[3 punts en total]
A partir dels poemes «Mester d'amor», de La gesta dels estels (1922) (text 1), i «Visca l'amor», d'El poema de la rosa als llavis (1923) (text 2), ambdues obres de Joan Salvat-Papasseit, responeu a les qüestions següents:
Text 1«Mester d'amor»
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa't besar —sacrifici fervent—
com més roent més fidel la besada.
Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada —la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire* el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
* veire: 'got'.
Font · Joan Salvat-Papasseit, La gesta dels estels (1922).
Text 2«Visca l'amor»
Visca l'amor que m'ha donat l'amiga
fresca i polida com un maig content!
Visca l'amor
l'he cridada i venia
—tota era blanca com un glop de llet.
Visca l'amor que Ella també es delia:
visca l'amor:
la volia i l'he pres.
Font · Joan Salvat-Papasseit, El poema de la rosa als llavis (1923).
2.1. Indiqueu quin és el tema comú a tots dos textos i citeu un vers de cada poema que ho exemplifiqui. [1 punt]
2.2. En el poema «Mester d'amor» (text 1) hi apareix clarament el tòpic del carpe diem. Argumenteu-ho amb dos versos d'aquest poema i compareu-los amb l'últim vers de «Visca l'amor» (text 2). [2 punts]
OPCIÓ A [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]
Comenteu el poema «Avui, vint-i-u de desembre», de Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):
a) L'experiència que descriu el poema considerant la seva situació en el llibre (és el primer poema de la secció «Tombant»).
b) L'espai i els objectes en relació amb el jo del poema.
c) La forma i la mètrica del poema en relació amb el contingut.
Text 1«Avui, vint-i-u de desembre»
Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d'atzavares, 5
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d'alegria de la casa.
I el gessamí, que si se'm mor, no se'm mor.
Feia molts dies que no sortia al balcó 10
corrent darrere d'amors i d'altres coses…
Font · Maria-Mercè Marçal, Bruixa de dol (primer poema de la secció «Tombant»).
Desenvolupeu el comentari de text de l'opció A. [5 punts]
OPCIÓ A [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]
Comenteu el poema xiii de la secció «Bruixa de dol», del llibre Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):
a) La contextualització del poema en la secció i la part del llibre on s'inclou.
b) Els principals aspectes formals i el sentit del poema.
c) Els símbols del poema recurrents a Bruixa de dol.
Text 1XIII
Bruixa de dol, al meu cau solitari,
he clos el llibre on l'òliba fa dia.
A trenc d'oblit s'esquera* la falzia
i el gessamí al tombant d'aquest llunari. 4
Amb pas furtiu, per fosc itinerari,
l'aranya ha pres altre cop el casal.
Cendra d'amor assenyala el portal.
Però la lluna em dicta que despari 8
el decorat —veus?, l'arbre malferit
serva a l'escorça la teva divisa—.
I em cita al fons de l'estany sense brisa.
Torno el mirall al calaix de la nit 12
i esborro el rastre, travessat d'agulles.
Se'm bada als dits la tristor de les fulles.
* s'esquera: 'creix bé, es nodreix (una planta)'.
Font · Maria-Mercè Marçal, Bruixa de dol, secció «Bruixa de dol», poema XIII.
Desenvolupeu el comentari de text de l'opció A. [5 punts]
Exercici 3 — OPCIÓ B: Salvat-Papasseit, El poema de la rosa als llavis
5 punts
OPCIÓ B [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]
Comenteu el poema «Rails i més rails», del llibre El poema de la rosa als llavis, de Joan Salvat-Papasseit. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):
a) La situació del poema en la història amorosa i el moment precís que vol representar.
b) Els aspectes formals.
c) La relació amb altres poemes del llibre.
Text 1«Rails i més rails»
rails i més rails
—i més rails
i més rails—
(la xemeneia fa el seu nom blanc
en marxa)
jo resto pres per la xarxa dels rails:
cor i desig com unes mans lligades
(si xiula fort
penso que m'ha cridat)
—perquè enyora l'amant
i jo l'amor del cos
i el de l'amor només de l'estimada
i ara imagino
el seu bes i el seu braç
i és sols l'agulla dels rails
i la màquina
MÉS RAILS QUE VOLS D'OCELL
LA MATINADA CLARA
Font · Joan Salvat-Papasseit, El poema de la rosa als llavis (1923).
