Crisi de l'Antic Règim (1788–1833): exercicis de selectivitat d'Història d'Espanya (Comunitat Valenciana)

II. COMENTARI DE FONT HISTÒRICA (trieu UNA de les dues fonts) 2.2. Descriviu el tipus de font, analitzeu-ne el contingut i comenteu el context històric de la font històrica. (fins a 2,5 punts) [Imatge: pintura a l’oli. En una platja, un grup d’homes dempeus, alguns amb els ulls embenats i acompanyats de frares, espera l’execució; en primer terme, a terra, els cossos dels companys ja afusellats i un barret; a la dreta, l’escamot de soldats.] Afusellament de Torrijos i els seus companys a les platges de Màlaga, 1831. Oli d’Antonio Gisbert.

III. EXPOSICIÓ TEMA (s’ha de triar UNA opció en la pregunta 3 i contestar obligatòriament la pregunta 4) 3. Respongueu UNA de les dues opcions. (fins a 3 punts) 3.1. Expliqueu el regnat de Ferran VII (1814-1833), parant especial atenció a les característiques polítiques del Sexenni Absolutista (1814-1820).

III. EXPOSICIÓ TEMA (s’ha de triar UNA opció en la pregunta 3 i contestar obligatòriament la pregunta 4) 3. Respongueu UNA de les dues opcions. (fins a 3 punts) 3.2. Exposeu i analitzeu l’obra legislativa de les Corts de Cadis i la seua aplicació efectiva durant el Trienni Liberal, amb especial atenció a les reformes socials, econòmiques i religioses.

1ª) TIPUS DE FONT (trieu UNA de les dues opcions) a) DELS DOCUMENTS 1 i 2. Descriviu el tipus de fonts utilitzades. (fins a 1 punt) DOCUMENTS PROPOSATS Document 1 “Soldats, (…) jo no podia consentir, com a cap vostre, que se us allunyara de la vostra pàtria, en uns vaixells podrits, per a portar-vos a fer una guerra injusta al Nou Món; ni que se us compel·lira a abandonar els vostres pares i germans, deixant-los sumits en la misèria i l'opressió. Vosaltres deveu a aquells la vida, i, per tant, és de la vostra obligació i agraïment prolongar-los-la, sostenint-los en l'ancianitat; i fins i tot també, si fora necessari, sacrificar les vostres per a trencar-los les cadenes que els tenen oprimits des de l'any 1814. Un rei absolut, al seu antull i albir, els imposa contribucions i gabelles que no poden suportar; els vexa, els oprimeix i, finalment, com a súmmum de desgràcies, us arrabassa a vosaltres, els seus cars fills, per a sacrificar-vos al seu orgull ambició. Sí, a vosaltres us arrabassen del patern si perquè en llunyans i oposats climes aneu a sostenir una guerra inútil, que podria fàcilment acabar-se amb només reintegrar els seus drets a la Nació espanyola. La Constitució, sí, amb la constitució n’hi ha prou per a apaivagar als nostres germans d'Amèrica”. Fragment de la PROCLAMA de l’1 de gener de 1820 de Rafael de Riego. Document 2 “Ben públics i notoris van ser a tots els meus vassalls els escandalosos successos que van precedir, van acompanyar i van seguir a l'establiment de la democràtica Constitució de Cadis el mes de març de 1820: la més criminal traïció, la més vergonyosa covardia, el desacatament més horrible a la meua Reial Persona, i la violència més inevitable, van ser els elements emprats per a variar essencialment el govern paternal dels meus regnes en un codi democràtic, origen fecund de desastres i de desgràcies. (…). L'Europa sencera, coneixent profundament la meua captivitat i el de tota la meua Reial Família, (…) van determinar posar fi a un estat de coses que era l'escàndol universal, que caminava a trastornar tots els Trons i totes les institucions antigues canviant-les en la irreligió i en la immoralitat. Assegut una altra vegada en el tron de S. Fernando (…), desitjant proveir de remei les més urgents necessitats dels meus pobles, i manifestar a tothom la meua vertadera voluntat en el primer moment que he recobrat la llibertat; he vingut a declarar el següent: (…) Són nuls i de cap valor tots els actes del govern anomenat constitucional (de qualsevol classe i condició que siguen) que ha dominat els meus pobles des del dia 7 de març de 1820 fins avui, dia 1 d'octubre de 1823, declarant, com declare, que en tota aquesta època he mancat de llibertat, obligat a sancionar les lleis i a expedir les ordres, decrets i reglaments que contra la meua voluntat eren meditats i expedits pel mateix govern (…).” Decret de Ferran VII d’1 d’octubre de 1823, Gaceta de Madrid, 7 d’octubre de 1823.

