Examen selectivitat Història de l'Art 2021 Extraordinària — Comunitat Valenciana

3. Expliqueu les característiques generals de l'arquitectura romana (4 punts). Text 1 (amb relació a l’arquitectura romana): “El que primer salta a la vista en els edificis de la Roma augustal són els pròdigs revestiments d’opulència de nou ric, junt amb fortes insinuacions de neoclassicisme àtic. Aquest era, per descomptat, un element important del programa. Encara que avui no siga del grat de tots, és indubtable que era adequat al gust del seu temps, atès que expressava exactament la meta de pròspera estabilitat que el règim augustal volia fer palesa. Però mentre que els grans monuments estatals són els que capten l’atenció, cal recordar quanta de l’activitat constructiva d’August es troba en camps tan prosaics però necessaris com ara vies i ponts, desenvolupament urbà, subministrament d’aigua i clavegueram”. (J. B. Ward-Perkins, Arquitectura romana, Madrid, 1976, p. 82)

4. Expliqueu les característiques generals de la pintura de Miquel Àngel (4 punts). Text 2 (amb relació a la pintura de Miquel Àngel): “El resultat és d’una gran originalitat, i també una extraordinària creació personal de l’artista, a qui el pontífex va donar plena llibertat per a inventar la iconografia. Per primera vegada, com que les motlures pintades no eren simplement decoratives, sinó part integrant de l’obra, tots els elements figurats es fonen en una síntesi superba d’arquitectura, escultura i pintura. Com uns versos pautats i rítmics, formen un impressionant poema coral”. (J. Hernández Perera, “El Cinquecento italiano”, en Historia Universal del Arte, Planeta, Barcelona, 1987, p. 138). Text 3 (amb relació a la pintura de Miquel Àngel): “No sols la composició d’El judici final va ser controvertida, també ho van ser altres elements dels frescos de la Sixtina de Miquel Àngel, en la mesura en què van infringir les convencions de l’edat mitjana i del Renaixement primerenc: el clergat es va mostrar contrariat en veure que mancava d’un missatge fort i inequívoc, necessari per a impulsar les masses. Fins llavors, la tradició iconogràfica habitual facilitava als fidels el reconeixement de les principals figures de la saga del cristianisme. Les convencions van subsistir fins a les primeres obres de Rafael, podria dir-se que fins a la seua Disputa. Llavors va arribar Miquel Àngel i va trepitjar les regles del joc, com va fer amb qualsevol altra norma que considerara enutjosa”. (E. Müntz, Miguel Ángel, Nova York, 2019, p. 81).

O 6 (2 punts: respongueu UNA de les dues) 5. Comenteu el context social, polític, cultural i religiós de l'arquitectura romana (2 punts). Text 1 (amb relació a l’arquitectura romana): “El que primer salta a la vista en els edificis de la Roma augustal són els pròdigs revestiments d’opulència de nou ric, junt amb fortes insinuacions de neoclassicisme àtic. Aquest era, per descomptat, un element important del programa. Encara que avui no siga del grat de tots, és indubtable que era adequat al gust del seu temps, atès que expressava exactament la meta de pròspera estabilitat que el règim augustal volia fer palesa. Però mentre que els grans monuments estatals són els que capten l’atenció, cal recordar quanta de l’activitat constructiva d’August es troba en camps tan prosaics però necessaris com ara vies i ponts, desenvolupament urbà, subministrament d’aigua i clavegueram”. (J. B. Ward-Perkins, Arquitectura romana, Madrid, 1976, p. 82) 6. Comenteu el context social, polític, cultural i religiós de la pintura del Cinquecento i Miquel Àngel (2 punts). Text 2 (amb relació a la pintura de Miquel Àngel): “El resultat és d’una gran originalitat, i també una extraordinària creació personal de l’artista, a qui el pontífex va donar plena llibertat per a inventar la iconografia. Per primera vegada, com que les motlures pintades no eren simplement decoratives, sinó part integrant de l’obra, tots els elements figurats es fonen en una síntesi superba d’arquitectura, escultura i pintura. Com uns versos pautats i rítmics, formen un impressionant poema coral”. (J. Hernández Perera, “El Cinquecento italiano”, en Historia Universal del Arte, Planeta, Barcelona, 1987, p. 138). Text 3 (amb relació a la pintura de Miquel Àngel): “No sols la composició d’El judici final va ser controvertida, també ho van ser altres elements dels frescos de la Sixtina de Miquel Àngel, en la mesura en què van infringir les convencions de l’edat mitjana i del Renaixement primerenc: el clergat es va mostrar contrariat en veure que mancava d’un missatge fort i inequívoc, necessari per a impulsar les masses. Fins llavors, la tradició iconogràfica habitual facilitava als fidels el reconeixement de les principals figures de la saga del cristianisme. Les convencions van subsistir fins a les primeres obres de Rafael, podria dir-se que fins a la seua Disputa. Llavors va arribar Miquel Àngel i va trepitjar les regles del joc, com va fer amb qualsevol altra norma que considerara enutjosa”. (E. Müntz, Miguel Ángel, Nova York, 2019, p. 81).