Examen selectivitat Història de l'Art 2022 Ordinària — Comunitat Valenciana

3. Expliqueu les característiques generals de l'arquitectura grega (4 punts). Text 1 (en relació amb la pregunta sobre l’arquitectura grega) “L’estudi de la construcció a Grècia és essencial per a una millor comprensió de les altres branques de l’art grec. D’altra banda, en l’arquitectura es reconeixen immediatament les qualitats intrínseques d’aquest art: les seues formes sòbries, però delicades, l’harmonia de les proporcions i un sentit del que és característic i permanent que se sobreposa a l’accidental, qualitats que, en definitiva, han donat a l’art grec el seu lloc privilegiat en la nostra civilització. Malgrat les destrosses causades per guerres i terratrémols al llarg dels segles, s’han conservat prou edificis antics grecs en estat prou bo per a mostrar-nos el seu caràcter i la seua evolució general (…). Arreu del món grec es troben restes de cadascun d’aquests tipus estructurals. Els grecs erigien els seus temples, teatres, gimnasos i mercats allà on anaven, com a part fonamental de la vida grega”. (Gisela M. A. Richter, El arte griego. Destino, Barcelona 1980, p. 19).

4. Expliqueu les característiques generals de l'escultura barroca, i de l'obra de Bernini en particular (4 punts). Text 2 (en relació amb la pregunta sobre la escultura barroca i l’obra de Bernini) “L’escultura va ser, des del principi i fins al final de la seua carrera, el camp que va constituir la vertadera vocació artística de Bernini. En la vellesa encara havia d’insistir que ell havia nascut més dotat per a la pintura que per a l’escultura, per la facilitat i rapidesa que tenia per a crear, a les quals posava traves la duresa del material escultòric; no obstant això, per a Bernini, la pintura constituïa un engany, una mentida, mentre que l’escultura era una veritat, que fins un cec podria reconèixer; la pintura era al capdavall obra del diable, mentre que l’escultura —i la creació de l’home havia sigut obra d’un escultor— era obra de Déu”. (Fernando Marías, Gianlorenzo Bernini, Historia 16, Madrid 1993, p. 14). Text 3 (en relació amb la pregunta sobre la escultura barroca i l’obra de Bernini). “Bernini va descobrir, així mateix, les possibilitats coloristes i sensuals de l’escultura. Sabem, gràcies a afirmacions realitzades al final de la seua vida, que el color era l’element de la realitat que més trobava a faltar en el retrat en marbre (…). El seu desig d’aconseguir efectes coloristes amb materials monocroms és un aspecte d’una nova comprensió sensual de la superfície dels objectes: el cos tou de Persèfone i les diverses qualitats de Dafne obrin un nou camp d’exploració que mai havia temptat Miquel Àngel o Giovanni Bologna, però que inspiraria els escultors europeus durant més de cent anys”. (Howard Hibbard, Bernini, Xarait, Madrid 1982, p. 45).

O 6 (2 punts: respongueu UNA de les dues) 5. Expliqueu el context social, polític, econòmic i religiós en el qual es va desenvolupar l'art grec (2 punts). Text 1 (en relació amb la pregunta sobre l’arquitectura grega) “L’estudi de la construcció a Grècia és essencial per a una millor comprensió de les altres branques de l’art grec. D’altra banda, en l’arquitectura es reconeixen immediatament les qualitats intrínseques d’aquest art: les seues formes sòbries, però delicades, l’harmonia de les proporcions i un sentit del que és característic i permanent que se sobreposa a l’accidental, qualitats que, en definitiva, han donat a l’art grec el seu lloc privilegiat en la nostra civilització. Malgrat les destrosses causades per guerres i terratrémols al llarg dels segles, s’han conservat prou edificis antics grecs en estat prou bo per a mostrar-nos el seu caràcter i la seua evolució general (…). Arreu del món grec es troben restes de cadascun d’aquests tipus estructurals. Els grecs erigien els seus temples, teatres, gimnasos i mercats allà on anaven, com a part fonamental de la vida grega”. (Gisela M. A. Richter, El arte griego. Destino, Barcelona 1980, p. 19). 6. Expliqueu el context històric i social en el qual es va desenvolupar l'art barroc (2 punts). Text 2 (en relació amb la pregunta sobre la escultura barroca i l’obra de Bernini) “L’escultura va ser, des del principi i fins al final de la seua carrera, el camp que va constituir la vertadera vocació artística de Bernini. En la vellesa encara havia d’insistir que ell havia nascut més dotat per a la pintura que per a l’escultura, per la facilitat i rapidesa que tenia per a crear, a les quals posava traves la duresa del material escultòric; no obstant això, per a Bernini, la pintura constituïa un engany, una mentida, mentre que l’escultura era una veritat, que fins un cec podria reconèixer; la pintura era al capdavall obra del diable, mentre que l’escultura —i la creació de l’home havia sigut obra d’un escultor— era obra de Déu”. (Fernando Marías, Gianlorenzo Bernini, Historia 16, Madrid 1993, p. 14). Text 3 (en relació amb la pregunta sobre la escultura barroca i l’obra de Bernini). “Bernini va descobrir, així mateix, les possibilitats coloristes i sensuals de l’escultura. Sabem, gràcies a afirmacions realitzades al final de la seua vida, que el color era l’element de la realitat que més trobava a faltar en el retrat en marbre (…). El seu desig d’aconseguir efectes coloristes amb materials monocroms és un aspecte d’una nova comprensió sensual de la superfície dels objectes: el cos tou de Persèfone i les diverses qualitats de Dafne obrin un nou camp d’exploració que mai havia temptat Miquel Àngel o Giovanni Bologna, però que inspiraria els escultors europeus durant més de cent anys”. (Howard Hibbard, Bernini, Xarait, Madrid 1982, p. 45).