Estat liberal (1833–1874): exercicis de selectivitat d'Història d'Espanya (Comunitat Valenciana)

I. QÜESTIONS BREUS. DEFINICIONS 1. Definiu DOS dels conceptes següents. (fins a 2 punts) desamortització reforma agrària carlistes isabelins (Si en definiu més de dos, només compten els dos primers.)

II. COMENTARI DE FONT HISTÒRICA (trieu UNA de les dues fonts) 2.1. Descriviu el tipus de font, analitzeu-ne el contingut i comenteu el context històric de la font històrica. (fins a 2,5 punts) EXPOSICIÓ A S. M. LA REINA GOVERNADORA. SENYORA: “Vendre la massa de béns que han vingut a ser propietat de l’Estat, no és tan sols complir una promesa solemne i donar una garantia positiva al deute nacional per mitjà d’una amortització exactament igual al producte de les vendes, és obrir una font abundantíssima de felicitat pública; vivificar una riquesa morta; desobstruir els canals de la indústria de la circulació; apegar el país per l’amor natural i vehement a tot allò propi; eixamplar la pàtria, crear nous i forts vincles que hi lliguen; és, en fi, identificar amb el tron excels d’Isabel II, símbol d’ordre i de la llibertat [...] El Decret que vaig a tindre l’honra de sotmetre a l’aprovació de V. M. sobre la venda d’aquests béns adquirits ja per a la nació, així com en el seu resultat material ha de produir el benefici de minorar la forta suma del deute públic, és menester que en la seua tendència [...] es fonamente en l’alta idea de crear una copiosa família de propietaris, els gaudis i l’existència de les quals es recolze principalment en el triomf complet de les nostres altes institucions”. Madrid, 19 de febrer de 1836. Juan Álvarez Mendizábal. Reial decret que declara la venda de béns del clergat de 19 de febrer de 1836, Gaceta de Madrid, núm. 426, 21 de febrer de 1836.

II. COMENTARI DE FONT HISTÒRICA (trieu UNA de les dues fonts) 2.2. Descriviu el tipus de font, analitzeu-ne el contingut i comenteu el context històric de la font històrica. (fins a 2,5 punts) “Article 1. Es declaren en estat de venda (...) tots els predis rústics i urbans, censos i fòrums pertanyents: a l’Estat, al clergat, a les ordres militars de Santiago, Alcántara, Calatrava, Montesa i Sant Joan de Jerusalem, a confraries, obres pies i santuaris, (...) als propis i comuns dels pobles, a la beneficència, a la instrucció pública i qualssevol altres pertanyents a mans mortes. Article 3. Es procedirà a l’alienació de tots i cadascun dels béns que s’han demanat vendre per aquesta llei, traient a pública licitació les finques o les seues sorts a mesura que ho reclamen els compradors, i no havent-hi reclamació, segons ho dispose el Govern; vegeu les vendes amb la major divisió possible de les finques, sempre que no perjudique al seu valor (...). Article 12. Els fons que es recapten conseqüència de les vendes realitzades en virtut d’aquesta llei, exceptuant el 80 per 100 procedent dels béns de propis, i el total del que produïsquen els del clergat (...) es destinen als objectes següents, a saber: 1r. Que el govern cobrisca (...) el dèficit del pressupost de l’Estat si n’hi haguera l’any corrent. 2n. El 50 per 100 del restant, i en els anys successius del total ingrés a l’amortització del deute públic. 3r. El 50 per 100 per restant a obres públiques d’interès i utilitat generals. Aranjuez, 1 de maig de 1855. Jo, la Reina. El ministre d’Hisenda, Pascual Madoz, Gaceta de Madrid, núm. 852, 3 de maig de 1855.

III. EXPOSICIÓ TEMA (s’ha de triar UNA opció en la pregunta 3 i contestar obligatòriament la pregunta 4) 3. Respongueu UNA de les dues opcions. (fins a 3 punts) 3.1. Exposeu l’ordenament constitucional i les principals polítiques administratives en la construcció de l’Estat liberal, abordant també els objectius i l’abast de la reforma agrària (1833-1855).

III. EXPOSICIÓ TEMA (s’ha de triar UNA opció en la pregunta 3 i contestar obligatòriament la pregunta 4) 3. Respongueu UNA de les dues opcions. (fins a 3 punts) 3.2. Exposeu el problema successori en el regnat de Ferran VII i la Primera Guerra Carlista.

III. EXPOSICIÓ TEMA (pregunta obligatòria) 4) Expliqueu el paper polític de l’Exèrcit a Espanya durant els segles XIX i XX. En especial, feu referència als pronunciaments i a la influència dels militars durant aquest període. (fins a 2,5 punts)

I. QÜESTIONS BREUS. DEFINICIONS 1. Definiu DOS dels conceptes següents (fins a 2 punts) República unitària Cantonalisme Federalisme Monarquia (Si en definiu més de dos, només compten els dos primers.)

II. COMENTARI de FONT HISTÒRICA (trieu UNA de les dues fonts) 2.1) Descriviu el tipus de font, analitzeu el contingut i comenteu el context històric de la font històrica (fins a 2,5 punts) “El respectable públic sap que hi ha alguns (encara que pocs) enteniments envejables que es figuren que república federal és fer cada poble el que li done la gana, establint tantes repúbliques independents com els pobles vulguen, a la manera d’aquell alcalde d’un lloc d’Aragó, que perquè el govern li demanava l’any passat comptes d’unes terres cultivades contra la voluntat del seu amo, va contestar de la següent ressaladíssima manera, paraula més o menys: Senyor governador: advertisc a V. S. que he tingut tres dies la bandera de la república federal al balcó de la casa de la Vila, i per tant no he de donar-li compte de res. Amb molts federals com aquest, ja faríem sort els republicans, ja! I no obstant això, aquests errors són molt naturals: tothom s’havia preparat per a tirar donya Isabel, però pocs havien pres les seues mesures per a fundar la república. Així és que la paraula federal ens va agafar desprevinguts. (...) Els qui subscriuen, que han estimat i estimen convenient cognomenar-se republicans federals, «han entès i entenen per República democràtica federal aquella forma de govern que, reconeixent i mantenint la unitat nacional amb les seues naturals conseqüències d’unitat de legislació, de fur, de poder polític i indivisibilitat del territori, reconeix i garanteix, sota aquesta unitat, l’autonomia completa del municipi i de la província pel que fa al seu govern interior i a la lliure gestió dels seus interessos polítics, administratius i econòmics. No és, per tant, la República que defensa la confederació d’Estats, o cantons, independents i units, només per pactes i aliances més o menys arbitràries”. “Declaración de la Prensa”, La Igualdad. Diario Republicano Federal, 7 de maig de 1870.