2ª) IDEES I CONTEXT DELS DOCUMENTS (trieu UNA de les dues opcions) a) DELS DOCUMENTS 1 i 2. Identifiqueu i classifiqueu les idees dels textos, i situeu-les en el context històric corresponent. (fins a 2,5 punts) DOCUMENTS PROPOSATS Document 1 “Soldats, (…) jo no podia consentir, com a cap vostre, que se us allunyara de la vostra pàtria, en uns vaixells podrits, per a portar-vos a fer una guerra injusta al Nou Món; ni que se us compel·lira a abandonar els vostres pares i germans, deixant-los sumits en la misèria i l'opressió. Vosaltres deveu a aquells la vida, i, per tant, és de la vostra obligació i agraïment prolongar-los-la, sostenint-los en l'ancianitat; i fins i tot també, si fora necessari, sacrificar les vostres per a trencar-los les cadenes que els tenen oprimits des de l'any 1814. Un rei absolut, al seu antull i albir, els imposa contribucions i gabelles que no poden suportar; els vexa, els oprimeix i, finalment, com a súmmum de desgràcies, us arrabassa a vosaltres, els seus cars fills, per a sacrificar-vos al seu orgull ambició. Sí, a vosaltres us arrabassen del patern si perquè en llunyans i oposats climes aneu a sostenir una guerra inútil, que podria fàcilment acabar-se amb només reintegrar els seus drets a la Nació espanyola. La Constitució, sí, amb la constitució n’hi ha prou per a apaivagar als nostres germans d'Amèrica”. Fragment de la PROCLAMA de l’1 de gener de 1820 de Rafael de Riego. Document 2 “Ben públics i notoris van ser a tots els meus vassalls els escandalosos successos que van precedir, van acompanyar i van seguir a l'establiment de la democràtica Constitució de Cadis el mes de març de 1820: la més criminal traïció, la més vergonyosa covardia, el desacatament més horrible a la meua Reial Persona, i la violència més inevitable, van ser els elements emprats per a variar essencialment el govern paternal dels meus regnes en un codi democràtic, origen fecund de desastres i de desgràcies. (…). L'Europa sencera, coneixent profundament la meua captivitat i el de tota la meua Reial Família, (…) van determinar posar fi a un estat de coses que era l'escàndol universal, que caminava a trastornar tots els Trons i totes les institucions antigues canviant-les en la irreligió i en la immoralitat. Assegut una altra vegada en el tron de S. Fernando (…), desitjant proveir de remei les més urgents necessitats dels meus pobles, i manifestar a tothom la meua vertadera voluntat en el primer moment que he recobrat la llibertat; he vingut a declarar el següent: (…) Són nuls i de cap valor tots els actes del govern anomenat constitucional (de qualsevol classe i condició que siguen) que ha dominat els meus pobles des del dia 7 de març de 1820 fins avui, dia 1 d'octubre de 1823, declarant, com declare, que en tota aquesta època he mancat de llibertat, obligat a sancionar les lleis i a expedir les ordres, decrets i reglaments que contra la meua voluntat eren meditats i expedits pel mateix govern (…).” Decret de Ferran VII d’1 d’octubre de 1823, Gaceta de Madrid, 7 d’octubre de 1823.

4ª) EXPOSICIÓ EN RELACIÓ AMB LES FONTS (trieu UNA de les dues opcions) 1. Exposeu els esdeveniments que van conduir al pronunciament de Riego, la situació d'Espanya durant el Trienni liberal i la tornada a l'absolutisme, en relació amb les fonts documentals referides. (fins a 2,5 punts) DOCUMENTS PROPOSATS Document 1 “Soldats, (…) jo no podia consentir, com a cap vostre, que se us allunyara de la vostra pàtria, en uns vaixells podrits, per a portar-vos a fer una guerra injusta al Nou Món; ni que se us compel·lira a abandonar els vostres pares i germans, deixant-los sumits en la misèria i l'opressió. Vosaltres deveu a aquells la vida, i, per tant, és de la vostra obligació i agraïment prolongar-los-la, sostenint-los en l'ancianitat; i fins i tot també, si fora necessari, sacrificar les vostres per a trencar-los les cadenes que els tenen oprimits des de l'any 1814. Un rei absolut, al seu antull i albir, els imposa contribucions i gabelles que no poden suportar; els vexa, els oprimeix i, finalment, com a súmmum de desgràcies, us arrabassa a vosaltres, els seus cars fills, per a sacrificar-vos al seu orgull ambició. Sí, a vosaltres us arrabassen del patern si perquè en llunyans i oposats climes aneu a sostenir una guerra inútil, que podria fàcilment acabar-se amb només reintegrar els seus drets a la Nació espanyola. La Constitució, sí, amb la constitució n’hi ha prou per a apaivagar als nostres germans d'Amèrica”. Fragment de la PROCLAMA de l’1 de gener de 1820 de Rafael de Riego. Document 2 “Ben públics i notoris van ser a tots els meus vassalls els escandalosos successos que van precedir, van acompanyar i van seguir a l'establiment de la democràtica Constitució de Cadis el mes de març de 1820: la més criminal traïció, la més vergonyosa covardia, el desacatament més horrible a la meua Reial Persona, i la violència més inevitable, van ser els elements emprats per a variar essencialment el govern paternal dels meus regnes en un codi democràtic, origen fecund de desastres i de desgràcies. (…). L'Europa sencera, coneixent profundament la meua captivitat i el de tota la meua Reial Família, (…) van determinar posar fi a un estat de coses que era l'escàndol universal, que caminava a trastornar tots els Trons i totes les institucions antigues canviant-les en la irreligió i en la immoralitat. Assegut una altra vegada en el tron de S. Fernando (…), desitjant proveir de remei les més urgents necessitats dels meus pobles, i manifestar a tothom la meua vertadera voluntat en el primer moment que he recobrat la llibertat; he vingut a declarar el següent: (…) Són nuls i de cap valor tots els actes del govern anomenat constitucional (de qualsevol classe i condició que siguen) que ha dominat els meus pobles des del dia 7 de març de 1820 fins avui, dia 1 d'octubre de 1823, declarant, com declare, que en tota aquesta època he mancat de llibertat, obligat a sancionar les lleis i a expedir les ordres, decrets i reglaments que contra la meua voluntat eren meditats i expedits pel mateix govern (…).” Decret de Ferran VII d’1 d’octubre de 1823, Gaceta de Madrid, 7 d’octubre de 1823.