Desenvolupeu el comentari de text de l'opció B. [5 punts]
[3 punts en total]
A partir d'aquest fragment d'un estudi de Caterina Riba sobre l'obra de Maria-Mercè Marçal (2012) (text 1) i d'aquest poema de Bruixa de dol (el primer de la secció «Les fades i les bruixes s'estimen»), de Maria-Mercè Marçal (1977) (text 2), responeu a les qüestions següents:
Text 1L'obra poètica de Maria-Mercè Marçal
L'autora [Marçal] revaloritza elements associats a la feminitat (el cos, la natura, l'oralitat, les cançons, la tradició popular) i efectua una sèrie de capgiraments simbòlics, el més destacat dels quals és el de la figura de la bruixa, ressignificada positivament. […] Reflectides dins la tradició oral i la literatura com a bonyegudes, plenes de berrugues i prestes a fer el mal, les bruixes són reivindicades per l'autora en tant que dones indòcils i rebels, maltractades injustament per la societat androcèntrica a causa de la seva negativa a subordinar-se a l'ordre establert. Marçal no transforma la imatgeria popular de les bruixes, que en els seus versos mantenen l'escombra que les caracteritza i es reuneixen al voltant del foc on dansen sota la lluna, sinó la mirada que habitualment es projecta sobre elles.
Font · Caterina Riba, estudi sobre l'obra de Maria-Mercè Marçal (2012).
Text 2Bruixa de dol
Avui, sabeu? Les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.
És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl·lules per desxifrar-ne el traç.
Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.
Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que venen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.
Font · Maria-Mercè Marçal, Bruixa de dol (1977), primer poema de la secció «Les fades i les bruixes s'estimen».
2.1. Segons el text 1, en l'obra poètica de Marçal es manté la imatgeria popular de les bruixes. Indiqueu quatre mots, expressions o versos del poema (text 2) que ho exemplifiquin. [1 punt]
2.2. Segons el text 1, la figura de la bruixa en l'obra de Marçal, tot i basar-se en la imatgeria popular, experimenta un capgirament simbòlic. Justifiqueu amb dos passatges del poema (text 2) aquesta revalorització de la figura de la bruixa de què parla el text 1. [2 punts]
Exercici 1 — OPCIÓ A: Salvat-Papasseit, El poema de la rosa als llavis
2 punts
OPCIÓ A
A El poema de la rosa als llavis, de Joan Salvat-Papasseit, hi ha alguns recursos formals propis de les avantguardes. Indiqueu-ne tres i exemplifiqueu-los amb poemes del llibre. [2 punts]
OPCIÓ A [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]
Comenteu el poema «Vuit de març», de Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):
a) La posició que ocupa el poema en el conjunt de l'obra.
b) Els principals aspectes formals i figures retòriques del poema.
c) Les imatges i els símbols del poema que apareixen al llarg de l'obra.
Text 1«Vuit de març»
Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de les dones 5
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l'estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats. 10
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina,
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles, 15
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó. 20
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l'or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama 25
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l'inici de la història 30
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l'aire
de les noves cançons 35
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l'arbre
de l'alliberament. 40
Font · Maria-Mercè Marçal, Bruixa de dol (1977), últim poema del llibre.
Desenvolupeu el comentari de text de l'opció A. [5 punts]
Exercici 3 — OPCIÓ B: Salvat-Papasseit, El poema de la rosa als llavis
5 punts
OPCIÓ B [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]
Comenteu el poema «Sota el meu llavi el seu», del llibre El poema de la rosa als llavis, de Joan Salvat-Papasseit. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):
a) La situació del poema en la història amorosa i el moment precís que vol representar.
b) Els aspectes formals, entre els quals les figures retòriques.
c) La funció de la puntuació.
Text 1«Sota el meu llavi el seu»
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
—i l'espatlla ben nua
ben blanca
l'ombra corba
incitant
de l'esguard:
encara un altre bes
un altre
un altre
—quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!
Font · Joan Salvat-Papasseit, El poema de la rosa als llavis (1923).
Desenvolupeu el comentari de text de l'opció B. [5 punts]
Segona part — Comentari 2 [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]
Comenteu el poema «Dimecres de cendra», inclòs en la secció «Intermezzo» del llibre Visions & Cants, de Joan Maragall. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):
a) Les característiques de la secció on s'inclou.
b) El significat del poema en el context del llibre: la celebració cristiana.
c) El tractament de la figura femenina i el vitalisme.
Text 1«Dimecres de cendra»
A una noia
No et facis posar cendra, — no et facis posar cendra,
patró de joventut,
que no té res que veure — la mort, la cendra, amb tu.
No entelis amb mementos¹
ton front rosat i pur. 5
Tu no has pas d'haver esment — de la trista paraula
que diu el sacerdot
girant-se de la taula.
