Responga NOMÉS a un dels dos apartats següents:
Apartat 4.1.
[Esquema d’un cos gran verd blavós sobre una cadena llarga amb lletres (C G U G A C A G U C G U A C G U C A G A U C…); sobre aquesta cadena hi ha tres estructures grogues en forma de «T», cadascuna unida a una bola de color. Les boles de color formen una cadena que acaba en una bola blava. Lletres: A, claudàtor sobre la cadena de boles de color; B, línia de punts entre dues boles; C, la bola blava de l’extrem; D, tres lletres consecutives (GAU) de la cadena inferior; E, la cadena inferior; F, una de les estructures grogues; G, tres lletres (UCA) a la base d’una de les estructures grogues.]
a) Identifiqueu i expliqueu breument el procés que es mostra en la figura següent. Indiqueu què representa cada lletra (2 punts).
b) Què són els codons sense sentit o de terminació? (0,5 punts).
Responga NOMÉS a un dels dos apartats següents:
Apartat 4.2.
[Tres esquemes numerats 1, 2 i 3 amb fragments d’ADN de doble cadena (5’ i 3’ indicats): en l’1, les dues cadenes se separen; en el 2, una proteïna etiquetada «Taq polimerasa» es desplaça per cadascuna de les cadenes, amb fletxes; en el 3, dos fragments curts (un taronja i un vermell) s’apropen a les cadenes separades i s’hi uneixen.]
a) Quina tècnica es representa en la figura següent i quina finalitat té? (1 punt).
b) Ordeneu cronològicament les etapes del procés que es representa en la figura anterior i indiqueu-ne el nom (1 punt).
c) Indiqueu dues aplicacions que es poden portar a terme amb aquesta tècnica (0,5 punts).
Exercici 3 — Apartat 3.1: Dogma central i fermentacions
2,5 punts
Respon NOMÉS a un dels dos apartats següents:
Apartat 3.1.
[Esquema: una molècula d’ADN de doble hèlix amb una fletxa circular sobre ella (A); una fletxa cap a la dreta (B) cap a una molècula d’ARN d’una sola cadena (que també té una fletxa circular sobre ella, sense lletra), i una fletxa cap a l’esquerra (D) de l’ARN a l’ADN; una fletxa (C) de l’ARN cap a una proteïna globular.]
a) Indiqueu els processos assenyalats amb les lletres A, B, C i D (1 punt).
b) Les neurones i els adipòcits són funcionalment i estructuralment diferents. Hi ha els mateixos gens al nucli d’una neurona i al d’un adipòcit? Raoneu la resposta (0,5 punts).
c) Expliqueu breument la fermentació làctica i la fermentació alcohòlica, i assenyaleu-ne les semblances i diferències. Indiqueu un procés industrial de cada tipus de fermentació (1 punt).
Exercici 3 — Apartat 3.2: Mutacions, ARNm i cicles vírics
2,5 punts
Respon NOMÉS a un dels dos apartats següents:
Apartat 3.2.
[Esquema de dos cicles de multiplicació d’un virus en una cèl·lula bacteriana, marcats A i B. A: el virus injecta el seu material genètic a la cèl·lula, el material víric es replica i s’encapsiden nous virus, i la cèl·lula esclata i allibera virus. B: el material genètic víric s’uneix al cromosoma circular de la cèl·lula, i la cèl·lula es divideix («Divisions cel·lulars») amb el material víric integrat a les dues filles, fins que el cromosoma el torna a deixar anar.]
a) Anomeneu i dibuixeu (descriviu per escrit) dos exemples de mutació cromosòmica (0,5 punts).
b) Expliqueu el procés de maduració de l’ARN missatger en eucariotes. En les cèl·lules procariotes, l’ARN missatger pateix algun procés de maduració? (1 punt).
c) Els virus presenten dos tipus de cicles segons el seu sistema de multiplicació. Identifiqueu cadascun dels cicles en l’esquema següent i descriviu breument la diferència entre ells (1 punt).
