Transició i democràcia: exercicis de selectivitat d'Història d'Espanya (Comunitat Valenciana)
4 exercicis oficials de Transició i democràcia dels exàmens d'Història d'Espanya de la PAU de Comunitat Valenciana, amb l'enunciat i un simulacre amb correcció.
Exercici 5 — 5ª.2. Canvi democràtic en 1931 i 1977
2 punts
5ª) PREGUNTA TEMÀTICA (trieu UNA de les dues opcions)
2. Expliqueu i compareu els processos de canvi polític democràtic en 1931 i partir de 1977 a Espanya. (fins a 2 punts)
1ª) TIPUS DE FONT (trieu UNA de les dues opcions)
b) DELS DOCUMENTS 3 i 4. Descriviu el tipus de fonts utilitzades. (fins a 1 punt)
DOCUMENTS PROPOSATS
Document 3
“La Monarquia espanyola s’ha compromès des del primer dia a ser una institució oberta en la qual tots els ciutadans tinguen un lloc ampli per a la seua participació política sense discriminació de cap classe i sense pressions indegudes de grups sectaris i extremistes. La Corona empara la totalitat del poble i cadascun dels seus ciutadans, garantint a través de Dret i mitjançant l’exercici de les llibertats civils, l’imperi de la Justícia.
La Monarquia farà que, sota els principis de la democràcia, es mantinguen a Espanya la pau social i l’estabilitat política, alhora que s’assegure l’accés ordenat al Poder de les diferents alternatives de Govern, segons els desitjos del poble lliurement expressats.
La Monarquia simbolitza i manté la unitat de la nostra nació resultat lliure de la voluntat decidida d’incomptables generacions d’espanyols, alhora que coronament d’una rica varietat de regions i pobles, de la qual ens sentim orgullosos.
Farem que la Monarquia reforce el sentit de la família i del treball. En les nostres vides quotidianes, promoga l’assimilació de la Història per a les joves generacions, proporcione un renovat sentit i una nova direcció a la societat del nostre temps.
La Monarquia, vinculada des del seu origen a la independència nacional, vetlarà en tot moment pel seu manteniment. No admetrà ingerències ni pressions estrangeres i tota col·laboració amb els altres països del món que Espanya vivament desitja, haurà de realitzar-se des del més escrupolós respecte a la sobirania i a la dignitat nacionals”.
Paraules de Joan Carles I en el Congrés dels Estats Units d’Amèrica, Washington, 2 de juny de 1976, en ABC Madrid, 3 de juny de 1976, p. 20.
Document 4
“En el procés de recuperació de les llibertats democràtiques, el poble de Catalunya recobra les seues institucions d’autogovern. Catalunya, exercint el dret de l’autonomia que la Constitució reconeix i garanteix a les nacionalitats i regions que integren Espanya, manifesta la seua voluntat de constituir-se en comunitat autònoma. […] El present Estatut és l’expressió de la identitat col·lectiva de Catalunya i defineix les seues institucions i les seues relacions amb l’estat en el marc de lliure solidaritat amb les restants nacionalitats i regions. Aquesta solidaritat és la garantia de l’autèntica unitat de tots els pobles d’Espanya. El poble català proclama com a valors superiors de la seua vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seua voluntat d’avançar per una via de progrés que assegure una digna qualitat de vida per a tots els que viuen i treballen a Catalunya. La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; història que els homes i dones de Catalunya volen continuar per a fer possible la construcció d’una societat democràtica avançada”.
Llei Orgànica 4/1979, de 18 de desembre, Estatut d’Autonomia de Catalunya, BOE, n.º 306, 22 de desembre de 1979.
,
2ª) IDEES I CONTEXT DELS DOCUMENTS (trieu UNA de les dues opcions)
b) DELS DOCUMENTS 3 i 4. Identifiqueu les idees principals dels textos i situeu-les en el seu context històric i en el nucli temàtic corresponent. (fins a 2,5 punts)
DOCUMENTS PROPOSATS
Document 3
“La Monarquia espanyola s’ha compromès des del primer dia a ser una institució oberta en la qual tots els ciutadans tinguen un lloc ampli per a la seua participació política sense discriminació de cap classe i sense pressions indegudes de grups sectaris i extremistes. La Corona empara la totalitat del poble i cadascun dels seus ciutadans, garantint a través de Dret i mitjançant l’exercici de les llibertats civils, l’imperi de la Justícia.
La Monarquia farà que, sota els principis de la democràcia, es mantinguen a Espanya la pau social i l’estabilitat política, alhora que s’assegure l’accés ordenat al Poder de les diferents alternatives de Govern, segons els desitjos del poble lliurement expressats.
La Monarquia simbolitza i manté la unitat de la nostra nació resultat lliure de la voluntat decidida d’incomptables generacions d’espanyols, alhora que coronament d’una rica varietat de regions i pobles, de la qual ens sentim orgullosos.
