Examen selectivitat Valencià: Llengua i Literatura II 2024 Ordinària — Comunitat Valenciana

3. Expressió i reflexió crítica Hi ha tres possibilitats de tria: a) contestar les 4 preguntes que valen 1 punt (a, b, c i d) (Total 4 punts). b) contestar les 2 preguntes que valen 2 punts (e i f) (Total 4 punts). c) contestar 3 preguntes: 2 de les 4 preguntes que valen 1 punt i 1 de les 2 preguntes que valen 2 punts (Total 4 punts). Aquesta pestanya és la possibilitat i): les 4 preguntes d'1 punt (a, b, c i d). Fragment 1 Llegir no és fugir. Encara que hi hagi molts que no cerquin en la lectura sinó el succedani honorable d’un estupefaent, llegir és tot el contrari d’embriagar-se o d’ensopir-se. Es llegeix per comprendre’s un mateix, per comprendre els altres, per comprendre el nostre temps. I fins i tot per comprendre el passat, el qual, en última instància, és també passat «nostre”, passat d’«avui». Acudim a l’obra literària a la recerca de noves o millors dades, d’opinions, de coratge, respecte al món que ens envolta, respecte al món de què som part. I el que no sigui això, serà perdre el temps; és a dir, perdre el nostre temps. Fragment de l'entrada «Lectura» del Diccionari per a ociosos de Joan Fuster Fragment 2 Els anys de la postguerra foren uns anys amargs, com no ho foren abans els tres anys de la guerra, per a tu, per a mi, per a tants com nosaltres, per als mateixos hòmens que varen fer la guerra. La postguerra era sorda, era amarga i feroç. No demanava còleres, demanava cauteles, i demanava pa, medicines, amor. Ens digueren un dia: la guerra s’ha acabat /.../. S’apagaren els riures estellats en els llavis. I sobre els ulls caigueren teranyines de dol. S’anunciaven els pits, punyents, sota les teles. Un bult d’amor creixia tenaç a l’entrecuix. ( Fragment de «Per exemple», de Vicent Andrés Estellés. Llibre de meravelles)

3. Expressió i reflexió crítica Hi ha tres possibilitats de tria: a) contestar les 4 preguntes que valen 1 punt (a, b, c i d) (Total 4 punts). b) contestar les 2 preguntes que valen 2 punts (e i f) (Total 4 punts). c) contestar 3 preguntes: 2 de les 4 preguntes que valen 1 punt i 1 de les 2 preguntes que valen 2 punts (Total 4 punts). Aquesta pestanya és la possibilitat ii): les 2 preguntes de 2 punts (e i f). Texts de l'inici de la prova: TEXT 1 (1) El coronel Martí, per la seua banda, mai no oblidaria el general, però l’avalot de la paternitat, l’amor de la senyora Carme i l’embolic dels negocis no van tardar a sumir-lo de nou en el vertigen de la vida. Només de tant en tant es quedava parat davant dels quadres de l’estança dels personatges i contemplava la mirada viva i penetrant del general. A voltes, en la soledat del despatx, es treia la brúixola de la (5) butxaca del jupetí, premia el ressort que obria la tapa i pensava que al remat, gràcies a aquell home, havia pogut trobar el camí de tornada. Els fills, mentrimentres, van continuar creixent. Ferran havia heretat les faccions i el caràcter del pare; els bessons, en canvi, s’assemblaven més a la mare. Entre Josep i Amàlia hi havia una connivència invisible. El mateix cordó umbilical que els havia embolicat a l’hora de nàixer, continuava ara (10) connectant-los en una confusió d’actes i sentiments. Els agradaven els mateixos menjars, tenien les mateixes preferències, es posaven malalts alhora i compartien jocs i secrets. Una volta Josep es va alçar a mitjanit i va córrer desesperat a l’habitació de la germana per salvar-la de les urpes d’un llop gegant que s’havia escolat enmig del somni i la tenia ja completament acorralada. Va arribar en el temps just per a foragitar l’animal. Els pares, alarmats pels crits punyents de la filla, van entrar a l’habitació i es (15) van trobar els germans abraçats en un gest de victòria i amb les petjades de pànic encara fresques sobre la cara. Aleshores van comprendre que aquelles criatures també compartien somnis. Per als germans, en canvi, allò no suposava cap novetat. De fet, estaven ja tan acostumats a córrer aventures oníriques l’un al costat de l’altre, que moltes voltes aprofitaven els seus jocs en la vigília per completar les peripècies inacabades en somnis. Només hi havia una petita diferència de temps, perfectament explicable per la (20) lògica implacable de la biologia. Amàlia, que havia nascut abans, entrava primer al somni, i Josep arribava després. Si era un malson, la germana tractava de resistir fins que arribara el germà salvador. Francesc BODÍ, L’única veritat, Gandia: Lletra Impresa, 2021, p. 281-282 TEXT 2 (1) Recentment, l’Assemblea Nacional francesa ha aprovat una iniciativa legislativa que permetrà sancionar aquells que actuen discriminatòriament contra qualsevol persona per la seua manera de parlar francés. És molt possible que, amb el temps, esta iniciativa també acabe estenent-se