Renaixement: exercicis de selectivitat d'Història de l'Art (Comunitat Valenciana)

PART 1. COMENTARI EXPLICATIU D'UNA OBRA D'ART (4 punts) Fes el comentari d'una d'aquestes obres d'art (a partir de la imatge de suport), interpreta'n el llenguatge artístic, la tècnica, l'estil i el significat, i relaciona-la amb altres obres del període o del mateix artista: 1.1. Façana de la Basílica de Santa Maria Novella, de Alberti. 1470. Florència. (imatge 1). [Imatge 1: façana d'església revestida de marbre blanc i verd, dividida en dos pisos units per volutes laterals, amb un frontó triangular a dalt, un gran òcul central i un portal d'arc de mig punt]

PART 1. COMENTARI EXPLICATIU D'UNA OBRA D'ART (4 punts) Fes el comentari d'una d'aquestes obres d'art (a partir de la imatge de suport), interpreta'n el llenguatge artístic, la tècnica, l'estil i el significat, i relaciona-la amb altres obres del període o del mateix artista: 1.2. El martiri de sant Maurici, El Greco (imatge 2). [Imatge 2: pintura a l'oli de format vertical: en primer terme, un grup de soldats amb armadura de colors conversa en un paisatge; al fons a l'esquerra, una escena de martiri amb una multitud, i a dalt, un cel obert amb àngels entre núvols]

1. Analitzeu i comenteu la imatge 1 (4 punts). Les imatges 2 i 3 poden facilitar-vos el desenvolupament de la pregunta 3, però no cal que les comenteu. Imatge 1: Cúpula de Santa Maria del Fiore. Brunelleschi. 1418-1464. Florència. [Imatge 1: gran cúpula de nervis blancs i teules vermelles, amb òculs en el tambor, absidioles al voltant i una llanterna al capdamunt]

3. Expliqueu les característiques generals de l'arquitectura del Quattrocento (4 punts). Text 1: (en relació amb el tema “L’arquitectura del Quattrocento”) “L’obra arquitectònica de Brunelleschi va ser l’inici d’una nova era de l’arquitectura. Brunelleschi tenia importants coneixements tècnics. Abans que arquitecte, havia sigut escultor, i una de les seues preocupacions principals va ser l’elaboració d’un sistema de representació perspectiu, racional i científic, vàlid per a ser aplicat a les diferents arts. En el pla arquitectònic, Brunelleschi va aplicar el nou sistema perspectiu i una recuperació dels ordes sense un coneixement profund dels exemples i la teoria antiga. Aquesta labor la va fer un altre arquitecte, Leon Battista Alberti (1404-1472), un humanista que abans que projectar, va desenvolupar un exercici important en el camp de la teoria”. Víctor Nieto Alcaide, El Arte del Renacimiento. Historia 16, Madrid, 1996, pàg. 46.

