Examen selectivitat Història de l'Art 2022 Extraordinària — Comunitat Valenciana

3. Expliqueu les característiques generals de l'arquitectura gòtica (4 punts). Text 1 (en relació amb la pregunta sobre arquitectura gòtica) “La volta de creueria, en transmetre les pressions a uns certs punts —dels quals les recull l’arcbotant, en substitució del contrafort o les tribunes sobre les naus laterals— va permetre deixar grans obertures en el parament comprés entre els pilars. Així, es va eliminar el mur, amb la qual cosa es va reduir el suport als elements fonamentals. El mur va perdre, a través d’aquest procediment, la raó constructiva. Era una zona neutra, que s’obria i tancava amb un parament de vidre de color. Aquest nou sistema no comportava, doncs, el pas d’una arquitectura d’obertures reduïdes a una altra de grans finestrals, sinó l’eliminació de l’obertura i del mur, substituïts per una nova solució: el parament translúcid com a única forma de tancament i d’il·luminació de l’arquitectura. Per aquest sistema, l’interior gòtic roman completament aïllat i desconnectat lumínicament de l’exterior. Es trencava, així, completament amb la tradició de la decoració de revestiment aplicada al mur i emprada com a espai iconogràfic”. (Víctor Nieto Alcaide, La luz, símbolo y sistema visual, Ed. Cátedra, 1978, p. 27)

4. Expliqueu les característiques generals del cubisme, amb especial referència a Picasso (4 punts). Text 2 (en relació amb la pregunta sobre el cubisme i Picasso) “Els cubistes van oposar al sistema perspectiu que havia governat la pintura europea des del Renaixement el dret del pintor a moure’s lliurement al voltant del motiu i incorporar en la seua representació les informacions adquirides per l’experiència i el coneixement previs. Per primera vegada en la història de l’art, l’espai es va representar com una entitat real i tangible, quasi podríem dir que pictòrica, d’igual manera que els objectes que envolta (cal distingir ací entre la representació impressionista de l’atmosfera i la plasmació de l’espai transparent i buit, que abans del cubisme només pot trobar-se en l’obra tardana de Cézanne). Encara que els cubistes no van rebutjar la interrelació entre el color i el volum, van formular un procediment perquè tots dos pogueren conviure independentment en una mateixa pintura: és a dir, es van servir de diversos elements pictòrics en la seua forma més simple i pura, deixant que cadascun conservara la seua identitat alhora que contribuïen a aconseguir un efecte global. En part per a resoldre els problemes pictòrics als quals es van enfrontar en crear un llenguatge pictòric completament nou, i en part com un resultat natural de la seua concepció del quadre com un organisme independent, com un objecte construït amb vida pròpia i no com una obra d’art tradicional, els cubistes van desenvolupar dues tècniques pictòriques revolucionàries: el papier collé i el collage. (John Golding, El cubismo. Una historia y un análisis, Ed. Alianza Forma, 1993, p. 174) Text 3 (en relació amb la pregunta sobre el cubisme i Picasso) “Les demoiselles d’Avignon és el punt de partida d’una nova pràctica artística, el cubisme, que havia de posar en qüestió tota la representació plàstica precedent. L’estètica cubista condicionarà el plantejament dels corrents sorgits amb posterioritat, i els seus creadors, Picasso i Braque, la continuaran desenvolupant intensament fins a l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Entre els anys 1908 i 1910, aproximadament, les composicions cubistes se centren en l’anàlisi exhaustiva del motiu, que s’arriba a descompondre en tants plans com exigisca la plasmació dels seus diferents punts de vista, d’on deriva la denominació d’aquest primer període, anomenat cubisme analític. (…) En la següent fase del cubisme es durà a terme una selecció dels diversos plans representats, una síntesi — d’ací ve el nom de cubisme sintètic amb què s’ha definit aquesta última etapa, l’inici de la qual se situa l’any 1912, i que abasta fins al 1914 o el 1916, segons els diferents especialistes—, al mateix temps que el collage continuarà contribuint a introduir fragments de realitat en el quadre. (DA, Picasso 1881-1914, Ed. Unidad Editorial, 2005, pp. 17-19).

