Fet literari: exercicis de selectivitat de Llengua catalana i literatura (Catalunya) · PAU Mentor
Fet literari: exercicis de selectivitat de Llengua catalana i literatura (Catalunya)
10 exercicis oficials de Fet literari dels exàmens de Llengua catalana i literatura de la PAU de Catalunya, amb l'enunciat i un simulacre amb correcció.
Estudi del fet literari [2 punts en total] · Bloc 1
Llegiu el poema següent i responeu a les qüestions plantejades a continuació.
«Vaca suïssa»
Quan jo m'esmerço en una causa justa
com mon Tell soc adusta i arrogant:
prou, s'ha acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i tamboret de fusta.
La meva sang no peix la noia flaca
ni s'amistança amb el cafè pudent.
Vós no sou qui per grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament.
Encara us resta la indefensa cabra,
que sempre ha tingut l'ànima d'esclau.
A mi no em muny ni qui s'acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.
Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,
l'he bramulat per comes i fondals,
i no espereu que me'n desencamini
la llepolia d'un manat d'alfals.
Que jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué la vaca cega:
jo so la vaca de la mala llet.
Estudi del fet literari [2 punts en total] · Bloc 2
Responeu només a DUES de les quatre qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se'n responen més, només es tindran en compte les dues primeres.)
2.2.2 a.La tanka és una composició en prosa d'origen japonès. [Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte]
a)Vertader
b)Fals
2.2.2 b.La poesia de Josep Carner s'emmarca de ple en el Modernisme.
a)Vertader
b)Fals
2.2.2 c.El cal·ligrama és un poema que uneix forma i contingut.
a)Vertader
b)Fals
2.2.2 d.La descriptio puellae és un tòpic literari que consisteix a lloar la vida del camp enfront de la ciutat.
Estudi del fet literari [2 punts en total] · Bloc 1
Llegiu el text següent i responeu a les qüestions plantejades a continuació.
Un pedagog anglès ha manifestat ara de poc la temença que el tipu del gentleman tendeixi a la desaparició dins la societat britànica; i ha arribat a dir que el nom mateix podria ser desconegut, passades unes quantes generacions. Fora una viva llàstima, certament, i els gustadors de la bellesa moral sobre la terra no tindrien llàgrimes per a plorar-ho. El gentleman, com a figura social, és avui el reste més exquisit de la vella distinció cavalleresca. El culte a l'honor, barrejat amb una múltiple i meravellosa actitud enfront de la vida, fan encara d'aquella figura un producte humà superior, que, introduït en qualsevol ambient, no pot menys d'asserenar-lo i com purificar-lo. I penso que el dia en què, consumant-se la desaparició anunciada, arribés a morir l'últim gentleman de l'Anglaterra, el Reialme se n'empobrirà tant com si hagués vingut a faltar-li el carbó.
El melancòlic vaticinador dona la culpa de tal desditxa a la democratització de l'ensenyança anglesa, que tendeix a fer descendir els establiments superiors al nivell de les Escoles del Board*… Si això fos cert, no deixaria d'ésser ben trist. No tan trista —perquè en aquestes els fora més fàcil i menys dolorós esmenar la cosa— resulta l'opinió que atribueix la decadència, més que a les tendències a la igualtat, manifestades en els establiments superiors anglesos, a les tendències a l'utilitarisme, dominades massa sovint en sos programes i en sos mètodes. La igualtat ha volgut lograr-se rebaixant el nivell, en lloc de procurar que tots s'elevessin a l'eminent nivell d'algun dia. I així la cultura literària ha minvat, a mida que anava dominant l'ensinistrament de les aptituds immediatament utilitzables… I els educadors han tingut la imprudència de seguir la corrent, sense treure compte de com el cultiu del caràcter s'hi malmetia… I ha resultat que, a conseqüència de no saber tant grec, els gentlemen d'avui no són ja tan gentlemen.
