Política i societat: exercicis de selectivitat d'Història de la Filosofia (Comunitat Valenciana)

1 COMENTARI DE TEXT (4 PUNTS). COMENTARI DE TEXT (4 PUNTS). Llegiu amb cura el text proposat i responeu a les tres qüestions següents: TEXT A Aspàsia de Milet és un dels grans personatges lliures i subversius de la història i, alhora, un fantasma fugisser que escapa a la nostra mirada. Des de la distància dels segles, resulta difícil reconstruir la seua figura i el seu llegat més enllà de la maledicència i les incògnites que l’emboliquen. Són molts els impediments, però el major de tots és la desaparició de les seues pròpies paraules –va ser una escriptora l’obra de la qual està quasi totalment perduda. A més, hi ha en la seua biografia enormes llacunes. Sobre Aspàsia no ens parlen les fonts antigues per mèrits propis, les notícies sobre ella apareixen al fil dels personatges masculins cèlebres amb els quals va tenir relació –sobretot, Pèricles i Sòcrates. Quan queda viuda, es perd tot rastre seu, cosa que significa que els seus biògrafs contemplen fins i tot aquesta gran dona com una mera ombra d’homes poderosos. Malgrat tot, ha succeït una cosa sorprenent: la seua petjada no s’ha esborrat. És més, el que ens compten d’ella els historiadors i escriptors de l’antiga Grècia, encara que siga de reüll i sense aprofundir, és tan fascinant que molts estudiosos moderns en desconfien, incapaços d’acceptar una presència femenina tan enlluernadora a l’Atenes del segle V a. C. I encara continuen afirmant que Aspàsia és una fabulació novel·lesca o, si no hi ha un altre remei, una bella metàfora. Defense tot el contrari: degué ser una figura colossal, fins i tot superior a la seua llegenda, si el seu record ha triomfat sobre totes les hostilitats, el vigor dels prejudicis, els rancors que sempre desperten els rebels i la força destructiva de l’oblit. — Irene Vallejo, “Aspasia, mujer sabia”, en Margarita Borja i Victoria Cansino, eds., Después de la derrota de Clitemnestra, Instituto de la Mujer de Extremadura y Asociación Clásicas y Modernas (2019). Trad. al valencià pel Servei de Llengües UJI

1 COMENTARI DE TEXT (4 PUNTS). COMENTARI DE TEXT (4 PUNTS). Llegiu amb cura el text proposat i responeu a les tres qüestions següents: TEXT B Doncs bé, a la pregunta de si ja vivim en una època il·lustrada, vet ací la resposta: No, però sí en una època d’il·lustració. Tal com estan les coses, encara falta molt perquè els homes, presos conjuntament, estiguin -o almenys puguin ser posats- en situació de servir-se bé i amb seguretat del seu propi enteniment sense direcció d’un altre en les qüestions religioses. Ara bé, sí que tenim indicis clars que se’ls ha obert el camí per treballar-hi lliurement i que els obstacles per una il·lustració general -o per la sortida de la seva culpable minoria d’edat- són progressivament menors. En aquest sentit, aquesta època és l’època de la il·lustració, o el segle de Frederic. — Kant, I. Què es la Il·lustració? (trad. S.Turró). Edicions 62, 2002.

2 CONCEPTE (2 PUNTS). Trieu un d'estos conceptes i definiu-lo tenint en compte la seua època/s i/o autor/a/és/as de referència (100 paraules cada concepte, aprox.)

1. COMENTARI DE TEXT (4 PUNTS). Trieu un dels dos textos proposats (a o b), llegiu-lo detingudament i responeu les tres qüestions següents: TEXT B PREÀMBUL Les mares, les filles, les germanes, representants de la nació, demanen ser constituïdes en Assemblea nacional. En considerar que la ignorància, l’oblit i el menyspreu dels drets de la dona són les úniques causes dels mals públics i de la corrupció dels governs, han resolt exposar en una resolució solemne els drets naturals, inalienables i sagrats de la dona, a fi que aquesta declaració, constantment present per a tots els membres del cos social, els recorde en tot moment els seus drets i els seus deures, a fi que els actes del poder de les dones i els del poder dels homes puguen ser, en tot moment, comparats amb l’objectiu de qualsevol institució política, essent-ne més respectats, a fi que les reclamacions de les ciutadanes, fonamentades des d’aquest moment en principis simples i indiscutibles, orienten sempre al sosteniment de la Constitució, dels bons costums i de la felicitat de tots. En conseqüència, el sexe superior tant en bellesa com en coratge, en els sofriments maternals, reconeix i declara, en presència i sota els auspicis de l’Ésser Suprem, els Drets següents de la dona i de la ciutadana. ARTICLE PRIMER La dona naix lliure i roman igual a l’home en drets. Les distincions socials no poden fonamentar-se més que en la utilitat comuna. — OLYMPE DE GOUGES, Declaració dels drets de la dona i la ciutadana, PUV, 2021 (trad. de V. Olmos ).