PREGUNTES 5 i 6 (2 punts). Contesteu NOMÉS UNA de les dues preguntes. 5. Descriviu el context polític, religiós, cultural i urbà en el qual van treballar Brunelleschi i Alberti (2 punts). 6. Descriviu el context europeu en el qual es desenvolupa la pintura postimpressionista (2 punts). Text 1: (en relació amb el tema “L’arquitectura del Quattrocento”) “L’obra arquitectònica de Brunelleschi va ser l’inici d’una nova era de l’arquitectura. Brunelleschi tenia importants coneixements tècnics. Abans que arquitecte, havia sigut escultor, i una de les seues preocupacions principals va ser l’elaboració d’un sistema de representació perspectiu, racional i científic, vàlid per a ser aplicat a les diferents arts. En el pla arquitectònic, Brunelleschi va aplicar el nou sistema perspectiu i una recuperació dels ordes sense un coneixement profund dels exemples i la teoria antiga. Aquesta labor la va fer un altre arquitecte, Leon Battista Alberti (1404-1472), un humanista que abans que projectar, va desenvolupar un exercici important en el camp de la teoria”. Víctor Nieto Alcaide, El Arte del Renacimiento. Historia 16, Madrid, 1996, pàg. 46. Text 2: (en relació amb el tema “La pintura postimpressionista”) “(Van Gogh) no és pintor per vocació, sinó per desesperació. Havia intentat inserir-se en l’ordre social i l’havien rebutjat; s’havia consagrat a l’apostolat religiós, fent-se pastor i missioner entre els miners de Borinage, i l’església oficial, d’acord amb els amos, l’havia expulsat. Als trenta anys es rebel·la. La seua rebel·lió és la pintura i el seu preu, el manicomi i el suïcidi”. Giulio Carlo Argan, El arte moderno, Fernando Torres, València, 1977, pàg. 157. Text 3: (en relació amb el tema “La pintura postimpressionista”) “(Gauguin) potser no va ser religiós en el sentit ortodox, però les seues pintures religioses són qualsevol cosa menys irreligioses. Els quadres de Bretanya, i, més tard, els que representen els mites de Polinèsia, fins i tot les seues estranyes combinacions de figures de Tahití i de ritus cristians, mostren més que un simple respecte per la pietat senzilla dels ignorants; exemplifiquen el seu reconeixement d’un misteri metafísic del qual devoció, ritu i imatge són els signes externs i visibles”. George Heard Hamilton, Pintura y escultura en Europa, Cátedra, Madrid, 1980, pàg. 90.

1. Analitzeu i comenteu la imatge 1 (4 punts). La imatge 2 us pot facilitar el desenvolupament de la pregunta 3, però no cal que la comenteu. Imatge 1: Bramante. 1502-1510. Templet de San Pietro in Montorio, Roma. [Imatge 1: temple de planta circular amb una columnata de fust llis i entaulament, una balustrada, un tambor amb nínxols i una cúpula semiesfèrica amb llanterna, en un pati entre edificis]

3. Expliqueu les característiques generals de l'arquitectura del Cinquecento, Bramante i Palladio (4 punts). Text 1 (en relació amb la pregunta sobre la arquitectura del Cinquecento. Bramante i Palladio) “… en el Renaixement, el mòdul, concepte extret del món clàssic, tant afecta el radi d’un arc com les proporcions generals d’un edifici; l’edifici se sosté com un tot orgànic la bellesa del qual, basada en la proporció, és absoluta perquè es destrueix si alguna cosa d’aquest tot varia.” (Sureda, Joan, “III. Arquitectura”, en Renacimiento. Historia Universal del Arte, 6, Espasa Calpe, 1996, p. 370) Text 2 (en relació amb la pregunta sobre la arquitectura del Cinquecento. Bramante i Palladio) “L’obra de San Pietro resumeix tot el que succeeix en el segle XVI […] Bramante que reinventa el món antic […] Quan Miquel Àngel irromp en l’escena arquitectònica ho fa amb la terribilità que el caracteritza i, del seu personalisme, a penes podran escapar alguns dels arquitectes contemporanis i quasi cap del segle següent. Solament un, gegant entre els grans, salvarà la situació i mantindrà la lucidesa en un ambient de bojos. Andrea Palladio aconsegueix l’arquitectura perfecta […] les seues complexes obres són un tal prodigi de senzillesa que resulten òbvies […] És en l’arquitectura civil on manifesta amb més serenitat el difícil equilibri entre la complexitat dels programes i la claredat de la solució.” (Escrig, Félix, Las grandes estructuras del Renacimiento y del Barroco, Universidad de Sevilla, 2002, p. 74)