II. COMENTARI de FONT HISTÒRICA (trieu UNA de les dues fonts) 2.2) Descriviu el tipus de font, analitzeu el contingut i comenteu el context històric de la font històrica (fins a 2,5 punts) “Gran va ser l’honra que vaig merèixer a la Nació espanyola triant-me per a ocupar el seu tron; honra tant més per mi estimada, com que se m’oferia envoltada de les dificultats i perills que porta amb si l’empresa de governar un país tan profundament pertorbat. (...) decidit a inspirar-me únicament en el bé del país i a col·locar-me per cim de tots els partits; resolt a complir religiosament el jurament per mi prestat davant les Corts Constituents, i prompte a fer tot llinatge de sacrificis per donar a aquest valerós poble la pau que necessita, la llibertat que mereix i la grandesa a què la seua gloriosa història i la virtut i constància dels seus fills li donen dret, vaig creure que la curta experiència de la meua vida en l’art de manar seria suplida per la lleialtat del meu caràcter, i que trobaria poderosa ajuda per a conjurar els perills i vèncer les dificultats que no s’ocultaven a la meua vista, en les simpaties de tots els espanyols amants de la seua Pàtria, desitjosos ja de posar terme a les sagnants i estèrils lluites que fa tant de temps estripen les seues entranyes. Conec que em va enganyar el meu bon desig. Dos anys llargs fa que cenyisc la Corona d’Espanya, i l’Espanya viu en constant lluita, veient cada dia més llunyana l’era de pau i de ventura que tan ardentment anhele. Si foren estrangers els enemics de la seua felicitat, llavors, al capdavant d’aquests soldats tan valents com patits, seria el primer a combatre’ls; però tots els que amb l’espasa, amb la ploma, amb la paraula agreugen i perpetuen els mals de la Nació són espanyols (...) entre el confús, eixordador i contradictori clam dels partits; entre tantes i tan oposades manifestacions de l’opinió pública, és impossible encertar quina és la verdadera, i més impossible encara trobar el remei per a tan grans mals. (...) Aquestes són, Srs. Diputats, les raons que em mouen a retornar a la Nació, i en el seu nom a vosaltres, la Corona que em va oferir el vot nacional, fent-ne renúncia per mi, pels meus fills i successors. “Renuncia a la Corona de España de D. Amadeo I de Saboya”, Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Núm. 108, 10 de febrer de 1873.

III. EXPOSICIÓ TEMA (s’ha de triar UNA opció en la pregunta 3 i contestar obligatòriament la pregunta 4) 3) Responeu UNA de les dues opcions (fins a 3 punts) 3.1. Exposeu el període de la I República, desenvolupant també els problemes polítics i socials als quals va haver de fer front.

III. EXPOSICIÓ TEMA (pregunta obligatòria) 4) Expliqueu els processos de crisi política i instauració dels règims republicans a Espanya en el segle XIX i el segle XX (fins a 2,5 punts)

1ª) TIPUS DE FONT (trieu UNA de les dues opcions) a) DELS DOCUMENTS 1 i 2. Descriviu el tipus de fonts utilitzades. (fins a 1 punt) DOCUMENTS PROPOSATS Document 1 “Estimat germà, En fullets i periòdics s'han donat a conèixer bastant les meues idees i sentiments d'home i de Rei. Cedint, no obstant això, al general vehementíssim desig que ha arribat fins a mi des de tots els pobles de la Península, escric aquesta carta […]. Jo no puc, benvolgut Alfonso, presentar-me a Espanya com a pretendent a la Corona; jo he de creure i crec que la Corona d'Espanya està ja posada sobre el meu front per la santa mà de la llei. Amb aqueix dret vaig nàixer, que és al mateix temps obligació sagrada; però desitge que aqueix dret meu siga confirmat per l'amor del meu poble. La meua obligació, d'altra banda, és consagrar a aquest poble tots els meus pensaments i totes les meues forces; morir per ell o salvar-lo. Dir que aspire a ser Rei d'Espanya i no d'un partit és quasi vulgaritat; perquè, quin home digne de ser Rei s'acontenta amb ser-ho d'un partit? En tal cas es degrada a si mateix, descendint de l'alta i serena regió on habita la majestat i on no poden arribar rèptils i llastimoses misèries. Jo no dec ni vull ser Rei sinó de tots els espanyols; a ningú rebutge, ni als qui es diuen enemics meus, perquè un Rei no pot tenir enemics; a tots els anomene i els cride afectuosament en nom de la Pàtria, i si de tots no necessite per a pujar al tron dels meus majors, potser necessite de tots per a establir sobre sòlides bases la governació de l'Estat i donar fecunda pau i llibertat vertadera a la meua estimadíssima Pàtria. […] Jo sé que tinc el desig ardent d'escometre-la i la resolta voluntat d'acabar-la, però no se m'amaga que les dificultats són imponderables i que no es podria vèncer-les sense el consell dels homes més imparcials i probes del regne, congregats en Corts que veritablement representen totes les forces vives i tots els seus elements conservadors. Jo donaré amb aqueixes Corts a Espanya una llei fonamental que, segons vaig expressar en la meua carta als sobirans d'Europa, espere que ha de ser definitiva i espanyola”. Fragment de la carta-manifest a l’Infant Alfons de Carles de Borbó i Àustria-Est, París, 30 de juny de 1869. Document 2 “Els qui m'han escrit mostren igual convicció que només el restabliment de la monarquia constitucional pot posar terme a l'opressió a la incertesa i a les cruels pertorbacions que experimenta Espanya […]. Per virtut de l'espontània i solemne abdicació de la meua augusta mare, tan generosa com infortunada, sóc únic representant jo del dret monàrquic a Espanya [...]. Afortunadament la Monarquia hereditària i constitucional posseeix en els seus principis la necessària flexibilitat i totes les condicions d'encert que fan falta perquè tots els problemes que porte el seu restabliment siguen resolts de conformitat amb els vots i la conveniència de la nació. No cal esperar que decidisca jo res de pla i arbitràriament. Sense Corts no resolien els negocis ardus els prínceps espanyols allà en els antics temps de la monarquia; i aquesta justíssima regla de conducta no he d'oblidar-la jo, en la meua condició present, i quan tots els espanyols estan ja habituats als procediments parlamentaris. Arribat el cas, fàcil serà que s'entenguen i concerten les qüestions per resoldre, un príncep lleial i un poble lliure. Res desitge tant com que la nostra pàtria ho siga de veres. A això ha de contribuir poderosament la dura lliçó d'aquests temps, que si per a ningú pot ser perduda, encara menys haurà de ser-ho per a les honrades i laborioses classes populars, víctimes de sofismes pèrfids o d'absurdes il·lusions. Tot el que s'està vivint ensenya, que les nacions més grans i pròsperes, on l'ordre, la llibertat i la justícia s'adunen millor, són aquelles que respecten més la seua pròpia història [...]. [...] Siga la que vulga la meua pròpia sort, ni deixaré de ser bon espanyol, ni com tots els meus avantpassats, bon catòlic, ni com a home del segle, veritablement liberal”. Manifest del príncep Alfons de Borbó, 1 de desembre de 1874, La Época, Madrid, 27-XII-1874, p. 3.

