Art medieval: islàmic, romànic i gòtic: exercicis de selectivitat d'Història de l'Art (Comunitat Valenciana)

2. Analitzeu i comenteu la imatge 4 (4 punts). La imatge 5 us pot facilitar el desenvolupament de la pregunta 4, però no cal que la comenteu. Imatge 4: Mesquita de Còrdova (s. VIII-X). [Imatge 4: interior d'una mesquita: un arc de ferradura amb decoració de mosaic daurat i inscripcions al voltant i, a la dreta, arcs entrellaçats i lobulats sobre columnes]

4. Expliqueu les característiques generals de l'arquitectura islàmica (4 punts). Text 2 (en relació amb la pregunta sobre l’arquitectura islàmica). “El més important d’aquesta primera fase de la Mesquita Aljama de Còrdova, i que cal fer notar clarament, és que amb ella Abd-ar-Rahman I va posar la imatge arquitectònica i decorativa de l’Estat que havia creat i que els seus descendents haurien d’augmentar i perfeccionar, però els elements i el llenguatge bàsics van quedar establerts de bon principi. Un Estat amb clares aspiracions califals insatisfetes per impossibles de satisfer, però el germen hi era perquè va venir amb aquell príncep immigrat, paradigma de supervivent en contra de totes les circumstàncies possibles”. J. A. Souto, “La Mezquita Aljama de Córdoba”, en G. M. Borrás Gualis (coord.): Arte Andalusí, Zaragoza, 2008, pàg. 37-72. Text 3 (en relació amb la pregunta sobre l’arquitectura islàmica). “Tot i que no hi ha una divisió clara entre les primeres fases de l’art islàmic i les últimes a la península Ibèrica, l’estil va canviar considerablement amb el pas del temps, i en els últims exemples de què disposem, observem unes maneres totalment característiques, molt més decoratives i menys monumentals que en les obres primitives, on es reflecteix clarament el caràcter de la societat que les va produir: el govern va passar, en 1090, a mans de diferents governadors locals després de la caiguda de Còrdova. El mateix podem assegurar del nord d’Àfrica. En ambdues zones la mida de les construccions va disminuir, així com el seu caràcter fastuós. La decoració, d’altra banda, va guanyar en ornaments i superficialitat, atès que es preocupaven més per l’elegància que per la grandesa”. D. Talbot Rice, Arte islámico, Barcelona, 2000, pàg. 149.

1. Analitzeu i comenteu la imatge 1 (4 punts). Les imatges 2 i 3 us poden facilitar el desenvolupament de la pregunta 3, però no cal que les comenteu. Imatge 1: Església de Sant Martí de Fròmista. S. XI. [Imatge 1: exterior d'una església de pedra daurada amb dues torres cilíndriques a la façana, un cimbori octogonal i portals i finestres d'arc de mig punt sota cornises]

3. Expliqueu les característiques generals de l'arquitectura romànica (4 punts). Text 1 (en relació amb l’arquitectura romànica): “L’encert d’aconseguir en una obra d’art la manifestació en síntesi genial de l’aspiració estètica de tota una època, de manera que puguem proclamar davant seu: «Aquí se salva l’ànima d’Egipte, a les Piràmides» o l’ànima de Grècia al Partenó, o el de Roma al Panteó, o el pont d’Alcántara; el gòtic a qualsevol de les seves catedrals, el Renaixement al Vaticà, i així successivament, crec que, igualment, estem capacitats per a afirmar que a Sant Martí de Fròmista se salva l’esperit de l’art romànic espanyol, és a dir, tota aquesta època, mil anys desapareguda materialment, però que, encara que només fos per la permanència de Sant Martí de Fròmista, com un cor arrencat bategarà permanentment fins que les seues pedres caiguen un dia…” (M.A. García Guinea, “San Martín de Frómista, paradigma del románico hispano”, en Perfiles del Arte Románico, Aguilar de Campoo, 2002, p. 14).

