Examen selectivitat Llengua catalana i literatura 2025 Setembre (Sèrie 3) — Catalunya · PAU Mentor
Examen selectivitat Llengua catalana i literatura 2025 Setembre (Sèrie 3) — Catalunya
1 h 30 min · 6 exercicis · 10 puntsEnunciat oficial de l'examen de Llengua catalana i literatura de la PAU de Catalunya, 2025 · Setembre (Sèrie 3). Respon-lo per escrit amb el rellotge en marxa i autoavalua't amb els criteris de correcció.Les faltes de normativa (−0,1 per error, fins a −2 punts) no es corregeixen aquí: la nota queda per sobre de la que posaria un professor. Les parts de «subratlleu» es contesten escrivint les paraules.
Respon aquest examen per escrit
Escrius cada resposta amb el rellotge en marxa i, en lliurar, te l'autoavalues amb els criteris de correcció.
Enunciat oficial
Exercici 1
Comprensió lectora2 punts
Comprensió lectora [2 punts en total]
Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. En aquest examen en línia, els fragments que al paper van subratllats o en negreta surten entre claudàtors [ ].
Text.
L'ús d'insectes com a font de proteïna alternativa podria ser una solució davant l'escassetat d'aliments, un dels grans reptes de la humanitat, segons els experts que han participat en el primer congrés Tech4Good sobre la innovació alimentària.
Es calcula que el 2030 es necessitaran seixanta milions de tones de proteïna per satisfer la demanda de la població, un horitzó en el qual la necessitat d'aliments creixerà un 50 %. El cofundador de Nutrinsect, Josep Vidal, ha assegurat que, davant aquesta situació, els insectes són una font d'alimentació «idònia per afrontar els problemes que arribaran d'aquí a poc» i que el seu ús tindrà «un creixement exponencial en els propers anys».
Els experts coincideixen que «la terra sola no podrà aportar tot el que necessitem» i d'aquí ve «la necessitat de buscar fonts alternatives de proteïna i alimentació», com els insectes, també en format de farina. Segons Vidal, els insectes tenen «grans avantatges» respecte del bestiar perquè «poden ser criats en vertical i no requereixen centenars d'hectàrees» i, a més, «tot just contribueixen amb un 1 % a l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, a diferència d'animals com vaques o porcs». Altres avantatges són que «se'n pot aprofitar pràcticament tot» i que el seu «ritme de reproducció és molt alt», ja que amb un quilo d'ous d'insecte, en setanta-dues hores es poden aconseguir tres-cents quilos de larves, mentre que el procés pot durar un any en el cas de les vaques. També ha assenyalat que els insectes tenen una fiabilitat sanitària molt més gran, perquè els riscos de transmissió de malalties són «mínims», comparats amb «la grip aviària o la febre porcina».
Els entesos apunten que la incorporació dels insectes es pot donar en un primer moment en l'alimentació animal i, posteriorment, en el consum humà, atès que la «barrera cultural» és encara molt gran, sobretot en els països occidentals. No obstant això, Vidal ha considerat que els insectes són «un rebost errant» perquè és on es troben «els nutrients necessaris per a l'alimentació humana, des de proteïnes fins a vitamines o calci». De fet, els insectes ja són presents en àmbits quotidians com la cosmètica, els pigments o el tractament d'aigües, tot i que encara no [en] mengem. Per això, el director científic de l'Àrea de Biotecnologia d'Eurecat, Francesc Puiggròs, ha demanat «pedagogia de veus científiques autoritzades consensuades per explicar els beneficis dels insectes i eliminar falsos mites».
Els experts creuen que la proposta del fisiòleg de la Universitat de Maastricht Mark Post, creador de la primera hamburguesa artificial a partir de cèl·lules mare de vaca, pot ser una altra solució. Post ha defensat que la carn de laboratori permetrà que puguem continuar «menjant carn sense l'efecte perniciós dels gasos contaminants» que actualment es generen en produir-[la].