Que aquest color rosat — que duus al front i als llavis
no t'ha sigut donat — per cendrosos agravis,² 10
que t'ha sigut donat,
verge de la sang tendra,
per uns altres esblaims³ — que no són pols ni cendra.
1. mementos: 'primeres paraules de la frase en llatí que el sacerdot pronunciava el dimecres de cendra en imposar la cendra sobre el front dels fidels'.
2. agravis: 'greuges, ofenses'.
3. esblaims: 'efecte d'esblaimar-se, perdre una cosa la seva coloració normal, esdevenir d'un color menys viu, empal·lidir'.
Font · Joan Maragall, Visions & Cants, secció «Intermezzo».
Exercici 2 — COMENTARI 2: Marçal, Bruixa de dol · Segona part
5 punts
Segona part — Comentari 2 [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]
Comenteu el poema xiii de la secció «Bruixa de dol», del llibre Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal. Tingueu en compte, sobretot, aquests aspectes (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):
a) La contextualització del poema en la secció i la part del llibre on s'inclou.
b) Els principals aspectes formals i el sentit del poema.
c) Els símbols del poema recurrents en Bruixa de dol.
Text 1XIII
Bruixa de dol, al meu cau solitari,
he clos el llibre on l'òliba fa dia.
A trenc d'oblit s'esquera* la falzia
i el gessamí al tombant d'aquest llunari. 4
Amb pas furtiu, per fosc itinerari,
l'aranya ha pres altre cop el casal.
Cendra d'amor assenyala el portal.
Però la lluna em dicta que despari 8
el decorat —veus?, l'arbre malferit
serva a l'escorça la teva divisa—.
I em cita al fons de l'estany sense brisa.
Torno el mirall al calaix de la nit 12
i esborro el rastre, travessat d'agulles.
Se'm bada als dits la tristor de les fulles.
* s'esquera: 'creix bé, es nodreix (una planta)'.
Font · Maria-Mercè Marçal, Bruixa de dol, secció «Bruixa de dol», poema XIII.
Exercici 2 — COMENTARI 2: Marçal, Bruixa de dol · Segona part
5 punts
Segona part — Comentari 2 [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]
Comenteu el poema «Cançó de fer camí», de Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):
a) La contextualització del poema en la secció i la part del llibre on s'inclou.
b) Els principals aspectes formals i retòrics.
c) El tema del poema i com s'articula en l'ús de les formes verbals.
Text 1«Cançó de fer camí»
Per a la Marina
Vols venir a la meva barca?
—Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d'allò que haurem deixat aquí. 4
Anirem lluny sense recança
—i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert. 8
Hi haurà rems per a tots els braços
—i serem quatre, serem cinc!—
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins. 12
Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard. 16
Bruixes d'ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s'escamparà la vida
com una dansa vegetal. 20
Dins la pell de l'ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit. 24
Segona part — Comentari 1 [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]
Comenteu la sisena part del poema «El comte Arnau», pertanyent a la secció «Visions» del llibre Visions & Cants, de Joan Maragall. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):
a) La mètrica i l'estructura del text.
b) El significat i la funció de les «veus de la terra».
c) La identificació d'Arnau amb els elements de la naturalesa, en relació amb el vitalisme i la filosofia de Nietzsche.
Text 1«El comte Arnau», VI
Totes les veus de la terra
aclamen el comte Arnau
perquè de la fosca prova
ha sortit tan triomfant.
—Fill de la terra, —fill de la terra, 5
comte l'Arnau,
ara demana, —ara demana:
què no podràs?
—Viure, viure, viure sempre:
no voldria morir mai; 10
ser com roure que s'arrela
i obre la copa en l'espai.
—Els roures viuen i viuen,
pro també compten els anys.
—Doncs, vull ser la roca immòbil 15
entre sols i temporals.
—La roca viu sense viure,
que res la penetra mai.
—Doncs, la mar somovedora
que a tot s'obre i dona pas. 20
—La mar s'està tota sola,
i tu vas acompanyat.
—Doncs, ser l'aire quan l'inflama
la llum del sol immortal.
—Pro l'aire ni el sol no estimen 25
ni senten l'eternitat.
Font · Joan Maragall, «El comte Arnau» (sisena part), dins Visions & Cants, secció «Visions».
Exercici 2 — COMENTARI 2: Marçal, Bruixa de dol · Segona part
5 punts
Segona part — Comentari 2 [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]
Comenteu el poema «Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen» de Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):
a) La forma mètrica del poema i l'estructura del contingut.
b) La relació del poema amb el títol de la secció a la qual fa d'obertura («Avui les fades i les bruixes s'estimen»), amb atenció especial a la darrera estrofa del text.
c) Els elements simbòlics que hi apareixen i, si s'escau, la relació que mantenen amb altres poemes del llibre.
