Examen selectivitat Història de l'Art 2023 Ordinària — Comunitat Valenciana

3. Expliqueu les característiques generals de l'arquitectura romànica (4 punts). Text 1 (en relació amb l’arquitectura romànica): “L’encert d’aconseguir en una obra d’art la manifestació en síntesi genial de l’aspiració estètica de tota una època, de manera que puguem proclamar davant seu: «Aquí se salva l’ànima d’Egipte, a les Piràmides» o l’ànima de Grècia al Partenó, o el de Roma al Panteó, o el pont d’Alcántara; el gòtic a qualsevol de les seves catedrals, el Renaixement al Vaticà, i així successivament, crec que, igualment, estem capacitats per a afirmar que a Sant Martí de Fròmista se salva l’esperit de l’art romànic espanyol, és a dir, tota aquesta època, mil anys desapareguda materialment, però que, encara que només fos per la permanència de Sant Martí de Fròmista, com un cor arrencat bategarà permanentment fins que les seues pedres caiguen un dia…” (M.A. García Guinea, “San Martín de Frómista, paradigma del románico hispano”, en Perfiles del Arte Románico, Aguilar de Campoo, 2002, p. 14).

4. Expliqueu les característiques generals de la imatgeria espanyola del segle XVII (4 punts). Text 2 (en relació amb la imatgeria espanyola del segle XVII): “La problemàtica es produeix quan l’escena està constituïda per diverses figures. L’escultor ha de lluitar per aconseguir una composició a l’espai, valorable des de tots els angles. Per això normalment la composició no és simètrica ni frontal, encara que s’hi done prioritat. Passos com el del Descendiment, de Gregorio Fernández, pregonen les dificultats que va haver de vèncer l’escultor. Per això mateix, la comprensió total de l’obra només s’obté gaudint d’aquestes perspectives obtingudes girant al voltant del pas”. (J. J. Martín González, Escultura barroca en España 1600-1770, Madrid, 1983, p. 44). Text 3 (en relació amb la imatgeria espanyola del segle XVII): “Al segle XVII fa crisi la tendència a atorgar poliment a les encarnacions. Els contractes especifiquen que es facen aquestes encarnacions en mat, o primer a poliment (per donar consistència a les superfícies) i per sobre mat. Si es buscava el naturalisme, el desterrament de la brillantor, censurat per Pacheco perquè feia que les escultures semblaren plats vidrats, s’imposava. En no brillar la pell, el to mat era de rigor. El policromador ha aplicat a les parts nues tots els elements valoratius; el ressalt dels músculs s’acusa mitjançant el to. Les òrbites dels ulls apareixen més fosques, reforçant la penombra. Les escenes de la Passió requereixen la policromia per a fer paleses les ferides, els reguers de sang, les blaüres, etc.” (J. J. Martín González, El escultor Gregorio Fernández, Madrid, 1980, pp. 51-52.)

PREGUNTES 5 i 6 (2 punts). Contesteu NOMÉS UNA de les dues preguntes. 5. Expliqueu el context religiós, socioeconòmic, polític i cultural relacionat amb l'arquitectura romànica (2 punts). 6. Expliqueu el context religiós, socioeconòmic, polític i cultural relacionat amb l'art barroc a Espanya (2 punts). Text 1 (en relació amb l’arquitectura romànica): “L’encert d’aconseguir en una obra d’art la manifestació en síntesi genial de l’aspiració estètica de tota una època, de manera que puguem proclamar davant seu: «Aquí se salva l’ànima d’Egipte, a les Piràmides» o l’ànima de Grècia al Partenó, o el de Roma al Panteó, o el pont d’Alcántara; el gòtic a qualsevol de les seves catedrals, el Renaixement al Vaticà, i així successivament, crec que, igualment, estem capacitats per a afirmar que a Sant Martí de Fròmista se salva l’esperit de l’art romànic espanyol, és a dir, tota aquesta època, mil anys desapareguda materialment, però que, encara que només fos per la permanència de Sant Martí de Fròmista, com un cor arrencat bategarà permanentment fins que les seues pedres caiguen un dia…” (M.A. García Guinea, “San Martín de Frómista, paradigma del románico hispano”, en Perfiles del Arte Románico, Aguilar de Campoo, 2002, p. 14). Text 2 (en relació amb la imatgeria espanyola del segle XVII): “La problemàtica es produeix quan l’escena està constituïda per diverses figures. L’escultor ha de lluitar per aconseguir una composició a l’espai, valorable des de tots els angles. Per això normalment la composició no és simètrica ni frontal, encara que s’hi done prioritat. Passos com el del Descendiment, de Gregorio Fernández, pregonen les dificultats que va haver de vèncer l’escultor. Per això mateix, la comprensió total de l’obra només s’obté gaudint d’aquestes perspectives obtingudes girant al voltant del pas”. (J. J. Martín González, Escultura barroca en España 1600-1770, Madrid, 1983, p. 44). Text 3 (en relació amb la imatgeria espanyola del segle XVII): “Al segle XVII fa crisi la tendència a atorgar poliment a les encarnacions. Els contractes especifiquen que es facen aquestes encarnacions en mat, o primer a poliment (per donar consistència a les superfícies) i per sobre mat. Si es buscava el naturalisme, el desterrament de la brillantor, censurat per Pacheco perquè feia que les escultures semblaren plats vidrats, s’imposava. En no brillar la pell, el to mat era de rigor. El policromador ha aplicat a les parts nues tots els elements valoratius; el ressalt dels músculs s’acusa mitjançant el to. Les òrbites dels ulls apareixen més fosques, reforçant la penombra. Les escenes de la Passió requereixen la policromia per a fer paleses les ferides, els reguers de sang, les blaüres, etc.” (J. J. Martín González, El escultor Gregorio Fernández, Madrid, 1980, pp. 51-52.)