O 6 (2 punts: respongueu UNA de les dues) 5. Expliqueu el context social, polític, econòmic i religiós del moment en què té lloc el gòtic (2 punts). Text 1 (en relació amb la pregunta sobre arquitectura gòtica) “La volta de creueria, en transmetre les pressions a uns certs punts —dels quals les recull l’arcbotant, en substitució del contrafort o les tribunes sobre les naus laterals— va permetre deixar grans obertures en el parament comprés entre els pilars. Així, es va eliminar el mur, amb la qual cosa es va reduir el suport als elements fonamentals. El mur va perdre, a través d’aquest procediment, la raó constructiva. Era una zona neutra, que s’obria i tancava amb un parament de vidre de color. Aquest nou sistema no comportava, doncs, el pas d’una arquitectura d’obertures reduïdes a una altra de grans finestrals, sinó l’eliminació de l’obertura i del mur, substituïts per una nova solució: el parament translúcid com a única forma de tancament i d’il·luminació de l’arquitectura. Per aquest sistema, l’interior gòtic roman completament aïllat i desconnectat lumínicament de l’exterior. Es trencava, així, completament amb la tradició de la decoració de revestiment aplicada al mur i emprada com a espai iconogràfic”. (Víctor Nieto Alcaide, La luz, símbolo y sistema visual, Ed. Cátedra, 1978, p. 27) 6. Expliqueu el context històric i social del cubisme de Picasso (2 punts). Text 2 (en relació amb la pregunta sobre el cubisme i Picasso) “Els cubistes van oposar al sistema perspectiu que havia governat la pintura europea des del Renaixement el dret del pintor a moure’s lliurement al voltant del motiu i incorporar en la seua representació les informacions adquirides per l’experiència i el coneixement previs. Per primera vegada en la història de l’art, l’espai es va representar com una entitat real i tangible, quasi podríem dir que pictòrica, d’igual manera que els objectes que envolta (cal distingir ací entre la representació impressionista de l’atmosfera i la plasmació de l’espai transparent i buit, que abans del cubisme només pot trobar-se en l’obra tardana de Cézanne). Encara que els cubistes no van rebutjar la interrelació entre el color i el volum, van formular un procediment perquè tots dos pogueren conviure independentment en una mateixa pintura: és a dir, es van servir de diversos elements pictòrics en la seua forma més simple i pura, deixant que cadascun conservara la seua identitat alhora que contribuïen a aconseguir un efecte global. En part per a resoldre els problemes pictòrics als quals es van enfrontar en crear un llenguatge pictòric completament nou, i en part com un resultat natural de la seua concepció del quadre com un organisme independent, com un objecte construït amb vida pròpia i no com una obra d’art tradicional, els cubistes van desenvolupar dues tècniques pictòriques revolucionàries: el papier collé i el collage. (John Golding, El cubismo. Una historia y un análisis, Ed. Alianza Forma, 1993, p. 174) Text 3 (en relació amb la pregunta sobre el cubisme i Picasso) “Les demoiselles d’Avignon és el punt de partida d’una nova pràctica artística, el cubisme, que havia de posar en qüestió tota la representació plàstica precedent. L’estètica cubista condicionarà el plantejament dels corrents sorgits amb posterioritat, i els seus creadors, Picasso i Braque, la continuaran desenvolupant intensament fins a l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Entre els anys 1908 i 1910, aproximadament, les composicions cubistes se centren en l’anàlisi exhaustiva del motiu, que s’arriba a descompondre en tants plans com exigisca la plasmació dels seus diferents punts de vista, d’on deriva la denominació d’aquest primer període, anomenat cubisme analític. (…) En la següent fase del cubisme es durà a terme una selecció dels diversos plans representats, una síntesi — d’ací ve el nom de cubisme sintètic amb què s’ha definit aquesta última etapa, l’inici de la qual se situa l’any 1912, i que abasta fins al 1914 o el 1916, segons els diferents especialistes—, al mateix temps que el collage continuarà contribuint a introduir fragments de realitat en el quadre. (DA, Picasso 1881-1914, Ed. Unidad Editorial, 2005, pp. 17-19).