2ª) IDEES I CONTEXT DELS DOCUMENTS (trieu UNA de les dues opcions) a) DELS DOCUMENTS 1 i 2. Identifiqueu i classifiqueu les idees dels textos, i situeu-los en el context històric corresponent. (fins a 2,5 punts) DOCUMENTS PROPOSATS Document 1 “Estimat germà, En fullets i periòdics s'han donat a conèixer bastant les meues idees i sentiments d'home i de Rei. Cedint, no obstant això, al general vehementíssim desig que ha arribat fins a mi des de tots els pobles de la Península, escric aquesta carta […]. Jo no puc, benvolgut Alfonso, presentar-me a Espanya com a pretendent a la Corona; jo he de creure i crec que la Corona d'Espanya està ja posada sobre el meu front per la santa mà de la llei. Amb aqueix dret vaig nàixer, que és al mateix temps obligació sagrada; però desitge que aqueix dret meu siga confirmat per l'amor del meu poble. La meua obligació, d'altra banda, és consagrar a aquest poble tots els meus pensaments i totes les meues forces; morir per ell o salvar-lo. Dir que aspire a ser Rei d'Espanya i no d'un partit és quasi vulgaritat; perquè, quin home digne de ser Rei s'acontenta amb ser-ho d'un partit? En tal cas es degrada a si mateix, descendint de l'alta i serena regió on habita la majestat i on no poden arribar rèptils i llastimoses misèries. Jo no dec ni vull ser Rei sinó de tots els espanyols; a ningú rebutge, ni als qui es diuen enemics meus, perquè un Rei no pot tenir enemics; a tots els anomene i els cride afectuosament en nom de la Pàtria, i si de tots no necessite per a pujar al tron dels meus majors, potser necessite de tots per a establir sobre sòlides bases la governació de l'Estat i donar fecunda pau i llibertat vertadera a la meua estimadíssima Pàtria. […] Jo sé que tinc el desig ardent d'escometre-la i la resolta voluntat d'acabar-la, però no se m'amaga que les dificultats són imponderables i que no es podria vèncer-les sense el consell dels homes més imparcials i probes del regne, congregats en Corts que veritablement representen totes les forces vives i tots els seus elements conservadors. Jo donaré amb aqueixes Corts a Espanya una llei fonamental que, segons vaig expressar en la meua carta als sobirans d'Europa, espere que ha de ser definitiva i espanyola”. Fragment de la carta-manifest a l’Infant Alfons de Carles de Borbó i Àustria-Est, París, 30 de juny de 1869. Document 2 “Els qui m'han escrit mostren igual convicció que només el restabliment de la monarquia constitucional pot posar terme a l'opressió a la incertesa i a les cruels pertorbacions que experimenta Espanya […]. Per virtut de l'espontània i solemne abdicació de la meua augusta mare, tan generosa com infortunada, sóc únic representant jo del dret monàrquic a Espanya [...]. Afortunadament la Monarquia hereditària i constitucional posseeix en els seus principis la necessària flexibilitat i totes les condicions d'encert que fan falta perquè tots els problemes que porte el seu restabliment siguen resolts de conformitat amb els vots i la conveniència de la nació. No cal esperar que decidisca jo res de pla i arbitràriament. Sense Corts no resolien els negocis ardus els prínceps espanyols allà en els antics temps de la monarquia; i aquesta justíssima regla de conducta no he d'oblidar-la jo, en la meua condició present, i quan tots els espanyols estan ja habituats als procediments parlamentaris. Arribat el cas, fàcil serà que s'entenguen i concerten les qüestions per resoldre, un príncep lleial i un poble lliure. Res desitge tant com que la nostra pàtria ho siga de veres. A això ha de contribuir poderosament la dura lliçó d'aquests temps, que si per a ningú pot ser perduda, encara menys haurà de ser-ho per a les honrades i laborioses classes populars, víctimes de sofismes pèrfids o d'absurdes il·lusions. Tot el que s'està vivint ensenya, que les nacions més grans i pròsperes, on l'ordre, la llibertat i la justícia s'adunen millor, són aquelles que respecten més la seua pròpia història [...]. [...] Siga la que vulga la meua pròpia sort, ni deixaré de ser bon espanyol, ni com tots els meus avantpassats, bon catòlic, ni com a home del segle, veritablement liberal”. Manifest del príncep Alfons de Borbó, 1 de desembre de 1874, La Época, Madrid, 27-XII-1874, p. 3.

