Segle XIX: del neoclassicisme al postimpressionisme: exercicis de selectivitat d'Història de l'Art (Comunitat Valenciana)

PART 2. IDENTIFICACIÓ DE LES PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DELS PERÍODES ARTÍSTICS I DELS SEUS REPRESENTANTS (4 punts) Respon a una de les preguntes següents: 2.2. Explica les característiques generals de la pintura impressionista.

PART 3. IDENTIFICACIÓ DE LES DIFERENTS FUNCIONS DE L'OBRA D'ART (2 punts) Respon a la pregunta següent (fent servir com a material de suport els textos 1 i 2): 3.1. Explica les connexions entre la pintura de Goya i el marc polític del seu temps. Text 1: “Goya no va pintar la història, sinó la seua interpretació d'aquesta, i ho va fer compromès i contaminat per les idees quotidianes, per això ell mateix i la seua pintura van canviar amb el pas dels temps, i la veritat és que, com a David, li va tocar viure una època especialment convulsa, la que a Espanya representa la monarquia dels Borbons, des del pacífic regnat de Ferran VI fins a la monarquia clement i reformista de Carles III, del fràgil Carles IV al regnat tràgic per a Espanya de Ferran VII, passant per la contradictòria presència del breu període en el qual Josep Bonaparte va ser rei, un període en el qual Goya va caminar, amb la Guerra de la Independència enmig, indecís entre el seu caràcter d'invasor i el seu projecte de modernització.” Delfín Rodríguez, "Del Neoclasicismo al Realismo", Historia 16, 19, p. 91. Text 2: “A l'Espanya del segle XVIII, socialment endarrerida i políticament reaccionària, els pocs intel·lectuals oberts a les idees de l'Il·luminisme europeu (els “liberals”) no són una força política, no poden fer més que viure amb lucidesa punyent la tragèdia d'una nació en procés de regressió dins d'una Europa en progressió. Goya és d'aquests […] Retrata amb gran pompa la família del rei, però deixa veure a través dels seus rostres, perquè sap advertir-la, l'estupidesa i la depravació. Pinta una dona bella, però ell només veu en el seu encant eròtic els signes de la imminent decadència." Giulio Carlo Argan, El arte moderno, Fernando Torres, València, 1977, vol. 1, p. 35-38.

1. Analitzeu i comenteu la imatge 1 (4 punts). Les imatges 2 i 3 us poden facilitar el desenvolupament de la pregunta 3, però no cal que les comenteu. Imatge 1: Francisco de Goya (1800). La família de Carles IV. Museu del Prado. [Imatge 1: retrat col·lectiu d'una família reial, amb vestits de gala i condecoracions, en una sala ombrívola amb grans quadres penjats al fons]

3. Expliqueu l'evolució de l'obra de Goya des de la seua arribada a la cort fins a la seua mort a Bordeus (4 punts). Text 1 (en relació amb la pregunta sobre l’obra de Goya): “També pel fet de lligar la imatge a la transitorietat, a la brevetat del temps, Goya és un romàntic. La vida és somni, però la mort no és despertar, és dormir sense somnis. La pintura de Goya encara és barroca, però a la inversa; és imaginació, però imaginació convulsa, desesperada. Goya és l’antítesi de David i potser, com a artista, és més gran que ell, i aquesta és la seua limitació. Retrata amb gran pompa la família del rei, però deixa veure a través dels seus rostres, perquè sap advertir-les, l’estupidesa i la depravació”. Giulio Carlo Argan, El arte moderno. Fernando Torres, València, 1977, pàg. 38.

