Examen selectivitat Història de l'Art 2021 Ordinària — Comunitat Valenciana

3. Expliqueu les característiques generals de l'arquitectura del Quattrocento, amb especial referència a Brunelleschi i Alberti. (4 punts) Text 1 (amb relació a l’arquitectura del Quattrocento): “Però cap al 1400, al començament del Quattrocento, Florència era important no sols com a bressol d’experiments polítics i socials; era també el lloc on l’esperit nou del Renaixement s’obria camí amb més força. Va ser aquest temperament peculiarment florentí el que va fer-ne una ciutat única, seu i cresol del modern esperit italià, i fins i tot de l’esperit europeu modern”. (Sigfried Giedion, Espacio, tiempo y arquitectura, Ed. Reverté, 2009, p. 66)

4. Expliqueu les característiques generals de l'escultura grega. (4 punts) Text 2 (amb relació a l’escultura grega): “Els artistes clàssics van deixar de tractar el cos humà com una figura geomètrica i en van representar les complexes formes vivents, però al mateix temps aspiraven a descobrir les senzilles proporcions constants en aquestes formes. És aquesta combinació el que en constituïa el tret més particular: l’art representava els cossos vius, però no n’era una còpia, sinó una síntesi. Si l’alçària de l’estàtua era set vegades la longitud de la cara i la cara tres vegades la longitud del nas, era perquè en aquests nombres l’art hi veia la síntesi vertadera de les proporcions humanes.” (Wladyslaw Tatarkiewicz, Historia de la Estética, Akal, 2000, p. 76) Text 3 (en relació a l’escultura grega): “… Una figura de Fídies és forma pura, no tradueix en el seu acord anatòmic, en la proporció dels seus membres, en el ritme de les seues parts, cap passió determinada; es troba equidistant de l’alegria i de la tristesa; si té algun sentiment és aquell que nosaltres, occidentals, anomenaríem serenitat”. (M. Picón Salas, Las formas y las visiones. Ensayos de Arte, Universidad Católica Andrés Bello, Caracas, 2007, p. 63)

O 6 (2 punts: respongueu UNA de les dues) 5. Comenteu el context polític, religiós i cultural del Quattrocento. (2 punts) Text 1 (amb relació a l’arquitectura del Quattrocento): “Però cap al 1400, al començament del Quattrocento, Florència era important no sols com a bressol d’experiments polítics i socials; era també el lloc on l’esperit nou del Renaixement s’obria camí amb més força. Va ser aquest temperament peculiarment florentí el que va fer-ne una ciutat única, seu i cresol del modern esperit italià, i fins i tot de l’esperit europeu modern”. (Sigfried Giedion, Espacio, tiempo y arquitectura, Ed. Reverté, 2009, p. 66) 6. Comenteu el context social, polític, cultural i religiós de la Grècia clàssica. (2 punts) Text 2 (amb relació a l’escultura grega): “Els artistes clàssics van deixar de tractar el cos humà com una figura geomètrica i en van representar les complexes formes vivents, però al mateix temps aspiraven a descobrir les senzilles proporcions constants en aquestes formes. És aquesta combinació el que en constituïa el tret més particular: l’art representava els cossos vius, però no n’era una còpia, sinó una síntesi. Si l’alçària de l’estàtua era set vegades la longitud de la cara i la cara tres vegades la longitud del nas, era perquè en aquests nombres l’art hi veia la síntesi vertadera de les proporcions humanes.” (Wladyslaw Tatarkiewicz, Historia de la Estética, Akal, 2000, p. 76) Text 3 (en relació a l’escultura grega): “… Una figura de Fídies és forma pura, no tradueix en el seu acord anatòmic, en la proporció dels seus membres, en el ritme de les seues parts, cap passió determinada; es troba equidistant de l’alegria i de la tristesa; si té algun sentiment és aquell que nosaltres, occidentals, anomenaríem serenitat”. (M. Picón Salas, Las formas y las visiones. Ensayos de Arte, Universidad Católica Andrés Bello, Caracas, 2007, p. 63)