4ª) EXPOSICIÓ EN RELACIÓ AMB LES FONTS (trieu UNA de les dues opcions) 1. Exposeu els principals obstacles i els diferents corrents d'oposició política i social a la monarquia constitucional d'Amadeu de Savoia i la I República, en relació amb les fonts documentals referides. (fins a 2,5 punts) DOCUMENTS PROPOSATS Document 1 “Estimat germà, En fullets i periòdics s'han donat a conèixer bastant les meues idees i sentiments d'home i de Rei. Cedint, no obstant això, al general vehementíssim desig que ha arribat fins a mi des de tots els pobles de la Península, escric aquesta carta […]. Jo no puc, benvolgut Alfonso, presentar-me a Espanya com a pretendent a la Corona; jo he de creure i crec que la Corona d'Espanya està ja posada sobre el meu front per la santa mà de la llei. Amb aqueix dret vaig nàixer, que és al mateix temps obligació sagrada; però desitge que aqueix dret meu siga confirmat per l'amor del meu poble. La meua obligació, d'altra banda, és consagrar a aquest poble tots els meus pensaments i totes les meues forces; morir per ell o salvar-lo. Dir que aspire a ser Rei d'Espanya i no d'un partit és quasi vulgaritat; perquè, quin home digne de ser Rei s'acontenta amb ser-ho d'un partit? En tal cas es degrada a si mateix, descendint de l'alta i serena regió on habita la majestat i on no poden arribar rèptils i llastimoses misèries. Jo no dec ni vull ser Rei sinó de tots els espanyols; a ningú rebutge, ni als qui es diuen enemics meus, perquè un Rei no pot tenir enemics; a tots els anomene i els cride afectuosament en nom de la Pàtria, i si de tots no necessite per a pujar al tron dels meus majors, potser necessite de tots per a establir sobre sòlides bases la governació de l'Estat i donar fecunda pau i llibertat vertadera a la meua estimadíssima Pàtria. […] Jo sé que tinc el desig ardent d'escometre-la i la resolta voluntat d'acabar-la, però no se m'amaga que les dificultats són imponderables i que no es podria vèncer-les sense el consell dels homes més imparcials i probes del regne, congregats en Corts que veritablement representen totes les forces vives i tots els seus elements conservadors. Jo donaré amb aqueixes Corts a Espanya una llei fonamental que, segons vaig expressar en la meua carta als sobirans d'Europa, espere que ha de ser definitiva i espanyola”. Fragment de la carta-manifest a l’Infant Alfons de Carles de Borbó i Àustria-Est, París, 30 de juny de 1869. Document 2 “Els qui m'han escrit mostren igual convicció que només el restabliment de la monarquia constitucional pot posar terme a l'opressió a la incertesa i a les cruels pertorbacions que experimenta Espanya […]. Per virtut de l'espontània i solemne abdicació de la meua augusta mare, tan generosa com infortunada, sóc únic representant jo del dret monàrquic a Espanya [...]. Afortunadament la Monarquia hereditària i constitucional posseeix en els seus principis la necessària flexibilitat i totes les condicions d'encert que fan falta perquè tots els problemes que porte el seu restabliment siguen resolts de conformitat amb els vots i la conveniència de la nació. No cal esperar que decidisca jo res de pla i arbitràriament. Sense Corts no resolien els negocis ardus els prínceps espanyols allà en els antics temps de la monarquia; i aquesta justíssima regla de conducta no he d'oblidar-la jo, en la meua condició present, i quan tots els espanyols estan ja habituats als procediments parlamentaris. Arribat el cas, fàcil serà que s'entenguen i concerten les qüestions per resoldre, un príncep lleial i un poble lliure. Res desitge tant com que la nostra pàtria ho siga de veres. A això ha de contribuir poderosament la dura lliçó d'aquests temps, que si per a ningú pot ser perduda, encara menys haurà de ser-ho per a les honrades i laborioses classes populars, víctimes de sofismes pèrfids o d'absurdes il·lusions. Tot el que s'està vivint ensenya, que les nacions més grans i pròsperes, on l'ordre, la llibertat i la justícia s'adunen millor, són aquelles que respecten més la seua pròpia història [...]. [...] Siga la que vulga la meua pròpia sort, ni deixaré de ser bon espanyol, ni com tots els meus avantpassats, bon catòlic, ni com a home del segle, veritablement liberal”. Manifest del príncep Alfons de Borbó, 1 de desembre de 1874, La Época, Madrid, 27-XII-1874, p. 3.

5ª) PREGUNTA TEMÀTICA (trieu UNA de les dues opcions) 1. Expliqueu l'origen, les circumstàncies i els successos de les guerres carlistes a Espanya durant el segle XIX. (fins a 2 punts)

3ª) DEFINICIONS Definiu DOS dels conceptes següents (fins a 2 punts): Liberals Absolutistes Republicanisme Democràcia (Si en definiu més de dos, només compten els dos primers.)

5ª) PREGUNTA TEMÀTICA (trieu UNA de les dues opcions) 1. Expliqueu les contradiccions i enfrontaments entre liberals i absolutistes al llarg del segle XIX, fent esment dels distints pronunciaments militars. (fins a 2 punts)

1ª) TIPUS DE FONT (trieu UNA de les dues opcions) a) DELS DOCUMENTS 1 i 2. Descriviu el tipus de fonts utilitzades. (fins a 1 punt) DOCUMENTS PROPOSATS Document 1 Ministeri de la Governació. Quan la sobirania nacional és l'única font d'on s'han de derivar tots els poders i totes les institucions d'un país, assegurar la llibertat més absoluta del sufragi universal, que és la seua legítima expressió i la seua conseqüència indeclinable, constitueix el deure més alt i altra inflexible responsabilitat per als Governs que, brollant d'aquesta mateixa sobirania en els primers instants de la revolució són els depositaris de la voluntat nacional (…). Per això el Govern Provisional, que no desconeix ni esquiva la gran responsabilitat que tira sobre si en sotmetre el principi de sufragi universal a un decret tan indispensable com desitjat, té una necessitat, més imperiosa que en cap altra ocasió, d'exposar amb sinceritat, per la seua ordre i amb algun deteniment els motius que l’han impulsat a resoldre de la manera que va a portar-ho a efecte (…) És la primera d'aquestes qüestions l'extensió que haguera de donar-se al sufragi dins de la seua pròpia condició d'universal, o per millor dir, les limitacions que calguera posar-li; i resolt el Govern a seguir en aquest punt com en tots el criteri més liberal possible, creu que no és prudent ni just establir altres que aquelles que el bon sentit i la dignitat mateixa del Cos electoral exigeixen (…) Article 1r. Són electors tots els espanyols majors de 25 anys inscrits en el padró de veïnatge, que es formarà conforme als articles 15, 16 i 17 de la llei municipal (…). Decret, de 9 de novembre de 1868. Document 2 Títol I. De la Nació espanyola. Article 1r. Componen la Nació espanyola els Estats d'Andalusia Alta, Andalusia Baixa, Aragó, Astúries, Balears, Canàries, Castella la Nova, Castella la Vella, Catalunya, Cuba, Extremadura, Galícia, Múrcia, Navarra, Puerto Rico, València, Regions Basques. Els Estats podran conservar les actuals províncies o modificar-les, segons les seues necessitats territorials (…) Títol III. Dels Poders públics. Art. 39. La forma de govern de la Nació espanyola és la República federal. Art. 40. En l'organització política de la Nació espanyola tot allò individual és de la pura competència de l'individu; tot allò municipal és del Municipi; tot allò regional és de l'Estat, i tot allò Nacional de la Federació. Art. 41. Tots els Poders són electius, amovibles i responsables. Art. 42. La sobirania resideix en tots els ciutadans, i s'exerceix en representació seua pels organismes polítics de la República constituïda per mitjà del sufragi universal (…)”. Projecte de Constitució federal de la República Espanyola, Palau de les Corts, 17 de juliol de 1873.

