Examen selectivitat Història de l'Art 2024 Extraordinària — Comunitat Valenciana

3. Expliqueu les característiques generals de l'arquitectura del Quattrocento (4 punts). Text 1: (en relació amb el tema “L’arquitectura del Quattrocento”) “L’obra arquitectònica de Brunelleschi va ser l’inici d’una nova era de l’arquitectura. Brunelleschi tenia importants coneixements tècnics. Abans que arquitecte, havia sigut escultor, i una de les seues preocupacions principals va ser l’elaboració d’un sistema de representació perspectiu, racional i científic, vàlid per a ser aplicat a les diferents arts. En el pla arquitectònic, Brunelleschi va aplicar el nou sistema perspectiu i una recuperació dels ordes sense un coneixement profund dels exemples i la teoria antiga. Aquesta labor la va fer un altre arquitecte, Leon Battista Alberti (1404-1472), un humanista que abans que projectar, va desenvolupar un exercici important en el camp de la teoria”. Víctor Nieto Alcaide, El Arte del Renacimiento. Historia 16, Madrid, 1996, pàg. 46.

4. Expliqueu les característiques generals de la pintura postimpressionista (4 punts). Text 2: (en relació amb el tema “La pintura postimpressionista”) “(Van Gogh) no és pintor per vocació, sinó per desesperació. Havia intentat inserir-se en l’ordre social i l’havien rebutjat; s’havia consagrat a l’apostolat religiós, fent-se pastor i missioner entre els miners de Borinage, i l’església oficial, d’acord amb els amos, l’havia expulsat. Als trenta anys es rebel·la. La seua rebel·lió és la pintura i el seu preu, el manicomi i el suïcidi”. Giulio Carlo Argan, El arte moderno, Fernando Torres, València, 1977, pàg. 157. Text 3: (en relació amb el tema “La pintura postimpressionista”) “(Gauguin) potser no va ser religiós en el sentit ortodox, però les seues pintures religioses són qualsevol cosa menys irreligioses. Els quadres de Bretanya, i, més tard, els que representen els mites de Polinèsia, fins i tot les seues estranyes combinacions de figures de Tahití i de ritus cristians, mostren més que un simple respecte per la pietat senzilla dels ignorants; exemplifiquen el seu reconeixement d’un misteri metafísic del qual devoció, ritu i imatge són els signes externs i visibles”. George Heard Hamilton, Pintura y escultura en Europa, Cátedra, Madrid, 1980, pàg. 90.

PREGUNTES 5 i 6 (2 punts). Contesteu NOMÉS UNA de les dues preguntes. 5. Descriviu el context polític, religiós, cultural i urbà en el qual van treballar Brunelleschi i Alberti (2 punts). 6. Descriviu el context europeu en el qual es desenvolupa la pintura postimpressionista (2 punts). Text 1: (en relació amb el tema “L’arquitectura del Quattrocento”) “L’obra arquitectònica de Brunelleschi va ser l’inici d’una nova era de l’arquitectura. Brunelleschi tenia importants coneixements tècnics. Abans que arquitecte, havia sigut escultor, i una de les seues preocupacions principals va ser l’elaboració d’un sistema de representació perspectiu, racional i científic, vàlid per a ser aplicat a les diferents arts. En el pla arquitectònic, Brunelleschi va aplicar el nou sistema perspectiu i una recuperació dels ordes sense un coneixement profund dels exemples i la teoria antiga. Aquesta labor la va fer un altre arquitecte, Leon Battista Alberti (1404-1472), un humanista que abans que projectar, va desenvolupar un exercici important en el camp de la teoria”. Víctor Nieto Alcaide, El Arte del Renacimiento. Historia 16, Madrid, 1996, pàg. 46. Text 2: (en relació amb el tema “La pintura postimpressionista”) “(Van Gogh) no és pintor per vocació, sinó per desesperació. Havia intentat inserir-se en l’ordre social i l’havien rebutjat; s’havia consagrat a l’apostolat religiós, fent-se pastor i missioner entre els miners de Borinage, i l’església oficial, d’acord amb els amos, l’havia expulsat. Als trenta anys es rebel·la. La seua rebel·lió és la pintura i el seu preu, el manicomi i el suïcidi”. Giulio Carlo Argan, El arte moderno, Fernando Torres, València, 1977, pàg. 157. Text 3: (en relació amb el tema “La pintura postimpressionista”) “(Gauguin) potser no va ser religiós en el sentit ortodox, però les seues pintures religioses són qualsevol cosa menys irreligioses. Els quadres de Bretanya, i, més tard, els que representen els mites de Polinèsia, fins i tot les seues estranyes combinacions de figures de Tahití i de ritus cristians, mostren més que un simple respecte per la pietat senzilla dels ignorants; exemplifiquen el seu reconeixement d’un misteri metafísic del qual devoció, ritu i imatge són els signes externs i visibles”. George Heard Hamilton, Pintura y escultura en Europa, Cátedra, Madrid, 1980, pàg. 90.