Examen selectivitat Llengua catalana i literatura 2025 Juny (Sèrie 4) — Catalunya · PAU Mentor
Examen selectivitat Llengua catalana i literatura 2025 Juny (Sèrie 4) — Catalunya
1 h 30 min · 6 exercicis · 10 puntsEnunciat oficial de l'examen de Llengua catalana i literatura de la PAU de Catalunya, 2025 · Juny (Sèrie 4). Respon-lo per escrit amb el rellotge en marxa i autoavalua't amb els criteris de correcció.Les faltes de normativa (−0,1 per error, fins a −2 punts) no es corregeixen aquí: la nota queda per sobre de la que posaria un professor. Les parts de «subratlleu» es contesten escrivint les paraules.
Respon aquest examen per escrit
Escrius cada resposta amb el rellotge en marxa i, en lliurar, te l'autoavalues amb els criteris de correcció.
Enunciat oficial
Exercici 1
Comprensió lectora2 punts
Comprensió lectora [2 punts en total]
Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. En aquest examen en línia, els fragments que al paper van subratllats o en negreta surten entre claudàtors [ ].
Text.
La vida eterna sembla cada vegada més a l'abast amb l'ajuda de la ciència i la tecnologia. Els teòrics més optimistes de la Singularitat i la Iniciativa 2045 consideren factible que, d'aquí a trenta anys, tinguem la tecnologia necessària per aconseguir-[la]. Empreses com Google, Apple o IBM inverteixen en investigacions sobre la reversió de l'envelliment i la immortalitat. Google ha construït una filial, Calico, amb l'ambició d'augmentar l'esperança de vida en vint anys.
Tanmateix, la fractura social que provocaria la immortalitat seria un tema polític de conseqüències imprevisibles. A l'Egipte faraònic estan documentades diverses revoltes greus perquè els pobres es queixaven que només els rics podien pagar-se la momificació que donava accés a la vida eterna. Previsiblement, una situació similar amb una població de set mil milions d'humans al planeta seria insostenible. Si la població no morís, hi hauria problemes de repartiment de recursos i d'augment d'índex demogràfic en diverses zones fins aleshores despoblades o a les grans metròpolis, que provocarien dificultats de convivència. Hi hauria prou espai i recursos per a una humanitat immortal? Caldria cercar altres planetes on viure? O s'hauria de programar una purga o neteja generacional cada cert temps i establir uns períodes de vida?
Respecte a la criogènia o resurrecció, també apareixen arguments contradictoris, perquè si fos possible en un futur reanimar un cos o un cervell, quin sentit tindria la vida sense la companyia de ningú conegut, ni familiars ni amics? L'ésser humà és un animal comunitari i la (re)introducció d'un individu provinent del passat en una societat del futur és, com a mínim, problemàtica pel que fa a l'equilibri emocional del renascut. A part dels problemes ètics, també [n']hi hauria d'econòmics i mèdics. Fer reviure algú al cap de, per exemple, cinc-cents anys no assegura que el renascut tingui cap interès per la societat que trobi en retornar al món.
Si el dret a viure il·limitadament fos inqüestionable, es podria convertir la vida eterna en un turment també etern? En el cas que visquéssim eternament en forma d'un organisme cibernètic, la controvèrsia també està servida perquè canviaria la concepció que tenim ara de la naturalesa humana. Seguiríem sent humans si deixéssim d'ésser individus de carn (i de sexe)?
La vida eterna ens convertiria en déus o ens tornaria éssers dissortats? Estaríem condemnats a viure un futur solitari i depriment que provocaria un etern avorriment? Potser viure sense límits cronològics o arribar a ser immortals ens conduiria a explorar la possibilitat de colonitzar altres planetes, a replantejar la nostra relació amb la feina o a repensar la sexualitat i la reproducció. Potser disposar de l'opció de ser immortals ens ajudaria també a planificar la nostra mort amb més lucidesa.
FONT: Adaptació feta a partir del text d'Anna Sarsanedas. «Ciència i filosofia de la vida eterna». El Temps [en línia] (22 març 2016)
1.1 a.Diverses multinacionals tecnològiques treballen per aconseguir la immortalitat humana. [Vertader o fals. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]
a)Vertader
b)Fals
1.1 b.La Terra té una població de set mil milions d'habitants.
a)Vertader
b)Fals
1.1 c.El desig de l'ésser humà d'esdevenir immortal és molt recent.