FONT: Adaptació feta a partir del text «El menjar del futur: insectes i hamburgueses artificials». Càtedra AgroBank [en línia] (15 juny 2018)
1.1 a.L'any 2030 s'incrementarà la demanda d'aliments. [Vertader o fals. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]
a)Vertader
b)Fals
1.1 b.La cria d'insectes requereix grans espais.
a)Vertader
b)Fals
1.1 c.Les aus i el bestiar per al consum poden transmetre més malalties que els insectes.
a)Vertader
b)Fals
1.1 d.Tant els animals com els humans poden alimentar-se d'insectes.
a)Vertader
b)Fals
1.1 e.Els insectes no són presents en cap àmbit de la vida diària.
a)Vertader
b)Fals
1.2 a.Trobeu en el text un mot que pugui funcionar com a sinònim de: «Dèficit, mancança» [0,5 punts]
1.2 b.Trobeu en el text un mot que pugui funcionar com a sinònim de: «Desafiaments»
1.2 c.Trobeu en el text un mot que pugui funcionar com a sinònim de: «Ràpid, accelerat»
1.2 d.Trobeu en el text un mot que pugui funcionar com a sinònim de: «Corrents, comuns»
1.2 e.Trobeu en el text un mot que pugui funcionar com a sinònim de: «Acordades»
Tria'n una
Exercici 2 — Bloc 1
Fet literari1 punts
Estudi del fet literari [2 punts en total] · Bloc 1
2.1. Llegiu el poema següent i responeu a les qüestions plantejades a continuació.
Cançoneta incerta
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena?
És a la vila o és al pi
de la carena?
Un lliri blau, color de cel,
diu: —Vine, vine—.
Però: —No passis! —diu un vel
de teranyina.
Serà drecera del gosat,
rossola¹ ingrata,
o bé un camí d'enamorat,
colgat de mata?
És un recer per a adormir
qui passi pena?
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena?
Qui sap si trist o somrient
acull son hoste?
Qui sap si mor sobtadament,
sota la brosta?²
Qui sabrà mai aquest matí
a què em convida?
I és camí incert cada camí,
n'és cada vida.
¹ rossola: 'lloc pelat i lliscós en un terreny que fa pendent'. ² brosta: 'fullatge'.
Josep Carner
Exercici 2 — Bloc 2
Fet literari1 punts
Estudi del fet literari [2 punts en total] · Bloc 2
2.2. Responeu només a DUES de les quatre qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se'n responen més, només es tindran en compte les dues primeres.)
2.2.2 a.Biografia és el terme que defineix la història de la vida d'una persona explicada per ella mateixa. [Vertader o fals. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]
a)Vertader
b)Fals
2.2.2 b.Els tòpics literaris carpe diem i memento mori tenen el mateix significat.
a)Vertader
b)Fals
2.2.2 c.La pastorel·la és una composició poètica en què dos pastors dialoguen amorosament en un ambient bucòlic.
a)Vertader
b)Fals
2.2.2 d.Narcís Oller és un representant rellevant del Noucentisme.
a)Vertader
b)Fals
2.2.2 e.La cesura divideix un vers en hemistiquis.
a)Vertader
b)Fals
2.2.4 a.Jacint Verdaguer és l'autor de l'oda «La pàtria». [Vertader o fals. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]
a)Vertader
b)Fals
2.2.4 b.Els versos d'art major són aquells que tenen més de vuit síl·labes.
a)Vertader
b)Fals
2.2.4 c.La tragèdia és un gènere dramàtic en què el protagonista és mogut per una passió o per la fatalitat vers la catàstrofe.
a)Vertader
b)Fals
2.2.4 d.Pere Calders és el principal representant del realisme màgic en la literatura catalana.
a)Vertader
b)Fals
2.2.4 e.L'alexandrí és un vers de dotze síl·labes sense cesura.
a)Vertader
b)Fals
Tria'n una
Exercici 3 — Bloc 1
Reflexió lingüística1 punts
Reflexió lingüística [3 punts en total] · Bloc 1
3.1. Indiqueu l'anàlisi correcta de les oracions o els sintagmes subratllats (aquí, entre claudàtors). [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]
3.1.1.El seu ús tindrà «un creixement exponencial [en els propers anys]».
a)complement o objecte directe
b)complement predicatiu
c)complement o objecte indirecte
d)complement circumstancial (o adjunt)
3.1.2.Post ha defensat que la carn de laboratori permetrà [que puguem continuar «menjant carn sense l'efecte perniciós dels gasos contaminants»] que actualment es generen en produir-la.
a)oració subordinada substantiva de complement del nom
b)oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom
c)oració subordinada substantiva de subjecte
d)oració subordinada substantiva de complement directe
3.1.3.Es calcula que el 2030 es necessitaran seixanta milions de tones de proteïna per satisfer la demanda de la població, un horitzó [en el qual la necessitat d'aliments creixerà un 50 %].