1ª) TIPUS DE FONT (trieu UNA de les dues opcions) a) DELS DOCUMENTS 1 i 2. Descriviu el tipus de fonts utilitzades. (fins a 1 punt) DOCUMENTS PROPOSATS Document 1 “Les Corts generals i extraordinàries de la Nació espanyola, ben convençudes, després del més detingut examen i madura deliberació, que les antigues lleis fonamentals d'aquesta Monarquia, acompanyades de les oportunes provisions i precaucions que asseguren d'una manera estable i permanent el seu sencer compliment, podran omplir degudament el gran objecte de promoure la glòria, la prosperitat, i el bé de tota la Nació, decreten la següent Constitució (…) Art. 1. La nació espanyola és la unió dels espanyols dels dos hemisferis. Art. 3. La sobirania resideix essencialment en la nació, i pel mateix pertany a aquesta exclusivament el dret d'establir les seues lleis fonamentals. Art. 12. La religió de la nació espanyola és i serà perpètuament la catòlica, apostòlica, romana, única vertadera. La nació la protegeix per lleis sàvies i justes, i prohibeix l'exercici de qualsevol altra (…) Art. 14. El govern de la nació espanyola és una Monarquia moderada hereditària. Art. 15. La potestat de fer les lleis resideix en les Corts amb el rei. Art 317. Tots els espanyols tenen llibertat d'escriure, imprimir i publicar les seues idees polítiques sense necessitat de llicència.” Fragment de la Constitució de 1812. Document 2 “Per tant, havent sentit el que unànimement m'han informat persones respectables pel seu zel i coneixements, i el que sobre quant ací es conté se m'ha exposat en representacions, que de diverses parts del regne se m'han dirigit, en les quals s'expressa la repugnància i disgust amb què així la constitució formada en les Corts generals i extraordinàries, com els altres establiments polítics de nou introduïts, són mirats a les províncies; els perjudicis i mals que han vingut d'ells, i s'augmentarien si jo autoritzara amb el meu consentiment, i jurara aquella constitució; conformant-me amb tan decidides i generals demostracions de la voluntat dels meus pobles, i per ser elles justes i fundades, declare que el meu real ànim és no solament no jurar ni accedir a aquesta constitució ni a cap decret de les Corts generals i extraordinàries, a saber, els que siguen depressius dels drets i prerrogatives de la meua sobirania, establides per la constitució i les lleis en què de llarg temps la nació ha viscut, sinó el de declarar aquella constitució i tals decrets nuls i de cap valor i efecte, ara ni en cap temps, com si no hagueren passat mai tals actes, i es llevaren d'enmig del temps cap, i sense obligació als meus pobles i súbdits, de qualsevol classe i condició, a complir-los ni guardar-los.” Donat a València a 4 de maig de 1814. JO, EL REI

