, el creixement poblacional i l'esperança de vida.

Observeu el gràfic següent: Població catalana resident a l'estranger (2009-2022). [Gràfic de línies amb el total, els homes i les dones. El total creix de manera contínua de ≈145.000 persones el 2009 a ≈207.000 el 2013, ≈263.000 el 2016, ≈306.000 el 2018, ≈334.000 el 2020 i ≈357.000 el 2022. Les línies d'homes i de dones són gairebé superposades (de ≈72.000-76.000 cadascuna el 2009 a ≈182.000-186.000 el 2022).] Font: Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) [en línia].

Observeu el mapa següent: Densitat de població per províncies (2022). [Mapa provincial d'Espanya en cinc tons de densitat (hab/km²): més de 600, 201-600, 91-200, 41-90 i 0-40. Més de 600: Madrid i Barcelona. Els tons foscos (de 91 a 600) corresponen a la majoria de províncies litorals: País Basc, Galícia atlàntica, bona part del litoral mediterrani, Balears i Canàries. Gran part de l'interior peninsular (les dues Castelles, Aragó, Extremadura, Lleida, Osca, Terol) és en el ton més clar, de 0 a 40 hab/km².] Font: Instituto Geográfico Nacional [en línia].

Observeu el gràfic següent: Evolució del nombre de matrimonis a Espanya (1975-2022). [Gràfic de línia del nombre anual de matrimonis. Valors marcats a l'eix: 280.000, 258.070, 208.057, 179.107, 148.588 i 90.670. Del màxim de ≈271.000 el 1975 i ≈258.000 el 1978 baixa a ≈195.000 el 1982; oscil·la entre ≈195.000 i ≈220.000 fins al 2008 (màxims cap al 1989-1990 i el 2004); baixa a ≈175.000 el 2009 i a ≈155.000 el 2013, es manté entre ≈160.000 i ≈175.000 fins al 2019, cau a 90.670 el 2020 i es recupera a 148.588 el 2021 i 179.107 el 2022.] Font: Instituto Nacional de Estadística [en línia].

Observeu el gràfic següent: Model de transició demogràfica. [Gràfic teòric (‰ en funció del temps) amb la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat, i l'àrea entre totes dues marcada com a creixement natural, dividit en quatre fases. Fase I: natalitat i mortalitat molt altes (≈35-38 ‰) i oscil·lants, creixement natural molt petit. Fase II: la mortalitat cau ràpidament mentre la natalitat es manté alta: el creixement natural s'eixampla molt. Fase III: la natalitat cau ràpidament i la mortalitat s'estabilitza baixa: el creixement natural es redueix. Fase IV: totes dues taxes baixes (≈12-13 ‰) i gairebé iguals, creixement natural mínim o negatiu.] Font: Gràfic adaptat de National Geographic, vol. 28, núm. 1 (2011).

Observeu les dues piràmides de població següents: Piràmides de la població empadronada en dues províncies d'Espanya (1 gener 2021). [Dues piràmides per grups d'edat quinquennals (0-4 a 100 i més) i sexe, en percentatge. Piràmide 1 (població total: 731.792 habitants): base relativament ampla, grups més nombrosos entre els 35 i els 50 anys, sobretot d'homes (≈4,5 % els homes de 40-44 anys), i cim estret amb pocs grans. Piràmide 2 (població total: 168.725 habitants): base molt estreta (≈1,2-1,3 % els 0-4 anys), grups més nombrosos entre els 55 i els 69 anys i molta població de més de 65 anys, amb més dones que homes a les edats avançades; forma regressiva.] Font: Instituto Nacional de Estadística [en línia]. Les dades de població recollides a les piràmides corresponen a les províncies de Zamora (Castella i Lleó) i Almeria (Andalusia). Una de les dues províncies té la població més envellida d'Espanya i l'altra la més jove.

Observeu el gràfic següent: Evolució de la població espanyola (1999-2015). [Gràfic de dues corbes (1999-2015): població total i població estrangera. Total: 40.202.160 hab. el 1999, màxim de 47.265.321 hab. el 2012 i 46.624.382 hab. el 2015. Estrangers: 748.953 hab. el 1999, màxim de 5.751.487 hab. el 2011 i 4.729.644 hab. el 2015. Totes dues corbes pugen fins als anys 2011-2012 i després davallen lleugerament.] Font: Instituto Nacional de Estadística (INE), 2016.

Observeu el mapa següent: Les deu províncies amb més d'un 9 % de residents a l'estranger (2020). [Mapa d'Espanya per províncies amb deu províncies ressaltades i numerades de l'1 al 10: cinc del nord-oest peninsular (1 a 5), tres de la meitat occidental de Castella i Lleó (6, 7 i 8), una de l'interior de Castella i Lleó (9) i una de les illes Canàries occidentals (10). La resta de províncies, sense ressaltar.] Font: Instituto Nacional de Estadística (INE).

Observeu el gràfic següent: Taxes de creixement per mil habitants a Catalunya (1991-2020). [Gràfic de línies (‰, 1991-2020) amb tres sèries: taxa de creixement natural, taxa de creixement migratori i taxa de creixement real. Valors llegits a ull, aproximats. La natural és petita i oscil·la entre uns –3 ‰ i uns 4 ‰ (positiva fins al 2017 i lleugerament negativa el 2020). La migratòria i la real són gairebé coincidents: prop de 0 ‰ fins al 1995, pugen de manera molt forta fins a un màxim d'uns 24-25 ‰ el 2002, es mantenen al voltant dels 20 ‰ fins al 2007, cauen ràpidament fins a uns 6 ‰ el 2009 i arriben a valors negatius del 2012 al 2014 (mínim d'uns –6 ‰ el 2013), tornen a pujar fins a uns 12-13 ‰ el 2019 i cauen bruscament el 2020 (la real, a uns 1-2 ‰).] Font: Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).