Exercici 4 — 4ª.1. Les Corts de 1810 i el Sexenni Absolutista
Crisi de l'Antic Règim (1788–1833)2,5 punts4ª) EXPOSICIÓ EN RELACIÓ AMB LES FONTS (trieu UNA de les dues opcions)
1. Descriviu els esdeveniments que van conduir a la convocatòria de Corts el 1810 i la situació posterior després de la restauració de l’absolutisme (1814-1820), fent referència a les fonts documentals. (fins a 2,5 punts)
DOCUMENTS PROPOSATS
Document 1
“Les Corts generals i extraordinàries de la Nació espanyola, ben convençudes, després del més detingut examen i madura deliberació, que les antigues lleis fonamentals d'aquesta Monarquia, acompanyades de les oportunes provisions i precaucions que asseguren d'una manera estable i permanent el seu sencer compliment, podran omplir degudament el gran objecte de promoure la glòria, la prosperitat, i el bé de tota la Nació, decreten la següent Constitució (…)
Art. 1. La nació espanyola és la unió dels espanyols dels dos hemisferis.
Art. 3. La sobirania resideix essencialment en la nació, i pel mateix pertany a aquesta exclusivament el dret d'establir les seues lleis fonamentals.
Art. 12. La religió de la nació espanyola és i serà perpètuament la catòlica, apostòlica, romana, única vertadera. La nació la protegeix per lleis sàvies i justes, i prohibeix l'exercici de qualsevol altra (…)
Art. 14. El govern de la nació espanyola és una Monarquia moderada hereditària.
Art. 15. La potestat de fer les lleis resideix en les Corts amb el rei.
Art 317. Tots els espanyols tenen llibertat d'escriure, imprimir i publicar les seues idees polítiques sense necessitat de llicència.”
Fragment de la Constitució de 1812.
Document 2
“Per tant, havent sentit el que unànimement m'han informat persones respectables pel seu zel i coneixements, i el que sobre quant ací es conté se m'ha exposat en representacions, que de diverses parts del regne se m'han dirigit, en les quals s'expressa la repugnància i disgust amb què així la constitució formada en les Corts generals i extraordinàries, com els altres establiments polítics de nou introduïts, són mirats a les províncies; els perjudicis i mals que han vingut d'ells, i s'augmentarien si jo autoritzara amb el meu consentiment, i jurara aquella constitució; conformant-me amb tan decidides i generals demostracions de la voluntat dels meus pobles, i per ser elles justes i fundades, declare que el meu real ànim és no solament no jurar ni accedir a aquesta constitució ni a cap decret de les Corts generals i extraordinàries, a saber, els que siguen depressius dels drets i prerrogatives de la meua sobirania, establides per la constitució i les lleis en què de llarg temps la nació ha viscut, sinó el de declarar aquella constitució i tals decrets nuls i de cap valor i efecte, ara ni en cap temps, com si no hagueren passat mai tals actes, i es llevaren d'enmig del temps cap, i sense obligació als meus pobles i súbdits, de qualsevol classe i condició, a complir-los ni guardar-los.”
Donat a València a 4 de maig de 1814. JO, EL REI
Exercici 4 — 4ª.2. La crisi del liberalisme en el regnat d'Alfons XIII
Alfons XIII i dictadura de Primo de Rivera2,5 punts4ª) EXPOSICIÓ EN RELACIÓ AMB LES FONTS (trieu UNA de les dues opcions)
2. Expliqueu la crisi del liberalisme polític en el regnat d’Alfons XIII, i les conseqüències de la Gran Guerra i l’activitat de l’oposició, fent referència a les fonts documentals. (fins a 2,5 punts)
DOCUMENTS PROPOSATS
Document 3
“Als Treballadors Espanyols i al País en general.
Després de la labor de protesta constantment exercitada per les organitzacions obreres contra els abusos de l'Administració i les corrupteles de la política que el nostre país pateix, la vaga general del 18 de desembre últim, admirable exemple d'eficàcia de l'organització i testimoniatge irrecusable de la capacitat creixent del proletariat espanyol, hauria hagut de produir alguna atenuació, almenys, dels mals per tots reconeguts i contínuament denunciats.
[…] és la veritat que cada dia que passa representa per al proletariat un agreujament creixent de la misèria ocasionada per la carestia de les subsistències i per la falta de treball. […]
El proletariat organitzat ha arribat així al convenciment de la necessitat de la unificació de les seues forces en una lluita comuna contra els emparadors de l'explotació erigida en sistema de Govern. I responent a aquest convenciment, els representants de la Unió General de Treballadors i els de la Confederació Nacional del Treball han acordat per unanimitat:
Primer. […] s'imposa que el proletariat espanyol empre la vaga general, sense termini limitat, com l'arma més poderosa que posseeix per a reivindicar els seus drets.
Segon. Que a partir d'aquest moment […], els organismes proletaris, d'acord amb els seus elements directius, procediran a l'adopció de totes aquelles mesures que consideren adequades a l'èxit de la vaga general, trobant-se preparats per al moment en què haja de començar aquest moviment.
Tercer. Que els sotasignats […], es consideren en el deure de realitzar, en relació amb les diverses Seccions, tots els treballs conduents a organitzar i canalitzar degudament el moviment, així com també de determinar la data en què ha de posar-se en pràctica, tenint en compte les condicions més favorables per al triomf dels nostres propòsits. Madrid, 27 de març de 1917.”
“El manifest”, El Socialista, Madrid, 28-III-1917.
Document 4
“Espanyols: Ha arribat per a nosaltres el moment més temut que esperat (perquè havíem volgut viure sempre en la legalitat i que aquesta regira sense interrupció la vida espanyola) d'arreplegar les ànsies, d'atendre el clamorós requeriment de quants estimant la Pàtria no veuen per a ella una altra salvació que llibertar-la dels professionals de la política, dels homes que per una o altra raó ens ofereixen el quadre de dissorts i immoralitats que van començar l'any 98 i amenacen Espanya amb una pròxima fi tràgica i deshonrosa […].
Doncs bé, ara recaptarem totes les responsabilitats i a governar nosaltres o homes civils que representen la nostra moral i doctrina. Ja n'hi ha prou de rebel·lies manses, que, sense posar remei a res, danyen tant i més la disciplina que aquesta forta i viril al fet que ens llancem per Espanya i pel Rei.
[…]
No hem de justificar el nostre acte, que el poble sa demanda i imposa. Assassinats de prelats, exgovernadors, agents de l'autoritat, patrons, capatassos i obrers; audaços i impunes atracaments, depreciació de la moneda, gresca de milions de despeses reservades, sospitosa política aranzelària per la tinença […], rastreres intrigues polítiques que prenen per pretext la tragèdia del Marroc, indisciplina social, que fa el treball ineficaç i nul, precària i ruïnosa la producció agrícola i industrial, impune propaganda comunista, impietat i incultura, justícia influïda per la política, descarada propaganda separatista, passions tendencioses al voltant del problema de les responsabilitats […].
No venim a plorar llàstimes i vergonyes, sinó a posar-hi ràpid i radical remei, per al que requerim el concurs de tots els bons ciutadans. Per a això, i en virtut de la confiança i mandat que en mi han depositat, es constituirà a Madrid un directori inspector militar amb caràcter provisional, encarregat de mantenir l'ordre públic i assegurar el funcionament normal dels ministeris i organismes oficials […]. Barcelona, 12 de setembre de 1923.”
“El Manifest del General Primo de Rivera”, ABC, Madrid, 14-IX-1923, pàg. 7-8.