2ª) IDEES I CONTEXT DELS DOCUMENTS (trieu UNA de les dues opcions) a) DELS DOCUMENTS 1 i 2. Identifiqueu les idees principals dels textos i situeu-los en el seu context històric i en el nucli temàtic corresponent. (fins a 2,5 punts) DOCUMENTS PROPOSATS Document 1 “Les Corts generals i extraordinàries de la Nació espanyola, ben convençudes, després del més detingut examen i madura deliberació, que les antigues lleis fonamentals d'aquesta Monarquia, acompanyades de les oportunes provisions i precaucions que asseguren d'una manera estable i permanent el seu sencer compliment, podran omplir degudament el gran objecte de promoure la glòria, la prosperitat, i el bé de tota la Nació, decreten la següent Constitució (…) Art. 1. La nació espanyola és la unió dels espanyols dels dos hemisferis. Art. 3. La sobirania resideix essencialment en la nació, i pel mateix pertany a aquesta exclusivament el dret d'establir les seues lleis fonamentals. Art. 12. La religió de la nació espanyola és i serà perpètuament la catòlica, apostòlica, romana, única vertadera. La nació la protegeix per lleis sàvies i justes, i prohibeix l'exercici de qualsevol altra (…) Art. 14. El govern de la nació espanyola és una Monarquia moderada hereditària. Art. 15. La potestat de fer les lleis resideix en les Corts amb el rei. Art 317. Tots els espanyols tenen llibertat d'escriure, imprimir i publicar les seues idees polítiques sense necessitat de llicència.” Fragment de la Constitució de 1812. Document 2 “Per tant, havent sentit el que unànimement m'han informat persones respectables pel seu zel i coneixements, i el que sobre quant ací es conté se m'ha exposat en representacions, que de diverses parts del regne se m'han dirigit, en les quals s'expressa la repugnància i disgust amb què així la constitució formada en les Corts generals i extraordinàries, com els altres establiments polítics de nou introduïts, són mirats a les províncies; els perjudicis i mals que han vingut d'ells, i s'augmentarien si jo autoritzara amb el meu consentiment, i jurara aquella constitució; conformant-me amb tan decidides i generals demostracions de la voluntat dels meus pobles, i per ser elles justes i fundades, declare que el meu real ànim és no solament no jurar ni accedir a aquesta constitució ni a cap decret de les Corts generals i extraordinàries, a saber, els que siguen depressius dels drets i prerrogatives de la meua sobirania, establides per la constitució i les lleis en què de llarg temps la nació ha viscut, sinó el de declarar aquella constitució i tals decrets nuls i de cap valor i efecte, ara ni en cap temps, com si no hagueren passat mai tals actes, i es llevaren d'enmig del temps cap, i sense obligació als meus pobles i súbdits, de qualsevol classe i condició, a complir-los ni guardar-los.” Donat a València a 4 de maig de 1814. JO, EL REI

3ª) DEFINICIONS Definiu DOS dels conceptes següents (fins a 2 punts): Sobirania Absolutisme Vaga revolucionària Colp d’Estat (Si en definiu més de dos, només compten els dos primers.)

4ª) EXPOSICIÓ EN RELACIÓ AMB LES FONTS (trieu UNA de les dues opcions) 1. Descriviu els esdeveniments que van conduir a la convocatòria de Corts el 1810 i la situació posterior després de la restauració de l’absolutisme (1814-1820), fent referència a les fonts documentals. (fins a 2,5 punts) DOCUMENTS PROPOSATS Document 1 “Les Corts generals i extraordinàries de la Nació espanyola, ben convençudes, després del més detingut examen i madura deliberació, que les antigues lleis fonamentals d'aquesta Monarquia, acompanyades de les oportunes provisions i precaucions que asseguren d'una manera estable i permanent el seu sencer compliment, podran omplir degudament el gran objecte de promoure la glòria, la prosperitat, i el bé de tota la Nació, decreten la següent Constitució (…) Art. 1. La nació espanyola és la unió dels espanyols dels dos hemisferis. Art. 3. La sobirania resideix essencialment en la nació, i pel mateix pertany a aquesta exclusivament el dret d'establir les seues lleis fonamentals. Art. 12. La religió de la nació espanyola és i serà perpètuament la catòlica, apostòlica, romana, única vertadera. La nació la protegeix per lleis sàvies i justes, i prohibeix l'exercici de qualsevol altra (…) Art. 14. El govern de la nació espanyola és una Monarquia moderada hereditària. Art. 15. La potestat de fer les lleis resideix en les Corts amb el rei. Art 317. Tots els espanyols tenen llibertat d'escriure, imprimir i publicar les seues idees polítiques sense necessitat de llicència.” Fragment de la Constitució de 1812. Document 2 “Per tant, havent sentit el que unànimement m'han informat persones respectables pel seu zel i coneixements, i el que sobre quant ací es conté se m'ha exposat en representacions, que de diverses parts del regne se m'han dirigit, en les quals s'expressa la repugnància i disgust amb què així la constitució formada en les Corts generals i extraordinàries, com els altres establiments polítics de nou introduïts, són mirats a les províncies; els perjudicis i mals que han vingut d'ells, i s'augmentarien si jo autoritzara amb el meu consentiment, i jurara aquella constitució; conformant-me amb tan decidides i generals demostracions de la voluntat dels meus pobles, i per ser elles justes i fundades, declare que el meu real ànim és no solament no jurar ni accedir a aquesta constitució ni a cap decret de les Corts generals i extraordinàries, a saber, els que siguen depressius dels drets i prerrogatives de la meua sobirania, establides per la constitució i les lleis en què de llarg temps la nació ha viscut, sinó el de declarar aquella constitució i tals decrets nuls i de cap valor i efecte, ara ni en cap temps, com si no hagueren passat mai tals actes, i es llevaren d'enmig del temps cap, i sense obligació als meus pobles i súbdits, de qualsevol classe i condició, a complir-los ni guardar-los.” Donat a València a 4 de maig de 1814. JO, EL REI