2ª) IDEES I CONTEXT DELS DOCUMENTS (trieu UNA de les dues opcions) a) DELS DOCUMENTS 1 i 2. Identifiqueu les idees principals dels textos i situeu-los en el seu context històric i en el nucli temàtic corresponent. (fins a 2,5 punts) DOCUMENTS PROPOSATS Document 1 Ministeri de la Governació. Quan la sobirania nacional és l'única font d'on s'han de derivar tots els poders i totes les institucions d'un país, assegurar la llibertat més absoluta del sufragi universal, que és la seua legítima expressió i la seua conseqüència indeclinable, constitueix el deure més alt i altra inflexible responsabilitat per als Governs que, brollant d'aquesta mateixa sobirania en els primers instants de la revolució són els depositaris de la voluntat nacional (…). Per això el Govern Provisional, que no desconeix ni esquiva la gran responsabilitat que tira sobre si en sotmetre el principi de sufragi universal a un decret tan indispensable com desitjat, té una necessitat, més imperiosa que en cap altra ocasió, d'exposar amb sinceritat, per la seua ordre i amb algun deteniment els motius que l’han impulsat a resoldre de la manera que va a portar-ho a efecte (…) És la primera d'aquestes qüestions l'extensió que haguera de donar-se al sufragi dins de la seua pròpia condició d'universal, o per millor dir, les limitacions que calguera posar-li; i resolt el Govern a seguir en aquest punt com en tots el criteri més liberal possible, creu que no és prudent ni just establir altres que aquelles que el bon sentit i la dignitat mateixa del Cos electoral exigeixen (…) Article 1r. Són electors tots els espanyols majors de 25 anys inscrits en el padró de veïnatge, que es formarà conforme als articles 15, 16 i 17 de la llei municipal (…). Decret, de 9 de novembre de 1868. Document 2 Títol I. De la Nació espanyola. Article 1r. Componen la Nació espanyola els Estats d'Andalusia Alta, Andalusia Baixa, Aragó, Astúries, Balears, Canàries, Castella la Nova, Castella la Vella, Catalunya, Cuba, Extremadura, Galícia, Múrcia, Navarra, Puerto Rico, València, Regions Basques. Els Estats podran conservar les actuals províncies o modificar-les, segons les seues necessitats territorials (…) Títol III. Dels Poders públics. Art. 39. La forma de govern de la Nació espanyola és la República federal. Art. 40. En l'organització política de la Nació espanyola tot allò individual és de la pura competència de l'individu; tot allò municipal és del Municipi; tot allò regional és de l'Estat, i tot allò Nacional de la Federació. Art. 41. Tots els Poders són electius, amovibles i responsables. Art. 42. La sobirania resideix en tots els ciutadans, i s'exerceix en representació seua pels organismes polítics de la República constituïda per mitjà del sufragi universal (…)”. Projecte de Constitució federal de la República Espanyola, Palau de les Corts, 17 de juliol de 1873.

3ª) DEFINICIONS Definiu DOS dels conceptes següents (fins a 2 punts): Monarquia Parlamentària República Federal Democràcia Dictadura (Si en definiu més de dos, només compten els dos primers.)

4ª) EXPOSICIÓ EN RELACIÓ AMB LES FONTS (trieu UNA de les dues opcions) 1. Exposeu les causes que justifiquen l’inici de la Revolució de setembre de 1868 i, amb aquesta, l’inici del Sexenni democràtic, fent referència a les fonts documentals. (fins a 2,5 punts) DOCUMENTS PROPOSATS Document 1 Ministeri de la Governació. Quan la sobirania nacional és l'única font d'on s'han de derivar tots els poders i totes les institucions d'un país, assegurar la llibertat més absoluta del sufragi universal, que és la seua legítima expressió i la seua conseqüència indeclinable, constitueix el deure més alt i altra inflexible responsabilitat per als Governs que, brollant d'aquesta mateixa sobirania en els primers instants de la revolució són els depositaris de la voluntat nacional (…). Per això el Govern Provisional, que no desconeix ni esquiva la gran responsabilitat que tira sobre si en sotmetre el principi de sufragi universal a un decret tan indispensable com desitjat, té una necessitat, més imperiosa que en cap altra ocasió, d'exposar amb sinceritat, per la seua ordre i amb algun deteniment els motius que l’han impulsat a resoldre de la manera que va a portar-ho a efecte (…) És la primera d'aquestes qüestions l'extensió que haguera de donar-se al sufragi dins de la seua pròpia condició d'universal, o per millor dir, les limitacions que calguera posar-li; i resolt el Govern a seguir en aquest punt com en tots el criteri més liberal possible, creu que no és prudent ni just establir altres que aquelles que el bon sentit i la dignitat mateixa del Cos electoral exigeixen (…) Article 1r. Són electors tots els espanyols majors de 25 anys inscrits en el padró de veïnatge, que es formarà conforme als articles 15, 16 i 17 de la llei municipal (…). Decret, de 9 de novembre de 1868. Document 2 Títol I. De la Nació espanyola. Article 1r. Componen la Nació espanyola els Estats d'Andalusia Alta, Andalusia Baixa, Aragó, Astúries, Balears, Canàries, Castella la Nova, Castella la Vella, Catalunya, Cuba, Extremadura, Galícia, Múrcia, Navarra, Puerto Rico, València, Regions Basques. Els Estats podran conservar les actuals províncies o modificar-les, segons les seues necessitats territorials (…) Títol III. Dels Poders públics. Art. 39. La forma de govern de la Nació espanyola és la República federal. Art. 40. En l'organització política de la Nació espanyola tot allò individual és de la pura competència de l'individu; tot allò municipal és del Municipi; tot allò regional és de l'Estat, i tot allò Nacional de la Federació. Art. 41. Tots els Poders són electius, amovibles i responsables. Art. 42. La sobirania resideix en tots els ciutadans, i s'exerceix en representació seua pels organismes polítics de la República constituïda per mitjà del sufragi universal (…)”. Projecte de Constitució federal de la República Espanyola, Palau de les Corts, 17 de juliol de 1873.

