Art clàssic: Grècia i Roma: exercicis de selectivitat d'Història de l'Art (Comunitat Valenciana)

PART 3. IDENTIFICACIÓ DE LES DIFERENTS FUNCIONS DE L'OBRA D'ART (2 punts) Respon a la pregunta següent (fent servir com a material de suport els textos 1 i 2): 3.1. Explica la funció i el simbolisme de l'arquitectura civil en la Roma clàssica, especialment en relació amb el context social i polític. Text 1: “August va fer ús de l’art i l’arquitectura per a potenciar una imatge del seu poder, especialment en la ciutat de Roma, símbol del poder central. En aquesta ciutat conclou el teatre de Marcel, que servirà de model per a totes les províncies; també permet a Agripa, el seu fidel col·laborador, construir diversos edificis, entre ells les primeres termes monumentals de la Urbs, i planifica la construcció del seu mausoleu. Miguel Ángel Elvira Barba, “El arte etrusco y romano”, en Historia del arte, vol 1. El mundo antiguo. Alianza, 1996, pp. 332-335 [text adaptat]. Text 2: Igualment, el caràcter unificador del seu regnat es manifesta amb la idea de la “romanització cultural de les províncies”. El seu regnat constitueix, per tant, la primera fase prolongada, i potser la més important, de la romanització monumental del Mediterrani. Quasi sempre per iniciativa estatal, i sens dubte amb arquitectes formats a Roma, veiem sorgir en totes les províncies una vertadera antologia de la construcció i enginyeria romana més pura, i amb trets clarament classicistes. Entre els temples cal recordar, sobretot, per la puresa de les seues línies, la Maison Carrée de Nimes, i podríem continuar la llista amb nombrosos teatres, amfiteatres i altres edificis públics, concloent amb el que és sens dubte el major projecte colonial d’August: el conjunt monumental de Mèrida, destinat a constituir una xicoteta Roma en l’occident d’Hispània”. Miguel Ángel Elvira Barba, “El arte etrusco y romano”, en Historia del arte, vol 1. El mundo antiguo. Alianza, 1996, pp. 332-335 [text adaptat].

PART 2. IDENTIFICACIÓ DE LES PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DELS PERÍODES ARTÍSTICS I DELS SEUS REPRESENTANTS (4 punts) Respon a una de les preguntes següents: 2.1. Expliqueu les característiques generals de l'arquitectura romana.

PART 1. COMENTARI EXPLICATIU D'UNA OBRA D'ART (4 punts) Fes el comentari d'una d'aquestes obres d'art (a partir de la imatge de suport), interpreta'n el llenguatge artístic, la tècnica, l'estil i el significat, i relaciona-la amb altres obres del període o del mateix artista: 1.1. Partenó (imatge 1). [Imatge 1: temple grec en ruïnes sobre una elevació rocosa, amb una columnata exterior contínua i restes del frontó i de l'entaulament]

1. Analitzeu i comenteu la imatge 1 (4 punts). Les imatges 2 i 3 us poden facilitar el desenvolupament de la pregunta 3, però no cal que les comenteu. Imatge 1: Temple d'Atenea Niké. Atenes, 427-424 a.C. [Imatge 1: edifici de marbre blanc vist en escorç, amb columnes de capitell jònic a la façana i al lateral, entaulament amb fris i un basament escalonat]

3. Expliqueu les característiques generals de l'arquitectura grega (4 punts). Text 1 (en relació amb la pregunta sobre l’arquitectura grega) “L’estudi de la construcció a Grècia és essencial per a una millor comprensió de les altres branques de l’art grec. D’altra banda, en l’arquitectura es reconeixen immediatament les qualitats intrínseques d’aquest art: les seues formes sòbries, però delicades, l’harmonia de les proporcions i un sentit del que és característic i permanent que se sobreposa a l’accidental, qualitats que, en definitiva, han donat a l’art grec el seu lloc privilegiat en la nostra civilització. Malgrat les destrosses causades per guerres i terratrémols al llarg dels segles, s’han conservat prou edificis antics grecs en estat prou bo per a mostrar-nos el seu caràcter i la seua evolució general (…). Arreu del món grec es troben restes de cadascun d’aquests tipus estructurals. Els grecs erigien els seus temples, teatres, gimnasos i mercats allà on anaven, com a part fonamental de la vida grega”. (Gisela M. A. Richter, El arte griego. Destino, Barcelona 1980, p. 19).

