Examen selectivitat Història d'Espanya 2024 Ordinària — Comunitat Valenciana

2ª) IDEES I CONTEXT DELS DOCUMENTS (trieu UNA de les dues opcions) a) DELS DOCUMENTS 1 i 2. Identifiqueu i classifiqueu les idees dels textos, i situeu-los en el context històric corresponent. (fins a 2,5 punts) DOCUMENTS PROPOSATS Document 1 “Estimat germà, En fullets i periòdics s'han donat a conèixer bastant les meues idees i sentiments d'home i de Rei. Cedint, no obstant això, al general vehementíssim desig que ha arribat fins a mi des de tots els pobles de la Península, escric aquesta carta […]. Jo no puc, benvolgut Alfonso, presentar-me a Espanya com a pretendent a la Corona; jo he de creure i crec que la Corona d'Espanya està ja posada sobre el meu front per la santa mà de la llei. Amb aqueix dret vaig nàixer, que és al mateix temps obligació sagrada; però desitge que aqueix dret meu siga confirmat per l'amor del meu poble. La meua obligació, d'altra banda, és consagrar a aquest poble tots els meus pensaments i totes les meues forces; morir per ell o salvar-lo. Dir que aspire a ser Rei d'Espanya i no d'un partit és quasi vulgaritat; perquè, quin home digne de ser Rei s'acontenta amb ser-ho d'un partit? En tal cas es degrada a si mateix, descendint de l'alta i serena regió on habita la majestat i on no poden arribar rèptils i llastimoses misèries. Jo no dec ni vull ser Rei sinó de tots els espanyols; a ningú rebutge, ni als qui es diuen enemics meus, perquè un Rei no pot tenir enemics; a tots els anomene i els cride afectuosament en nom de la Pàtria, i si de tots no necessite per a pujar al tron dels meus majors, potser necessite de tots per a establir sobre sòlides bases la governació de l'Estat i donar fecunda pau i llibertat vertadera a la meua estimadíssima Pàtria. […] Jo sé que tinc el desig ardent d'escometre-la i la resolta voluntat d'acabar-la, però no se m'amaga que les dificultats són imponderables i que no es podria vèncer-les sense el consell dels homes més imparcials i probes del regne, congregats en Corts que veritablement representen totes les forces vives i tots els seus elements conservadors. Jo donaré amb aqueixes Corts a Espanya una llei fonamental que, segons vaig expressar en la meua carta als sobirans d'Europa, espere que ha de ser definitiva i espanyola”. Fragment de la carta-manifest a l’Infant Alfons de Carles de Borbó i Àustria-Est, París, 30 de juny de 1869. Document 2 “Els qui m'han escrit mostren igual convicció que només el restabliment de la monarquia constitucional pot posar terme a l'opressió a la incertesa i a les cruels pertorbacions que experimenta Espanya […]. Per virtut de l'espontània i solemne abdicació de la meua augusta mare, tan generosa com infortunada, sóc únic representant jo del dret monàrquic a Espanya [...]. Afortunadament la Monarquia hereditària i constitucional posseeix en els seus principis la necessària flexibilitat i totes les condicions d'encert que fan falta perquè tots els problemes que porte el seu restabliment siguen resolts de conformitat amb els vots i la conveniència de la nació. No cal esperar que decidisca jo res de pla i arbitràriament. Sense Corts no resolien els negocis ardus els prínceps espanyols allà en els antics temps de la monarquia; i aquesta justíssima regla de conducta no he d'oblidar-la jo, en la meua condició present, i quan tots els espanyols estan ja habituats als procediments parlamentaris. Arribat el cas, fàcil serà que s'entenguen i concerten les qüestions per resoldre, un príncep lleial i un poble lliure. Res desitge tant com que la nostra pàtria ho siga de veres. A això ha de contribuir poderosament la dura lliçó d'aquests temps, que si per a ningú pot ser perduda, encara menys haurà de ser-ho per a les honrades i laborioses classes populars, víctimes de sofismes pèrfids o d'absurdes il·lusions. Tot el que s'està vivint ensenya, que les nacions més grans i pròsperes, on l'ordre, la llibertat i la justícia s'adunen millor, són aquelles que respecten més la seua pròpia història [...]. [...] Siga la que vulga la meua pròpia sort, ni deixaré de ser bon espanyol, ni com tots els meus avantpassats, bon catòlic, ni com a home del segle, veritablement liberal”. Manifest del príncep Alfons de Borbó, 1 de desembre de 1874, La Época, Madrid, 27-XII-1874, p. 3.