5ª) PREGUNTA TEMÀTICA (trieu UNA de les dues opcions) 1. Expliqueu com s’ha regulat el dret al vot dels ciutadans en les Constitucions espanyoles del segle XIX. (fins a 2 punts)

5ª) PREGUNTA TEMÀTICA (trieu UNA de les dues opcions) 1. Desplegeu breument com evolucionen els principis de sobirania, separació de poders i llibertats en els textos constitucionals al llarg del segle XIX. (fins a 2 punts)

1ª) TIPUS DE FONT (trieu UNA de les dues opcions) a) DELS DOCUMENTS 1 i 2. Descriviu el tipus de fonts utilitzades. (fins a 1 punt) DOCUMENTS PROPOSATS Document 1 “Espanyols: La ciutat de Cadis posada en armes, amb tota la seua província, amb l’Armada ancorada en el seu port [...], declara solemnement que nega la seua obediència al govern de Madrid, segura que és lleial intèrpret de tots els ciutadans que en el dilatat exercici de la paciència no hagen perdut el sentiment de la dignitat, i resolta a no deposar les armes fins que la Nació recobre la seua sobirania, manifeste la seua voluntat i es complisca. [...] Trepitjada la llei fonamental [...]; corromput el sufragi per l’amenaça i el suborn [...]; mort el municipi; pastura l’Administració i la Hisenda de la immoralitat i de l’àgio; tiranitzat l’ensenyament; muda la premsa [...]. Tal és l’Espanya de hui. Espanyols, qui l’avorreix tant que no s’atrevisca a exclamar: "així ha de ser sempre!"? No: no serà. Ja n’hi ha prou d’escàndols. [...] Volem que una legalitat comuna per tots creada, tinga implícit i constant el respecte de tots. [...] Volem que un Govern provisional que represente totes les forces vives del país assegure l’ordre, en tant que el sufragi universal posa els fonaments de la nostra regeneració social i política. Comptem per a realitzar el nostre indestructible propòsit amb el concurs de tots els liberals, unànimes i compactes davant el comú perill; amb el suport de les classes acomodades, que no voldran que el fruit de les seues suors continue enriquint la interminable sèrie d’agiotistes i favorits; amb els amants de l’ordre, si volen veure el que s’estableix sobre les fermíssimes bases de la moralitat i del dret; amb els ardents partidaris de les llibertats individuals, les aspiracions dels quals posarem sota l’empara de la llei; amb el suport dels ministres de l’altar, interessats abans que ningú a encegar a l’origen les fonts del vici i de l’exemple; amb el poble tot i amb l’aprovació, en fi, de l’Europa sencera, perquè no és possible que en el consell de les nacions s’haja decretat ni decrete que Espanya ha de viure envilida. [...] Espanyols: Acudiu tots a les armes, únic mitjà d’economitzar l’efusió de sang (...), no amb l’impuls del verí, sempre funest, no amb la fúria de la ira, sinó amb la solemne i poderosa serenitat amb què la justícia empunya la seua espasa. Visca Espanya amb honra!” Cadis, 19 de setembre de 1868. Duc de la Torre, Juan Prim, Domingo Dulce, Francisco Serrano, Ramón Nouvilas, Rafael Primo de Rivera, Antonio Caballero de Rodas, Juan Topete. Gaceta de Madrid, 3 d’octubre de 1868, p. 4. Document 2 “SAPIEU, doncs, que en virtut d’una acta solemne, estesa en la meua residència de París i en presència dels membres de la meua Reial família, dels Grans, Dignitats, Generals i homes públics d’Espanya, que enumera l’acta mateixa, HE ABDICAT de la meua Reial autoritat i de tots els meus drets polítics, sense cap gènere de violència, i només per la meua espontània i libèrrima voluntat, transmetent-los amb tots els que corresponguen a la corona d’Espanya, al meu molt estimat fill Alfons, Príncep d’Astúries. Conformement a les lleis pàtries em reserve tots els drets civils, i l’estatut i dignitat personals que elles em concedeixen, singularment la llei de 12 de Maig de 1865, i per tant conservaré sota la meua guarda i custòdia Alfons mentre residisca fora de la seua Pàtria i fins que, proclamat per un Govern i unes Corts que representen el vot legítim de la Nació, us l’entregue com a anhel i com encoratja la meua esperança, que forces sent per a això, tot i que s’estripa la meua ànima de mare en prometre-ho. Entretant hauré procurat infondre en el seu intel·ligent pensament les idees generoses i elevades, que tan bé s’acorden amb les seues naturals inclinacions, i que el faran digne, en això confie, de cenyir la corona de Sant Ferran i de succeir els Alfonsos, els seus predecessors, dels qui la Pàtria va rebre, i ell rep, el llegat de glòries imperibles. ALFONS XII haurà de ser, doncs, des de hui, el vostre vertader Rei: un Rei espanyol i el Rei dels Espanyols, no el Rei d’un partit. Estimeu-lo amb la mateixa sinceritat amb què ell us estima: respecteu i protegiu la seua joventut amb la indestructible fortalesa dels vostres gentilhomes cors, mentre que jo amb fervorós prec demane al Totpoderós llargs dies de pau i prosperitat per a Espanya, i que alhora concedisca al meu innocent fill, que beneïsc, saviesa, prudència, rectitud en el govern i major fortuna en el tron, que l’aconseguida per la seua desventurada mare, que va ser la vostra Reina.” Isabel, Als espanyols, 25 de juny de 1870.

