Modernisme i avantguardes: exercicis de selectivitat d'Història de l'Art (Comunitat Valenciana)

PART 2. IDENTIFICACIÓ DE LES PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DELS PERÍODES ARTÍSTICS I DELS SEUS REPRESENTANTS (4 punts) Respon a una de les preguntes següents: 2.2. Expliqueu les característiques generals del cubisme i l'obra de Pablo Picasso.

2. Analitzeu i comenteu la imatge 3 (4 punts). Les imatges 4 i 5 us poden facilitar el desenvolupament de la pregunta 4, però no cal que les comenteu. Imatge 3: Matisse. 1905-1906. L'alegria de viure. [Imatge 3: pintura de colors intensos i plans amb nus humans reclinats i dansant en un paisatge de prat i arbres de colors vius; al fons, un grup de figures ballant en rotllana]

4. Expliqueu les característiques generals del fauvisme, amb especial referència a Matisse (4 punts). Text 3 (en relació amb la pregunta sobre El fauvisme. Matisse). “El fauvisme va ser fonamentalment una reacció contra l’impressionisme a favor del color i de l’objecte, que els pintors del final del segle havien reduït a tonalitats lluminoses. (…) El color torna a ser l’ingredient principal del quadre i és utilitzat d’una manera apassionada. (…) El color s’independitzà de l’objecte i era possible pintar un cavall verd, o una model blava des dels cabells fins als peus, o una mar violada, o arbres amb fulles de colors diferents i troncs policroms, o cambres on rectangles de color es desborden des de la paret cap a la porta o des d’un divan cap a terra. A fi de respectar l’objecte, que tenia el perill de perdre’s entre les violències i les arbitrarietats coloristes, la línia va recuperar la seua energia amb traços gruixuts i nítids. La llum sol desaparèixer d’aquestes obres i, amb aquesta, la profunditat; les composicions tendeixen al pla únic, a la manera de Gauguin”. (Fernández García, Ars. Història de l’art, Vicens Vives, Barcelona, 2004, pàg. 398-399)

2. Analitzeu i comenteu la imatge 4 (4 punts). La imatge 5 us pot facilitar el desenvolupament de la pregunta 4, però no cal que la comenteu. Imatge 4: Pablo Picasso, 1907. Les senyoretes d'Avinyó. [Imatge 4: pintura amb cinc figures femenines nues, de cossos angulosos en tons rosats, dues amb rostres semblants a màscares, sobre un fons de tons blaus i blancs, amb una natura morta de fruita en primer terme]

4. Expliqueu les característiques generals del cubisme, amb especial referència a Picasso (4 punts). Text 2 (en relació amb la pregunta sobre el cubisme i Picasso) “Els cubistes van oposar al sistema perspectiu que havia governat la pintura europea des del Renaixement el dret del pintor a moure’s lliurement al voltant del motiu i incorporar en la seua representació les informacions adquirides per l’experiència i el coneixement previs. Per primera vegada en la història de l’art, l’espai es va representar com una entitat real i tangible, quasi podríem dir que pictòrica, d’igual manera que els objectes que envolta (cal distingir ací entre la representació impressionista de l’atmosfera i la plasmació de l’espai transparent i buit, que abans del cubisme només pot trobar-se en l’obra tardana de Cézanne). Encara que els cubistes no van rebutjar la interrelació entre el color i el volum, van formular un procediment perquè tots dos pogueren conviure independentment en una mateixa pintura: és a dir, es van servir de diversos elements pictòrics en la seua forma més simple i pura, deixant que cadascun conservara la seua identitat alhora que contribuïen a aconseguir un efecte global. En part per a resoldre els problemes pictòrics als quals es van enfrontar en crear un llenguatge pictòric completament nou, i en part com un resultat natural de la seua concepció del quadre com un organisme independent, com un objecte construït amb vida pròpia i no com una obra d’art tradicional, els cubistes van desenvolupar dues tècniques pictòriques revolucionàries: el papier collé i el collage. (John Golding, El cubismo. Una historia y un análisis, Ed. Alianza Forma, 1993, p. 174) Text 3 (en relació amb la pregunta sobre el cubisme i Picasso) “Les demoiselles d’Avignon és el punt de partida d’una nova pràctica artística, el cubisme, que havia de posar en qüestió tota la representació plàstica precedent. L’estètica cubista condicionarà el plantejament dels corrents sorgits amb posterioritat, i els seus creadors, Picasso i Braque, la continuaran desenvolupant intensament fins a l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Entre els anys 1908 i 1910, aproximadament, les composicions cubistes se centren en l’anàlisi exhaustiva del motiu, que s’arriba a descompondre en tants plans com exigisca la plasmació dels seus diferents punts de vista, d’on deriva la denominació d’aquest primer període, anomenat cubisme analític. (…) En la següent fase del cubisme es durà a terme una selecció dels diversos plans representats, una síntesi — d’ací ve el nom de cubisme sintètic amb què s’ha definit aquesta última etapa, l’inici de la qual se situa l’any 1912, i que abasta fins al 1914 o el 1916, segons els diferents especialistes—, al mateix temps que el collage continuarà contribuint a introduir fragments de realitat en el quadre. (DA, Picasso 1881-1914, Ed. Unidad Editorial, 2005, pp. 17-19).