Exercici 3 — Apartat 3.2: Vertader o fals i bomba de sodi-potassi
2,5 punts
Responga NOMÉS a un dels dos apartats següents:
Apartat 3.2.
[Esquema d’una proteïna de membrana en dues posicions. A la dreta i a l’esquerra de la membrana hi ha ions marcats Na i K; una molècula d’ATP que es converteix en ADP; fletxes indiquen que els ions Na surten de la cèl·lula i els K hi entren.]
a) Indiqueu si són vertaderes o falses aquestes afirmacions i justifiqueu les respostes (1,5 punts).
a.1. L’empalmament (splicing) alternatiu és el procés que permet a la cèl·lula obtenir diferents proteïnes a partir d’un sol gen.
a.2. El codi genètic és degenerat, per la qual cosa diversos aminoàcids poden estar codificats per un mateix triplet o codó.
a.3. Els enzims de restricció tallen la doble cadena d’ADN quan reconeixen seqüències específiques.
a.4. La reacció en cadena de la polimerasa (PCR) s’empra per a amplificar fragments d’ADN de manera inespecífica.
a.5. Tant l’ADN polimerasa com l’ARN polimerasa necessiten encebadors per a iniciar els seus processos.
a.6. Les mutacions puntuals sempre tenen conseqüències negatives en l’organisme.
b) Quina és l’estructura que s’observa en la imatge? Expliqueu-ne breument el funcionament (1 punt).
[Figura: taula del codi genètic amb la primera lletra del codó a l’esquerra, la segona a dalt i la tercera a la dreta, amb l’aminoàcid o el senyal STOP de cada codó.]
5.1. a) Definiu mutació gènica (1 punt).
b) Què diferencia una mutació cromosòmica d’una genòmica? (2 punts).
c) Indiqueu un exemple de codó on hi haja una mutació silenciosa i un altre exemple en el qual la mutació siga no silenciosa (2 punts).
5.2. S’ha obtingut la cadena codificant d’ADN 5´ATGCGAACGTAATCAGTA3´.
a) Indiqueu la seqüència d’ADN complementària (1 punt).
b) Indiqueu la seqüència de l’ARNm (1 punt).
c) Indiqueu la seqüència d’aminoàcids (1 punt).
d) Si es produeix una substitució del dotzè nucleòtid per una timina en la cadena codificant, quina serà la nova seqüència d’ARNm? S’espera un canvi important en el polipèptid? (2 punts).
[Figura de 6.1: esquema en tres passos. A dalt, un fragment d’ADN etiquetat «GEN» amb un promotor i, seguits, exó, intró, exó, intró i exó (molècula 1). Una fletxa A porta a una molècula amb cap 5’ i cua poli(A) que conserva exons i introns. Una fletxa B porta a una molècula amb cap 5’ i cua poli(A) només amb els tres exons (molècula 2). Una fletxa C porta a una estructura tridimensional plegada (molècula 3).]
6.1. a) Indiqueu a què corresponen les molècules 1, 2 i 3 i els processos A, B i C que s’observen en la imatge (3 punts).
b) Definiu el concepte d’exó i intró (2 punts).
6.2. Indiqueu si són vertaderes o falses les afirmacions següents i justifiqueu la resposta (5 punts).
a) La transcripció i la traducció en organismes procariotes i eucariotes es produeixen en el citoplasma.
b) En procariotes només existeix un tipus d’ARN polimerasa per a la síntesi dels tres tipus d’ARN.
c) L’ARN polimerasa III és l’enzim que s’encarrega de la síntesi de l’ARNm.
d) Els fragments d’Okazaki són fragments curts d’ARN que se sintetitzen en la cadena retardada en el procés de replicació de l’ARN.
e) L’splicing alternatiu és un procés que permet a la cèl·lula obtenir diferents proteïnes a partir d’un únic gen.
