Exercici 1 — 1ª. Tipus de font: documents 1 i 2
Estat liberal (1833–1874)1 punts1ª) TIPUS DE FONT (trieu UNA de les dues opcions)
a) DELS DOCUMENTS 1 i 2. Descriviu el tipus de fonts utilitzades. (fins a 1 punt)
DOCUMENTS PROPOSATS
Document 1
“Espanyols: La ciutat de Cadis posada en armes, amb tota la seua província, amb l’Armada ancorada en el seu port [...], declara solemnement que nega la seua obediència al govern de Madrid, segura que és lleial intèrpret de tots els ciutadans que en el dilatat exercici de la paciència no hagen perdut el sentiment de la dignitat, i resolta a no deposar les armes fins que la Nació recobre la seua sobirania, manifeste la seua voluntat i es complisca. [...] Trepitjada la llei fonamental [...]; corromput el sufragi per l’amenaça i el suborn [...]; mort el municipi; pastura l’Administració i la Hisenda de la immoralitat i de l’àgio; tiranitzat l’ensenyament; muda la premsa [...]. Tal és l’Espanya de hui. Espanyols, qui l’avorreix tant que no s’atrevisca a exclamar: "així ha de ser sempre!"? No: no serà. Ja n’hi ha prou d’escàndols. [...] Volem que una legalitat comuna per tots creada, tinga implícit i constant el respecte de tots. [...] Volem que un Govern provisional que represente totes les forces vives del país assegure l’ordre, en tant que el sufragi universal posa els fonaments de la nostra regeneració social i política. Comptem per a realitzar el nostre indestructible propòsit amb el concurs de tots els liberals, unànimes i compactes davant el comú perill; amb el suport de les classes acomodades, que no voldran que el fruit de les seues suors continue enriquint la interminable sèrie d’agiotistes i favorits; amb els amants de l’ordre, si volen veure el que s’estableix sobre les fermíssimes bases de la moralitat i del dret; amb els ardents partidaris de les llibertats individuals, les aspiracions dels quals posarem sota l’empara de la llei; amb el suport dels ministres de l’altar, interessats abans que ningú a encegar a l’origen les fonts del vici i de l’exemple; amb el poble tot i amb l’aprovació, en fi, de l’Europa sencera, perquè no és possible que en el consell de les nacions s’haja decretat ni decrete que Espanya ha de viure envilida. [...] Espanyols: Acudiu tots a les armes, únic mitjà d’economitzar l’efusió de sang (...), no amb l’impuls del verí, sempre funest, no amb la fúria de la ira, sinó amb la solemne i poderosa serenitat amb què la justícia empunya la seua espasa. Visca Espanya amb honra!”
Cadis, 19 de setembre de 1868. Duc de la Torre, Juan Prim, Domingo Dulce, Francisco Serrano, Ramón Nouvilas, Rafael Primo de Rivera, Antonio Caballero de Rodas, Juan Topete.
Gaceta de Madrid, 3 d’octubre de 1868, p. 4.
Document 2
“SAPIEU, doncs, que en virtut d’una acta solemne, estesa en la meua residència de París i en presència dels membres de la meua Reial família, dels Grans, Dignitats, Generals i homes públics d’Espanya, que enumera l’acta mateixa, HE ABDICAT de la meua Reial autoritat i de tots els meus drets polítics, sense cap gènere de violència, i només per la meua espontània i libèrrima voluntat, transmetent-los amb tots els que corresponguen a la corona d’Espanya, al meu molt estimat fill Alfons, Príncep d’Astúries. Conformement a les lleis pàtries em reserve tots els drets civils, i l’estatut i dignitat personals que elles em concedeixen, singularment la llei de 12 de Maig de 1865, i per tant conservaré sota la meua guarda i custòdia Alfons mentre residisca fora de la seua Pàtria i fins que, proclamat per un Govern i unes Corts que representen el vot legítim de la Nació, us l’entregue com a anhel i com encoratja la meua esperança, que forces sent per a això, tot i que s’estripa la meua ànima de mare en prometre-ho. Entretant hauré procurat infondre en el seu intel·ligent pensament les idees generoses i elevades, que tan bé s’acorden amb les seues naturals inclinacions, i que el faran digne, en això confie, de cenyir la corona de Sant Ferran i de succeir els Alfonsos, els seus predecessors, dels qui la Pàtria va rebre, i ell rep, el llegat de glòries imperibles. ALFONS XII haurà de ser, doncs, des de hui, el vostre vertader Rei: un Rei espanyol i el Rei dels Espanyols, no el Rei d’un partit. Estimeu-lo amb la mateixa sinceritat amb què ell us estima: respecteu i protegiu la seua joventut amb la indestructible fortalesa dels vostres gentilhomes cors, mentre que jo amb fervorós prec demane al Totpoderós llargs dies de pau i prosperitat per a Espanya, i que alhora concedisca al meu innocent fill, que beneïsc, saviesa, prudència, rectitud en el govern i major fortuna en el tron, que l’aconseguida per la seua desventurada mare, que va ser la vostra Reina.”
Isabel, Als espanyols, 25 de juny de 1870.