Barroc: exercicis de selectivitat d'Història de l'Art (Comunitat Valenciana)

PART 2. IDENTIFICACIÓ DE LES PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DELS PERÍODES ARTÍSTICS I DELS SEUS REPRESENTANTS (4 punts) Respon a una de les preguntes següents: 2.1. Expliqueu les característiques generals de l'obra de Peter Paul Rubens.

PART 2. IDENTIFICACIÓ DE LES PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DELS PERÍODES ARTÍSTICS I DELS SEUS REPRESENTANTS (4 punts) Respon a una de les preguntes següents: 2.2. Expliqueu les característiques generals de la imatgeria espanyola.

PART 2. IDENTIFICACIÓ DE LES PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DELS PERÍODES ARTÍSTICS I DELS SEUS REPRESENTANTS (4 punts) Respon a una de les preguntes següents: 2.1. Explica les característiques generals de l'escultura de Bernini.

2. Analitzeu i comenteu la imatge 4 (4 punts). La imatge 5 us pot facilitar el desenvolupament de la pregunta 4, però no cal que la comenteu. Imatge 4: Gregorio Fernández. 1616. Pietat. [Imatge 4: grup escultòric de fusta policromada: la Mare de Déu, de mirada alçada i mà oberta, sosté sobre la falda el cos de Crist mort, sobre una base rocosa; a l'esquerra se'n veuen uns peus clavats a una creu]

4. Expliqueu les característiques generals de la imatgeria espanyola del segle XVII (4 punts). Text 2 (en relació amb la imatgeria espanyola del segle XVII): “La problemàtica es produeix quan l’escena està constituïda per diverses figures. L’escultor ha de lluitar per aconseguir una composició a l’espai, valorable des de tots els angles. Per això normalment la composició no és simètrica ni frontal, encara que s’hi done prioritat. Passos com el del Descendiment, de Gregorio Fernández, pregonen les dificultats que va haver de vèncer l’escultor. Per això mateix, la comprensió total de l’obra només s’obté gaudint d’aquestes perspectives obtingudes girant al voltant del pas”. (J. J. Martín González, Escultura barroca en España 1600-1770, Madrid, 1983, p. 44). Text 3 (en relació amb la imatgeria espanyola del segle XVII): “Al segle XVII fa crisi la tendència a atorgar poliment a les encarnacions. Els contractes especifiquen que es facen aquestes encarnacions en mat, o primer a poliment (per donar consistència a les superfícies) i per sobre mat. Si es buscava el naturalisme, el desterrament de la brillantor, censurat per Pacheco perquè feia que les escultures semblaren plats vidrats, s’imposava. En no brillar la pell, el to mat era de rigor. El policromador ha aplicat a les parts nues tots els elements valoratius; el ressalt dels músculs s’acusa mitjançant el to. Les òrbites dels ulls apareixen més fosques, reforçant la penombra. Les escenes de la Passió requereixen la policromia per a fer paleses les ferides, els reguers de sang, les blaüres, etc.” (J. J. Martín González, El escultor Gregorio Fernández, Madrid, 1980, pp. 51-52.)

2. Analitzeu i comenteu la imatge 4 (4 punts). La imatge 5 us pot facilitar el desenvolupament de la pregunta 4, però no cal que la comenteu. Imatge 4: Gianlorenzo Bernini. 1647-1652. Èxtasi de Santa Teresa de Jesús. Marbres. Santa Maria della Vittoria, capella Cornaro, Roma. [Imatge 4: grup escultòric de marbre blanc: un àngel somrient, amb una fletxa a la mà, davant d'una santa recolzada en un núvol, de plecs abundants a la túnica, sota uns raigs daurats]

4. Expliqueu les característiques generals de l'escultura barroca, i de l'obra de Bernini en particular (4 punts). Text 2 (en relació amb la pregunta sobre la escultura barroca i l’obra de Bernini) “L’escultura va ser, des del principi i fins al final de la seua carrera, el camp que va constituir la vertadera vocació artística de Bernini. En la vellesa encara havia d’insistir que ell havia nascut més dotat per a la pintura que per a l’escultura, per la facilitat i rapidesa que tenia per a crear, a les quals posava traves la duresa del material escultòric; no obstant això, per a Bernini, la pintura constituïa un engany, una mentida, mentre que l’escultura era una veritat, que fins un cec podria reconèixer; la pintura era al capdavall obra del diable, mentre que l’escultura —i la creació de l’home havia sigut obra d’un escultor— era obra de Déu”. (Fernando Marías, Gianlorenzo Bernini, Historia 16, Madrid 1993, p. 14). Text 3 (en relació amb la pregunta sobre la escultura barroca i l’obra de Bernini). “Bernini va descobrir, així mateix, les possibilitats coloristes i sensuals de l’escultura. Sabem, gràcies a afirmacions realitzades al final de la seua vida, que el color era l’element de la realitat que més trobava a faltar en el retrat en marbre (…). El seu desig d’aconseguir efectes coloristes amb materials monocroms és un aspecte d’una nova comprensió sensual de la superfície dels objectes: el cos tou de Persèfone i les diverses qualitats de Dafne obrin un nou camp d’exploració que mai havia temptat Miquel Àngel o Giovanni Bologna, però que inspiraria els escultors europeus durant més de cent anys”. (Howard Hibbard, Bernini, Xarait, Madrid 1982, p. 45).