Exercici 1 — OPCIÓ A
Comprensió lectora7 puntsOPCIÓ A
Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.
L'euga arrossega penosament el carro, en part per l'edat, però sobretot per la insòlita calorada que feia aquells primers dies de juny de l'any 1882 a Cerdanya. Les dues dones que hi anaven bambolejaven amb el trontollar del pedregar. La més jove, una nena vestida graciosament amb una brusa de coll alt acabada amb un plec senzill i una faldilla acampanada de color crema que duia recollida entre les cames, s'agafava amb força a la barana. La gran, amb una austera vestimenta negra i una faldilla inflada per darrere, com havia estat de moda deu anys abans, s'aferrava a les regnes que governaven la brida de l'animal, tot i que l'equí anava fent la seva d'un costat a l'altre de la pista.
El camí de Sallagosa havia quedat força malmès per les nevades de l'hivern. A més, les pedres arrossegades per les pluges de la primavera havien anat a parar al mig de la calçada, i feien encara més incòmoda la marxa. Feia anys que la carretera pujava fins a Montlluís i moria al coll de Rigat. A partir d'allà la ruta era un camí de carro.
Semblava que a les autoritats de la Tercera República no els importava gaire aquell tros de França perdut al sud. Ni el mateix poder considerava els seus habitants gaire francesos. El subprefecte de Prada reconeixia en un document oficial que, per falta d'una barrera natural important, pels lligams directes entre famílies d'una i altra banda de la frontera i per l'animadversió general de la població vers les disposicions del govern, que consideraven perjudicials als seus interessos, encara molt vinculats al sud, els cerdans del nord no se sentien gens ni mica francesos.
I, per tal com estaven, els camins tampoc se'n devien sentir gaire.
Amb el balandrejar del carro, els bidons de llauna picaven els uns contra els altres. La noia era l'encarregada de vigilar que mantinguessin l'estabilitat. Entre una cosa i l'altra, la Rita i la seva filla, Emília, trigarien més de dues hores a arribar a casa, al poble de Ger. I estaven mortes de set i calor.
—Podríem aturar-nos a fer un beure a cals Roseraires. Tinc molta set —va proposar la filla, alçant la veu per damunt dels renills de l'euga i dels grinyols de l'eix i la boixa del carro.
Cals Roseraires era un hostal que hi havia al camí de França, als afores de Puigcerdà. Encara tenien una estona abans no [hi] arribessin, però a partir del trencall de Santa Llogaia el camí feia baixada i, a les envistes de Sant Martí d'Ix, l'animal anava més descansat. És clar que els quedava passar la duana, i hi esmerçarien una bona estona més en els tràmits.
Mare i filla havien anat a França a comprar uns quants bidons de petroli que a Espanya tant els costava de trobar, i ni els gendarmes ni els carrabiners no [els] ho posaven mai fàcil per poder passar la mercaderia. En temps del general Prim i d'en Salmerón semblava que les coses s'arreglarien, que hi hauria petroli suficient i que els duaners no cobrarien propines, a banda dels drets de pas.
Rafael Vallbona. La casa de la frontera. Barcelona: Edicions 62, 2018, p. 41 i 42
1. Comprensió lectora [4 punts en total]
1.1. Indiqueu si les afirmacions són vertaderes o falses. [0,5 punts]
1.2. Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots o expressions que es donen. [0,5 punts]
1.3. Escriviu el referent dels pronoms marcats entre claudàtors en el text. [0,5 punts]
1.4. Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, per què es diu en la narració que «els cerdans del nord no se sentien gens ni mica francesos». [0,5 punts]
1.5. Resoleu SOLAMENT DUES de les quatre qüestions 1.5.1-1.5.4, relatives a les lectures d'aquest curs o a coneixements literaris en general. [1 punt cada una]
2. Expressió escrita [3 punts en total]
2.1. Reescriviu el fragment indicat canviant els temps verbals en passat per formes de present. [1 punt]
2.2. Escriviu un text formal de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules. [2 punts]