Examen selectivitat Història d'Espanya 2022 Ordinària — Comunitat Valenciana

2ª) IDEES I CONTEXT DELS DOCUMENTS (trieu UNA de les dues opcions) a) DELS DOCUMENTS 1 i 2. Identifiqueu les idees principals dels textos i situeu-les en el seu context històric i en el nucli temàtic corresponent. (fins a 2,5 punts) DOCUMENTS PROPOSATS Document 1 “El Rei s’ha servit dirigir amb aquesta data […] d’acord amb la Junta provisional […] els decrets següents: […] 2n. Considerant que és incompatible l’existència del tribunal de la Inquisició amb la Constitució de la monarquia espanyola, promulgada a Cadis en 1812, i que per aquesta raó la van suprimir les Corts generals i extraordinàries per decret de 22 de Febrer de 1813, prèvia una madura i llarga discussió; oïda l’opinió de la Junta formada per decret d’aquest dia, i conformant-me amb el seu parer, he vingut a ordenar que des de hui quede suprimit el referit tribunal en tota la monarquia, i per conseqüència el Consell de la suprema Inquisició, i que es pose immediatament en llibertat a tots els presos que estiguen en les seues presons per opinions polítiques ó religioses, i que es passen als RR. Bisbes les causes d’aquests últims en les seues respectives diòcesis perquè les substancien i determinen, amb arranjament en tot a l’expressat decret de les Corts extraordinàries. Ho teniu entès i disposareu el convenient al seu compliment. Palau 9 de Març de 1820. = Està rubricat.” Gaceta Extraordinaria de Madrid, núm. 35. 10 de març de 1820 Document 2 “[…] el Ministre de Gràcia i Justícia ens va comunicar en nom del Monarca una ordre relativa al fet que ordenàrem a tots els capellans rectors […] que explicaren als seus feligresos la Constitució Política de la Nació, en els diumenges i altres dies festius, com a part de les seues obligacions. […] Mes per descomptat se’ns van oferir inconvenients gravíssims per a donar-li el puntual compliment. […] Obligar els capellans a explicar la Constitució Política, és donar-los una missió nova, és transformar-los de ministres de la paraula de Déu, en ministres de les paraules dels homes: és convertir la càtedra de l’Esperit Sant, en càtedra de dret públic.” Santa Pola, 12 d’agost de 1820. Simón López, Carta de comiat del bisbe d’Oriola als cures, clergat i altres diocesans seus, Imprès a Múrcia i reimprès a València per Martín Peris, 1820.

2ª) IDEES I CONTEXT DELS DOCUMENTS (trieu UNA de les dues opcions) b) DELS DOCUMENTS 3 i 4. Identifiqueu les idees principals dels textos i situeu-les en el seu context històric i en el nucli temàtic corresponent. (fins a 2,5 punts) DOCUMENTS PROPOSATS Document 3 “La Monarquia espanyola s’ha compromès des del primer dia a ser una institució oberta en la qual tots els ciutadans tinguen un lloc ampli per a la seua participació política sense discriminació de cap classe i sense pressions indegudes de grups sectaris i extremistes. La Corona empara la totalitat del poble i cadascun dels seus ciutadans, garantint a través de Dret i mitjançant l’exercici de les llibertats civils, l’imperi de la Justícia. La Monarquia farà que, sota els principis de la democràcia, es mantinguen a Espanya la pau social i l’estabilitat política, alhora que s’assegure l’accés ordenat al Poder de les diferents alternatives de Govern, segons els desitjos del poble lliurement expressats. La Monarquia simbolitza i manté la unitat de la nostra nació resultat lliure de la voluntat decidida d’incomptables generacions d’espanyols, alhora que coronament d’una rica varietat de regions i pobles, de la qual ens sentim orgullosos. Farem que la Monarquia reforce el sentit de la família i del treball. En les nostres vides quotidianes, promoga l’assimilació de la Història per a les joves generacions, proporcione un renovat sentit i una nova direcció a la societat del nostre temps. La Monarquia, vinculada des del seu origen a la independència nacional, vetlarà en tot moment pel seu manteniment. No admetrà ingerències ni pressions estrangeres i tota col·laboració amb els altres països del món que Espanya vivament desitja, haurà de realitzar-se des del més escrupolós respecte a la sobirania i a la dignitat nacionals”. Paraules de Joan Carles I en el Congrés dels Estats Units d’Amèrica, Washington, 2 de juny de 1976, en ABC Madrid, 3 de juny de 1976, p. 20. Document 4 “En el procés de recuperació de les llibertats democràtiques, el poble de Catalunya recobra les seues institucions d’autogovern. Catalunya, exercint el dret de l’autonomia que la Constitució reconeix i garanteix a les nacionalitats i regions que integren Espanya, manifesta la seua voluntat de constituir-se en comunitat autònoma. […] El present Estatut és l’expressió de la identitat col·lectiva de Catalunya i defineix les seues institucions i les seues relacions amb l’estat en el marc de lliure solidaritat amb les restants nacionalitats i regions. Aquesta solidaritat és la garantia de l’autèntica unitat de tots els pobles d’Espanya. El poble català proclama com a valors superiors de la seua vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seua voluntat d’avançar per una via de progrés que assegure una digna qualitat de vida per a tots els que viuen i treballen a Catalunya. La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; història que els homes i dones de Catalunya volen continuar per a fer possible la construcció d’una societat democràtica avançada”. Llei Orgànica 4/1979, de 18 de desembre, Estatut d’Autonomia de Catalunya, BOE, n.º 306, 22 de desembre de 1979. ,

