Examen selectivitat Història de l'Art 2024 Ordinària — Comunitat Valenciana

3. Expliqueu l'evolució de l'obra de Goya des de la seua arribada a la cort fins a la seua mort a Bordeus (4 punts). Text 1 (en relació amb la pregunta sobre l’obra de Goya): “També pel fet de lligar la imatge a la transitorietat, a la brevetat del temps, Goya és un romàntic. La vida és somni, però la mort no és despertar, és dormir sense somnis. La pintura de Goya encara és barroca, però a la inversa; és imaginació, però imaginació convulsa, desesperada. Goya és l’antítesi de David i potser, com a artista, és més gran que ell, i aquesta és la seua limitació. Retrata amb gran pompa la família del rei, però deixa veure a través dels seus rostres, perquè sap advertir-les, l’estupidesa i la depravació”. Giulio Carlo Argan, El arte moderno. Fernando Torres, València, 1977, pàg. 38.

4. Expliqueu les característiques generals de l'arquitectura islàmica (4 punts). Text 2 (en relació amb la pregunta sobre l’arquitectura islàmica). “El més important d’aquesta primera fase de la Mesquita Aljama de Còrdova, i que cal fer notar clarament, és que amb ella Abd-ar-Rahman I va posar la imatge arquitectònica i decorativa de l’Estat que havia creat i que els seus descendents haurien d’augmentar i perfeccionar, però els elements i el llenguatge bàsics van quedar establerts de bon principi. Un Estat amb clares aspiracions califals insatisfetes per impossibles de satisfer, però el germen hi era perquè va venir amb aquell príncep immigrat, paradigma de supervivent en contra de totes les circumstàncies possibles”. J. A. Souto, “La Mezquita Aljama de Córdoba”, en G. M. Borrás Gualis (coord.): Arte Andalusí, Zaragoza, 2008, pàg. 37-72. Text 3 (en relació amb la pregunta sobre l’arquitectura islàmica). “Tot i que no hi ha una divisió clara entre les primeres fases de l’art islàmic i les últimes a la península Ibèrica, l’estil va canviar considerablement amb el pas del temps, i en els últims exemples de què disposem, observem unes maneres totalment característiques, molt més decoratives i menys monumentals que en les obres primitives, on es reflecteix clarament el caràcter de la societat que les va produir: el govern va passar, en 1090, a mans de diferents governadors locals després de la caiguda de Còrdova. El mateix podem assegurar del nord d’Àfrica. En ambdues zones la mida de les construccions va disminuir, així com el seu caràcter fastuós. La decoració, d’altra banda, va guanyar en ornaments i superficialitat, atès que es preocupaven més per l’elegància que per la grandesa”. D. Talbot Rice, Arte islámico, Barcelona, 2000, pàg. 149.

PREGUNTES 5 i 6 (2 punts). Contesteu NOMÉS UNA de les dues preguntes. 5. Descriviu el context polític, religiós i social en què va treballar Goya (2 punts). 6. Comenteu el context social, polític, religiós i cultural en el qual es va desenvolupar l'arquitectura islàmica (2 punts). Text 1 (en relació amb la pregunta sobre l’obra de Goya): “També pel fet de lligar la imatge a la transitorietat, a la brevetat del temps, Goya és un romàntic. La vida és somni, però la mort no és despertar, és dormir sense somnis. La pintura de Goya encara és barroca, però a la inversa; és imaginació, però imaginació convulsa, desesperada. Goya és l’antítesi de David i potser, com a artista, és més gran que ell, i aquesta és la seua limitació. Retrata amb gran pompa la família del rei, però deixa veure a través dels seus rostres, perquè sap advertir-les, l’estupidesa i la depravació”. Giulio Carlo Argan, El arte moderno. Fernando Torres, València, 1977, pàg. 38. Text 2 (en relació amb la pregunta sobre l’arquitectura islàmica). “El més important d’aquesta primera fase de la Mesquita Aljama de Còrdova, i que cal fer notar clarament, és que amb ella Abd-ar-Rahman I va posar la imatge arquitectònica i decorativa de l’Estat que havia creat i que els seus descendents haurien d’augmentar i perfeccionar, però els elements i el llenguatge bàsics van quedar establerts de bon principi. Un Estat amb clares aspiracions califals insatisfetes per impossibles de satisfer, però el germen hi era perquè va venir amb aquell príncep immigrat, paradigma de supervivent en contra de totes les circumstàncies possibles”. J. A. Souto, “La Mezquita Aljama de Córdoba”, en G. M. Borrás Gualis (coord.): Arte Andalusí, Zaragoza, 2008, pàg. 37-72. Text 3 (en relació amb la pregunta sobre l’arquitectura islàmica). “Tot i que no hi ha una divisió clara entre les primeres fases de l’art islàmic i les últimes a la península Ibèrica, l’estil va canviar considerablement amb el pas del temps, i en els últims exemples de què disposem, observem unes maneres totalment característiques, molt més decoratives i menys monumentals que en les obres primitives, on es reflecteix clarament el caràcter de la societat que les va produir: el govern va passar, en 1090, a mans de diferents governadors locals després de la caiguda de Còrdova. El mateix podem assegurar del nord d’Àfrica. En ambdues zones la mida de les construccions va disminuir, així com el seu caràcter fastuós. La decoració, d’altra banda, va guanyar en ornaments i superficialitat, atès que es preocupaven més per l’elegància que per la grandesa”. D. Talbot Rice, Arte islámico, Barcelona, 2000, pàg. 149.