Farem que la Monarquia reforce el sentit de la família i del treball. En les nostres vides quotidianes, promoga l’assimilació de la Història per a les joves generacions, proporcione un renovat sentit i una nova direcció a la societat del nostre temps.
La Monarquia, vinculada des del seu origen a la independència nacional, vetlarà en tot moment pel seu manteniment. No admetrà ingerències ni pressions estrangeres i tota col·laboració amb els altres països del món que Espanya vivament desitja, haurà de realitzar-se des del més escrupolós respecte a la sobirania i a la dignitat nacionals”.
Paraules de Joan Carles I en el Congrés dels Estats Units d’Amèrica, Washington, 2 de juny de 1976, en ABC Madrid, 3 de juny de 1976, p. 20.
Document 4
“En el procés de recuperació de les llibertats democràtiques, el poble de Catalunya recobra les seues institucions d’autogovern. Catalunya, exercint el dret de l’autonomia que la Constitució reconeix i garanteix a les nacionalitats i regions que integren Espanya, manifesta la seua voluntat de constituir-se en comunitat autònoma. […] El present Estatut és l’expressió de la identitat col·lectiva de Catalunya i defineix les seues institucions i les seues relacions amb l’estat en el marc de lliure solidaritat amb les restants nacionalitats i regions. Aquesta solidaritat és la garantia de l’autèntica unitat de tots els pobles d’Espanya. El poble català proclama com a valors superiors de la seua vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seua voluntat d’avançar per una via de progrés que assegure una digna qualitat de vida per a tots els que viuen i treballen a Catalunya. La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; història que els homes i dones de Catalunya volen continuar per a fer possible la construcció d’una societat democràtica avançada”.
Llei Orgànica 4/1979, de 18 de desembre, Estatut d’Autonomia de Catalunya, BOE, n.º 306, 22 de desembre de 1979.
,
Exercici 4 — 4ª.2. La reforma política des de 1975
2,5 punts
4ª) EXPOSICIÓ EN RELACIÓ AMB LES FONTS (trieu UNA de les dues opcions)
2. Exposeu el procés de reforma política a Espanya des de novembre de 1975 i les principals disposicions legals i constitucionals per a la democratització i organització territorial de l’Estat espanyol. (fins a 2,5 punts)
DOCUMENTS PROPOSATS
Document 3
“La Monarquia espanyola s’ha compromès des del primer dia a ser una institució oberta en la qual tots els ciutadans tinguen un lloc ampli per a la seua participació política sense discriminació de cap classe i sense pressions indegudes de grups sectaris i extremistes. La Corona empara la totalitat del poble i cadascun dels seus ciutadans, garantint a través de Dret i mitjançant l’exercici de les llibertats civils, l’imperi de la Justícia.
La Monarquia farà que, sota els principis de la democràcia, es mantinguen a Espanya la pau social i l’estabilitat política, alhora que s’assegure l’accés ordenat al Poder de les diferents alternatives de Govern, segons els desitjos del poble lliurement expressats.
La Monarquia simbolitza i manté la unitat de la nostra nació resultat lliure de la voluntat decidida d’incomptables generacions d’espanyols, alhora que coronament d’una rica varietat de regions i pobles, de la qual ens sentim orgullosos.
Farem que la Monarquia reforce el sentit de la família i del treball. En les nostres vides quotidianes, promoga l’assimilació de la Història per a les joves generacions, proporcione un renovat sentit i una nova direcció a la societat del nostre temps.
La Monarquia, vinculada des del seu origen a la independència nacional, vetlarà en tot moment pel seu manteniment. No admetrà ingerències ni pressions estrangeres i tota col·laboració amb els altres països del món que Espanya vivament desitja, haurà de realitzar-se des del més escrupolós respecte a la sobirania i a la dignitat nacionals”.
Paraules de Joan Carles I en el Congrés dels Estats Units d’Amèrica, Washington, 2 de juny de 1976, en ABC Madrid, 3 de juny de 1976, p. 20.
Document 4
“En el procés de recuperació de les llibertats democràtiques, el poble de Catalunya recobra les seues institucions d’autogovern. Catalunya, exercint el dret de l’autonomia que la Constitució reconeix i garanteix a les nacionalitats i regions que integren Espanya, manifesta la seua voluntat de constituir-se en comunitat autònoma. […] El present Estatut és l’expressió de la identitat col·lectiva de Catalunya i defineix les seues institucions i les seues relacions amb l’estat en el marc de lliure solidaritat amb les restants nacionalitats i regions. Aquesta solidaritat és la garantia de l’autèntica unitat de tots els pobles d’Espanya. El poble català proclama com a valors superiors de la seua vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seua voluntat d’avançar per una via de progrés que assegure una digna qualitat de vida per a tots els que viuen i treballen a Catalunya. La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; història que els homes i dones de Catalunya volen continuar per a fer possible la construcció d’una societat democràtica avançada”.
Llei Orgànica 4/1979, de 18 de desembre, Estatut d’Autonomia de Catalunya, BOE, n.º 306, 22 de desembre de 1979.
,