Examen selectivitat Llengua catalana i literatura 2026 Setembre (Sèrie 2) — Catalunya

Comprensió lectora [2 punts en total] Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. Les activitats espacials irrompen cada vegada amb més freqüència en l'actualitat. Seria fàcil pensar que el que passi a l'espai no és una cosa que ens afecti. Però la realitat és que sí que ho és, i cada vegada de maneres menys subtils. El turisme espacial arriba amb la promesa de «democratitzar l'espai», però aquesta frase, repetida com un mantra, sovint és buida de contingut. El fet és que el turisme espacial està només a l'abast d'una minoria, a banda de l'impacte ecològic que se'n pot arribar a derivar. La població en general es va fent a la idea d'usar menys avions i més trens, i de menjar menys carn. Aquests són només part dels canvis que haurem de fer si volem una transició ecològica justa. Mentrestant, el turisme espacial emergeix com una activitat poc accessible i molt contaminant. Encara que l'impacte ambiental dels llançaments espacials no ha estat prou estudiat, se sap que va més enllà de les emissions de carboni. L'alliberament de gasos en capes altes de l'atmosfera durant els llançaments espacials té efectes negatius sobre la capa d'ozó. Un gas emès sovint en els llançaments i aparentment innocu com el vapor d'aigua contribueix a l'efecte hivernacle. En les activitats espacials es fan servir bastants tipus de combustibles, alguns dels quals són tòxics en ser alliberats en el llançament o pel seu procés de producció. La bona notícia és que la majoria dels nous sistemes de llançament usen combustibles líquids, menys problemàtics en aquest sentit que els sòlids. Els coets solen tenir com a destinació diferents òrbites al voltant del nostre planeta. Hem d'aclarir que, en canvi, els vols turístics espacials són vols «suborbitals». És a dir, no arriben a entrar en òrbita, sinó que ascendeixen fins a 80 o 100 km d'altura, experimenten la gravetat zero per un breu període de temps i tornen a la Terra. Un vol suborbital requereix moltíssima menys energia que entrar en òrbita. Per això el seu cost és més assequible i la seva petjada ecològica, més petita. Actualment es llancen uns cent coets a l'any. La seva petjada de carboni és més petita que la dels cent mil avions que volen cada dia al món, però el sector espacial està experimentant un fort creixement. Per això el seu impacte ambiental podria arribar a ser molt rellevant. La conscienciació i la regulació internacional de l'impacte ambiental és, doncs, un dels aspectes en què la gestió de les activitats espacials haurà de millorar. Encara que llançar un satèl·lit a l'òrbita terrestre té un impacte més gran que un vol turístic suborbital, els satèl·lits poden beneficiar moltes persones, mentre que un vol turístic és un luxe per a un nombre limitat d'individus. És necessari reorientar la nostra manera de pensar i de ser al món per avançar cap a un món més just i sostenible. L'espai, ben gestionat, pot portar-nos canvis positius, però no ens hem de deixar enlluernar per l'optimisme cec basat únicament en el desenvolupament tecnològic. FONT: Adaptació a partir del text de Jorge Hernández Bernal. «Quina és la petjada ecològica del turisme espacial?». Catalunya Plural [en línia] (18 agost 2021)