O 6 (2 punts: respongueu UNA de les dues) 5. Expliqueu el context social, polític, econòmic i religiós en el qual es va desenvolupar l'art grec (2 punts). Text 1 (en relació amb la pregunta sobre l’arquitectura grega) “L’estudi de la construcció a Grècia és essencial per a una millor comprensió de les altres branques de l’art grec. D’altra banda, en l’arquitectura es reconeixen immediatament les qualitats intrínseques d’aquest art: les seues formes sòbries, però delicades, l’harmonia de les proporcions i un sentit del que és característic i permanent que se sobreposa a l’accidental, qualitats que, en definitiva, han donat a l’art grec el seu lloc privilegiat en la nostra civilització. Malgrat les destrosses causades per guerres i terratrémols al llarg dels segles, s’han conservat prou edificis antics grecs en estat prou bo per a mostrar-nos el seu caràcter i la seua evolució general (…). Arreu del món grec es troben restes de cadascun d’aquests tipus estructurals. Els grecs erigien els seus temples, teatres, gimnasos i mercats allà on anaven, com a part fonamental de la vida grega”. (Gisela M. A. Richter, El arte griego. Destino, Barcelona 1980, p. 19). 6. Expliqueu el context històric i social en el qual es va desenvolupar l'art barroc (2 punts). Text 2 (en relació amb la pregunta sobre la escultura barroca i l’obra de Bernini) “L’escultura va ser, des del principi i fins al final de la seua carrera, el camp que va constituir la vertadera vocació artística de Bernini. En la vellesa encara havia d’insistir que ell havia nascut més dotat per a la pintura que per a l’escultura, per la facilitat i rapidesa que tenia per a crear, a les quals posava traves la duresa del material escultòric; no obstant això, per a Bernini, la pintura constituïa un engany, una mentida, mentre que l’escultura era una veritat, que fins un cec podria reconèixer; la pintura era al capdavall obra del diable, mentre que l’escultura —i la creació de l’home havia sigut obra d’un escultor— era obra de Déu”. (Fernando Marías, Gianlorenzo Bernini, Historia 16, Madrid 1993, p. 14). Text 3 (en relació amb la pregunta sobre la escultura barroca i l’obra de Bernini). “Bernini va descobrir, així mateix, les possibilitats coloristes i sensuals de l’escultura. Sabem, gràcies a afirmacions realitzades al final de la seua vida, que el color era l’element de la realitat que més trobava a faltar en el retrat en marbre (…). El seu desig d’aconseguir efectes coloristes amb materials monocroms és un aspecte d’una nova comprensió sensual de la superfície dels objectes: el cos tou de Persèfone i les diverses qualitats de Dafne obrin un nou camp d’exploració que mai havia temptat Miquel Àngel o Giovanni Bologna, però que inspiraria els escultors europeus durant més de cent anys”. (Howard Hibbard, Bernini, Xarait, Madrid 1982, p. 45).

2. Analitzeu i comenteu la imatge 4 (4 punts). La imatge 5 us pot facilitar el desenvolupament de la pregunta 4, però no cal que la comenteu. Imatge 4: Dorífor (Policlet). Mitjan s. V a. C., còpia en marbre de l'original de bronze. [Imatge 4: escultura masculina nua de marbre, dreta, amb el pes recolzat sobre una cama i l'altra lleugerament enrere, un braç doblegat i el cap lleugerament girat]

4. Expliqueu les característiques generals de l'escultura grega. (4 punts) Text 2 (amb relació a l’escultura grega): “Els artistes clàssics van deixar de tractar el cos humà com una figura geomètrica i en van representar les complexes formes vivents, però al mateix temps aspiraven a descobrir les senzilles proporcions constants en aquestes formes. És aquesta combinació el que en constituïa el tret més particular: l’art representava els cossos vius, però no n’era una còpia, sinó una síntesi. Si l’alçària de l’estàtua era set vegades la longitud de la cara i la cara tres vegades la longitud del nas, era perquè en aquests nombres l’art hi veia la síntesi vertadera de les proporcions humanes.” (Wladyslaw Tatarkiewicz, Historia de la Estética, Akal, 2000, p. 76) Text 3 (en relació a l’escultura grega): “… Una figura de Fídies és forma pura, no tradueix en el seu acord anatòmic, en la proporció dels seus membres, en el ritme de les seues parts, cap passió determinada; es troba equidistant de l’alegria i de la tristesa; si té algun sentiment és aquell que nosaltres, occidentals, anomenaríem serenitat”. (M. Picón Salas, Las formas y las visiones. Ensayos de Arte, Universidad Católica Andrés Bello, Caracas, 2007, p. 63)