PREGUNTES 5 i 6 (2 punts). Contesteu NOMÉS UNA de les dues preguntes. 5. Expliqueu el context religiós, socioeconòmic, polític i cultural relacionat amb l'arquitectura romànica (2 punts). 6. Expliqueu el context religiós, socioeconòmic, polític i cultural relacionat amb l'art barroc a Espanya (2 punts). Text 1 (en relació amb l’arquitectura romànica): “L’encert d’aconseguir en una obra d’art la manifestació en síntesi genial de l’aspiració estètica de tota una època, de manera que puguem proclamar davant seu: «Aquí se salva l’ànima d’Egipte, a les Piràmides» o l’ànima de Grècia al Partenó, o el de Roma al Panteó, o el pont d’Alcántara; el gòtic a qualsevol de les seves catedrals, el Renaixement al Vaticà, i així successivament, crec que, igualment, estem capacitats per a afirmar que a Sant Martí de Fròmista se salva l’esperit de l’art romànic espanyol, és a dir, tota aquesta època, mil anys desapareguda materialment, però que, encara que només fos per la permanència de Sant Martí de Fròmista, com un cor arrencat bategarà permanentment fins que les seues pedres caiguen un dia…” (M.A. García Guinea, “San Martín de Frómista, paradigma del románico hispano”, en Perfiles del Arte Románico, Aguilar de Campoo, 2002, p. 14). Text 2 (en relació amb la imatgeria espanyola del segle XVII): “La problemàtica es produeix quan l’escena està constituïda per diverses figures. L’escultor ha de lluitar per aconseguir una composició a l’espai, valorable des de tots els angles. Per això normalment la composició no és simètrica ni frontal, encara que s’hi done prioritat. Passos com el del Descendiment, de Gregorio Fernández, pregonen les dificultats que va haver de vèncer l’escultor. Per això mateix, la comprensió total de l’obra només s’obté gaudint d’aquestes perspectives obtingudes girant al voltant del pas”. (J. J. Martín González, Escultura barroca en España 1600-1770, Madrid, 1983, p. 44). Text 3 (en relació amb la imatgeria espanyola del segle XVII): “Al segle XVII fa crisi la tendència a atorgar poliment a les encarnacions. Els contractes especifiquen que es facen aquestes encarnacions en mat, o primer a poliment (per donar consistència a les superfícies) i per sobre mat. Si es buscava el naturalisme, el desterrament de la brillantor, censurat per Pacheco perquè feia que les escultures semblaren plats vidrats, s’imposava. En no brillar la pell, el to mat era de rigor. El policromador ha aplicat a les parts nues tots els elements valoratius; el ressalt dels músculs s’acusa mitjançant el to. Les òrbites dels ulls apareixen més fosques, reforçant la penombra. Les escenes de la Passió requereixen la policromia per a fer paleses les ferides, els reguers de sang, les blaüres, etc.” (J. J. Martín González, El escultor Gregorio Fernández, Madrid, 1980, pp. 51-52.)

1. Analitzeu i comenteu la imatge 1 (4 punts). Les imatges 2 i 3 us poden facilitar el desenvolupament de la pregunta 3, però no cal que les comenteu. Imatge 1: Catedral de Lleó. Iniciada en el s. XIII. [Imatge 1: façana d'una catedral gòtica de pedra amb dues torres de pinacles i agulla, un gran rosetó central i tres portals d'arcs apuntats a la part baixa]

3. Expliqueu les característiques generals de l'arquitectura gòtica (4 punts). Text 1 (en relació amb la pregunta sobre arquitectura gòtica) “La volta de creueria, en transmetre les pressions a uns certs punts —dels quals les recull l’arcbotant, en substitució del contrafort o les tribunes sobre les naus laterals— va permetre deixar grans obertures en el parament comprés entre els pilars. Així, es va eliminar el mur, amb la qual cosa es va reduir el suport als elements fonamentals. El mur va perdre, a través d’aquest procediment, la raó constructiva. Era una zona neutra, que s’obria i tancava amb un parament de vidre de color. Aquest nou sistema no comportava, doncs, el pas d’una arquitectura d’obertures reduïdes a una altra de grans finestrals, sinó l’eliminació de l’obertura i del mur, substituïts per una nova solució: el parament translúcid com a única forma de tancament i d’il·luminació de l’arquitectura. Per aquest sistema, l’interior gòtic roman completament aïllat i desconnectat lumínicament de l’exterior. Es trencava, així, completament amb la tradició de la decoració de revestiment aplicada al mur i emprada com a espai iconogràfic”. (Víctor Nieto Alcaide, La luz, símbolo y sistema visual, Ed. Cátedra, 1978, p. 27)