més enllà de les pròpies fronteres per a constituir un marc de referència per als drets dels parlants de qualsevol llengua. (5) La discriminació motivada per l’accent que s’imprimix a una llengua en l’expressió oral té un abast molt general; no és, evidentment, un problema restringit a l’àmbit de la francofonia. L’actual ministra d’Hisenda i portaveu del Govern espanyol, la sevillana María Jesús Montero, també ha patit burles reiterades pel seu accent andalús. No és necessari tampoc fer un memorial de greuges per a deixar constància dels escarnis que ha patit esta ministra o molts altres andalusos. Es tracta d’un fet (10) sobradament conegut. Quan les coses es veuen de lluny, pensant que només afecten els altres, pareix que som capaços d’observar-les amb més objectivitat. Però seria absurd creure que la cosa no va amb nosaltres. Com en totes les bandes, en el nostre àmbit lingüístic també hi ha accents devaluats socialment. Els valencianoparlants naturals d’una ampla franja territorial situada entre Almenara i Alzira també han (15) sigut objecte de burles, i fins i tot de discriminacions laborals, pel seu accent apitxat. Però, més enllà d’este cas particular o de qualsevol altre, la realitat és que totes les llengües presenten múltiples variacions. Tots els parlants tenen un accent peculiar que els identifica i els distingix d’altres parlants. I cada grup particular percep els altres com a diferents. L’accent propi d’una determinada àrea geogràfica és el resultat de la confluència de molts factors; entre altres, l’existència d’uns substrats (20) lingüístics previs, el contacte amb altres llengües pròximes… Però eixe és el destí inevitable de les llengües. Les pretensions de puresa lingüística són absurdes; possiblement, igual d’absurdes que les pretensions de puresa racial. Al marge de qualsevol apreciació valorativa, eixa és la història ineludible de totes les llengües: una història singular en cada cas però plagada de curioses coincidències. Siga com siga, no hi ha cap llengua que tinga un accent neutre. Eixa (25) creença no sols és falsa; sovint és la causa de molts prejuís socials. El prestigi d’un parlar sobre un altre és només el reflex de les relacions de poder. Històricament s’ha gestat com el poder de les metròpolis sobre les colònies; el de les capitals sobre les províncies; el de les ciutats sobre els nuclis rurals. Cada cas, amb els seus matisos, és el desenllaç d’una història particular. Cada u parla com parla. I cada tret específic és l’expressió de la pròpia identitat, individual i col·lectiva. Josep Lacreu, Discriminació per raó d’accent, en Levante-EMV: Pren la paraula, 8-1-2021

3. Expressió i reflexió crítica Hi ha tres possibilitats de tria: a) contestar les 4 preguntes que valen 1 punt (a, b, c i d) (Total 4 punts). b) contestar les 2 preguntes que valen 2 punts (e i f) (Total 4 punts). c) contestar 3 preguntes: 2 de les 4 preguntes que valen 1 punt i 1 de les 2 preguntes que valen 2 punts (Total 4 punts). Aquesta pestanya és la possibilitat iii): 2 de les 4 preguntes d'1 punt (a–d) i 1 de les 2 de 2 punts (e, f). Fragment 1 Llegir no és fugir. Encara que hi hagi molts que no cerquin en la lectura sinó el succedani honorable d’un estupefaent, llegir és tot el contrari d’embriagar-se o d’ensopir-se. Es llegeix per comprendre’s un mateix, per comprendre els altres, per comprendre el nostre temps. I fins i tot per comprendre el passat, el qual, en última instància, és també passat «nostre”, passat d’«avui». Acudim a l’obra literària a la recerca de noves o millors dades, d’opinions, de coratge, respecte al món que ens envolta, respecte al món de què som part. I el que no sigui això, serà perdre el temps; és a dir, perdre el nostre temps. Fragment de l'entrada «Lectura» del Diccionari per a ociosos de Joan Fuster Fragment 2 Els anys de la postguerra foren uns anys amargs, com no ho foren abans els tres anys de la guerra, per a tu, per a mi, per a tants com nosaltres, per als mateixos hòmens que varen fer la guerra. La postguerra era sorda, era amarga i feroç. No demanava còleres, demanava cauteles, i demanava pa, medicines, amor. Ens digueren un dia: la guerra s’ha acabat /.../. S’apagaren els riures estellats en els llavis. I sobre els ulls caigueren teranyines de dol. S’anunciaven els pits, punyents, sota les teles. Un bult d’amor creixia tenaç a l’entrecuix. ( Fragment de «Per exemple», de Vicent Andrés Estellés. Llibre de meravelles) Texts de l'inici de la prova: TEXT 1 (1) El coronel Martí, per la seua banda, mai no oblidaria el general, però l’avalot de la paternitat, l’amor de la senyora Carme i l’embolic dels negocis no van tardar a sumir-lo de nou en el vertigen de la vida. Només de tant en tant es quedava parat davant dels quadres de l’estança dels personatges i contemplava la mirada viva i