2ª) IDEES I CONTEXT DELS DOCUMENTS (trieu UNA de les dues opcions) b) DELS DOCUMENTS 3 i 4. Identifiqueu i classifiqueu les idees dels textos, i situeu-los en el context històric corresponent. (fins a 2,5 punts) DOCUMENTS PROPOSATS Document 3 “Treballadors de París! Demòcrates francesos! Des de l'Espanya que lluita per la seua llibertat i per la llibertat de tots els pobles, […] venim ací, al París de la Comuna i de la Gran Revolució, a dir-vos en quines condicions lluiten els nostres combatents. […] Conscient del que la nostra lluita significa, el poble espanyol prefereix morir dempeus a viure de genolls. Al costat dels rebels, donant-los suport en la seua agressió contra la República i contra el poble, participen forces feixistes estrangeres, els avions de les quals bombardegen les obertes ciutats espanyoles. […] Camarades i amics francesos! […] Ajudeu-nos! Ajudeu el nostre poble a defensar-se! […] A les armes dels rebels cal poder oposar fusells, avions, canons. Defensem la causa de la llibertat i de la pau. […] Ajudeu-nos a impedir la derrota de la democràcia, perquè la conseqüència d'aquesta derrota seria una nova guerra mundial, que tots estem interessats a impedir i els primers combats de la qual es lliuren ja al nostre país […]”. Discurs de Dolores Ibárruri, París, 8 de setembre de 1936. Document 4 “Al mes de juliol de 1936 hi havia a Espanya un règim polític legítim (...). Un partit polític o diversos grups polítics que no estaven conformes amb la política republicana ni amb la mateixa República (i fins ací estaven en el seu dret), resolen derrocar la República i canviar per la força la política nacional; i prenent com a arma per a realitzar els seus designis una gran part de l’exèrcit espanyol (i ací ja comença el delicte), es rebel·len contra el règim republicà. [...] Si la rebel·lió, la pertorbació gegantesca de l'ordre públic a Espanya, no haguera tingut més que els elements i les forces i les finalitats que demostrà el primer dia i en els dies immediats, fa ja molts mesos, a les poques setmanes del començament, que la rebel·lió s’hauria esgotat. A hores d'ara, a aquesta distància de l'origen, no crec que quedará una sola persona al món que conega els assumptes d'Espanya, que puga negar que sense l'auxili de les potències estrangeres, la rebel·lió militar espanyola hauria fracassat. [...] La guerra està mantinguda, purament i exclusivament, no pels militars rebels, sinó per les potències estrangeres, que sostenen una invasió clandestina contra la República espanyola”. Discurs de Manuel Azaña a la Universitat de València, 18 de juliol de 1937.

4ª) EXPOSICIÓ EN RELACIÓ AMB LES FONTS (trieu UNA de les dues opcions) 1. Exposeu els principals obstacles i els diferents corrents d'oposició política i social a la monarquia constitucional d'Amadeu de Savoia i la I República, en relació amb les fonts documentals referides. (fins a 2,5 punts) DOCUMENTS PROPOSATS Document 1 “Estimat germà, En fullets i periòdics s'han donat a conèixer bastant les meues idees i sentiments d'home i de Rei. Cedint, no obstant això, al general vehementíssim desig que ha arribat fins a mi des de tots els pobles de la Península, escric aquesta carta […]. Jo no puc, benvolgut Alfonso, presentar-me a Espanya com a pretendent a la Corona; jo he de creure i crec que la Corona d'Espanya està ja posada sobre el meu front per la santa mà de la llei. Amb aqueix dret vaig nàixer, que és al mateix temps obligació sagrada; però desitge que aqueix dret meu siga confirmat per l'amor del meu poble. La meua obligació, d'altra banda, és consagrar a aquest poble tots els meus pensaments i totes les meues forces; morir per ell o salvar-lo. Dir que aspire a ser Rei d'Espanya i no d'un partit és quasi vulgaritat; perquè, quin home digne de ser Rei s'acontenta amb ser-ho d'un partit? En tal cas es degrada a si mateix, descendint de l'alta i serena regió on habita la majestat i on no poden arribar rèptils i llastimoses misèries. Jo no dec ni vull ser Rei sinó de tots els espanyols; a ningú rebutge, ni als qui es diuen enemics meus, perquè un Rei no pot tenir enemics; a tots els anomene i els cride afectuosament en nom de la Pàtria, i si de tots no necessite per a pujar al tron dels meus majors, potser necessite de tots per a establir sobre sòlides bases la governació de l'Estat i donar fecunda pau i llibertat vertadera a la meua estimadíssima Pàtria. […] Jo sé que tinc el desig ardent d'escometre-la i la resolta voluntat d'acabar-la, però no se m'amaga que les dificultats són imponderables i que no es podria vèncer-les sense el consell dels homes més imparcials i probes del regne, congregats en Corts que veritablement representen totes les forces vives i tots els seus elements conservadors. Jo donaré amb aqueixes Corts a Espanya una llei fonamental que, segons vaig expressar en la meua carta als sobirans d'Europa, espere que ha de ser definitiva i espanyola”. Fragment de la carta-manifest a l’Infant Alfons de Carles de Borbó i Àustria-Est, París, 30 de juny de 1869. Document 2 “Els qui m'han escrit mostren igual convicció que només el restabliment de la monarquia constitucional pot posar terme a l'opressió a la incertesa i a les cruels pertorbacions que experimenta Espanya […]. Per virtut de l'espontània i solemne abdicació de la meua augusta mare, tan generosa com infortunada, sóc únic representant jo del dret monàrquic a Espanya [...]. Afortunadament la Monarquia hereditària i constitucional posseeix en els seus principis la necessària flexibilitat i totes les condicions d'encert que fan falta perquè tots els problemes que porte el seu restabliment siguen resolts de conformitat amb els vots i la conveniència de la nació. No cal esperar que decidisca jo res de pla i arbitràriament. Sense Corts no resolien els negocis ardus els prínceps espanyols allà en els antics temps de la monarquia; i aquesta justíssima regla de conducta no he d'oblidar-la jo, en la meua condició present, i quan tots els espanyols estan ja habituats als procediments parlamentaris. Arribat el cas, fàcil serà que s'entenguen i concerten les qüestions per resoldre, un príncep lleial i un poble lliure. Res desitge tant com que la nostra pàtria ho siga de veres. A això ha de contribuir poderosament la dura lliçó d'aquests temps, que si per a ningú pot ser perduda, encara menys haurà de ser-ho per a les honrades i laborioses classes populars, víctimes de sofismes pèrfids o d'absurdes il·lusions. Tot el que s'està vivint ensenya, que les nacions més grans i pròsperes, on l'ordre, la llibertat i la justícia s'adunen millor, són aquelles que respecten més la seua pròpia història [...]. [...] Siga la que vulga la meua pròpia sort, ni deixaré de ser bon espanyol, ni com tots els meus avantpassats, bon catòlic, ni com a home del segle, veritablement liberal”. Manifest del príncep Alfons de Borbó, 1 de desembre de 1874, La Época, Madrid, 27-XII-1874, p. 3.

