Examen selectivitat Literatura catalana 2026 Juny (Sèrie 1) — Catalunya · PAU Mentor
Examen selectivitat Literatura catalana 2026 Juny (Sèrie 1) — Catalunya
1 h 30 min · 3 exercicis, 2 amb opció A o B · 10 puntsEnunciat oficial de l'examen de Literatura catalana de la PAU de Catalunya, 2026 · Juny (Sèrie 1). Respon-lo per escrit amb el rellotge en marxa i autoavalua't amb els criteris de correcció.Aquest examen es fa en mode escrit. Als exercicis 1 i 3 trieu UNA de les dues opcions (A o B); a l'exercici 2 responeu totes les qüestions. El descompte oficial de fins a 2 punts per errors de redacció, gramaticals, ortogràfics o lèxics no es calcula aquí.
Respon aquest examen per escrit
Escrius cada resposta amb el rellotge en marxa i, en lliurar, te l'autoavalues amb els criteris de correcció.
Enunciat oficial
Tria'n una
Exercici 1 — OPCIÓ A: Espriu, Antígona
Teatre2 punts
OPCIÓ A
Antígona, de Salvador Espriu, acaba amb un monòleg del Lúcid Conseller. Expliqueu la funció d'aquest personatge a l'obra i comenteu el sentit i la intenció del seu monòleg final. [2 punts]
Responeu la qüestió de l'opció A. [2 punts]
Exercici 1 — OPCIÓ B: Marçal, Bruixa de dol
Poesia2 punts
OPCIÓ B
Expliqueu el símbol de la bruixa i el de la lluna a Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal, i la imatge de la feminitat que projecten. [2 punts]
Responeu la qüestió de l'opció B. [2 punts]
Exercici 2
Teatre3 punts
[3 punts en total]
A partir d'aquest fragment del discurs llegit a Sitges en la Tercera Festa Modernista (1894) (text 1) i d'aquest altre de L'alegria que passa (1898) (text 2), ambdós textos de Santiago Rusiñol, responeu a les qüestions següents:
Text 1Discurs de la Tercera Festa Modernista
Els ideals d'avui dia, les soles lluites que interessen les grans majories, són només que qüestions materials, exigències per al pobre cos; sofriments d'enveja dels uns i estretes d'avarícia dels altres, barallant-se tots plegats per contentar els crits del ventrell; empentes dels de baix i resistències dels de dalt, i crits d'angúnia i mossegades d'agonia per a disfrutar, pobra gent!, lo que en diuen el benestar de la vida. Tot per a la miserable carn i res per al noble esperit! Tot per a allargar la vida i res per a hermosejar-la! Tot per als horts productius d'una prosa alimentícia i estragada,* i res per als jardins de l'ànima, per als florits caminals de la poesia, per als ais del sentiment i les queixes del pobre cor, per als pobres ideals de coses nobles, acorralats i somorts com si sentissin vergonya de sortir a la cara de la llum!
* estragada: 'famolenca'.
Font · Santiago Rusiñol, discurs llegit a Sitges en la Tercera Festa Modernista (1894).
Text 2L'alegria que passa
Cop-de-puny (a Zaira): ¿Per què has llençat la pesseta?
Zaira: Aquesta, no vull guanyar-la!
Cop-de-puny: No? Doncs té aquesta! (Li dona una bufetada.)
Joanet: Brètol! Covard!
Cop-de-puny (an ella): A dintre! (An en Joanet.) A tu, haig d'arrencar-te la llengua!
L'arcalde: Fora del poble!
Tots: Fora!
L'arcalde: Fora del poble! Saltimbanquis, poetes, comediants! Fora d'aquí, somiatruites!
En Cop-de-puny agafa les regnes del carro i comença a marxar; Zaira, en la plataforma, i el Clown s'ha enfilat a dalt del carro.
Cop-de-puny: Feres manses! Ja us domaria!
Tots: Fora!
L'arcalde: Fora! La gent que llença el diner, que no vingui an aquest poble! El diner és lo més sagrat que tenim!