2ª) IDEES I CONTEXT DELS DOCUMENTS (trieu UNA de les dues opcions) a) DELS DOCUMENTS 1 i 2. Identifiqueu les idees principals dels textos i situeu-les en el seu context històric i en el nucli temàtic corresponent. (fins a 2,5 punts) DOCUMENTS PROPOSATS Document 1 “Espanyols: La ciutat de Cadis posada en armes, amb tota la seua província, amb l’Armada ancorada en el seu port [...], declara solemnement que nega la seua obediència al govern de Madrid, segura que és lleial intèrpret de tots els ciutadans que en el dilatat exercici de la paciència no hagen perdut el sentiment de la dignitat, i resolta a no deposar les armes fins que la Nació recobre la seua sobirania, manifeste la seua voluntat i es complisca. [...] Trepitjada la llei fonamental [...]; corromput el sufragi per l’amenaça i el suborn [...]; mort el municipi; pastura l’Administració i la Hisenda de la immoralitat i de l’àgio; tiranitzat l’ensenyament; muda la premsa [...]. Tal és l’Espanya de hui. Espanyols, qui l’avorreix tant que no s’atrevisca a exclamar: "així ha de ser sempre!"? No: no serà. Ja n’hi ha prou d’escàndols. [...] Volem que una legalitat comuna per tots creada, tinga implícit i constant el respecte de tots. [...] Volem que un Govern provisional que represente totes les forces vives del país assegure l’ordre, en tant que el sufragi universal posa els fonaments de la nostra regeneració social i política. Comptem per a realitzar el nostre indestructible propòsit amb el concurs de tots els liberals, unànimes i compactes davant el comú perill; amb el suport de les classes acomodades, que no voldran que el fruit de les seues suors continue enriquint la interminable sèrie d’agiotistes i favorits; amb els amants de l’ordre, si volen veure el que s’estableix sobre les fermíssimes bases de la moralitat i del dret; amb els ardents partidaris de les llibertats individuals, les aspiracions dels quals posarem sota l’empara de la llei; amb el suport dels ministres de l’altar, interessats abans que ningú a encegar a l’origen les fonts del vici i de l’exemple; amb el poble tot i amb l’aprovació, en fi, de l’Europa sencera, perquè no és possible que en el consell de les nacions s’haja decretat ni decrete que Espanya ha de viure envilida. [...] Espanyols: Acudiu tots a les armes, únic mitjà d’economitzar l’efusió de sang (...), no amb l’impuls del verí, sempre funest, no amb la fúria de la ira, sinó amb la solemne i poderosa serenitat amb què la justícia empunya la seua espasa. Visca Espanya amb honra!” Cadis, 19 de setembre de 1868. Duc de la Torre, Juan Prim, Domingo Dulce, Francisco Serrano, Ramón Nouvilas, Rafael Primo de Rivera, Antonio Caballero de Rodas, Juan Topete. Gaceta de Madrid, 3 d’octubre de 1868, p. 4. Document 2 “SAPIEU, doncs, que en virtut d’una acta solemne, estesa en la meua residència de París i en presència dels membres de la meua Reial família, dels Grans, Dignitats, Generals i homes públics d’Espanya, que enumera l’acta mateixa, HE ABDICAT de la meua Reial autoritat i de tots els meus drets polítics, sense cap gènere de violència, i només per la meua espontània i libèrrima voluntat, transmetent-los amb tots els que corresponguen a la corona d’Espanya, al meu molt estimat fill Alfons, Príncep d’Astúries. Conformement a les lleis pàtries em reserve tots els drets civils, i l’estatut i dignitat personals que elles em concedeixen, singularment la llei de 12 de Maig de 1865, i per tant conservaré sota la meua guarda i custòdia Alfons mentre residisca fora de la seua Pàtria i fins que, proclamat per un Govern i unes Corts que representen el vot legítim de la Nació, us l’entregue com a anhel i com encoratja la meua esperança, que forces sent per a això, tot i que s’estripa la meua ànima de mare en prometre-ho. Entretant hauré procurat infondre en el seu intel·ligent pensament les idees generoses i elevades, que tan bé s’acorden amb les seues naturals inclinacions, i que el faran digne, en això confie, de cenyir la corona de Sant Ferran i de succeir els Alfonsos, els seus predecessors, dels qui la Pàtria va rebre, i ell rep, el llegat de glòries imperibles. ALFONS XII haurà de ser, doncs, des de hui, el vostre vertader Rei: un Rei espanyol i el Rei dels Espanyols, no el Rei d’un partit. Estimeu-lo amb la mateixa sinceritat amb què ell us estima: respecteu i protegiu la seua joventut amb la indestructible fortalesa dels vostres gentilhomes cors, mentre que jo amb fervorós prec demane al Totpoderós llargs dies de pau i prosperitat per a Espanya, i que alhora concedisca al meu innocent fill, que beneïsc, saviesa, prudència, rectitud en el govern i major fortuna en el tron, que l’aconseguida per la seua desventurada mare, que va ser la vostra Reina.” Isabel, Als espanyols, 25 de juny de 1870.

3ª) DEFINICIONS Definiu DOS dels conceptes següents (fins a 2 punts): Pronunciament Abdicació Amnistia Censura (Si en definiu més de dos, només compten els dos primers.)