4ª) EXPOSICIÓ EN RELACIÓ AMB LES FONTS (trieu UNA de les dues opcions) 2. Exposeu la Guerra Civil espanyola, fent èmfasi també en les implicacions internacionals d'aquesta, en relació amb les fonts documentals referides. (fins a 2,5 punts) DOCUMENTS PROPOSATS Document 3 “Treballadors de París! Demòcrates francesos! Des de l'Espanya que lluita per la seua llibertat i per la llibertat de tots els pobles, […] venim ací, al París de la Comuna i de la Gran Revolució, a dir-vos en quines condicions lluiten els nostres combatents. […] Conscient del que la nostra lluita significa, el poble espanyol prefereix morir dempeus a viure de genolls. Al costat dels rebels, donant-los suport en la seua agressió contra la República i contra el poble, participen forces feixistes estrangeres, els avions de les quals bombardegen les obertes ciutats espanyoles. […] Camarades i amics francesos! […] Ajudeu-nos! Ajudeu el nostre poble a defensar-se! […] A les armes dels rebels cal poder oposar fusells, avions, canons. Defensem la causa de la llibertat i de la pau. […] Ajudeu-nos a impedir la derrota de la democràcia, perquè la conseqüència d'aquesta derrota seria una nova guerra mundial, que tots estem interessats a impedir i els primers combats de la qual es lliuren ja al nostre país […]”. Discurs de Dolores Ibárruri, París, 8 de setembre de 1936. Document 4 “Al mes de juliol de 1936 hi havia a Espanya un règim polític legítim (...). Un partit polític o diversos grups polítics que no estaven conformes amb la política republicana ni amb la mateixa República (i fins ací estaven en el seu dret), resolen derrocar la República i canviar per la força la política nacional; i prenent com a arma per a realitzar els seus designis una gran part de l’exèrcit espanyol (i ací ja comença el delicte), es rebel·len contra el règim republicà. [...] Si la rebel·lió, la pertorbació gegantesca de l'ordre públic a Espanya, no haguera tingut més que els elements i les forces i les finalitats que demostrà el primer dia i en els dies immediats, fa ja molts mesos, a les poques setmanes del començament, que la rebel·lió s’hauria esgotat. A hores d'ara, a aquesta distància de l'origen, no crec que quedará una sola persona al món que conega els assumptes d'Espanya, que puga negar que sense l'auxili de les potències estrangeres, la rebel·lió militar espanyola hauria fracassat. [...] La guerra està mantinguda, purament i exclusivament, no pels militars rebels, sinó per les potències estrangeres, que sostenen una invasió clandestina contra la República espanyola”. Discurs de Manuel Azaña a la Universitat de València, 18 de juliol de 1937.

5ª) PREGUNTA TEMÀTICA (trieu UNA de les dues opcions) 1. Expliqueu l'origen, les circumstàncies i els successos de les guerres carlistes a Espanya durant el segle XIX. (fins a 2 punts)

5ª) PREGUNTA TEMÀTICA (trieu UNA de les dues opcions) 2. Expliqueu el paper jugat pel militarisme en la història recent d'Espanya (1930-1981). (fins a 2 punts)