Clown (tirant-los tots els quartos a la cara): Què se'ns en dona, del teu diner! Aquí el tens! Poble pasturant terrossos! No en tastareu, de poesia! Us condemno a prosa eterna; us condemno a tristesa perdurable! (Rient i tocant el bombo.) Visca la bohèmia! Visca la santa alegria!
Font · Santiago Rusiñol, L'alegria que passa (1898), final de l'obra.
2.1. Al discurs de la Tercera Festa Modernista (text 1), Rusiñol contraposa els símbols de la prosa i la poesia a través d'imatges vegetals. Indiqueu-les. [1 punt]
2.2. A partir dels símbols de la prosa i la poesia, relacioneu la contraposició entre les «qüestions materials» i els «ideals de coses nobles» del text 1 amb el conflicte que esclata al final de L'alegria que passa (text 2). [2 punts]
Tria'n una
Exercici 3 — OPCIÓ A: Moncada, El Cafè de la Granota
Narrativa5 punts
OPCIÓ A [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]
Comenteu aquest fragment de «Senyora mort, carta de Miquel Garrigues», d'El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):
a) La veu narrativa: qui parla i a qui s'adreça.
b) Les característiques principals de la llengua literària.
c) El tractament del tema de la mort.
Text 1«Senyora mort, carta de Miquel Garrigues» (fragment inicial)
Senyora Mort: vostè sap millor que el més eixerit dels savis que la gent d'aquest món —vull dir, entenguem-nos, el del cantó dels vius— no tenim manera d'esbrinar el destí ni d'assabentar-nos amb anticipació de l'hora del nostre traspàs. Barrina, cavil·la, dona-hi voltes, tantes com vulguis: acabes marejadet i no en treus mai l'entrellat. Així doncs, enquimerat per aquesta incertesa, dicto la present al meu amic Miquel Dalmau, la Clenxa, un dels barbers de la vila, xicot molt repolit i d'allò més sabut en coses de lletra, al revés de mi, que sempre vaig ser un sapastre fet i dret per als estudis; la dicto avui, sense esperar a demà, no sigui cas que, per desídia o galvana, se me'n vagi tot en orris i em quedi de soldat de peu. De més verdes n'he vist madurar; encara no fa un any —a l'abril serà l'aniversari—, en aquesta mateixa taula del Cafè de la Granota on ara ens trobem la Clenxa i jo, l'oncle Campells, un homenàs de ferro colat que pareixia que no s'havia de morir mai de la vida, va cascar-la de sobte mentre jugava a la botifarra. I no es pensi que és l'únic. De casos semblants li'n contaria a cabassos; es quedaria esglaiadeta.
Font · Jesús Moncada, «Senyora mort, carta de Miquel Garrigues», dins El Cafè de la Granota.
Desenvolupeu el comentari de text de l'opció A. [5 punts]
Exercici 3 — OPCIÓ B: Salvat-Papasseit, El poema de la rosa als llavis
Poesia5 punts
OPCIÓ B [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]
Comenteu el poema «Rails i més rails», del llibre El poema de la rosa als llavis, de Joan Salvat-Papasseit. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):
a) La situació del poema en la història amorosa i el moment precís que vol representar.
b) Els aspectes formals.
c) La relació amb altres poemes del llibre.
Text 1«Rails i més rails»
rails i més rails
—i més rails
i més rails—
(la xemeneia fa el seu nom blanc
en marxa)
jo resto pres per la xarxa dels rails:
cor i desig com unes mans lligades
(si xiula fort
penso que m'ha cridat)
—perquè enyora l'amant
i jo l'amor del cos
i el de l'amor només de l'estimada
i ara imagino
el seu bes i el seu braç
i és sols l'agulla dels rails
i la màquina
MÉS RAILS QUE VOLS D'OCELL
LA MATINADA CLARA
Font · Joan Salvat-Papasseit, El poema de la rosa als llavis (1923).
Desenvolupeu el comentari de text de l'opció B. [5 punts]
Enunciat de l'examen oficial publicat per la comissió de la PAU. Les solucions i la correcció pas a pas són dins del simulacre.