La cultura de les «humanitats» no pot ésser reemplaçada amb res. I mil veus demanen avui que a ella es torni per a conjurar aquell risc —perquè els exquisits productes de la selecció humana no manquin al món, i hi puguin complir la seva missió cavalleresca de vindicar-hi contínuament els drets de l'espiritualitat i del gust.
* Escoles del Board: ‘escoles per als infants amb pocs recursos’.
FONT: Eugeni d'Ors. «El gentleman». A: Glosari (glosa de l'11 de març de 1909). Barcelona: Edicions 62, 1982. MOLC, p. 85-86 [Text actualitzat ortogràficament i gramaticalment, sense modificar el lèxic original]
Estudi del fet literari [2 punts en total] · Bloc 2
Responeu només a DUES de les quatre qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se'n responen més, només es tindran en compte les dues primeres.)
2.2.2 a.En la postguerra, molts autors catalans van escriure des de l'exili, com ara Pere Calders o Mercè Rodoreda. [Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte]
a)Vertader
b)Fals
2.2.2 b.L'onomatopeia consisteix en la repetició d'un o més sons dins un vers o dins una seqüència fònica.
a)Vertader
b)Fals
2.2.2 c.Pere Calders és un dels principals narradors realistes de la literatura catalana.
a)Vertader
b)Fals
2.2.2 d.El tòpic vita flumens fa referència al fet d'entendre la vida com un riu que desemboca a la mar, que és la mort.
Estudi del fet literari [2 punts en total] · Bloc 1
2.1. Llegiu el poema següent i responeu a les qüestions plantejades a continuació.
Excelsior
Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis dur a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.
Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dona el front en el gran aire,
sempre, sempre mar endins.
Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.
Fuig-ne, de la terra immoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.
Fora terres, fora platja,
oblida't de ton regrés:
no s'acaba el teu viatge,
no s'acabarà mai més.
Joan Maragall
Estudi del fet literari [2 punts en total] · Bloc 2
2.2. Responeu només a DUES de les quatre qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se'n responen més, només es tindran en compte les dues primeres.)
2.2.2 a.Els termes biografia i autobiografia són sinònims. [Vertader o fals. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]
a)Vertader
b)Fals
2.2.2 b.Aribau és l'autor de L'Atlàntida.
a)Vertader
b)Fals
2.2.2 c.El sonet és un poema format per dos quartets i dos apariats.
a)Vertader
b)Fals
2.2.2 d.Narcís Oller és un representant rellevant de la novel·la realista.
Estudi del fet literari [2 punts en total] · Bloc 1
2.1. Llegiu el poema següent i responeu a les qüestions plantejades a continuació.
Cançoneta incerta
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena?
És a la vila o és al pi
de la carena?
Un lliri blau, color de cel,
diu: —Vine, vine—.
Però: —No passis! —diu un vel
de teranyina.
Serà drecera del gosat,
rossola¹ ingrata,
o bé un camí d'enamorat,
colgat de mata?
És un recer per a adormir
qui passi pena?
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena?
Qui sap si trist o somrient
acull son hoste?
Qui sap si mor sobtadament,
sota la brosta?²
Qui sabrà mai aquest matí
a què em convida?
I és camí incert cada camí,
n'és cada vida.
¹ rossola: 'lloc pelat i lliscós en un terreny que fa pendent'. ² brosta: 'fullatge'.
Josep Carner
Estudi del fet literari [2 punts en total] · Bloc 2
2.2. Responeu només a DUES de les quatre qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se'n responen més, només es tindran en compte les dues primeres.)
2.2.2 a.Biografia és el terme que defineix la història de la vida d'una persona explicada per ella mateixa. [Vertader o fals. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]
a)Vertader
b)Fals
2.2.2 b.Els tòpics literaris carpe diem i memento mori tenen el mateix significat.
a)Vertader
b)Fals
2.2.2 c.La pastorel·la és una composició poètica en què dos pastors dialoguen amorosament en un ambient bucòlic.
a)Vertader
b)Fals
2.2.2 d.Narcís Oller és un representant rellevant del Noucentisme.