a)oració subordinada substantiva de complement o objecte directe
b)oració subordinada adverbial de complement o objecte directe
c)oració subordinada substantiva de complement de règim (o preposicional)
d)oració subordinada de relatiu locatiu
3.1.4.El director científic de l'Àrea de Biotecnologia d'Eurecat, Francesc Puiggròs, ha demanat «pedagogia de veus [científiques] autoritzades […]».
a)subjecte
b)atribut
c)complement del nom
d)complement predicatiu
3.1.5.Els experts coincideixen que «la terra sola no podrà aportar [tot el que necessitem]».
a)complement o objecte directe
b)complement circumstancial (o adjunt)
c)atribut
d)subjecte
Exercici 3 — Bloc 2
Reflexió lingüística2 punts
Reflexió lingüística [3 punts en total] · Bloc 2
3.2. Responeu només a QUATRE de les sis qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se'n responen més, només es tindran en compte les quatre primeres.)
3.2.1 a1.Completeu amb la forma correcta: No sabia ___ la Maria el mirava d'aquella manera;
a)per què
b)perquè
3.2.1 a2.potser era ___ li recordava el seu germà.
a)per què
b)perquè
3.2.1 b1.Ahir no feia ___ bo.
a)massa
b)gaire
3.2.1 b2.Avui, en canvi, fa ___ calor.
a)massa
b)gaire
3.2.1 c1.—Aquest camí no du ___.
a)enlloc
b)en lloc
3.2.1 c2.—Si haguéssim pres el de la dreta, ___ del de l'esquerra, no ens hauríem perdut.
Exercici 4
Expressió escrita3 punts
Expressió escrita [3 punts en total]
Les respostes han de ser clares i redactades de manera coherent i cohesionada.
Enunciat de l'examen oficial publicat per la comissió de la PAU. Les solucions i la correcció pas a pas són dins del simulacre.
3.2.1 d1.—___ del que ell dibuixava agradava als seus col·legues;
a)gens
b)res
3.2.1 d2.però, en el fons no li importava ___ la seva opinió.
a)gens
b)res
3.2.1 e1.—En Joan no ha escrit ___ dues ratlles.
a)sinó
b)si no
3.2.1 e2.—___ hagués perdut tant el temps, ara tindria el text acabat.
a)sinó
b)si no
3.2.2 a.Completeu amb la forma verbal adequada a un registre formal (sense perífrasis): Jo ___ (conèixer) en Joan des que va néixer.
3.2.2 b.Completeu amb la forma verbal adequada a un registre formal (sense perífrasis): —És molt probable que en Joan ens ___ (donar) a tots una excusa.
3.2.2 c.Completeu amb la forma verbal adequada a un registre formal (sense perífrasis): Vosaltres, no ___ (beure) d'aquesta aigua. Pot estar contaminada.
3.2.2 d.Completeu amb la forma verbal adequada a un registre formal (sense perífrasis): Els tècnics han ___ (concloure) que l'estructura de l'edifici està malmesa.
3.2.2 e.Completeu amb la forma verbal adequada a un registre formal (sense perífrasis): Quan ___ (poder), heu de visitar aquest edifici. És magnífic.
3.2.4 a.Completeu amb el substantiu o el verb adequat, derivat del mot entre parèntesis: Entre els veïns hi havia molt de malestar i discòrdia; en definitiva, molta mala ___. (mar)
3.2.4 b.Completeu amb el substantiu o el verb adequat, derivat del mot entre parèntesis: Es passa el dia dormint. És un ___. (dormir)
3.2.4 c.Completeu amb el substantiu o el verb adequat, derivat del mot entre parèntesis: Mentre em trucaves, la meva mare ___ a la cuina. (feina)
3.2.4 d.Completeu amb el substantiu o el verb adequat, derivat del mot entre parèntesis: De tant parlar se li ha ___ la veu. (rogall)
3.2.4 e.Completeu amb el substantiu o el verb adequat, derivat del mot entre parèntesis: Aquesta empresa volia ___ els tràmits per a obtenir la subvenció. (simple)
3.2.6 a.Identifiqueu a quina de les varietats dialectals del català (rossellonès, central, nord-occidental, valencià, balear i alguerès) pertany el text següent:
«Se'm plante al davant i em diu una cosa que ancara no l'hai antesa ara; però em va semblar que deie: “Quants mixons!”. “No sé què em dieu”, li vai dir. Anava parlant, però jo li vai fer amb lo cap que no l'antenia de res.»
3.2.6 b.Escriviu, separats per comes, tres trets característics d'aquesta varietat que apareguin al text (al paper, es subratllen). (Si en escriviu més de tres, la pregunta serà puntuada amb 0.)