Examen selectivitat Història de l'Art 2023 Extraordinària — Comunitat Valenciana

3. Expliqueu les característiques generals de l'arquitectura del Cinquecento, Bramante i Palladio (4 punts). Text 1 (en relació amb la pregunta sobre la arquitectura del Cinquecento. Bramante i Palladio) “… en el Renaixement, el mòdul, concepte extret del món clàssic, tant afecta el radi d’un arc com les proporcions generals d’un edifici; l’edifici se sosté com un tot orgànic la bellesa del qual, basada en la proporció, és absoluta perquè es destrueix si alguna cosa d’aquest tot varia.” (Sureda, Joan, “III. Arquitectura”, en Renacimiento. Historia Universal del Arte, 6, Espasa Calpe, 1996, p. 370) Text 2 (en relació amb la pregunta sobre la arquitectura del Cinquecento. Bramante i Palladio) “L’obra de San Pietro resumeix tot el que succeeix en el segle XVI […] Bramante que reinventa el món antic […] Quan Miquel Àngel irromp en l’escena arquitectònica ho fa amb la terribilità que el caracteritza i, del seu personalisme, a penes podran escapar alguns dels arquitectes contemporanis i quasi cap del segle següent. Solament un, gegant entre els grans, salvarà la situació i mantindrà la lucidesa en un ambient de bojos. Andrea Palladio aconsegueix l’arquitectura perfecta […] les seues complexes obres són un tal prodigi de senzillesa que resulten òbvies […] És en l’arquitectura civil on manifesta amb més serenitat el difícil equilibri entre la complexitat dels programes i la claredat de la solució.” (Escrig, Félix, Las grandes estructuras del Renacimiento y del Barroco, Universidad de Sevilla, 2002, p. 74)

4. Expliqueu les característiques generals del fauvisme, amb especial referència a Matisse (4 punts). Text 3 (en relació amb la pregunta sobre El fauvisme. Matisse). “El fauvisme va ser fonamentalment una reacció contra l’impressionisme a favor del color i de l’objecte, que els pintors del final del segle havien reduït a tonalitats lluminoses. (…) El color torna a ser l’ingredient principal del quadre i és utilitzat d’una manera apassionada. (…) El color s’independitzà de l’objecte i era possible pintar un cavall verd, o una model blava des dels cabells fins als peus, o una mar violada, o arbres amb fulles de colors diferents i troncs policroms, o cambres on rectangles de color es desborden des de la paret cap a la porta o des d’un divan cap a terra. A fi de respectar l’objecte, que tenia el perill de perdre’s entre les violències i les arbitrarietats coloristes, la línia va recuperar la seua energia amb traços gruixuts i nítids. La llum sol desaparèixer d’aquestes obres i, amb aquesta, la profunditat; les composicions tendeixen al pla únic, a la manera de Gauguin”. (Fernández García, Ars. Història de l’art, Vicens Vives, Barcelona, 2004, pàg. 398-399)

PREGUNTES 5 i 6 (2 punts). Contesteu NOMÉS UNA de les dues preguntes. 5. Expliqueu el context social, polític, econòmic i religiós del moment en què té lloc l'arquitectura del Renaixement italià (2 punts). 6. Expliqueu el context històric i social en què es desenvolupen les avantguardes i el fauvisme de Matisse (2 punts). Text 1 (en relació amb la pregunta sobre la arquitectura del Cinquecento. Bramante i Palladio) “… en el Renaixement, el mòdul, concepte extret del món clàssic, tant afecta el radi d’un arc com les proporcions generals d’un edifici; l’edifici se sosté com un tot orgànic la bellesa del qual, basada en la proporció, és absoluta perquè es destrueix si alguna cosa d’aquest tot varia.” (Sureda, Joan, “III. Arquitectura”, en Renacimiento. Historia Universal del Arte, 6, Espasa Calpe, 1996, p. 370) Text 2 (en relació amb la pregunta sobre la arquitectura del Cinquecento. Bramante i Palladio) “L’obra de San Pietro resumeix tot el que succeeix en el segle XVI […] Bramante que reinventa el món antic […] Quan Miquel Àngel irromp en l’escena arquitectònica ho fa amb la terribilità que el caracteritza i, del seu personalisme, a penes podran escapar alguns dels arquitectes contemporanis i quasi cap del segle següent. Solament un, gegant entre els grans, salvarà la situació i mantindrà la lucidesa en un ambient de bojos. Andrea Palladio aconsegueix l’arquitectura perfecta […] les seues complexes obres són un tal prodigi de senzillesa que resulten òbvies […] És en l’arquitectura civil on manifesta amb més serenitat el difícil equilibri entre la complexitat dels programes i la claredat de la solució.” (Escrig, Félix, Las grandes estructuras del Renacimiento y del Barroco, Universidad de Sevilla, 2002, p. 74) Text 3 (en relació amb la pregunta sobre El fauvisme. Matisse). “El fauvisme va ser fonamentalment una reacció contra l’impressionisme a favor del color i de l’objecte, que els pintors del final del segle havien reduït a tonalitats lluminoses. (…) El color torna a ser l’ingredient principal del quadre i és utilitzat d’una manera apassionada. (…) El color s’independitzà de l’objecte i era possible pintar un cavall verd, o una model blava des dels cabells fins als peus, o una mar violada, o arbres amb fulles de colors diferents i troncs policroms, o cambres on rectangles de color es desborden des de la paret cap a la porta o des d’un divan cap a terra. A fi de respectar l’objecte, que tenia el perill de perdre’s entre les violències i les arbitrarietats coloristes, la línia va recuperar la seua energia amb traços gruixuts i nítids. La llum sol desaparèixer d’aquestes obres i, amb aquesta, la profunditat; les composicions tendeixen al pla únic, a la manera de Gauguin”. (Fernández García, Ars. Història de l’art, Vicens Vives, Barcelona, 2004, pàg. 398-399)