penetrant del general. A voltes, en la soledat del despatx, es treia la brúixola de la (5) butxaca del jupetí, premia el ressort que obria la tapa i pensava que al remat, gràcies a aquell home, havia pogut trobar el camí de tornada. Els fills, mentrimentres, van continuar creixent. Ferran havia heretat les faccions i el caràcter del pare; els bessons, en canvi, s’assemblaven més a la mare. Entre Josep i Amàlia hi havia una connivència invisible. El mateix cordó umbilical que els havia embolicat a l’hora de nàixer, continuava ara (10) connectant-los en una confusió d’actes i sentiments. Els agradaven els mateixos menjars, tenien les mateixes preferències, es posaven malalts alhora i compartien jocs i secrets. Una volta Josep es va alçar a mitjanit i va córrer desesperat a l’habitació de la germana per salvar-la de les urpes d’un llop gegant que s’havia escolat enmig del somni i la tenia ja completament acorralada. Va arribar en el temps just per a foragitar l’animal. Els pares, alarmats pels crits punyents de la filla, van entrar a l’habitació i es (15) van trobar els germans abraçats en un gest de victòria i amb les petjades de pànic encara fresques sobre la cara. Aleshores van comprendre que aquelles criatures també compartien somnis. Per als germans, en canvi, allò no suposava cap novetat. De fet, estaven ja tan acostumats a córrer aventures oníriques l’un al costat de l’altre, que moltes voltes aprofitaven els seus jocs en la vigília per completar les peripècies inacabades en somnis. Només hi havia una petita diferència de temps, perfectament explicable per la (20) lògica implacable de la biologia. Amàlia, que havia nascut abans, entrava primer al somni, i Josep arribava després. Si era un malson, la germana tractava de resistir fins que arribara el germà salvador. Francesc BODÍ, L’única veritat, Gandia: Lletra Impresa, 2021, p. 281-282 TEXT 2 (1) Recentment, l’Assemblea Nacional francesa ha aprovat una iniciativa legislativa que permetrà sancionar aquells que actuen discriminatòriament contra qualsevol persona per la seua manera de parlar francés. És molt possible que, amb el temps, esta iniciativa també acabe estenent-se més enllà de les pròpies fronteres per a constituir un marc de referència per als drets dels parlants de qualsevol llengua. (5) La discriminació motivada per l’accent que s’imprimix a una llengua en l’expressió oral té un abast molt general; no és, evidentment, un problema restringit a l’àmbit de la francofonia. L’actual ministra d’Hisenda i portaveu del Govern espanyol, la sevillana María Jesús Montero, també ha patit burles reiterades pel seu accent andalús. No és necessari tampoc fer un memorial de greuges per a deixar constància dels escarnis que ha patit esta ministra o molts altres andalusos. Es tracta d’un fet (10) sobradament conegut. Quan les coses es veuen de lluny, pensant que només afecten els altres, pareix que som capaços d’observar-les amb més objectivitat. Però seria absurd creure que la cosa no va amb nosaltres. Com en totes les bandes, en el nostre àmbit lingüístic també hi ha accents devaluats socialment. Els valencianoparlants naturals d’una ampla franja territorial situada entre Almenara i Alzira també han (15) sigut objecte de burles, i fins i tot de discriminacions laborals, pel seu accent apitxat. Però, més enllà d’este cas particular o de qualsevol altre, la realitat és que totes les llengües presenten múltiples variacions. Tots els parlants tenen un accent peculiar que els identifica i els distingix d’altres parlants. I cada grup particular percep els altres com a diferents. L’accent propi d’una determinada àrea geogràfica és el resultat de la confluència de molts factors; entre altres, l’existència d’uns substrats (20) lingüístics previs, el contacte amb altres llengües pròximes… Però eixe és el destí inevitable de les llengües. Les pretensions de puresa lingüística són absurdes; possiblement, igual d’absurdes que les pretensions de puresa racial. Al marge de qualsevol apreciació valorativa, eixa és la història ineludible de totes les llengües: una història singular en cada cas però plagada de curioses coincidències. Siga com siga, no hi ha cap llengua que tinga un accent neutre. Eixa (25) creença no sols és falsa; sovint és la causa de molts prejuís socials. El prestigi d’un parlar sobre un altre és només el reflex de les relacions de poder. Històricament s’ha gestat com el poder de les metròpolis sobre les colònies; el de les capitals sobre les províncies; el de les ciutats sobre els nuclis rurals. Cada cas, amb els seus matisos, és el desenllaç d’una història particular. Cada u parla com parla. I cada tret específic és l’expressió de la pròpia identitat, individual i col·lectiva. Josep Lacreu, Discriminació per raó d’accent, en Levante-EMV: Pren la paraula, 8-1-2021