1.1 e.L'article planteja diverses formes en què l'ésser humà podria arribar a ser immortal.
a)Vertader
b)Fals
1.2 a.Trobeu en el text un mot que pugui funcionar com a sinònim de: «Pretensió, aspiració» [0,5 punts]
1.2 b.Trobeu en el text un mot que pugui funcionar com a sinònim de: «Disturbis, aldarulls»
1.2 c.Trobeu en el text un mot que pugui funcionar com a sinònim de: «Depuració, eliminació»
1.2 d.Trobeu en el text un mot que pugui funcionar com a sinònim de: «Desventurats»
1.2 e.Trobeu en el text un mot que pugui funcionar com a sinònim de: «Clarividència»
Tria'n una
Exercici 2 — Bloc 1
Fet literari1 punts
Estudi del fet literari [2 punts en total] · Bloc 1
2.1. Llegiu el poema següent i responeu a les qüestions plantejades a continuació.
Excelsior
Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis dur a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.
Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dona el front en el gran aire,
sempre, sempre mar endins.
Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.
Fuig-ne, de la terra immoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.
Fora terres, fora platja,
oblida't de ton regrés:
no s'acaba el teu viatge,
no s'acabarà mai més.
Joan Maragall
Exercici 2 — Bloc 2
Fet literari1 punts
Estudi del fet literari [2 punts en total] · Bloc 2
2.2. Responeu només a DUES de les quatre qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se'n responen més, només es tindran en compte les dues primeres.)
2.2.2 a.Els termes biografia i autobiografia són sinònims. [Vertader o fals. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]
a)Vertader
b)Fals
2.2.2 b.Aribau és l'autor de L'Atlàntida.
a)Vertader
b)Fals
2.2.2 c.El sonet és un poema format per dos quartets i dos apariats.
a)Vertader
b)Fals
2.2.2 d.Narcís Oller és un representant rellevant de la novel·la realista.
a)Vertader
b)Fals
2.2.2 e.El tòpic literari vita flumen expressa la metàfora de la vida com un riu que flueix fins a la mar.
a)Vertader
b)Fals
2.2.4 a.La tanka és una composició lírica d'origen japonès. [Vertader o fals. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]
a)Vertader
b)Fals
2.2.4 b.El dodecasíl·lab és un vers de dotze síl·labes amb cesura.
a)Vertader
b)Fals
2.2.4 c.Pere Calders destaca com a poeta.
a)Vertader
b)Fals
2.2.4 d.Els tòpics literaris carpe diem i memento mori tenen el mateix significat.
a)Vertader
b)Fals
2.2.4 e.Solitud és una novel·la de Caterina Albert (Víctor Català).
a)Vertader
b)Fals
Tria'n una
Exercici 3 — Bloc 1
Reflexió lingüística1 punts
Reflexió lingüística [3 punts en total] · Bloc 1
3.1. Indiqueu l'anàlisi correcta de les oracions o els sintagmes subratllats (aquí, entre claudàtors). [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]
3.1.1.Fer reviure algú al cap de, per exemple, cinc-cents anys no assegura que el renascut tingui cap interès [per la societat] que trobi en retornar al món.
a)complement o objecte directe
b)complement predicatiu
c)complement o objecte indirecte
d)complement de règim (o preposicional)
3.1.2.A l'Egipte faraònic estan documentades diverses revoltes greus [perquè els pobres es queixaven que només els rics podien pagar-se la momificació que donava accés a la vida eterna].
a)oració subordinada adverbial consecutiva
b)oració subordinada substantiva de complement directe
c)oració subordinada adverbial causal
d)oració subordinada substantiva de subjecte
3.1.3.Si el dret a viure il·limitadament fos [inqüestionable], es podria convertir la vida eterna en un turment també etern?
a)complement o objecte directe
b)complement circumstancial (o adjunt)
c)atribut
d)subjecte
3.1.4.La fractura social [que provocaria la immortalitat] seria un tema polític de conseqüències imprevisibles.
a)oració subordinada substantiva de complement o objecte directe
b)oració subordinada adverbial de complement o objecte directe
c)oració subordinada substantiva de complement de règim (o preposicional)
d)oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom
3.1.5.O s'hauria de programar una purga o neteja [generacional] cada cert temps i establir uns períodes de vida?
a)subjecte
b)atribut
c)complement del nom
d)complement predicatiu
Exercici 3 — Bloc 2
Reflexió lingüística2 punts
Reflexió lingüística [3 punts en total] · Bloc 2
3.2. Responeu només a QUATRE de les sis qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se'n responen més, només es tindran en compte les quatre primeres.)