1ª) TIPUS DE FONT (trieu UNA de les dues opcions) a) DELS DOCUMENTS 1 i 2. Descriviu el tipus de fonts utilitzades. (fins a 1 punt) DOCUMENTS PROPOSATS Document 1 “El Rei s’ha servit dirigir amb aquesta data […] d’acord amb la Junta provisional […] els decrets següents: […] 2n. Considerant que és incompatible l’existència del tribunal de la Inquisició amb la Constitució de la monarquia espanyola, promulgada a Cadis en 1812, i que per aquesta raó la van suprimir les Corts generals i extraordinàries per decret de 22 de Febrer de 1813, prèvia una madura i llarga discussió; oïda l’opinió de la Junta formada per decret d’aquest dia, i conformant-me amb el seu parer, he vingut a ordenar que des de hui quede suprimit el referit tribunal en tota la monarquia, i per conseqüència el Consell de la suprema Inquisició, i que es pose immediatament en llibertat a tots els presos que estiguen en les seues presons per opinions polítiques ó religioses, i que es passen als RR. Bisbes les causes d’aquests últims en les seues respectives diòcesis perquè les substancien i determinen, amb arranjament en tot a l’expressat decret de les Corts extraordinàries. Ho teniu entès i disposareu el convenient al seu compliment. Palau 9 de Març de 1820. = Està rubricat.” Gaceta Extraordinaria de Madrid, núm. 35. 10 de març de 1820 Document 2 “[…] el Ministre de Gràcia i Justícia ens va comunicar en nom del Monarca una ordre relativa al fet que ordenàrem a tots els capellans rectors […] que explicaren als seus feligresos la Constitució Política de la Nació, en els diumenges i altres dies festius, com a part de les seues obligacions. […] Mes per descomptat se’ns van oferir inconvenients gravíssims per a donar-li el puntual compliment. […] Obligar els capellans a explicar la Constitució Política, és donar-los una missió nova, és transformar-los de ministres de la paraula de Déu, en ministres de les paraules dels homes: és convertir la càtedra de l’Esperit Sant, en càtedra de dret públic.” Santa Pola, 12 d’agost de 1820. Simón López, Carta de comiat del bisbe d’Oriola als cures, clergat i altres diocesans seus, Imprès a Múrcia i reimprès a València per Martín Peris, 1820.

2ª) IDEES I CONTEXT DELS DOCUMENTS (trieu UNA de les dues opcions) a) DELS DOCUMENTS 1 i 2. Identifiqueu les idees principals dels textos i situeu-les en el seu context històric i en el nucli temàtic corresponent. (fins a 2,5 punts) DOCUMENTS PROPOSATS Document 1 “El Rei s’ha servit dirigir amb aquesta data […] d’acord amb la Junta provisional […] els decrets següents: […] 2n. Considerant que és incompatible l’existència del tribunal de la Inquisició amb la Constitució de la monarquia espanyola, promulgada a Cadis en 1812, i que per aquesta raó la van suprimir les Corts generals i extraordinàries per decret de 22 de Febrer de 1813, prèvia una madura i llarga discussió; oïda l’opinió de la Junta formada per decret d’aquest dia, i conformant-me amb el seu parer, he vingut a ordenar que des de hui quede suprimit el referit tribunal en tota la monarquia, i per conseqüència el Consell de la suprema Inquisició, i que es pose immediatament en llibertat a tots els presos que estiguen en les seues presons per opinions polítiques ó religioses, i que es passen als RR. Bisbes les causes d’aquests últims en les seues respectives diòcesis perquè les substancien i determinen, amb arranjament en tot a l’expressat decret de les Corts extraordinàries. Ho teniu entès i disposareu el convenient al seu compliment. Palau 9 de Març de 1820. = Està rubricat.” Gaceta Extraordinaria de Madrid, núm. 35. 10 de març de 1820 Document 2 “[…] el Ministre de Gràcia i Justícia ens va comunicar en nom del Monarca una ordre relativa al fet que ordenàrem a tots els capellans rectors […] que explicaren als seus feligresos la Constitució Política de la Nació, en els diumenges i altres dies festius, com a part de les seues obligacions. […] Mes per descomptat se’ns van oferir inconvenients gravíssims per a donar-li el puntual compliment. […] Obligar els capellans a explicar la Constitució Política, és donar-los una missió nova, és transformar-los de ministres de la paraula de Déu, en ministres de les paraules dels homes: és convertir la càtedra de l’Esperit Sant, en càtedra de dret públic.” Santa Pola, 12 d’agost de 1820. Simón López, Carta de comiat del bisbe d’Oriola als cures, clergat i altres diocesans seus, Imprès a Múrcia i reimprès a València per Martín Peris, 1820.