4ª) EXPOSICIÓ EN RELACIÓ AMB LES FONTS (trieu UNA de les dues opcions) 1. Analitzeu la dinàmica del Sexenni revolucionari com a període democratitzador i assenyaleu les reformes empreses i els conflictes interns i externs que amenacen la seua estabilitat. (fins a 2,5 punts) DOCUMENTS PROPOSATS Document 1 “Espanyols: La ciutat de Cadis posada en armes, amb tota la seua província, amb l’Armada ancorada en el seu port [...], declara solemnement que nega la seua obediència al govern de Madrid, segura que és lleial intèrpret de tots els ciutadans que en el dilatat exercici de la paciència no hagen perdut el sentiment de la dignitat, i resolta a no deposar les armes fins que la Nació recobre la seua sobirania, manifeste la seua voluntat i es complisca. [...] Trepitjada la llei fonamental [...]; corromput el sufragi per l’amenaça i el suborn [...]; mort el municipi; pastura l’Administració i la Hisenda de la immoralitat i de l’àgio; tiranitzat l’ensenyament; muda la premsa [...]. Tal és l’Espanya de hui. Espanyols, qui l’avorreix tant que no s’atrevisca a exclamar: "així ha de ser sempre!"? No: no serà. Ja n’hi ha prou d’escàndols. [...] Volem que una legalitat comuna per tots creada, tinga implícit i constant el respecte de tots. [...] Volem que un Govern provisional que represente totes les forces vives del país assegure l’ordre, en tant que el sufragi universal posa els fonaments de la nostra regeneració social i política. Comptem per a realitzar el nostre indestructible propòsit amb el concurs de tots els liberals, unànimes i compactes davant el comú perill; amb el suport de les classes acomodades, que no voldran que el fruit de les seues suors continue enriquint la interminable sèrie d’agiotistes i favorits; amb els amants de l’ordre, si volen veure el que s’estableix sobre les fermíssimes bases de la moralitat i del dret; amb els ardents partidaris de les llibertats individuals, les aspiracions dels quals posarem sota l’empara de la llei; amb el suport dels ministres de l’altar, interessats abans que ningú a encegar a l’origen les fonts del vici i de l’exemple; amb el poble tot i amb l’aprovació, en fi, de l’Europa sencera, perquè no és possible que en el consell de les nacions s’haja decretat ni decrete que Espanya ha de viure envilida. [...] Espanyols: Acudiu tots a les armes, únic mitjà d’economitzar l’efusió de sang (...), no amb l’impuls del verí, sempre funest, no amb la fúria de la ira, sinó amb la solemne i poderosa serenitat amb què la justícia empunya la seua espasa. Visca Espanya amb honra!” Cadis, 19 de setembre de 1868. Duc de la Torre, Juan Prim, Domingo Dulce, Francisco Serrano, Ramón Nouvilas, Rafael Primo de Rivera, Antonio Caballero de Rodas, Juan Topete. Gaceta de Madrid, 3 d’octubre de 1868, p. 4. Document 2 “SAPIEU, doncs, que en virtut d’una acta solemne, estesa en la meua residència de París i en presència dels membres de la meua Reial família, dels Grans, Dignitats, Generals i homes públics d’Espanya, que enumera l’acta mateixa, HE ABDICAT de la meua Reial autoritat i de tots els meus drets polítics, sense cap gènere de violència, i només per la meua espontània i libèrrima voluntat, transmetent-los amb tots els que corresponguen a la corona d’Espanya, al meu molt estimat fill Alfons, Príncep d’Astúries. Conformement a les lleis pàtries em reserve tots els drets civils, i l’estatut i dignitat personals que elles em concedeixen, singularment la llei de 12 de Maig de 1865, i per tant conservaré sota la meua guarda i custòdia Alfons mentre residisca fora de la seua Pàtria i fins que, proclamat per un Govern i unes Corts que representen el vot legítim de la Nació, us l’entregue com a anhel i com encoratja la meua esperança, que forces sent per a això, tot i que s’estripa la meua ànima de mare en prometre-ho. Entretant hauré procurat infondre en el seu intel·ligent pensament les idees generoses i elevades, que tan bé s’acorden amb les seues naturals inclinacions, i que el faran digne, en això confie, de cenyir la corona de Sant Ferran i de succeir els Alfonsos, els seus predecessors, dels qui la Pàtria va rebre, i ell rep, el llegat de glòries imperibles. ALFONS XII haurà de ser, doncs, des de hui, el vostre vertader Rei: un Rei espanyol i el Rei dels Espanyols, no el Rei d’un partit. Estimeu-lo amb la mateixa sinceritat amb què ell us estima: respecteu i protegiu la seua joventut amb la indestructible fortalesa dels vostres gentilhomes cors, mentre que jo amb fervorós prec demane al Totpoderós llargs dies de pau i prosperitat per a Espanya, i que alhora concedisca al meu innocent fill, que beneïsc, saviesa, prudència, rectitud en el govern i major fortuna en el tron, que l’aconseguida per la seua desventurada mare, que va ser la vostra Reina.” Isabel, Als espanyols, 25 de juny de 1870.

5ª) PREGUNTA TEMÀTICA (trieu UNA de les dues opcions) 1. Expliqueu la trajectòria política del liberalisme-progressista a Espanya des de 1834 fins a 1874. (fins a 2 punts)

4ª) EXPOSICIÓ EN RELACIÓ AMB LES FONTS (trieu UNA de les dues opcions) 1. Expliqueu els principals esdeveniments polítics que es van produir durant la Regència de Maria Cristina de Borbó. (fins a 2,5 punts) DOCUMENTS PROPOSATS Document 1 “Sorprès el meu real ànim, en els moments d’agonia, a què em va conduir la greu malaltia, de la qual m’ha salvat prodigiosament la Divina Misericòrdia, vaig signar un decret derogant la pragmàtica sanció de 29 de març de 1830, decretada pel meu august pare a petició de les corts de 1789, per a restablir la successió regular en la corona d’Espanya […]. Homes deslleials o il·lusos van voltar el meu llit, i abusant del meu amor i del de la meua molt cara Esposa als espanyols, van augmentar la seua aflicció i l’amargor del meu estat, assegurant que el regne sencer estava contra l’observança de la pragmàtica, i ponderant els torrents de sang i la desolació universal que hauria de produir si no quedava derogada […]. DECLARE solemnement de plena voluntat i propi moviment, que el decret signat en les agonies de la meua malaltia Em va ser arrancat per sorpresa: que va ser un efecte dels falsos terrors amb què van esglaiar el meu ànim; i que és nul i de cap valor sent oposat a les lleis fonamentals de la Monarquia, i a les obligacions que, com a rei i com a Pare, dec a la meua augusta descendència”. Al meu Palau de Madrid, a 31 dies de desembre de 1832. Document 2 “Submergida en el més profund dolor per la sobtada pèrdua del meu august espòs i sobirà, només una obligació sagrada, a què han de cedir tots els sentiments del cor, podria fer-me interrompre el silenci que exigeixen la sorpresa cruel i la intensitat del meu pesar. L’expectació que excita sempre un nou regnat, creix més amb la incertesa sobre l’administració pública en la menor edat del monarca: per a dissipar aquesta incertesa i previndre la inquietud i extraviament que produeix en els ànims, he cregut del meu deure anticipar a conjectures i endevinacions infundades la ferma i franca manifestació dels principis que he de seguir constantment en el govern que estic encarregada per l’última voluntat del Rei, el meu august espòs, durant la minoria de la reina la meua molt cara filla Na Isabel [...]". Manifest a la Nació de María Cristina de Borbó, 4 d’octubre de 1833.

5ª) PREGUNTA TEMÀTICA (4b al PDF) (trieu UNA de les dues opcions) 1. Exposeu les distintes regències que ha viscut la monarquia a Espanya a partir de 1840, i esmenteu algun dels fets històrics que va tindre lloc en aquestes. (fins a 2 punts)