3.2.1 a1.Completeu amb la forma correcta: Què podem fer ___ esperar que arribi?
a)si no
b)sinó
3.2.1 a2.___ s'hagués torbat tant, ja hi seria.
a)si no
b)sinó
3.2.1 b1.—Em pregunto ___ arribarà en Joan.
a)quant
b)quan
3.2.1 b2.—___ de temps fa que l'esperes?
a)quant
b)quan
3.2.1 c1.—No vagis ___ de pressa.
a)tan
b)tant
3.2.1 c2.—No sabia que no t'agradava que corregués ___.
Exercici 4
Expressió escrita3 punts
Expressió escrita [3 punts en total]
Les respostes han de ser clares i redactades de manera coherent i cohesionada.
Enunciat de l'examen oficial publicat per la comissió de la PAU. Les solucions i la correcció pas a pas són dins del simulacre.
3.2.1 d1.No es va presentar ___ representant de l'empresa…
a)com
b)com a
3.2.1 d2.…sinó ___ el director general.
a)com
b)com a
3.2.1 e1.—No sé ___ fan tant de soroll els veïns de dalt.
a)perquè
b)per què
3.2.1 e2.—___ fan una festa amb trenta convidats.
a)perquè
b)per què
3.2.2 a.Completeu amb la forma verbal adequada a un registre formal (sense perífrasis): L'acusat ha estat ___ (interrompre) constantment el tribunal mentre el fiscal exposava el seu punt de vista.
3.2.2 b.Completeu amb la forma verbal adequada a un registre formal (sense perífrasis): Qui ha ___ (difondre) aquest escrit tan inapropiat?
3.2.2 c.Completeu amb la forma verbal adequada a un registre formal (sense perífrasis): Aliens a tot el que passava, han continuat ballant, rient i ___ (beure).
3.2.2 d.Completeu amb la forma verbal adequada a un registre formal (sense perífrasis): Mentre m'hi acosto, el gos ___ (grunyir) i separa una mica les potes.
3.2.2 e.Completeu amb la forma verbal adequada a un registre formal (sense perífrasis): Per elaborar el pastís, primer ratllaran llimona, després afegiran farina i finalment ___ (batre) els ous.
3.2.3.En el text següent, escriviu (separades per comes) NOMÉS les cinc paraules on hi ha una grafia que correspon al so africat prepalatal sord [tʃ]; al paper, aquestes grafies es subratllen. (Si n'escriviu més de cinc, la pregunta serà puntuada amb 0.)
«Era el mes de maig. Vaig veure com un home es posava una caputxa i caminava fins a un cotxe aparcat al mig del carrer. Portava unes botes amb sola de cautxú i reia com un boig.»
3.2.4 a.Completeu amb el verb adequat, derivat del mot entre parèntesis: Mentre ell ___ a la butaca, va entrar un lladre a casa seva. (dormir)
3.2.4 b.Completeu amb el verb adequat, derivat del mot entre parèntesis: Després de molts intents, va aconseguir d'___ aquests teixits. (impermeable)
3.2.4 c.Completeu amb el verb adequat, derivat del mot entre parèntesis: En veure l'animal, el va ___ sense compassió. (bastó)
3.2.4 d.Completeu amb el verb adequat, derivat del mot entre parèntesis: Es mirava al mirall mentre es ___ amb les mans els cabells. (clenxa)
3.2.4 e.Completeu amb el verb adequat, derivat del mot entre parèntesis: Encara que s'___ cridant, el seu germà no el sentia. (gargamella)
3.2.5.Assenyaleu i esmeneu els cinc errors que apareixen en el text següent: escriviu, separades per comes, les cinc formes ja corregides. (Si n'indiqueu més de cinc, la pregunta serà puntuada amb 0.)
«—La carn amb olives es exquisita.
—D'acort, però a mí m'agrada més el pollastre amb prunes.
—Bé, ja veig que contra gustos no n'hi ha res escrit.»
3.2.6 a.Identifiqueu a quina de les varietats dialectals del català (rossellonès, central, nord-occidental, valencià, balear i alguerès) pertany el text següent:
«Sebastiana: No te vullc ni te voldré; / debaes te calfes el cap. / Goriet: Xica, si oïra ton pare / eixa expressió que has soltat!… / Sebastiana: Mon pare està en tu molt cego…»
3.2.6 b.Escriviu, separats per comes, tres trets característics d'aquesta varietat que apareguin al text (al paper, es subratllen). (Si en escriviu més de tres, la pregunta serà puntuada amb 0.)