1. Analitzeu i comenteu la imatge 1 (4 punts). Les imatges 2 i 3 us poden facilitar el desenvolupament de la pregunta 3, però no cal que les comenteu. Imatge 1. Panteó, Roma. S. II d. C. [Imatge 1: edifici romà de pedra amb un pòrtic de columnes corínties i frontó triangular davant d'un gran cos cilíndric cobert amb una cúpula baixa]

3. Expliqueu les característiques generals de l'arquitectura romana (4 punts). Text 1 (amb relació a l’arquitectura romana): “El que primer salta a la vista en els edificis de la Roma augustal són els pròdigs revestiments d’opulència de nou ric, junt amb fortes insinuacions de neoclassicisme àtic. Aquest era, per descomptat, un element important del programa. Encara que avui no siga del grat de tots, és indubtable que era adequat al gust del seu temps, atès que expressava exactament la meta de pròspera estabilitat que el règim augustal volia fer palesa. Però mentre que els grans monuments estatals són els que capten l’atenció, cal recordar quanta de l’activitat constructiva d’August es troba en camps tan prosaics però necessaris com ara vies i ponts, desenvolupament urbà, subministrament d’aigua i clavegueram”. (J. B. Ward-Perkins, Arquitectura romana, Madrid, 1976, p. 82)

O 6 (2 punts: respongueu UNA de les dues) 5. Comenteu el context social, polític, cultural i religiós de l'arquitectura romana (2 punts). Text 1 (amb relació a l’arquitectura romana): “El que primer salta a la vista en els edificis de la Roma augustal són els pròdigs revestiments d’opulència de nou ric, junt amb fortes insinuacions de neoclassicisme àtic. Aquest era, per descomptat, un element important del programa. Encara que avui no siga del grat de tots, és indubtable que era adequat al gust del seu temps, atès que expressava exactament la meta de pròspera estabilitat que el règim augustal volia fer palesa. Però mentre que els grans monuments estatals són els que capten l’atenció, cal recordar quanta de l’activitat constructiva d’August es troba en camps tan prosaics però necessaris com ara vies i ponts, desenvolupament urbà, subministrament d’aigua i clavegueram”. (J. B. Ward-Perkins, Arquitectura romana, Madrid, 1976, p. 82) 6. Comenteu el context social, polític, cultural i religiós de la pintura del Cinquecento i Miquel Àngel (2 punts). Text 2 (amb relació a la pintura de Miquel Àngel): “El resultat és d’una gran originalitat, i també una extraordinària creació personal de l’artista, a qui el pontífex va donar plena llibertat per a inventar la iconografia. Per primera vegada, com que les motlures pintades no eren simplement decoratives, sinó part integrant de l’obra, tots els elements figurats es fonen en una síntesi superba d’arquitectura, escultura i pintura. Com uns versos pautats i rítmics, formen un impressionant poema coral”. (J. Hernández Perera, “El Cinquecento italiano”, en Historia Universal del Arte, Planeta, Barcelona, 1987, p. 138). Text 3 (amb relació a la pintura de Miquel Àngel): “No sols la composició d’El judici final va ser controvertida, també ho van ser altres elements dels frescos de la Sixtina de Miquel Àngel, en la mesura en què van infringir les convencions de l’edat mitjana i del Renaixement primerenc: el clergat es va mostrar contrariat en veure que mancava d’un missatge fort i inequívoc, necessari per a impulsar les masses. Fins llavors, la tradició iconogràfica habitual facilitava als fidels el reconeixement de les principals figures de la saga del cristianisme. Les convencions van subsistir fins a les primeres obres de Rafael, podria dir-se que fins a la seua Disputa. Llavors va arribar Miquel Àngel i va trepitjar les regles del joc, com va fer amb qualsevol altra norma que considerara enutjosa”. (E. Müntz, Miguel Ángel, Nova York, 2019, p. 81).