5.1. Expliqueu breument quatre característiques del codi genètic (4 punts).
5.2. En eucariotes, la regió codificant d’un gen està formada per cinc exons de 156, 198, 66, 36 i 93 nucleòtids i quatre introns, intercalats entre els exons, de 72, 45, 66 i 24 nucleòtids, respectivament. Indiqueu de manera raonada:
a) Quants nucleòtids tindrà el pre-ARNm? (2 punts).
b) Quants nucleòtids tindrà la regió que es traduirà de l’ARNm madur? (2 punts).
c) Quants aminoàcids tindrà el polipèptid codificat? (2 punts).
5.1. a) Indiqueu les funcions dels següents enzims que participen en la replicació del DNA: helicasa, topoisomerasa, ligasa, RNA primasa, DNA polimerasa (2 punts). b) Descriviu les modificacions que es produeixen durant la maduració d’un transcrit primari d’mRNA d’eucariotes (1 punt). c) Escriviu la seqüència d’mRNA a partir de la següent seqüència de DNA motle i indiqueu quin és el nombre màxim d’aminoàcids que pot codificar i expliqueu-ho raonadament: 5’ CCATTGGGCCACCAGGAT 3’ (2 punts).
5.2. Definiu el cicle cel·lular i cada una de les fases en què es divideix (5 punts).
6.1. La seqüència de DNA següent correspon a un fragment d’un gen: 5’ GGCAATATCCGA 3’
a) Indiqueu la seqüència de nucleòtids del seu mRNA i la polaritat de la seqüència (2 punts); b) Esmenteu el nombre màxim d’aminoàcids que se sintetitzaran en el procés de traducció, i expliqueu per què (2 punts).
6.2. Definiu què és una mutació puntual gènica i indiqueu-ne les possibles conseqüències en la seqüència d’aminoàcids de la proteïna (4 punts).
6.3. Els espermatozoides en l’espècie humana són cèl·lules haploides. Si s’analitza el seu contingut en DNA, s’observa que, normalment, un 50% dels espermatozoides contenen una mica més de DNA que l’altre 50%. És això possible? Justifiqueu la resposta (2 punts).
[Figura de 5.2: esquema d’una molècula en forma de cercle amb extrem 5’ i extrem 3’ sobre la qual hi ha moltes estructures ovalades alineades; de cada una d’elles pengen cadenes filamentoses que acaben en un extrem NH2; a la part superior una cadena plegada acaba en COOH i una peça separada es mostra a la dreta. Lletres: A assenyala la molècula circular, B una peça ovalada separada, C el triplet AUG, D el triplet UAA, E la cadena plegada i F el conjunt de les estructures ovalades amb una clau.]
5.1. Explica la diferència entre els següents parells de conceptes:
a) Gen-al·lel; b) Gen autosòmic-gen lligat al sexe; c) Intró-exó (3 punts).
5.2. Observa l’esquema següent i respon:
a) Quin procés biològic representa? (1 punt).
b) Indica el nom de les estructures assenyalades amb les lletres A, B, C, D, E i F (3 punts).
c) Esmenta les fases d’aquest procés i defineix-les breument (3 punts).
6.1. Indica el significat de les afirmacions següents: a) Les dues cadenes d’una molècula de DNA són antiparal·leles; b) La replicació del DNA és semiconservativa; c) La replicació del DNA és bidireccional. Raona les respostes (6 punts).
6.2. Un home daltònic i una dona no daltònica (filla d’un home daltònic) tenen fills. Sabent que el daltonisme està determinat per un gen recessiu (d) lligat al cromosoma X.
a) Indica quin és el genotip dels pares (1 punt).
b) Indica, realitzant l’encreuament, tots els genotips possibles dels seus fills (1 punt).
c) Indica tots els possibles fenotips dels descendents depenent del fet que siguen homes o dones (2 punts).