3ª) DEFINICIONS Definiu DOS dels conceptes següents (fins a 2 punts): Inquisició Constitució Transició política Autonomia política (Si en definiu més de dos, només compten els dos primers.)

4ª) EXPOSICIÓ EN RELACIÓ AMB LES FONTS (trieu UNA de les dues opcions) 1. Expliqueu les principals reformes polítiques del Trienni Liberal i feu especial èmfasi en les mesures que van afectar la religió. (fins a 2,5 punts) DOCUMENTS PROPOSATS Document 1 “El Rei s’ha servit dirigir amb aquesta data […] d’acord amb la Junta provisional […] els decrets següents: […] 2n. Considerant que és incompatible l’existència del tribunal de la Inquisició amb la Constitució de la monarquia espanyola, promulgada a Cadis en 1812, i que per aquesta raó la van suprimir les Corts generals i extraordinàries per decret de 22 de Febrer de 1813, prèvia una madura i llarga discussió; oïda l’opinió de la Junta formada per decret d’aquest dia, i conformant-me amb el seu parer, he vingut a ordenar que des de hui quede suprimit el referit tribunal en tota la monarquia, i per conseqüència el Consell de la suprema Inquisició, i que es pose immediatament en llibertat a tots els presos que estiguen en les seues presons per opinions polítiques ó religioses, i que es passen als RR. Bisbes les causes d’aquests últims en les seues respectives diòcesis perquè les substancien i determinen, amb arranjament en tot a l’expressat decret de les Corts extraordinàries. Ho teniu entès i disposareu el convenient al seu compliment. Palau 9 de Març de 1820. = Està rubricat.” Gaceta Extraordinaria de Madrid, núm. 35. 10 de març de 1820 Document 2 “[…] el Ministre de Gràcia i Justícia ens va comunicar en nom del Monarca una ordre relativa al fet que ordenàrem a tots els capellans rectors […] que explicaren als seus feligresos la Constitució Política de la Nació, en els diumenges i altres dies festius, com a part de les seues obligacions. […] Mes per descomptat se’ns van oferir inconvenients gravíssims per a donar-li el puntual compliment. […] Obligar els capellans a explicar la Constitució Política, és donar-los una missió nova, és transformar-los de ministres de la paraula de Déu, en ministres de les paraules dels homes: és convertir la càtedra de l’Esperit Sant, en càtedra de dret públic.” Santa Pola, 12 d’agost de 1820. Simón López, Carta de comiat del bisbe d’Oriola als cures, clergat i altres diocesans seus, Imprès a Múrcia i reimprès a València per Martín Peris, 1820.

5ª) PREGUNTA TEMÀTICA (trieu UNA de les dues opcions) 1. Descriviu les diferències ideològiques i polítiques entre l’absolutisme i el liberalisme a Espanya entre 1808 i 1837. (fins a 2 punts)

1ª) TIPUS DE FONT (trieu UNA de les dues opcions) a) DELS DOCUMENTS 1 i 2. Descriviu el tipus de fonts utilitzades. (fins a 1 punt) DOCUMENTS PROPOSATS Document 1 “Atenent les Corts generals i extraordinàries el fet que la facultat individual dels ciutadans de publicar els seus pensaments i idees polítiques és no sols un fre de l’arbitrarietat dels qui governen, sinó també un mitjà d’Il·lustrar a la Nació en general, i l’únic camí per a portar al coneixement de la vertadera opinió pública, han vingut a decretar el següent: Art. 1. Tots els cossos i persones particulars, de qualsevol condició i estat, tenen llibertat d’escriure, imprimir i publicar les seues idees polítiques sense necessitat de llicència, revisió o cap aprovació anteriors a la publicació, sota les restriccions i responsabilitats que s’expressaran en el present decret. Art. 2. Per tant queden abolits tots els actuals jutjats d’Impremta, i la censura de les obres polítiques precedent a la seua impressió […]”. Decret de Corts, 10 de novembre de 1810. Document 2 “Desitjant les Corts generals i extraordinàries remoure els obstacles que hagen pogut oposar-se al bon règim, augment de població i prosperitat de la Monarquia espanyola, decreten: I. Des d’ara queden incorporats a la Nació tots els senyorius jurisdiccionals de qualsevol classe i condició. […]. IV. Queden abolits els dictats de vassall i vassallatge, i les prestacions així reials com personals que deguen el seu origen a títol jurisdiccional, a excepció de les que procedisquen de contracte lliure fent ús del sagrat dret de propietat. V. Els senyorius territorials i pairals queden des d’ara en la classe dels altres drets de propietat particular, si no són d’aquells que per la seua naturalesa hagen d’incorporar-se a la Nació […]”. Decret de Corts, 6 d’agost de 1811