1. COMENTARI DE TEXT (4 PUNTS). Trieu un dels dos textos proposats (a o b), llegiu-lo detingudament i responeu les tres qüestions següents: TEXT A Mentre els filòsofs no regnin a les ciutats o bé els qui ara anomenem reis i prínceps no filosofin de manera autèntica i suficient, a les dues entitats no coincideixin en una única persona, el poder polític i la filosofia, i no quedi rigorosament prohibit que avancin separadament per cadascun d'aquests dos camins les moltes naturaleses que ara es captenen així, és impossible que cessin els mals, estimat Glaucó, a les ciutats, i encara, em sembla, a tot el llinatge humà. Ni aquesta constitució en si arribarà a ser possible i a veure la llum del sol, la constitució, vull dir, que ara mateix hem recorregut en el nostre plantejament. Vet aquí el que estones ha que em fa una certa cosa de dir, perquè m'adono que hauré parlat contra el sentir de molts, ja que costa de veure que ni en la vida privada ni en la pública no hi ha cap altra manera de ser feliç.» I ell va etzibar-me: «Sòcrates, has disparat una paraula, un discurs tal que, ara que l'has dit, pots ben creure que una multitud d'homes, i no pas menyspreables, es trauran la roba del damunt, i sense els mantells empunyaran la primera arma que els vingui a mà i correran com en formació a fer coses admirables; tu, si no els rebutges de paraula i te n'escapes, de debò que en pagaràs la pena, perquè es riuran ben bé de tu. — PLATÓ, La república, 473d-474 a (trad. Manuel Balasch). Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1989.

2. CONCEPTE (2 PUNTS). Trieu un d'estos conceptes i definiu-lo tenint en compte la seua època/s i/o autor/a/és/as de referència (100 paraules, aprox.)

3. REDACCIÓ (4 PUNTS). Trieu i desenvolupeu un dels dos temes següents (a o b) i responeu a la pregunta que l’acompanya (800 paraules, aprox.)

3. REDACCIÓ (4 PUNTS). Trieu i desenvolupeu un dels dos temes següents (a o b) i responeu a la pregunta que l’acompanya (800 paraules, aprox.)

Elegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):

Elegeix i contesta una las següents qüestions (1 punt):

Elegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts): TEXT IV En el moment que les dones comencen a prendre part de l’elaboració del món, aquest món és encara un món que pertany als homes: ells no en dubten gens, elles amb prou feines. Refusar d’ésser l’Altre [Alteritat], refusar la complicitat amb l’home, seria per a elles renunciar a tots els avantatges que l’aliança amb la casta superior els pot conferir. L’home-senyor protegirà materialment la dona-vassalla i s’encarregarà de justificar la seva existència: amb el risc econòmic, ella esquiva el risc metafísic d’una llibertat que s’ha d’inventar els seus fins sense cap auxili. En efecte, al costat de la pretensió de tot individu a afirmar-se com a subjecte, que és una pretensió ética, hi ha també en ell la temptació de defugir la seva llibertat i de constituir-se en cosa. És un camí nefast, perquè com a passiu, alienat, perdut, és aleshores la presa de voluntats estranyes, desvinculat de la seva trascendència, frustrat de tot valor. Però és un camí fàcil: així evita l’angoixa i la tensió de l’existència autènticament assumida. L’home que constitueix la dona com un Altre [Alteritat] trobarà en ella complicitats profundes. Així, la dona no es reivindica com a subjecte perquè no en té els mitjans concrets, perquè sent el vincle necessari que la lliga a l’home sense establir-ne la reciprocitat, i també perquè sovint es complau en el paper d’Altre [Alteritat]. — Simone de BEAUVOIR, El segon sexe, Introducció (Traducció d’Hermínia Grau de Duran).

Elegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts): TEXT IV En el moment que les dones comencen a prendre part de l’elaboració del món, aquest món és encara un món que pertany als homes: ells no en dubten gens, elles amb prou feines. Refusar d’ésser l’Altre [Alteritat], refusar la complicitat amb l’home, seria per a elles renunciar a tots els avantatges que l’aliança amb la casta superior els pot conferir. L’home-senyor protegirà materialment la dona-vassalla i s’encarregarà de justificar la seva existència: amb el risc econòmic, ella esquiva el risc metafísic d’una llibertat que s’ha d’inventar els seus fins sense cap auxili. En efecte, al costat de la pretensió de tot individu a afirmar-se com a subjecte, que és una pretensió ética, hi ha també en ell la temptació de defugir la seva llibertat i de constituir-se en cosa. És un camí nefast, perquè com a passiu, alienat, perdut, és aleshores la presa de voluntats estranyes, desvinculat de la seva trascendència, frustrat de tot valor. Però és un camí fàcil: així evita l’angoixa i la tensió de l’existència autènticament assumida. L’home que constitueix la dona com un Altre [Alteritat] trobarà en ella complicitats profundes. Així, la dona no es reivindica com a subjecte perquè no en té els mitjans concrets, perquè sent el vincle necessari que la lliga a l’home sense establir-ne la reciprocitat, i també perquè sovint es complau en el paper d’Altre [Alteritat]. — Simone de BEAUVOIR, El segon sexe, Introducció (Traducció d’Hermínia Grau de Duran).

Elegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):

Elegeix i contesta una las següents qüestions (1 punt):

Elegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts): TEXT IV Ara bé, la dona ha estat sempre, si no l’esclava de l’home, almenys la seva vassalla; els dos sexes no s’han repartit mai el món amb igualtat; i avui encara, tot i que la seva condició va camí d’evolucionar, la dona pateix un feixuc hándicap. En gairabé cap país el seu estatut legal no és idèntic al de l’home i sovint amb gran desavantatge seu. Fins i tot quan li són reconeguts abstractament uns drets, una llarga habitud impedeix que aquests trobin en els costums l’expressió concreta. Econòmicament, homes i dones constitueixen gairebé dues castes; en igualtat de circumstàncies, els primers tenen situacions més avantatjoses, salaris més elevats, més probabilitats d’èxit que llurs competidores de data recent; ocupen en la industria, en la política, etc., un nombre molt més elevat de llocs i són ells qui detenen els càrrecs més importants. A més dels poders concrets que posseeixen, són revestits d’un prestigi la tradició del qual és mantinguda en l’educació de l’infant: el present embolcalla el passat, i en el passat tota la història ha estat feta pels mascles. En el moment que les dones comencen a prendre part de l’elaboració del món, aquest món és encara un món que pertany als homes: ells no en dubten gens, elles amb prou feines. — Simone de BEAUVOIR, El segon sexe, “Introducció” (Traducció d’Hermínia Grau de Duran)

Elegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts): TEXT IV Ara bé, la dona ha estat sempre, si no l’esclava de l’home, almenys la seva vassalla; els dos sexes no s’han repartit mai el món amb igualtat; i avui encara, tot i que la seva condició va camí d’evolucionar, la dona pateix un feixuc hándicap. En gairabé cap país el seu estatut legal no és idèntic al de l’home i sovint amb gran desavantatge seu. Fins i tot quan li són reconeguts abstractament uns drets, una llarga habitud impedeix que aquests trobin en els costums l’expressió concreta. Econòmicament, homes i dones constitueixen gairebé dues castes; en igualtat de circumstàncies, els primers tenen situacions més avantatjoses, salaris més elevats, més probabilitats d’èxit que llurs competidores de data recent; ocupen en la industria, en la política, etc., un nombre molt més elevat de llocs i són ells qui detenen els càrrecs més importants. A més dels poders concrets que posseeixen, són revestits d’un prestigi la tradició del qual és mantinguda en l’educació de l’infant: el present embolcalla el passat, i en el passat tota la història ha estat feta pels mascles. En el moment que les dones comencen a prendre part de l’elaboració del món, aquest món és encara un món que pertany als homes: ells no en dubten gens, elles amb prou feines. — Simone de BEAUVOIR, El segon sexe, “Introducció” (Traducció d’Hermínia Grau de Duran)

Elegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):

Elegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):

Elegeix i contesta una las següents qüestions (1 punt):

Elegeix i contesta una las següents qüestions (1 punt):

Elegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):

Elegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):

Elegeix i contesta una las següents qüestions (1 punt):

Elegeix i contesta una las següents qüestions (1 punt):