Respon aquest examen per escrit
Escrius cada resposta amb el rellotge en marxa i, en lliurar, te l'autoavalues amb els criteris de correcció.
Els ideals d'avui dia, les soles lluites que interessen les grans majories, són només que qüestions materials, exigències per al pobre cos; sofriments d'enveja dels uns i estretes d'avarícia dels altres, barallant-se tots plegats per contentar els crits del ventrell; empentes dels de baix i resistències dels de dalt, i crits d'angúnia i mossegades d'agonia per a disfrutar, pobra gent!, lo que en diuen el benestar de la vida. Tot per a la miserable carn i res per al noble esperit! Tot per a allargar la vida i res per a hermosejar-la! Tot per als horts productius d'una prosa alimentícia i estragada,* i res per als jardins de l'ànima, per als florits caminals de la poesia, per als ais del sentiment i les queixes del pobre cor, per als pobres ideals de coses nobles, acorralats i somorts com si sentissin vergonya de sortir a la cara de la llum! * estragada: 'famolenca'.
Font · Santiago Rusiñol, discurs llegit a Sitges en la Tercera Festa Modernista (1894).
Cop-de-puny (a Zaira): ¿Per què has llençat la pesseta? Zaira: Aquesta, no vull guanyar-la! Cop-de-puny: No? Doncs té aquesta! (Li dona una bufetada.) Joanet: Brètol! Covard! Cop-de-puny (an ella): A dintre! (An en Joanet.) A tu, haig d'arrencar-te la llengua! L'arcalde: Fora del poble! Tots: Fora! L'arcalde: Fora del poble! Saltimbanquis, poetes, comediants! Fora d'aquí, somiatruites! En Cop-de-puny agafa les regnes del carro i comença a marxar; Zaira, en la plataforma, i el Clown s'ha enfilat a dalt del carro. Cop-de-puny: Feres manses! Ja us domaria! Tots: Fora! L'arcalde: Fora! La gent que llença el diner, que no vingui an aquest poble! El diner és lo més sagrat que tenim! Clown (tirant-los tots els quartos a la cara): Què se'ns en dona, del teu diner! Aquí el tens! Poble pasturant terrossos! No en tastareu, de poesia! Us condemno a prosa eterna; us condemno a tristesa perdurable! (Rient i tocant el bombo.) Visca la bohèmia! Visca la santa alegria!
Font · Santiago Rusiñol, L'alegria que passa (1898), final de l'obra.
Senyora Mort: vostè sap millor que el més eixerit dels savis que la gent d'aquest món —vull dir, entenguem-nos, el del cantó dels vius— no tenim manera d'esbrinar el destí ni d'assabentar-nos amb anticipació de l'hora del nostre traspàs. Barrina, cavil·la, dona-hi voltes, tantes com vulguis: acabes marejadet i no en treus mai l'entrellat. Així doncs, enquimerat per aquesta incertesa, dicto la present al meu amic Miquel Dalmau, la Clenxa, un dels barbers de la vila, xicot molt repolit i d'allò més sabut en coses de lletra, al revés de mi, que sempre vaig ser un sapastre fet i dret per als estudis; la dicto avui, sense esperar a demà, no sigui cas que, per desídia o galvana, se me'n vagi tot en orris i em quedi de soldat de peu. De més verdes n'he vist madurar; encara no fa un any —a l'abril serà l'aniversari—, en aquesta mateixa taula del Cafè de la Granota on ara ens trobem la Clenxa i jo, l'oncle Campells, un homenàs de ferro colat que pareixia que no s'havia de morir mai de la vida, va cascar-la de sobte mentre jugava a la botifarra. I no es pensi que és l'únic. De casos semblants li'n contaria a cabassos; es quedaria esglaiadeta.
Font · Jesús Moncada, «Senyora mort, carta de Miquel Garrigues», dins El Cafè de la Granota.
rails i més rails —i més rails i més rails— (la xemeneia fa el seu nom blanc en marxa) jo resto pres per la xarxa dels rails: cor i desig com unes mans lligades (si xiula fort penso que m'ha cridat) —perquè enyora l'amant i jo l'amor del cos i el de l'amor només de l'estimada i ara imagino el seu bes i el seu braç i és sols l'agulla dels rails i la màquina MÉS RAILS QUE VOLS D'OCELL LA MATINADA CLARA
Font · Joan Salvat-Papasseit, El poema de la rosa als llavis (1923).
Enunciat de l'examen oficial publicat per la comissió de la PAU. Les solucions i la correcció pas a pas són dins del simulacre.