Exercici 1 — 1ª. Tipus de font: documents 1 i 2
Crisi de l'Antic Règim (1788–1833)1 punts1ª) TIPUS DE FONT (trieu UNA de les dues opcions)
a) DELS DOCUMENTS 1 i 2. Descriviu el tipus de fonts utilitzades. (fins a 1 punt)
DOCUMENTS PROPOSATS
Document 1
“Soldats, (…) jo no podia consentir, com a cap vostre, que se us allunyara de la vostra pàtria, en uns vaixells podrits, per a portar-vos a fer una guerra injusta al Nou Món; ni que se us compel·lira a abandonar els vostres pares i germans, deixant-los sumits en la misèria i l'opressió. Vosaltres deveu a aquells la vida, i, per tant, és de la vostra obligació i agraïment prolongar-los-la, sostenint-los en l'ancianitat; i fins i tot també, si fora necessari, sacrificar les vostres per a trencar-los les cadenes que els tenen oprimits des de l'any 1814. Un rei absolut, al seu antull i albir, els imposa contribucions i gabelles que no poden suportar; els vexa, els oprimeix i, finalment, com a súmmum de desgràcies, us arrabassa a vosaltres, els seus cars fills, per a sacrificar-vos al seu orgull ambició. Sí, a vosaltres us arrabassen del patern si perquè en llunyans i oposats climes aneu a sostenir una guerra inútil, que podria fàcilment acabar-se amb només reintegrar els seus drets a la Nació espanyola. La Constitució, sí, amb la constitució n’hi ha prou per a apaivagar als nostres germans d'Amèrica”.
Fragment de la PROCLAMA de l’1 de gener de 1820 de Rafael de Riego.
Document 2
“Ben públics i notoris van ser a tots els meus vassalls els escandalosos successos que van precedir, van acompanyar i van seguir a l'establiment de la democràtica Constitució de Cadis el mes de març de 1820: la més criminal traïció, la més vergonyosa covardia, el desacatament més horrible a la meua Reial Persona, i la violència més inevitable, van ser els elements emprats per a variar essencialment el govern paternal dels meus regnes en un codi democràtic, origen fecund de desastres i de desgràcies. (…). L'Europa sencera, coneixent profundament la meua captivitat i el de tota la meua Reial Família, (…) van determinar posar fi a un estat de coses que era l'escàndol universal, que caminava a trastornar tots els Trons i totes les institucions antigues canviant-les en la irreligió i en la immoralitat. Assegut una altra vegada en el tron de S. Fernando (…), desitjant proveir de remei les més urgents necessitats dels meus pobles, i manifestar a tothom la meua vertadera voluntat en el primer moment que he recobrat la llibertat; he vingut a declarar el següent: (…) Són nuls i de cap valor tots els actes del govern anomenat constitucional (de qualsevol classe i condició que siguen) que ha dominat els meus pobles des del dia 7 de març de 1820 fins avui, dia 1 d'octubre de 1823, declarant, com declare, que en tota aquesta època he mancat de llibertat, obligat a sancionar les lleis i a expedir les ordres, decrets i reglaments que contra la meua voluntat eren meditats i expedits pel mateix govern (…).”
Decret de Ferran VII d’1 d’octubre de 1823, Gaceta de Madrid, 7 d’octubre de 1823.