2ª) IDEES I CONTEXT DELS DOCUMENTS (trieu UNA de les dues opcions) a) DELS DOCUMENTS 1 i 2. Identifiqueu les idees principals dels textos i situeu-los en el seu context històric i en el nucli temàtic corresponent. (fins a 2,5 punts) DOCUMENTS PROPOSATS Document 1 “Atenent les Corts generals i extraordinàries el fet que la facultat individual dels ciutadans de publicar els seus pensaments i idees polítiques és no sols un fre de l’arbitrarietat dels qui governen, sinó també un mitjà d’Il·lustrar a la Nació en general, i l’únic camí per a portar al coneixement de la vertadera opinió pública, han vingut a decretar el següent: Art. 1. Tots els cossos i persones particulars, de qualsevol condició i estat, tenen llibertat d’escriure, imprimir i publicar les seues idees polítiques sense necessitat de llicència, revisió o cap aprovació anteriors a la publicació, sota les restriccions i responsabilitats que s’expressaran en el present decret. Art. 2. Per tant queden abolits tots els actuals jutjats d’Impremta, i la censura de les obres polítiques precedent a la seua impressió […]”. Decret de Corts, 10 de novembre de 1810. Document 2 “Desitjant les Corts generals i extraordinàries remoure els obstacles que hagen pogut oposar-se al bon règim, augment de població i prosperitat de la Monarquia espanyola, decreten: I. Des d’ara queden incorporats a la Nació tots els senyorius jurisdiccionals de qualsevol classe i condició. […]. IV. Queden abolits els dictats de vassall i vassallatge, i les prestacions així reials com personals que deguen el seu origen a títol jurisdiccional, a excepció de les que procedisquen de contracte lliure fent ús del sagrat dret de propietat. V. Els senyorius territorials i pairals queden des d’ara en la classe dels altres drets de propietat particular, si no són d’aquells que per la seua naturalesa hagen d’incorporar-se a la Nació […]”. Decret de Corts, 6 d’agost de 1811

4ª) EXPOSICIÓ EN RELACIÓ AMB LES FONTS (trieu UNA de les dues opcions) 1. Analitzeu les principals mesures legislatives adoptades per les Corts de Cadis per a posar fi a l’Antic Règim. (fins a 2,5 punts) DOCUMENTS PROPOSATS Document 1 “Atenent les Corts generals i extraordinàries el fet que la facultat individual dels ciutadans de publicar els seus pensaments i idees polítiques és no sols un fre de l’arbitrarietat dels qui governen, sinó també un mitjà d’Il·lustrar a la Nació en general, i l’únic camí per a portar al coneixement de la vertadera opinió pública, han vingut a decretar el següent: Art. 1. Tots els cossos i persones particulars, de qualsevol condició i estat, tenen llibertat d’escriure, imprimir i publicar les seues idees polítiques sense necessitat de llicència, revisió o cap aprovació anteriors a la publicació, sota les restriccions i responsabilitats que s’expressaran en el present decret. Art. 2. Per tant queden abolits tots els actuals jutjats d’Impremta, i la censura de les obres polítiques precedent a la seua impressió […]”. Decret de Corts, 10 de novembre de 1810. Document 2 “Desitjant les Corts generals i extraordinàries remoure els obstacles que hagen pogut oposar-se al bon règim, augment de població i prosperitat de la Monarquia espanyola, decreten: I. Des d’ara queden incorporats a la Nació tots els senyorius jurisdiccionals de qualsevol classe i condició. […]. IV. Queden abolits els dictats de vassall i vassallatge, i les prestacions així reials com personals que deguen el seu origen a títol jurisdiccional, a excepció de les que procedisquen de contracte lliure fent ús del sagrat dret de propietat. V. Els senyorius territorials i pairals queden des d’ara en la classe dels altres drets de propietat particular, si no són d’aquells que per la seua naturalesa hagen d’incorporar-se a la Nació […]”. Decret de Corts, 6 d’agost de 1811

5ª) PREGUNTA TEMÀTICA (4b al PDF) (trieu UNA de les dues opcions) 1. Exposeu les característiques de la Constitució de Cadis i compareu-ne el contingut amb els textos fonamentals de 1845 i 1869 en matèria de sobirania, divisió de poders i drets individuals. (fins a 2 punts)