Text 1«Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen»
Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.
És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs 5
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl·lules per desxifrar-ne el traç.
Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera, 10
i enceten una dansa, de punta i de taló.
Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que venen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.
Font · Maria-Mercè Marçal, Bruixa de dol (1977), poema que obre la secció «Avui les fades i les bruixes s'estimen».
Segona part — Comentari 1 [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]
Comenteu el poema «L'ànima de les flors», inclòs en la secció «Intermezzo», del recull Visions & Cants, de Joan Maragall. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):
a) El caràcter de la secció on s'inclou.
b) El significat del poema en el context del llibre: el valor al·legòric de les flors.
c) L'anàlisi dels principals aspectes formals.
Text 1«L'ànima de les flors»
Aquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant se val.
Aquelles dues flors no estan pas tristes, 5
no, no: riuen al sol.
M'han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sens dol.
«Morirem aviat, lluny de la planta»,
elles deuen pensar, 10
«mes ara nostre brill al poeta encanta,
i això mai morirà».
Font · Joan Maragall, Visions & Cants, secció «Intermezzo».
Segona part — Comentari 1 [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]
Comenteu el poema «Després de la tempestat», dins la secció «Intermezzo» de Visions & Cants, de Joan Maragall. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):
a) Les característiques de la secció en què s'inclou.
b) El tema i la mètrica d'aquest poema.
c) Els contrastos entre elements i la seva relació amb els valors del vitalisme.
Text 1«Després de la tempestat»
Quan s'esqueixen els núvols sobre el cel
la ciutat surt rient de la tempesta,
regalant d'aigua lluminosa arreu,
remorejant de nou en sons de festa.
Recomença el remor en la ciutat 5
i en el rostre dels homes l'alegria:
els núvols sobre el cel s'han esqueixat,
la tenebrosa nit torna a ser dia.
Cadascú alça els ulls per si retroba
la gran blavor del cel, tan oblidada! 10
Beneita sies, tempestat passada,
perquè fas alçar els ulls a la llum nova!
Font · Joan Maragall, Visions & Cants, secció «Intermezzo».
Exercici 2 — COMENTARI 2: Marçal, Bruixa de dol · Segona part
5 punts
Segona part — Comentari 2 [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]
Comenteu el poema «Avui, vint-i-u de desembre» de Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):
a) L'experiència que descriu el poema tenint en compte la seva situació en el llibre (és el primer poema de la secció «Tombant»).
b) El temps, l'espai i els objectes en relació amb el jo del poema.
c) La forma i la mètrica del poema en relació amb el contingut.
Text 1«Avui, vint-i-u de desembre»
Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d'atzavares, 5
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d'alegria de la casa.
I el gessamí, que si se'm mor, no se'm mor.
Feia molts dies que no sortia al balcó 10
corrent darrere d'amors i d'altres coses…
Font · Maria-Mercè Marçal, Bruixa de dol, secció «Tombant».
Segona part — Comentari 2 [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]
Comenteu el poema «Oda a Espanya», que forma part d'«Els tres cants de la guerra» de Visions & Cants, de Joan Maragall. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):
a) La forma mètrica i el sentit del text (podeu fer-ne una paràfrasi).
b) La circumstància històrica a què fa referència i la relació amb els altres «Cants de la guerra» (identifiqueu-hi les referències al context històric) i amb la posició política de Maragall.
c) La contraposició entre els símbols vitalistes i les imatges de la mort.
Text 1«Oda a Espanya»
Escolta, Espanya, — la veu d'un fill
que et parla en llengua — no castellana;
parlo en la llengua — que m'ha donat
la terra aspra:
en'questa llengua — pocs t'han parlat; 5
en l'altra, massa.
T'han parlat massa — dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries — i els teus records,
records i glòries — només de morts: 10
has viscut trista.
Jo vull parlar-te — molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes — vida és la sang,
vida pels d'ara — i pels que vindran: 15
vessada, és morta.
Massa pensaves — en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies — a mort els fills,
te satisfeies — d'honres mortals, 20
i eren tes festes — els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos — marxar replens
dels fills que duies — a que morissin:
somrients marxaven — cap a l'atzar; 25
i tu cantaves — vora del mar
com una folla.
On són els barcos? — On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes, — no tens ningú. 30
Espanya, Espanya, — retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
Salva't, oh!, salva't — de tant de mal;
que el plor et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn: 35
aixeca el front,
Font · Joan Maragall, Visions & Cants, «Els tres cants de la guerra».