Exercici 1 — 1ª. Tipus de font: documents 1 i 2
Crisi de l'Antic Règim (1788–1833)1 punts1ª) TIPUS DE FONT (trieu UNA de les dues opcions)
a) DELS DOCUMENTS 1 i 2. Descriviu el tipus de fonts utilitzades. (fins a 1 punt)
DOCUMENTS PROPOSATS
Document 1
“Sorprès el meu real ànim, en els moments d’agonia, a què em va conduir la greu malaltia, de la qual m’ha salvat prodigiosament la Divina Misericòrdia, vaig signar un decret derogant la pragmàtica sanció de 29 de març de 1830, decretada pel meu august pare a petició de les corts de 1789, per a restablir la successió regular en la corona d’Espanya […]. Homes deslleials o il·lusos van voltar el meu llit, i abusant del meu amor i del de la meua molt cara Esposa als espanyols, van augmentar la seua aflicció i l’amargor del meu estat, assegurant que el regne sencer estava contra l’observança de la pragmàtica, i ponderant els torrents de sang i la desolació universal que hauria de produir si no quedava derogada […].
DECLARE solemnement de plena voluntat i propi moviment, que el decret signat en les agonies de la meua malaltia Em va ser arrancat per sorpresa: que va ser un efecte dels falsos terrors amb què van esglaiar el meu ànim; i que és nul i de cap valor sent oposat a les lleis fonamentals de la Monarquia, i a les obligacions que, com a rei i com a Pare, dec a la meua augusta descendència”.
Al meu Palau de Madrid, a 31 dies de desembre de 1832.
Document 2
“Submergida en el més profund dolor per la sobtada pèrdua del meu august espòs i sobirà, només una obligació sagrada, a què han de cedir tots els sentiments del cor, podria fer-me interrompre el silenci que exigeixen la sorpresa cruel i la intensitat del meu pesar. L’expectació que excita sempre un nou regnat, creix més amb la incertesa sobre l’administració pública en la menor edat del monarca: per a dissipar aquesta incertesa i previndre la inquietud i extraviament que produeix en els ànims, he cregut del meu deure anticipar a conjectures i endevinacions infundades la ferma i franca manifestació dels principis que he de seguir constantment en el govern que estic encarregada per l’última voluntat del Rei, el meu august espòs, durant la minoria de la reina la meua molt cara filla Na Isabel [...]".
Manifest a la Nació de María Cristina de Borbó, 4 d’octubre de 1833.