PREGUNTES 5 i 6 (2 punts). Contesteu NOMÉS UNA de les dues preguntes. 5. Expliqueu el context social, polític, econòmic i religiós del moment en què té lloc l'arquitectura del Renaixement italià (2 punts). 6. Expliqueu el context històric i social en què es desenvolupen les avantguardes i el fauvisme de Matisse (2 punts). Text 1 (en relació amb la pregunta sobre la arquitectura del Cinquecento. Bramante i Palladio) “… en el Renaixement, el mòdul, concepte extret del món clàssic, tant afecta el radi d’un arc com les proporcions generals d’un edifici; l’edifici se sosté com un tot orgànic la bellesa del qual, basada en la proporció, és absoluta perquè es destrueix si alguna cosa d’aquest tot varia.” (Sureda, Joan, “III. Arquitectura”, en Renacimiento. Historia Universal del Arte, 6, Espasa Calpe, 1996, p. 370) Text 2 (en relació amb la pregunta sobre la arquitectura del Cinquecento. Bramante i Palladio) “L’obra de San Pietro resumeix tot el que succeeix en el segle XVI […] Bramante que reinventa el món antic […] Quan Miquel Àngel irromp en l’escena arquitectònica ho fa amb la terribilità que el caracteritza i, del seu personalisme, a penes podran escapar alguns dels arquitectes contemporanis i quasi cap del segle següent. Solament un, gegant entre els grans, salvarà la situació i mantindrà la lucidesa en un ambient de bojos. Andrea Palladio aconsegueix l’arquitectura perfecta […] les seues complexes obres són un tal prodigi de senzillesa que resulten òbvies […] És en l’arquitectura civil on manifesta amb més serenitat el difícil equilibri entre la complexitat dels programes i la claredat de la solució.” (Escrig, Félix, Las grandes estructuras del Renacimiento y del Barroco, Universidad de Sevilla, 2002, p. 74) Text 3 (en relació amb la pregunta sobre El fauvisme. Matisse). “El fauvisme va ser fonamentalment una reacció contra l’impressionisme a favor del color i de l’objecte, que els pintors del final del segle havien reduït a tonalitats lluminoses. (…) El color torna a ser l’ingredient principal del quadre i és utilitzat d’una manera apassionada. (…) El color s’independitzà de l’objecte i era possible pintar un cavall verd, o una model blava des dels cabells fins als peus, o una mar violada, o arbres amb fulles de colors diferents i troncs policroms, o cambres on rectangles de color es desborden des de la paret cap a la porta o des d’un divan cap a terra. A fi de respectar l’objecte, que tenia el perill de perdre’s entre les violències i les arbitrarietats coloristes, la línia va recuperar la seua energia amb traços gruixuts i nítids. La llum sol desaparèixer d’aquestes obres i, amb aquesta, la profunditat; les composicions tendeixen al pla únic, a la manera de Gauguin”. (Fernández García, Ars. Història de l’art, Vicens Vives, Barcelona, 2004, pàg. 398-399)

1. Analitzeu i comenteu la imatge 1 (4 punts). Les imatges 2 i 3 us poden facilitar el desenvolupament de la pregunta 3, però no cal que les comenteu. Imatge 1: Cúpula de Santa Maria del Fiore (Filippo Brunelleschi). Florència, 1446. [Imatge 1: gran cúpula de nervis blancs i teules vermelles, amb una llanterna al capdamunt, sobre un tambor amb òculs, amb absidioles al voltant]

3. Expliqueu les característiques generals de l'arquitectura del Quattrocento, amb especial referència a Brunelleschi i Alberti. (4 punts) Text 1 (amb relació a l’arquitectura del Quattrocento): “Però cap al 1400, al començament del Quattrocento, Florència era important no sols com a bressol d’experiments polítics i socials; era també el lloc on l’esperit nou del Renaixement s’obria camí amb més força. Va ser aquest temperament peculiarment florentí el que va fer-ne una ciutat única, seu i cresol del modern esperit italià, i fins i tot de l’esperit europeu modern”. (Sigfried Giedion, Espacio, tiempo y arquitectura, Ed. Reverté, 2009, p. 66)