PREGUNTES 5 i 6 (2 punts). Contesteu NOMÉS UNA de les dues preguntes. 5. Descriviu el context polític, religiós i social en què va treballar Goya (2 punts). 6. Comenteu el context social, polític, religiós i cultural en el qual es va desenvolupar l'arquitectura islàmica (2 punts). Text 1 (en relació amb la pregunta sobre l’obra de Goya): “També pel fet de lligar la imatge a la transitorietat, a la brevetat del temps, Goya és un romàntic. La vida és somni, però la mort no és despertar, és dormir sense somnis. La pintura de Goya encara és barroca, però a la inversa; és imaginació, però imaginació convulsa, desesperada. Goya és l’antítesi de David i potser, com a artista, és més gran que ell, i aquesta és la seua limitació. Retrata amb gran pompa la família del rei, però deixa veure a través dels seus rostres, perquè sap advertir-les, l’estupidesa i la depravació”. Giulio Carlo Argan, El arte moderno. Fernando Torres, València, 1977, pàg. 38. Text 2 (en relació amb la pregunta sobre l’arquitectura islàmica). “El més important d’aquesta primera fase de la Mesquita Aljama de Còrdova, i que cal fer notar clarament, és que amb ella Abd-ar-Rahman I va posar la imatge arquitectònica i decorativa de l’Estat que havia creat i que els seus descendents haurien d’augmentar i perfeccionar, però els elements i el llenguatge bàsics van quedar establerts de bon principi. Un Estat amb clares aspiracions califals insatisfetes per impossibles de satisfer, però el germen hi era perquè va venir amb aquell príncep immigrat, paradigma de supervivent en contra de totes les circumstàncies possibles”. J. A. Souto, “La Mezquita Aljama de Córdoba”, en G. M. Borrás Gualis (coord.): Arte Andalusí, Zaragoza, 2008, pàg. 37-72. Text 3 (en relació amb la pregunta sobre l’arquitectura islàmica). “Tot i que no hi ha una divisió clara entre les primeres fases de l’art islàmic i les últimes a la península Ibèrica, l’estil va canviar considerablement amb el pas del temps, i en els últims exemples de què disposem, observem unes maneres totalment característiques, molt més decoratives i menys monumentals que en les obres primitives, on es reflecteix clarament el caràcter de la societat que les va produir: el govern va passar, en 1090, a mans de diferents governadors locals després de la caiguda de Còrdova. El mateix podem assegurar del nord d’Àfrica. En ambdues zones la mida de les construccions va disminuir, així com el seu caràcter fastuós. La decoració, d’altra banda, va guanyar en ornaments i superficialitat, atès que es preocupaven més per l’elegància que per la grandesa”. D. Talbot Rice, Arte islámico, Barcelona, 2000, pàg. 149.

2. Analitzeu i comenteu la imatge 4 (4 punts). La imatge 5 pot facilitar-vos el desenvolupament de la pregunta 4, però no cal que la comenteu. Imatge 4: La nit estrelada. Vincent Van Gogh. 1889. Nova York. Museu d'Art Modern. [Imatge 4: pintura a l'oli d'un cel nocturn d'espirals blaves i grogues amb estrelles i una lluna creixent, un xiprer fosc en primer terme i un poble amb un campanar a baix]

4. Expliqueu les característiques generals de la pintura postimpressionista (4 punts). Text 2: (en relació amb el tema “La pintura postimpressionista”) “(Van Gogh) no és pintor per vocació, sinó per desesperació. Havia intentat inserir-se en l’ordre social i l’havien rebutjat; s’havia consagrat a l’apostolat religiós, fent-se pastor i missioner entre els miners de Borinage, i l’església oficial, d’acord amb els amos, l’havia expulsat. Als trenta anys es rebel·la. La seua rebel·lió és la pintura i el seu preu, el manicomi i el suïcidi”. Giulio Carlo Argan, El arte moderno, Fernando Torres, València, 1977, pàg. 157. Text 3: (en relació amb el tema “La pintura postimpressionista”) “(Gauguin) potser no va ser religiós en el sentit ortodox, però les seues pintures religioses són qualsevol cosa menys irreligioses. Els quadres de Bretanya, i, més tard, els que representen els mites de Polinèsia, fins i tot les seues estranyes combinacions de figures de Tahití i de ritus cristians, mostren més que un simple respecte per la pietat senzilla dels ignorants; exemplifiquen el seu reconeixement d’un misteri metafísic del qual devoció, ritu i imatge són els signes externs i visibles”. George Heard Hamilton, Pintura y escultura en Europa, Cátedra, Madrid, 1980, pàg. 90.