1ª) TIPUS DE FONT (trieu UNA de les dues opcions) a) DELS DOCUMENTS 1 i 2. Descriviu el tipus de fonts utilitzades. (fins a 1 punt) DOCUMENTS PROPOSATS Document 1 “Sorprès el meu real ànim, en els moments d’agonia, a què em va conduir la greu malaltia, de la qual m’ha salvat prodigiosament la Divina Misericòrdia, vaig signar un decret derogant la pragmàtica sanció de 29 de març de 1830, decretada pel meu august pare a petició de les corts de 1789, per a restablir la successió regular en la corona d’Espanya […]. Homes deslleials o il·lusos van voltar el meu llit, i abusant del meu amor i del de la meua molt cara Esposa als espanyols, van augmentar la seua aflicció i l’amargor del meu estat, assegurant que el regne sencer estava contra l’observança de la pragmàtica, i ponderant els torrents de sang i la desolació universal que hauria de produir si no quedava derogada […]. DECLARE solemnement de plena voluntat i propi moviment, que el decret signat en les agonies de la meua malaltia Em va ser arrancat per sorpresa: que va ser un efecte dels falsos terrors amb què van esglaiar el meu ànim; i que és nul i de cap valor sent oposat a les lleis fonamentals de la Monarquia, i a les obligacions que, com a rei i com a Pare, dec a la meua augusta descendència”. Al meu Palau de Madrid, a 31 dies de desembre de 1832. Document 2 “Submergida en el més profund dolor per la sobtada pèrdua del meu august espòs i sobirà, només una obligació sagrada, a què han de cedir tots els sentiments del cor, podria fer-me interrompre el silenci que exigeixen la sorpresa cruel i la intensitat del meu pesar. L’expectació que excita sempre un nou regnat, creix més amb la incertesa sobre l’administració pública en la menor edat del monarca: per a dissipar aquesta incertesa i previndre la inquietud i extraviament que produeix en els ànims, he cregut del meu deure anticipar a conjectures i endevinacions infundades la ferma i franca manifestació dels principis que he de seguir constantment en el govern que estic encarregada per l’última voluntat del Rei, el meu august espòs, durant la minoria de la reina la meua molt cara filla Na Isabel [...]". Manifest a la Nació de María Cristina de Borbó, 4 d’octubre de 1833.

2ª) IDEES I CONTEXT DELS DOCUMENTS (trieu UNA de les dues opcions) a) DELS DOCUMENTS 1 i 2. Identifiqueu les idees principals dels textos i situeu-los en el seu context històric i en el nucli temàtic corresponent. (fins a 2,5 punts) DOCUMENTS PROPOSATS Document 1 “Sorprès el meu real ànim, en els moments d’agonia, a què em va conduir la greu malaltia, de la qual m’ha salvat prodigiosament la Divina Misericòrdia, vaig signar un decret derogant la pragmàtica sanció de 29 de març de 1830, decretada pel meu august pare a petició de les corts de 1789, per a restablir la successió regular en la corona d’Espanya […]. Homes deslleials o il·lusos van voltar el meu llit, i abusant del meu amor i del de la meua molt cara Esposa als espanyols, van augmentar la seua aflicció i l’amargor del meu estat, assegurant que el regne sencer estava contra l’observança de la pragmàtica, i ponderant els torrents de sang i la desolació universal que hauria de produir si no quedava derogada […]. DECLARE solemnement de plena voluntat i propi moviment, que el decret signat en les agonies de la meua malaltia Em va ser arrancat per sorpresa: que va ser un efecte dels falsos terrors amb què van esglaiar el meu ànim; i que és nul i de cap valor sent oposat a les lleis fonamentals de la Monarquia, i a les obligacions que, com a rei i com a Pare, dec a la meua augusta descendència”. Al meu Palau de Madrid, a 31 dies de desembre de 1832. Document 2 “Submergida en el més profund dolor per la sobtada pèrdua del meu august espòs i sobirà, només una obligació sagrada, a què han de cedir tots els sentiments del cor, podria fer-me interrompre el silenci que exigeixen la sorpresa cruel i la intensitat del meu pesar. L’expectació que excita sempre un nou regnat, creix més amb la incertesa sobre l’administració pública en la menor edat del monarca: per a dissipar aquesta incertesa i previndre la inquietud i extraviament que produeix en els ànims, he cregut del meu deure anticipar a conjectures i endevinacions infundades la ferma i franca manifestació dels principis que he de seguir constantment en el govern que estic encarregada per l’última voluntat del Rei, el meu august espòs, durant la minoria de la reina la meua molt cara filla Na Isabel [...]". Manifest a la Nació de María Cristina de Borbó, 4 d’octubre de 1833.