O 6 (2 punts: respongueu UNA de les dues) 5. Comenteu el context polític, religiós i cultural del Quattrocento. (2 punts) Text 1 (amb relació a l’arquitectura del Quattrocento): “Però cap al 1400, al començament del Quattrocento, Florència era important no sols com a bressol d’experiments polítics i socials; era també el lloc on l’esperit nou del Renaixement s’obria camí amb més força. Va ser aquest temperament peculiarment florentí el que va fer-ne una ciutat única, seu i cresol del modern esperit italià, i fins i tot de l’esperit europeu modern”. (Sigfried Giedion, Espacio, tiempo y arquitectura, Ed. Reverté, 2009, p. 66) 6. Comenteu el context social, polític, cultural i religiós de la Grècia clàssica. (2 punts) Text 2 (amb relació a l’escultura grega): “Els artistes clàssics van deixar de tractar el cos humà com una figura geomètrica i en van representar les complexes formes vivents, però al mateix temps aspiraven a descobrir les senzilles proporcions constants en aquestes formes. És aquesta combinació el que en constituïa el tret més particular: l’art representava els cossos vius, però no n’era una còpia, sinó una síntesi. Si l’alçària de l’estàtua era set vegades la longitud de la cara i la cara tres vegades la longitud del nas, era perquè en aquests nombres l’art hi veia la síntesi vertadera de les proporcions humanes.” (Wladyslaw Tatarkiewicz, Historia de la Estética, Akal, 2000, p. 76) Text 3 (en relació a l’escultura grega): “… Una figura de Fídies és forma pura, no tradueix en el seu acord anatòmic, en la proporció dels seus membres, en el ritme de les seues parts, cap passió determinada; es troba equidistant de l’alegria i de la tristesa; si té algun sentiment és aquell que nosaltres, occidentals, anomenaríem serenitat”. (M. Picón Salas, Las formas y las visiones. Ensayos de Arte, Universidad Católica Andrés Bello, Caracas, 2007, p. 63)

2. Analitzeu i comenteu la imatge 4 (4 punts). La imatge 5 us pot facilitar el desenvolupament de la pregunta 4, però no cal que la comenteu. Imatge 4. Miquel Àngel. La creació d'Adam. Capella Sixtina (Roma, Vaticà), 1511-1512. [Imatge 4: fresc: a l'esquerra, Adam nu, recolzat a terra, estira el braç cap a Déu, a la dreta, un ancià que vola envoltat d'altres figures sota un mantell; els dits gairebé es toquen al centre]

4. Expliqueu les característiques generals de la pintura de Miquel Àngel (4 punts). Text 2 (amb relació a la pintura de Miquel Àngel): “El resultat és d’una gran originalitat, i també una extraordinària creació personal de l’artista, a qui el pontífex va donar plena llibertat per a inventar la iconografia. Per primera vegada, com que les motlures pintades no eren simplement decoratives, sinó part integrant de l’obra, tots els elements figurats es fonen en una síntesi superba d’arquitectura, escultura i pintura. Com uns versos pautats i rítmics, formen un impressionant poema coral”. (J. Hernández Perera, “El Cinquecento italiano”, en Historia Universal del Arte, Planeta, Barcelona, 1987, p. 138). Text 3 (amb relació a la pintura de Miquel Àngel): “No sols la composició d’El judici final va ser controvertida, també ho van ser altres elements dels frescos de la Sixtina de Miquel Àngel, en la mesura en què van infringir les convencions de l’edat mitjana i del Renaixement primerenc: el clergat es va mostrar contrariat en veure que mancava d’un missatge fort i inequívoc, necessari per a impulsar les masses. Fins llavors, la tradició iconogràfica habitual facilitava als fidels el reconeixement de les principals figures de la saga del cristianisme. Les convencions van subsistir fins a les primeres obres de Rafael, podria dir-se que fins a la seua Disputa. Llavors va arribar Miquel Àngel i va trepitjar les regles del joc, com va fer amb qualsevol altra norma que considerara enutjosa”. (E. Müntz, Miguel Ángel, Nova York, 2019, p. 81).