Estudi del fet literari [2 punts en total] · Bloc 1
2.1. Llegiu el poema següent i responeu a les qüestions plantejades a continuació.
Desolació
Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.
Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.
I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar* les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.
Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.
* brostar: 'brotar'.
Estudi del fet literari [2 punts en total] · Bloc 2
2.2. Responeu només a DUES de les quatre qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se'n responen més, només es tindran en compte les dues primeres.)
2.2.2 a.Un quintet i una quinteta es refereixen al mateix tipus d'estrofa. [Vertader o fals; cada resposta errònia descompta 0,1 punts]
a)Vertader
b)Fals
2.2.2 b.El haiku és una composició d'origen turc.
a)Vertader
b)Fals
2.2.2 c.El monòleg és un diàleg entre dos personatges en una obra teatral.
El sonet és una composició formada per dos quartets expositius i dos tercets conclusius.
a)Vertader
b)Fals
2.2.4 a.Salvador Espriu és l'autor de l'obra de teatre Mar i cel. [Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte]
a)Vertader
b)Fals
2.2.4 b.La plaça del Diamant és una obra romàntica.
a)Vertader
b)Fals
2.2.4 c.L'epítet és un adjectiu qualificatiu que remarca una qualitat inherent d'un nom.
a)Vertader
b)Fals
2.2.4 d.El Noucentisme és posterior a les avantguardes.
a)Vertader
b)Fals
2.2.4 e.La ironia consisteix en l'atribució de qualitats humanes o animals a éssers inanimats.
2.2.2 e.L'hipèrbaton és una figura retòrica sintàctica.
a)Vertader
b)Fals
2.2.4 a.El recurs és el document administratiu en què es demana l'anul·lació o la modificació d'una sanció administrativa. [Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte]
a)Vertader
b)Fals
2.2.4 b.Un pamflet és una publicació de poca extensió de contingut científic o literari.
a)Vertader
b)Fals
2.2.4 c.Josep Maria de Sagarra és l'autor de Vida privada i L'hostal de la Glòria.
a)Vertader
b)Fals
2.2.4 d.El tòpic theatrum mundi explica que la societat, el món o l'existència es configuren com un teatre o un joc.
a)Vertader
b)Fals
2.2.4 e.El realisme màgic és propi de Josep Carner.
El tòpic literari vita flumen expressa la metàfora de la vida com un riu que flueix fins a la mar.
a)Vertader
b)Fals
2.2.4 a.La tanka és una composició lírica d'origen japonès. [Vertader o fals. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]
a)Vertader
b)Fals
2.2.4 b.El dodecasíl·lab és un vers de dotze síl·labes amb cesura.
a)Vertader
b)Fals
2.2.4 c.Pere Calders destaca com a poeta.
a)Vertader
b)Fals
2.2.4 d.Els tòpics literaris carpe diem i memento mori tenen el mateix significat.
a)Vertader
b)Fals
2.2.4 e.Solitud és una novel·la de Caterina Albert (Víctor Català).
2.2.2 e.La cesura divideix un vers en hemistiquis.
a)Vertader
b)Fals
2.2.4 a.Jacint Verdaguer és l'autor de l'oda «La pàtria». [Vertader o fals. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]
a)Vertader
b)Fals
2.2.4 b.Els versos d'art major són aquells que tenen més de vuit síl·labes.
a)Vertader
b)Fals
2.2.4 c.La tragèdia és un gènere dramàtic en què el protagonista és mogut per una passió o per la fatalitat vers la catàstrofe.
a)Vertader
b)Fals
2.2.4 d.Pere Calders és el principal representant del realisme màgic en la literatura catalana.
a)Vertader
b)Fals
2.2.4 e.L'alexandrí és un vers de dotze síl·labes sense cesura.