4ª) EXPOSICIÓ EN RELACIÓ AMB LES FONTS (trieu UNA de les dues opcions) 1. Expliqueu les principals reformes polítiques del Trienni Liberal i feu especial èmfasi en les mesures que van afectar la religió. (fins a 2,5 punts) DOCUMENTS PROPOSATS Document 1 “El Rei s’ha servit dirigir amb aquesta data […] d’acord amb la Junta provisional […] els decrets següents: […] 2n. Considerant que és incompatible l’existència del tribunal de la Inquisició amb la Constitució de la monarquia espanyola, promulgada a Cadis en 1812, i que per aquesta raó la van suprimir les Corts generals i extraordinàries per decret de 22 de Febrer de 1813, prèvia una madura i llarga discussió; oïda l’opinió de la Junta formada per decret d’aquest dia, i conformant-me amb el seu parer, he vingut a ordenar que des de hui quede suprimit el referit tribunal en tota la monarquia, i per conseqüència el Consell de la suprema Inquisició, i que es pose immediatament en llibertat a tots els presos que estiguen en les seues presons per opinions polítiques ó religioses, i que es passen als RR. Bisbes les causes d’aquests últims en les seues respectives diòcesis perquè les substancien i determinen, amb arranjament en tot a l’expressat decret de les Corts extraordinàries. Ho teniu entès i disposareu el convenient al seu compliment. Palau 9 de Març de 1820. = Està rubricat.” Gaceta Extraordinaria de Madrid, núm. 35. 10 de març de 1820 Document 2 “[…] el Ministre de Gràcia i Justícia ens va comunicar en nom del Monarca una ordre relativa al fet que ordenàrem a tots els capellans rectors […] que explicaren als seus feligresos la Constitució Política de la Nació, en els diumenges i altres dies festius, com a part de les seues obligacions. […] Mes per descomptat se’ns van oferir inconvenients gravíssims per a donar-li el puntual compliment. […] Obligar els capellans a explicar la Constitució Política, és donar-los una missió nova, és transformar-los de ministres de la paraula de Déu, en ministres de les paraules dels homes: és convertir la càtedra de l’Esperit Sant, en càtedra de dret públic.” Santa Pola, 12 d’agost de 1820. Simón López, Carta de comiat del bisbe d’Oriola als cures, clergat i altres diocesans seus, Imprès a Múrcia i reimprès a València per Martín Peris, 1820.

4ª) EXPOSICIÓ EN RELACIÓ AMB LES FONTS (trieu UNA de les dues opcions) 2. Exposeu el procés de reforma política a Espanya des de novembre de 1975 i les principals disposicions legals i constitucionals per a la democratització i organització territorial de l’Estat espanyol. (fins a 2,5 punts) DOCUMENTS PROPOSATS Document 3 “La Monarquia espanyola s’ha compromès des del primer dia a ser una institució oberta en la qual tots els ciutadans tinguen un lloc ampli per a la seua participació política sense discriminació de cap classe i sense pressions indegudes de grups sectaris i extremistes. La Corona empara la totalitat del poble i cadascun dels seus ciutadans, garantint a través de Dret i mitjançant l’exercici de les llibertats civils, l’imperi de la Justícia. La Monarquia farà que, sota els principis de la democràcia, es mantinguen a Espanya la pau social i l’estabilitat política, alhora que s’assegure l’accés ordenat al Poder de les diferents alternatives de Govern, segons els desitjos del poble lliurement expressats. La Monarquia simbolitza i manté la unitat de la nostra nació resultat lliure de la voluntat decidida d’incomptables generacions d’espanyols, alhora que coronament d’una rica varietat de regions i pobles, de la qual ens sentim orgullosos. Farem que la Monarquia reforce el sentit de la família i del treball. En les nostres vides quotidianes, promoga l’assimilació de la Història per a les joves generacions, proporcione un renovat sentit i una nova direcció a la societat del nostre temps. La Monarquia, vinculada des del seu origen a la independència nacional, vetlarà en tot moment pel seu manteniment. No admetrà ingerències ni pressions estrangeres i tota col·laboració amb els altres països del món que Espanya vivament desitja, haurà de realitzar-se des del més escrupolós respecte a la sobirania i a la dignitat nacionals”. Paraules de Joan Carles I en el Congrés dels Estats Units d’Amèrica, Washington, 2 de juny de 1976, en ABC Madrid, 3 de juny de 1976, p. 20. Document 4 “En el procés de recuperació de les llibertats democràtiques, el poble de Catalunya recobra les seues institucions d’autogovern. Catalunya, exercint el dret de l’autonomia que la Constitució reconeix i garanteix a les nacionalitats i regions que integren Espanya, manifesta la seua voluntat de constituir-se en comunitat autònoma. […] El present Estatut és l’expressió de la identitat col·lectiva de Catalunya i defineix les seues institucions i les seues relacions amb l’estat en el marc de lliure solidaritat amb les restants nacionalitats i regions. Aquesta solidaritat és la garantia de l’autèntica unitat de tots els pobles d’Espanya. El poble català proclama com a valors superiors de la seua vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seua voluntat d’avançar per una via de progrés que assegure una digna qualitat de vida per a tots els que viuen i treballen a Catalunya. La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; història que els homes i dones de Catalunya volen continuar per a fer possible la construcció d’una societat democràtica avançada”. Llei Orgànica 4/1979, de 18 de desembre, Estatut d’Autonomia de Catalunya, BOE, n.º 306, 22 de desembre de 1979. ,

5ª) PREGUNTA TEMÀTICA (trieu UNA de les dues opcions) 1. Descriviu les diferències ideològiques i polítiques entre l’absolutisme i el liberalisme a Espanya entre 1808 i 1837. (fins a 2 punts)

5ª) PREGUNTA TEMÀTICA (trieu UNA de les dues opcions) 2. Compareu el procés polític i legal de democratització política a Espanya en 1931 i en 1977-1978. (fins a 2 punts)