O 6 (2 punts: respongueu UNA de les dues) 5. Expliqueu el context social, polític, econòmic i religiós del moment en què té lloc el gòtic (2 punts). Text 1 (en relació amb la pregunta sobre arquitectura gòtica) “La volta de creueria, en transmetre les pressions a uns certs punts —dels quals les recull l’arcbotant, en substitució del contrafort o les tribunes sobre les naus laterals— va permetre deixar grans obertures en el parament comprés entre els pilars. Així, es va eliminar el mur, amb la qual cosa es va reduir el suport als elements fonamentals. El mur va perdre, a través d’aquest procediment, la raó constructiva. Era una zona neutra, que s’obria i tancava amb un parament de vidre de color. Aquest nou sistema no comportava, doncs, el pas d’una arquitectura d’obertures reduïdes a una altra de grans finestrals, sinó l’eliminació de l’obertura i del mur, substituïts per una nova solució: el parament translúcid com a única forma de tancament i d’il·luminació de l’arquitectura. Per aquest sistema, l’interior gòtic roman completament aïllat i desconnectat lumínicament de l’exterior. Es trencava, així, completament amb la tradició de la decoració de revestiment aplicada al mur i emprada com a espai iconogràfic”. (Víctor Nieto Alcaide, La luz, símbolo y sistema visual, Ed. Cátedra, 1978, p. 27) 6. Expliqueu el context històric i social del cubisme de Picasso (2 punts). Text 2 (en relació amb la pregunta sobre el cubisme i Picasso) “Els cubistes van oposar al sistema perspectiu que havia governat la pintura europea des del Renaixement el dret del pintor a moure’s lliurement al voltant del motiu i incorporar en la seua representació les informacions adquirides per l’experiència i el coneixement previs. Per primera vegada en la història de l’art, l’espai es va representar com una entitat real i tangible, quasi podríem dir que pictòrica, d’igual manera que els objectes que envolta (cal distingir ací entre la representació impressionista de l’atmosfera i la plasmació de l’espai transparent i buit, que abans del cubisme només pot trobar-se en l’obra tardana de Cézanne). Encara que els cubistes no van rebutjar la interrelació entre el color i el volum, van formular un procediment perquè tots dos pogueren conviure independentment en una mateixa pintura: és a dir, es van servir de diversos elements pictòrics en la seua forma més simple i pura, deixant que cadascun conservara la seua identitat alhora que contribuïen a aconseguir un efecte global. En part per a resoldre els problemes pictòrics als quals es van enfrontar en crear un llenguatge pictòric completament nou, i en part com un resultat natural de la seua concepció del quadre com un organisme independent, com un objecte construït amb vida pròpia i no com una obra d’art tradicional, els cubistes van desenvolupar dues tècniques pictòriques revolucionàries: el papier collé i el collage. (John Golding, El cubismo. Una historia y un análisis, Ed. Alianza Forma, 1993, p. 174) Text 3 (en relació amb la pregunta sobre el cubisme i Picasso) “Les demoiselles d’Avignon és el punt de partida d’una nova pràctica artística, el cubisme, que havia de posar en qüestió tota la representació plàstica precedent. L’estètica cubista condicionarà el plantejament dels corrents sorgits amb posterioritat, i els seus creadors, Picasso i Braque, la continuaran desenvolupant intensament fins a l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Entre els anys 1908 i 1910, aproximadament, les composicions cubistes se centren en l’anàlisi exhaustiva del motiu, que s’arriba a descompondre en tants plans com exigisca la plasmació dels seus diferents punts de vista, d’on deriva la denominació d’aquest primer període, anomenat cubisme analític. (…) En la següent fase del cubisme es durà a terme una selecció dels diversos plans representats, una síntesi — d’ací ve el nom de cubisme sintètic amb què s’ha definit aquesta última etapa, l’inici de la qual se situa l’any 1912, i que abasta fins al 1914 o el 1916, segons els diferents especialistes—, al mateix temps que el collage continuarà contribuint a introduir fragments de realitat en el quadre. (DA, Picasso 1881-1914, Ed. Unidad Editorial, 2005, pp. 17-19).